h1

Keynesianisme vs Decreixement

Abril 18, 2013

562054_574009129298799_497085432_n

Quina és la millor forma de sortir de l’atur endèmic que assola el Sud d’Europa: impulsant el consum o repartint el treball? Ha de créixer l’economia o hem arribat al topall que ens permet el medi i l’únic que podem fer és redistribuir la riquesa?  Aquest és el debat que hauria de tenir centrada a tota l’esquerra, en comptes d’estar pensant en xuminades barretinaires i insolidàries sobiranies.

Afortunadament a ICV, partit que sempre ha estat motor del pensament intel·lectual de l’esquerra a Catalunya, aquest cap de setmana tenim una Assemblea Nacional i, pel que s’ha vist al debat previ de les esmenes aquesta, i no cap altre, serà la discussió que centrarà el cap de setmana.

Anem a repassar les diferències entre ambdós marcs teòrics:

Keynesianisme: Teoria ideada per Jonh Maynard Keynes i aplicada amb èxit als EUA per sortir de la crisi dels anys 30’s mitjançant el pla conegut com a New Deal. A grans trets aquest marc econòmic creu que l’estat ha de impulsar l’economia i intervindre i regular els mercats; s’han de donar subvencions, ajudes i crear organismes públics que impulsin l’Estat del Benestar. Per combatre l’atur la New Deal va crear milers de llocs de treball, finançats amb Bons del Tresor, per tal de fer coses per la societat (construcció de preses hidroelèctriques, guardes forestals..) Es a dir: just el contrari  del que plantegen les polítiques d’austeritat neoliberal aplicades fins ara.

Part Positiva: Ja s’ha dut a terme i funciona. Al tenir treball la gent augmenta el consum i això regenera tota l’economia creant més feina i inversió; tots els governs d’Occident (inclús els de dretes i algunes dictadures) van aplicar aquestes receptes entre 1945 i els anys 80’s i no es van atrevir a tornar als models liberals de lliure mercat fins a l’arribada de Tatcher i Reagan. Al ser un model molt conegut resulta fàcil de vendre electoralment; de fet es la solució que tots els partits d’esquerres parlamentaris solen plantejar per sortir de la crisi.

Part Negativa: Es necessari que l’estat augmenti el seu deute públic, impensable per la Troika que és qui ens dona els diners; o bè fer una reforma fiscal molt profunda. Per altre banda ens trobem amb els límits físics del medi: fins a on pot seguir creixent el nostre consum? I en quins sectors podem generar un creixement tal com per donar feina a 5 milions de persones?

Decreixement: Aquesta idea popularitzada per Sergei Latouche, sorgeix d’un ecologisme radical que planteja que els recursos minerals i energètics estan arribant el seu esgotament i que el creixement embogit del primer mon està destruint la fauna i la flora. Per tant, en comptes d’impulsar el consumisme, per tal de solucionar la crisi el que hauria de fer l’Estat es repartir el treball i la riquesa que ja hi ha: reduint jornades i hores (aixi com els salaris), amb processos productius més locals i menys globals ,que requereixin de menys energia, i una fiscalitat progressiva que permetés  treure diners dels rics per complementar les rendes baixes i cobrir els benestar.

Part Positiva: No cal endeutar-se, és molt més barat que el keynesianisme i permetria crear milers de llocs de treball en poc temps (això si, de mitja jornada o menys i reduint-la als que la tenen completa). L’estat s’estalviaria molts diners per l’atur i molta gent tornaria al mercat laboral. Ens permetria reduir la nostre petjada de carboni al medi i tothom tindria molt més temps pel seu temps lliure i conciliar amb la família.

Part Negativa: Com redimonis convèncer a la gent que gasti menys i que potser no cal que tingui televisors de plasma i dos cotxes? O que s’acceptin reduccions de sou i de jornada per tal que tots puguem treballar? No serien els sindicats els primers a oposar-s’hi? A més no s’ha provat mai: com sabem que en realitat la praxi d’aquest model no acaba creant encara més crisi i atur, ja que al disminuir el consum disminuiria la producció?

Els documents de l’Assemblea Nacional d’ICV han volgut trobar un equilibri parlant de “Prosperitat Compartida“, que vindria a ser una síntesi entre les dues postures; però em temo que això haurà provocat esmenes pels dos cantons que haurem de resoldre aquest cap de setmana.

Si us interessa el debat us animo a seguir el blog del grup de Decreixement d’ICV

Anuncis

25 comentaris

  1. Jo sense dubtar-ho tiraria pel decreixement, en tant que revolució integral de les relacions socioeconòmiques de treball i consum. No ens cal maquillar el sistema econòmic que tenim, sinó canviar-lo.

    De totes maneres el repte està en COM fer-ho. Jo crec que les millors armes que tenim són:

    1) Sobirania alimentària, treballar del global al local, del consumisme al consum responsable i fer-ho amb aquells que més malament estan. Reconstruir un model productiu: que els treballadors autogestionin el seu treball amb el suport d’educadors socials, psicòlegs,…

    2) Educació i sanitat pública, posar els nens, malalts i familiars a col·laborar per una educació i sanitat autàrquica, un organisme independent que s’autogestiona.

    3) Banca pública, crear un organisme extremadament democràtic amb un gran control ciutadà. Un lloc on els ciutadans puguin posar els seus estalvis sense cap interès (només ajustament per la inflació) i que inverteixi pràcticament només a Catalunya en matèria social.

    El Keynesianisme no és més que un pedaç al capitalisme voraç. Que hagi funcionat tampoc ho tinc tant clar… La crisi dels 30 es diu que es va solucionar més amb la IIGM que amb cap pla econòmic… I després la reconstrucció d’Europa va ser també un factor molt important.

    M’has inspirat per un post… =)


    • Jo crec que el principal impediment és com convèncer a la gent que ha de treballar menys per que treballem tots i tindre menys luxes per que tothom pugui menjar. Tantes dècades d’individualisme son molt difícils de revertir


      • Sí, està clar… però potser és més: la gent que no menja, la posem a treballar en tot allò que ens fa falta, sobretot en sobirania alimentària i formació sanitària (això seria una mica de Keynesianisme de transició, ho admeto).

        Després els funcionaris se’ls va reduint la jornada progressivament (i el sou) i es va afegint gent al carro. Si està ben explicat, molta gent s’hi afegiria, n’estic segur! Si li mengen el tarro a tothom per les retallades i el discurs de la culpa expiatòria, perquè no haurien d’acceptar un programa de repartiment del treball? Potser s’hauria de parar el peus a la Vanguardia i Rac1, però nosaltres tindríem TV3… =)

        Finalment la indústria… l’hauríem de re-formular en clau cooperativista, local i sense obsolescència programada. Més que res perquè tots els capitalistes se n’anirien a la Xina… =(


  2. Ni Keynesianisme, ni Decreixement, ni “Prosperitat Compartida” (Quina collonada!!!)
    La resposta és socialisme.
    El Keynesianisme es va idear per salvar el capitalisme en crisi del abraç del socialisme. Per tant, davant la inexistència del socialisme no hi ha cap necessitat de fer polítiques keynesianes.

    La teoria del decreixement és molt bonica i útil en una societat capitalista ultraconsumista, és a dir en el capitalisme dels 80, 90 y 2000, però dins d’un capitalisme neoliberal de menjar conill, i de no poguer pagar la llum no té cap sentit… I dins d’un sistema socialista encara té molt menys sentit. Perquè en un sistema socialista no té sentit construir bombetes que es fonin, o televisors que només durin 3 anys, o anar a la moda i canviar la roba de l’armari cada temporada, ni construir a Haiti pagant 100 € al mes als treballadors per vendre els productes a Alemanya…

    Cal construir una societat socialista aprenent dels errors del passat, invertir els valors dominants: el cotxe més maco, la casa més gran, l’ordinador últim model, el telèfon més xulo, la dona més guapa, l’ultim bolso Louis Vuitton, és a dir l’ostentació del més car, d’allò més difícil d’adquirir en el mercat… Pels valors socialistes: democràcia, altruisme, fraternitat, austeritat. Que l’important sigui la persona, la política i gaudir de la vida i no comprar andròmines absurdes i inutils.

    Per això, vaig deixar de votar a ICV-EUiA a l’adonar-me que ja no pretenia transformar la societat capitalista, sino que només aspirava a posar-hi petits parxes. El capitalisme és un sistema polític i econòmic totalitari. On l’home és una simple mercaderia, un sistema a la mida dels més rics, on el que compta es la possessió de diners. I on tot, inclús el temps d’oci és producció: consumir films, música. On el capitalista domina fins i tot el sistema polític, per un motiu molt simple: pot comprar als polítics (Que només volen guanyar diners) i els pot comprar perquè el capitalista és el que té els diners. Un sistema perfecte i coherent en el seu funcionament, però que malauradament no es pot parxejar. Simplement s’ha de destruir.


    • Estas barrejant temes que no tenen res a veure:
      Evidentment que ICV es un partit que aposta per superar el capitalisme i així ho posa clarament als documents.Independentment de si els mitjans de producció son públics o privats hem de tenir clar si volem desenvolupar la indústria i la productivitat o repartir el treball.

      La URSS va apostar per un hiper-derarrollisme i una industrialització embogida: es aquest el model? O bé hem d’assumir que el desenvolupament ha arribat al seu topall i el que hem de fer es treballar menys?

      Ja sé que alguns “rojos” esteu tan obsessionats amb el vostre tema que us dona igual el medi ambient (i el feminsime i el racisme…)… però es que no es un tema naïf o baladí, es que tenim una crisi energètica amb el peak oil a tocar!


      • No es tracta de que estiguem obsessionats amb “el nostre tema” es tracta de que el model econòmic capitalista es basa en un creixement infinit en un món on els recursos son finits. Per tant, cal canviar el model econòmic o anirem al desastre. Però cal canviar el model econòmic.
        No es tracta de que jo vulgui imposar les meves idees a la resta a sang i foc. Es tracta de que el capitalisme és un sistema foll, com un cotxe que va a tota velocitat contra un mur un cop rera l’altre, una guerra, una crisi rera l’altra, destruint-ho tot per tornar a començar de nou, fins que el planeta s’assequi.
        La URSS va ser un assaig fallit, una solució equivocada, però tenim el mateix problema que va causar el sorgiment de la URSS, no l’hem sabut solucionar.
        El racisme, l’homofòbia, el masclisme són transversals als dos sistemes econòmics del s.XX: capitalisme i comunisme. És injust que afirmis que només el comunisme patia aquests mals.

        Una vegada l’esclavisme va ser el sistema econòmic i social dominant i el vam superar, per què no es pot superar el capitalisme?
        Jo crec que els que esteu obsessionats sou vosaltres en mantenir un sistema irracional, antiecològic i antisocial només per pur esnobisme, per pur complex d’inferioritat, per por a la paraula maleïda: “socialisme” sinònim segons Hayek de Totalitarisme.


        • Jo no dic que només el comunisme tingués aquests mals, dic que els més rojos tendiu a creure que NOMES canviant la propietat dels mitjans de producció ja canvia tot. I no!
          No podem ometre el debat sobre el medi, les relacions de gènere, la homofòbia o les migracions i pensar que en una societat no-capitalsita no existirien. No barregem debats!


          • Jo crec que cal canviar de sistema econòmic perqué el capitalisme no es pot parxejar, perquè les alternatives socialdemòcrates ja no són admeses dins del sistema, com ja no son admeses les alternatives keynessianes.

            Cal canviar de sistema econòmic i això no exclou ometre el debat sobre medi ambient, sobre relacions de gènere, sobre racisme, sobre migracions, sobre homofòbia, etc. Aquests problemes existirien “probablement” en una societat alternativa a la capitalista perquè són problemes que trascendeixen el sistema econòmic imperant. Però dic, “probablement” perquè avui “la única societat possible” sembla ser la capitalista i no sabem que passaria en un present alternatiu.

            Jo crec que el lema del Congrés d’Iniciativa hauria de ser:

            “Socialisme i decreixement.”

            I el sublema hauria de ser:

            “¿Com construir un front popular antineoliberal per les properes eleccions?”

            És a dir, com conseguir construir una alternativa unitaria a les debilitades forces polítiques reaccionaries: CiU i PP. Capaç de resultat atractiva als ulls de democristians, conservadors, socialistes, anarquistes, etc. És a dir, en la línia del recolçament a la proposta de l’Arcadi Oliveras i la Teresa Forcades.

            És a dir, en comptes de assimilar les idees de la dreta i travestir-nos políticament ¿Per què no sumem esforços amb tots els sectors que rebutjen el neoliberalisme encara que siguin de tradicions ideològiques diferents (Excepte el feixisme i l’extrema dreta) per revertir la situació actual?
            Però, “juntos pero no revueltos”.


          • Doncs em sembla que gran part de l’assemblea anirà per aquí! El procés constituent i la unitat de l’esquerra ja figurava als documents abans de Forcades!


          • Només voldria fer una petita apreciació a una afirmació que he fet abans: “Aquests problemes existirien “probablement” en una societat alternativa a la capitalista perquè són problemes que trascendeixen el sistema econòmic imperant.”
            Segons algunes feministes la violència de gènere s’exacerba en el sistema capitalista, per l’explotació a que aquest sistema obliga a les dones. Per exemple, la necessitat de que la dona faci les tasques reproductives al capitalisme fordista estadounidenc dels anys 50 y 60, mentre l’home treballa a l’oficina.
            O la necessitat de que la dona també hagi de treballar perquè amb un sol salari no en tingui prou una familia per tal de pagar l’hipoteca, capitalisme compasiu neoliberal (Espanya dels 80-2000)
            O la necessitat de que la dona es prostitueixi per tal de poder menjar (Capitalisme neoliberal actual)
            Es a dir, algunes feministes opinen que el capitalisme provoca un augment de les desigualtats de gènere. Exemple, la crema de bruixes a l’Edat Mitjana.


          • Per exemplificar el problema de les dones dins el capitalsime em psoes un exemple de l’Edat mitjana quan hi havia un mode de producció feudal??
            Vols dir que amb això no em demostres que les desigualtats de gènere es donen en TOTS els modes de producció, almenys des del neolític (com jo defenso)?


  3. EPAA!!
    Quieto parao! El Decreixement no aposta per més creació de llocs de treball en el sector industrial, però sí en el d’energies renovables ( recorda que s’han destruït 100.000 llocs en aquest sector amb un enooorme potencial), en el sector serveis, en els serveis públics (llars d’infants públiques, per ex), bla bla bla…

    I evidentment, per posar-lo en marxa, cal igualment aplicar una política fiscal redistribuitiva en un sistema de decreixement. Recordem sempre que no només aflorant el frau fiscal, s’acaba la crisis en dos dies 🙂

    #ambillusió


    • Llavors quina diferència hi hauria entre un creixement sostenible i un decreixement? El que proposes tu no seria una “Green New Deal” (i per tant keynesianisme)?


  4. Per què no deixes de donar-li voltes a aquests temes? Que no has sentit que el Montoro insisteix a dir que estem sortint de la crisis? Que potser no te’l creus? Ai, home de poca fe.


    • Ajajaj Porto escoltant q sortim de la crisi des de 2009, permet-me que en desconfii un xic! xd


  5. la tele gegant de LCD (res de plasma!) ni me la toquis!


  6. Decreixement, sense cap mena de dubte. El primer món ha crescut massa a costa dels altres mons, i ara li toca decréixer una mica per equilibrar-los tots els mons mundials.

    Posem en pràctica l’ecosocialisme, i la Terra ens ho agrairà.


  7. En primer lloc el keynesianisme no és el que descrius, una altra cosa és que certa esquerra se l’hagi apropiat igual que ha fet certa dreta amb el mot liberalisme. El keynesianisme no és res més que una forma de salvar el capitalisme impulsant la demanda agregada i en concret el consum. El keynesianisme és consumisme a través del dèficit i del deute i per principis l’esquerra hi hauria de ser contrària, però bé, cada u amb les seves contradiccions.

    Sobre el decreixement, no ho acabo de veure, no només perquè el consumista d’avui, acostumat a grans dosis de keynesianisme, no voldrà renunciar a la seva droga, sinó perquè penso que és una forma de repartir la misèria sense tenir en compte les immenses capacitats de l’ésser humà. Si la teoria del decreixement hagués existit a principis del segle XVIII hauria teoritzat que era impossible seguir creixent, que calia repartir la feina al camp i que era necessari conformar-se amb menys, mai hauria existit ni el motor d’explosió ni la revolució industrial ni les que han vingut després.


    • “certa esquerra”?? Bé, no. Impulsar el consum mitjançant subvencions i ajudes, crear treball públic i defensar l’estat del benestar ES la base de l’esquerra no totalitaria des dels anys 30’s.
      Es el que ha fet la socialdemocràcia nòrdica i l’esquerra sudamericana de Chavez, Lula, Correa, el Frente Àmplio a Uruguay…

      Certa esquerra diu! Bé si, concretament tota la que no s’ha passat a la 3a via de Blair i Zapatero!

      I en quant a la tonterieta aquesta d’argument per desacreditar el decreixement, quan vingui el peak oil en parlem. Besis


      • No, maco, Keynes no parla de desenvolupar l’Estat del Benestar, Keynes parla de gastar augmentant el dèficit i endeutant les properes generacions. És tant keynesianisme augmentar la despesa social com augmentar la despesa militar sempre i quan això es faci en moments baixos del cicle econòmic i generi llocs de treball que no genera el sector privat. Una altra cosa és que a tu t’agradi gastar en una direcció determinada, i per cert, Keynes inicia la seva proposta d’augmentar la despesa perquè s’adona que els salaris són rígids a la baixa, que per tant l’economia no pot regular-se pel cantó de l’oferta i que cal fer-ho pel cantó de la demanda, però el borsista i especulador John Maynard Keynes no té precisament l’Estat del Benestar al cap.

        Sobre el peak oil fa anys que en sento parlar, i si, un dia s’acabarà el petroli, però l’ésser humà haurà tingut la capacitat de superar-ho ideant una altra cosa que no l’obligui a ser més míser, igual que va fer la revolució industrial i les tecnológiques.


  8. Gràcies, arqueòleg, per postejar aquests temes. I als altres per comentar-lo. És un debat clau.


  9. Crec que el més difícil és convèncer a la gent, però no impossible. Qui sap? Poc a poc…


  10. […] La ploma més àcida de la xarxa « Keynesianisme vs Decreixement […]


  11. La teoria keynesiana a mi me parece que deberia estar superada hace ya mucho tiempo, para empezar a mi no me parece cientifica, en el sentido, de que no propone “descubrir una verdad” sino ocultarla, los keynesianos son partidarios de lo que se llama “ilusion monetaria” , ¿que es esto? muy sencillo, keynes se dio cuenta, de que la gente no le gusta que le bajen el salario nominal, pero que no se mostraban tan reacios a que subieran los precios, asi que el propuso hacer algo muy sencillo, creas inflacion y haces que una persona que cobrarse 1000 euros, pueda compras menos cosas, osea bajas salarios reales (la relacion de productos que puedes comprar cn tu salarios) y no salarios nominales.

    Esto lo dejo bien claro keynes en su libro la teoria general cuando dice : «Si bien los trabajadores suelen resistirse a una reducción de su salario nominal, no acostumbran abandonar el trabajo cuando suben los precios de las mercancías para asalariados.»

    Solo hay que ver economistas como juan torres o ag, diciendo que le parece horrible bajar salario, ero que el bce deberia generar inflación.(osea bajar salarios reales, pero claro es tan facil timar a pobres pardillos)

    por otro lado, la teoria keynesiana, no concibe la “estanflación”, osea inflación sin crecimiento, desde los años 50 ha habido muchos casos de estanflación(la crisis del petroleo en el 73 por ejemplo), la realidad se impone al desarrollo teorico…tambien estaria el caso contrario, crecimiendo con deflacion… como hubo en japon entre 2004-2007 (por citar un ejemplo reciente.

    sinceramente, querer bajar los salarios de los trabajadores me parece horrible, y mas si que estos no se den cuenta, por otra muchos economistas llaman a la inflación (cosa qu epropone keynes) el impuesto sin legislación, estoy de acuerdo de que tiene que haber impuestos, porque los servicios publicos no son gratis (por mucho que haya gilipollas que digan que hay sanidad gratuita y educación gratuita) ahora bien, todo impuesto tiene que ser votado democraticamente y transparente, por ultimo señalar que la inflación a quienes mas beneficia a los especuladores(debido al efecto Cantillon)..cosa qe siempre me llama la atención…sobre todo teniendo en cuenta que quienes les gusta la inflación se pasan el dia criitcando a los especuladores



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: