h1

Perquè es millor un President de la República de dretes a una Monarquia?

Abril 14, 2013

tricolor

L’argument més absurd i hipòcrita amb que alguns suposats progressistes defensen la corcada institució monàrquica es la possibilitat que amb un règim republicà la Presidència recaigués en el PP i Aznar, per exemple, fos escollit en el carreg.

I jo em pregunto: No està la dreta governant ja a Europa, Espanya, Catalunya i a gairebé tots els Ajuntaments, excepte alguna vil·la gala com L’Hospitalet? No té la oligarquia financera el poder executiu, legislatiu, judicial i mediàtic al seu servei? I evidentment que em puc imaginar a Aznar al capdavant del Estat: exactament això mateix va ocórrer entre 1996 i 2004 i amb l’actual règim constitucional en vigor. Així doncs pitjor no ens podria anar!

Però la part més retorçada i escabrosa de l’argument es el raonament de fons: preferim una institució hereditària i vitalícia, medieval i pre-il·lustrada a acceptar un resultat desfavorable en unes eleccions lliures? Però quina merda de demòcrates estem fets?

Seguint aquest fil argumental podríem adduir que, davant la possibilitat que la dreta pugui guanyar eleccions municipals, autonòmiques o generals, seria millor re-establir un règim polític nobiliari i feudal en tot el seu esplendor alt-mitjeval. Retornem al segle X i substituïm alcaldes i diputats per marquesos, barons i comtes; els parlaments els transmutem pels furs i els drets humans dels ciutadans pel vassallatge dels territoris. De ben segur que els nacionalistes conservadors, que no deixen de ser una versió moderna del carlisme, saltarien d’alegria, doncs la seva utopia romàntica passa, precisament, per reinstaurar les fronteres i les institucions d’aleshores.

Sempre serà millor un President de la República de dretes, algú a qui se’l pot fer fora en els propers comicis, a un Rei que es propietari del càrrec fins a la seva mort o abdicació voluntària. Sempre serà preferible un polític antipàtic, a qui se’l pot seure davant un tribunal, a una figura que és inviolable davant qualsevol delicte que pugui cometre. Sempre serà una opció més òptima que hi hagi una rotació política al Cap d’Estat a que aquest títol passi de pares a fills, indistintament de la capacitat, preparació o ideologia de l’hereu.

Es necessari un àrbitre supra-partidista en el nostre sistema parlamentari? Home, doncs podria arribar a acceptar que en el convuls període de la Transició, en un moment on sortíem d’una dictadura feixista, amb els militars nerviosos, els comunistes com a gran força de la oposició i dues bandes terroristes molt actives (ETA i GRAPO), gran part de la població penses que un Rei apolític podria fer de balança entre els dues  Espanyes evitant un nou conflicte bèl·lic civil.

Afortunadament aquest context es història i ara ens trobem dins la voràgine d’una crisi on els Borbons no son solució sinó problema, mostrant obertament el que sempre ha estat aquesta família des dels temps de Lluís XVI: una casta parasitària de lladregots, amb les seves capacitats intel·lectuals obturades per dècades d’endogàmia matrimonial. I ara tan sols cal que ens indiquin si volen acabar els seus dies com Maria Antonieta o com Alfons XIII: guillotina o exili.

19 comentaris

  1. justa la fusta!😛 Salut i república!


  2. President de la República de dretes Vs un Rei? jo ho tinc claríssim: República SEMPRE. A un president de dretes el podem canviar, a un Rei, per molt pocavergonya, corrupte i/o ‘Campechano’ que sigui, ens l’empassem.

    N’estic tip de l’argumentari socialista de que la República podria tenir a Aznar de President. ¿I què? És que Niceto Alcalá Zamora, primer president de la II República, no era de la conservadora i catòlica Unión Liberal? Sense la dreta no hi ha República. Sense pluralitat no hi ha República. Sense democràcia no hi ha República. Tinguem-ho clar.

    Visca la República.


  3. Molt bo, com sempre, però em sobra el paràgraf sobre la Transició, que no va ser un compromís, sinó una derrota. La monarquia no la justifica la força de l’oposició comunista durant als ’70 -al contrari, que acceptessin fins i tot una institució tan absurda en demostra la feblesa (i no en culpo a la militància, sinó a una estructura vertical que dificultava articular l’oposició a l’eurocomunisme de dretes del Carrillo). I entre les bandes terroristes actives et deixes les de la dreta (BVE, AAA, G. de Cristo Rey…) el paper polític de les quals durant la Transició segurament va ser tant o més decisiu.

    De totes maneres, per mi hi ha un argument tàctic per no gastar energies en atacar la monarquia (i que en cap cas invalida el teu post). Malgrat que Joan Carles I és personalment impopular, la figura del Príncep Felip (gràcies a la bona feina dels mitjans) és prou apreciada -de fet, molta gent no està emprenyada amb la monarquia, sinó amb els “excessos” d’alguns dels seus membres: passar a una crítica de la institució com a tal ens exigiria encara moltes hores de militància i feina política per un objectiu que, al cap i a la fi, és transicional: Republik ist nicht viel, (Öko-)Sozialismus ist das Ziel.


    • Creus que un PCE en mans de prosoviètics ortodoxos hauria canviat quelcom més enllà d’endarrerir la seva legalització i avançar l’hegemonia del PSOE dins l’esquerra? Bé, ja es va veure al llarg dels 80’s i 90’s el gran èxit del PCPE: a punt a punt va estar de treure majoria absoluta!


      • El PCE ja havia perdut la seva hegemonia dins de l’esquerra el 1977, quan va treure el 9% dels vots enfront del 30% del PSOE (fins i tot els quatre gats del Tierno Galván van treure un 5%).

        Per mi els mals se situen, per tant, molt abans: en algun moment entre les expulsions de Claudín et al. als ’60 i la legalització de 1977, en l’acceptació tàcita que era el propi règim el que havia de controlar els ritmes de la Transició, i que al màxim que podíem aspirar era una modernització del país (discurs que després va adoptar, amb més èxit i credibilitat, el PSOE, partit al qual van acabar, no pas per casualitat, tots els groupies de Carrillo del PTE-UC). No cal ser un pro-soviètic ortodox (i jo no me’n considero) per lamentar l’actuació del PCE durant la Transició (per exemple, i conseqüentment amb la visió imposada per la direcció, amb els pactes de la Moncloa de 1977).

        L’escissió i èxits electorals del PCPE són irrellevants en aquest argument, perquè es produeixen molt després, quan la Transició ja està acabada i el seu discurs consolidat, el 1984 -i bona part de la militància, i -significativament- els líders de l”escissió es reincorporen a IU des de 1986, on van compartir èxits electorals amb el PCE… i Iniciativa.


  4. Interessant reflexió, el mateix argument serviria per tots aquells que diuen que abans de tenir un país lliure volen saber qui el governaria.


    • Que jo sàpiga estem ja en un país lliure des de fa 35 anys


      • Resposta fàcil, vinga, segur que la pots elaborar més.


        • Es que no entenc el teu argument! Que vols dir? Que he d’apostar per la independència encara que sigui per tenir un servei militar obligatori amb un exèrcit dins de la OTAN, com ahir va proposar la ANC? http://www.naciodigital.cat/noticia/51851/experts/aposten/muntar/exercit/abans/independencia
          No vaig fer la mili per Espanya i la hauré de fer ara per Catalunya? Aquesta és la vostre llibertat? Doncs s’assembla bastant a l’esclavitud!


          • No, estic dient que la Catalunya del futur serà la que decideixin els catalans. Llavors, l’argument de prefereixo un president de la República de dretes a un rei perquè el puc canviar, hauria de ser equivalent a vull un país lliure encara que tingui un govern que no m’agrada perquè el puc canviar.


          • Hola? estàs tornant a esgrimir com a argument un futur que encara no està ni molt menys determinat i que penjaria només de les urnes. I recordem que ets tu qui argumenta que millor una dreta republicana, no? Aquest servei militar no és més que una parida dita per algun capullu que, o no serà mai, o en unes eleccions podrem tombar. Seguiria sent millor que la monarquia, no? Va, home. O t’has passat de frenada escrivint aquest post o hauries de deixar de recorrer a propostes idiotes de burgesos catalanets per a posar en dubte una Catalunya independent. Urnes (Catalunya) vs. Monarquia + Bipartidisme inderrocable (Espanya).


          • Entenc doncs que seguint la teva argumentació la ANC es una parida de quatre capullos i que, per tant, està plenament justificat no participar en cap dels seus actes, manis, cadenes humanes etc.. no?


          • La puta. M’has obligat a llegir l’article i tot. ON COLLONS POSA QUE ELS DE LA ANC PROPOSEN UN EXERCIT AMB SERVEI MILITAR OBLIGATORI? DE FET, ON POSA QUE LA ANC PROPOSI UN EXERCIT? Han convidat a tres pajarus amb opinions diferents sobre la necessitat d’un exercit a fer una ponencia i han recollit tres opinions. Ho han votat? Ho han proposat formalment? En tot cas has fugit d’estudi responent amb una pregunta que reforça el que he expresat.
            Jo donaré el valor a les propostes de la ANC que a mi em semblin bé i punt. I si alguna proposta de CiU, o la Anc o de qualsevol altre no m’agrada, miraré de fer-hi front a les urnes. Tal com tu has dit, millor dreta republicana que monarquia.
            SEMPRE TINDREM LES URNES!


  5. És tan obvi el que dius que no cal afegir-hi ni una coma. Fora la monarquia, però ja!


  6. Ai, què divertit seria tornar a l’època del bigotet!!! Potser l’Aznar ens podria ensenyar una mica d’anglès, que diuen que el nivell de la població és bastant pobre. Amb el rei, l’únic que podem aprendre és a caure.


  7. Ara ho veig. Allò que més ens separa, no és el concepte de nació, ni la teva consideració d’espanya com a l’únic legítim subjecte de dret polític. Allò que ens separa es la visió sobre el que tu anomenes, amb el llenguatge oficial de l’estato quo, transició democràtica.
    Transició democratica. A la trasposició del capitalisme feixista en pesudo-democràcia vigilada, li diuen democràcia i no ho és.
    Aquesta parodia que entre altres barbaritats va reinstaurar la monarquia borbónica que els ciutadans van obligar democràticament a exiliar-se i que en Franco va reimplantar per la força de les armes en una guerra brutal, que inaugurà en exclussiva estrena mundia,l l’assaninat massiu de civils i que cada vegada més historiadors es decideixen a qualificar-la d’extermini ideològic general i genocida específicament contra Catalunya.
    Una transició que va amnistiar a tots els torturadors, que no va exigir responsabilitats de cap tipus i que es va fer sota la vilgiància dels fusells i la protecció de l’imperialisme, es pot dir democràtica ?
    Dius que podries acceptar que “gran part de la població penses que un Rei apolític podria fer de balança entre els dues Espanyes evitant un nou conflicte bèl·lic civil”.(sic)
    Deixo de banda la teva inexplicable consideració de la monarquia com apolitica de per se i molt més la monarquia borbónica i encara menys el regnat de Joan Carles I de Borbò, recoronada per Franco i que jurà amb pompa i protocol els principis fonamentals del MOVIMIENTO FALANGISTA
    Bé, sota aquest argument, l’únic que fa falta per a que acceptis una altra vegada els borbons i ens deixem de punyetes inoportunes uns i altres, es que els feixistes assassinin de nou massivament catalanistes i comunistes ( els pocs que encara quedem). D’aquesta manera els Borbons Joan Carles i el seu fill Felip, tindran garantis una colla d’anys més per anar fent.
    Per si de cas no treguis gaire la bandera de la república espanyola , per que com es torni una mica “rojita” SE VA A LIAR UNA QUE NO SABE NI DOONDE SA METIO.
    Apa siau, QUE JA NO HASE FALTA DESIR NADA MÄS.


    • El problema de la teva argumentació Santi, es que és anacrònica i idealista. Es a dir: no tens en compte la realitat empírica, material i objectiva que es va viure durant la Transició; ignores quins eren els debats polítics de la època, les tensions, les forces de la resistència i del règim.
      Estem parlant d’una època amb atemptats constants tant de GRAPO, com de ETA i la ultradreta; els militars a punt de sortir dels cuartells; les matences de Montejurra i Vitòria; el temor a un nou conflicte bèl·lic contra els anhels de passar pàgina, d’arribar a una democràcia i una amnistia que eren absolutament generalitzats.

      L’esquerra i molt especialment el PCE/PSUC va fer un esforç titànic de generositat inconmensurable i heroica; renunciant a la República i a passar comptes amb el bàndol franquista per tal d’aconseguir una reconciliació i la pau i mai estarem prou agraïts a la capacitat d’entesa d’aquell moment, doncs l’alternativa era una nova guerra civil. La dreta també va haver de cedir moltíssim (democràcia, autonomia, legalització del PCE, amnistia…) i es va fer una Constitució que, en aquell moment va acontentar a tothom, ja que tothom va entendre els esforços i les cessions van ser equànimes pels dos bàndols

      La teva argumentació es molt maca a nivell d’abstracció teòrica, preciosa. Llàstima que la realitat te l’espatlli, doncs en aquell moment el debat no era en asbolut República o Monarquia, en absolut; era Democràcia o Dictadura; Guerra o Pau.

      Ho sento però com a materialista històric no puc acceptar explicacions idealistes i fora de context històric i material.


      • “Fins ara els filòsofs s’han limitat a interpretar el món,però es tracta de transformar-lo”. Et sona ?. Karl Marx.
        El partit comunista, després de perduda la guerra va continuar la llluita armada a les montanyes, creant les condicions necessaries per a que després de la derrota del nazisme i el feixisme aquesta s’estengués al falangisme falangista.
        Quan van veure que això no passaria i les democràcies liberals van optar pel Franco, és donar l’ordre d’acabar amb la guerra de guerriles i s’inicià la resistència civil, que obtingué entre altres victòries la vaga dels tranvies.
        Quan finalment el partit comunista espanyol i el psuc va decidir pactar amb el règim franquista, el gruix de la militància i dels votants.van decidir abandonar a qui s’havia forjat en la resistència. Si no eren temps de resistència, perquè resistir-nos, va ser el missatge que reberen els ciutadans.
        L’acció intensa d’ETA i Grapo es van produir a la decada del 80 quan els pilars de la transició ja estavan instal.lats i es van produir precisament com una resposta de la No aceptació de les conseqüencies polítiques.Amb les eleccions catalanes guanyades per CIU al 1980 i la posterior pantomina de cop d’estat de 1981 quan podriem dir que l’operació politica de trasposició va quedar tancat.
        En aquesta trasposició podriem fixar algunes fites:
        -Desembre de 1973 assassinat de carrero blanco, a nivell internacional comença la quarta guerra àrab-israelí i la gran crisis del petroli.
        -Març de1974 assanissat de Puig Antic i gran contestació internacional contra el règim
        -Septembre de 1975 afussellament de 5 militants antifeixistes, creixen les protestes internacionals. Assalts d’ambaixades espanyoles
        -Concentrció feixista de reafirmació dels règim davant l’allau de critiques i presions internacionals
        -Octubre del 1975 l’ocupació del sahara pel Marroc
        -Desembre 1975 mort el dictador Franco
        Febrer de 1976 més de 70 mil persones ocupen els carrers de Barcelona desafiant la policia per reclamar l’amnistia
        -Septembre 1976 la gran manifestació catalanista a Sant Boi
        -Octubre de 1977 es firmen els paces de la Moncloa ( la rendició social al liberalisme que havia de substituir al règim autocràtic i feixista d’en Franco)
        -Gener de 1977 assassinat de 5 advocats laboralistes vinculat al PCE ( 100 mil persones assisteixen a l’enterrament)
        -Septembre de 1977 a Barcelona 1 milió de persones demanen l’autonomia
        -Març de 1979 a espanya guanya les eleccions la UCD
        -Març de 1980 al principat de Catalunya guanya les eleccions CIU
        Ja es veu que condicions per resistir i imposar la ruptura democràtica n’hi havia. Es podia, però no es volia. Es va preferir participar comodament en els guanys promesos, un comportament que ha creat la classe política més corrupte d’europa.
        Com Victor Jara cantava se quisieron “adueñar del baile, total a los golfatillos no hay olor que se les escape”.
        No soc un idealista, només tinc una idea: acabar amb el capitalisme i aconseguir una catalunya lliure dins d’un món de persones i pobles amb els mateixos drets i deures.
        El primer pas per canviar les coses es voler-les canviar.


        • Gent que es manifestava per l’amnistia, no per una nova Guerra civil; pel catalanisme, no per una nova Guerra Civil…. on estaven les masses demanant la ruptura?? ON???? Als comandos d’ETA? Doncs ja s’ha vist el seu gran èxit que fins que no han abandonat la lluita armada no han posat un peu a les institucions



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: