h1

ICV: Entre l’Independentisme Màgic i l’Espanyolisme Apocalíptic

Abril 2, 2013

Segon post que dedico a l’Assemblea Nacional d’Iniciativa; si en l’anterior reflexionava sobre la dimensió teòrica de l’ecosocialisme, en aquest aporto apunts sobre un dels temes que hi pot acabar esdevenint dels més pol·lèmics: l’encaix entre Catalunya i Espanya.

feuia_2784

Ens trobem en un moment social molt delicat i complexe, on la globalització dels mercats ha destruït els nostres marcs sistèmics, culturals i socioeconòmics, de referència: el nostre veïnat es troba ple de persones migrants d’arreu del món, mentre la nostre indústria ha estat deslocalitzada a indrets on la ma d’obra surt a preu d’esclau i l’especulació financera ha dinamitat la sobirania econòmica dels estats, sumint a l’administració pública en un esclavisme de deute i austericidi.

Això ha dut com a conseqüència una brutal reacció identitària, proteccionista i antiglobalitzadora que s’ha manifestat arreu del món de les més diverses formes: ultradreta a França, islamisme a Sahel, euroescepticisme a Anglaterra o Itàlia, nazisme a Grècia…. o un auge embogit del centralisme a Espanya i de l’independentisme a Catalunya. Es tracta doncs d’una corrent mundial postideològica i antipolítica, que vol organitzar la democràcia en les societats postindustrials en torn als sentiments culturals (especialment d’odi i de rebuig a l’alteritat) i no en un eix esquerra-dreta.

Així doncs ens trobem en mig d’una pinça :

Per una banda tenim l’espanyolisme centralista que proposa eliminar les autonomies com a mesura d’estalvi, que s’aferra a la Constitució com un immutable text dogmàtic, incapaç de fer el menor esforç d’entesa amb Catalunya. Un espanyolisme que va impugnar i retallar l’Estatut votat pels catalans en articles simbòlics i sense transcendència material, tan sols pel plaer d’ofendre gratuïtament la sensibilitat majoritària del Principat. Sempre alerta als udols de la caverna madrilenya, el PP ha trobat en aquest tema la fusta de naufrag al qual agafar-se en mig de tant atur i corrupció que els ofega a les enquestes.

Aquest espanyolisme ranci ven en els seus mitjans de comunicació i propaganda una versió absolutament apocalíptica i tremendista del que succeiria als ciutadans de Catalunya en el cas que decidíssim ser un estat: no podríem pagar jubilacions ni atur, estaríem fora de la UE i del euro, sense poder exportar, alimentant als desnodrits infants amb cartilles de racionament i vivint del tràfic de coure, com a Kosovo.

A l’altre banda de la trinxera hi trobem l’independentisme màgic, liderat per CIU i el seu dòcil soci d’ERC, així com tota una llista interminable d’organitzacions generosament subvencionades per tal de sumir a la població en una hegemonia cultural propicia (Omnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana, Plataforma per la Llengua, Associació de Municipis per la Independència, Cercle Català de Negocis…) i els seus nombrosos mitjans de comunicació catalans, públics i privats sense excepció ni contrapunt crític de cap mena.

Aquest independentisme màgic ven la idea de que la culpa de la crisi no es troba en l’especulació financera, els baixos impostos als mercats, l’evasió fiscal o les polítiques neoliberals aplicades des dels anys 80’s, sinó en la solidaritat fiscal cap a les zones amb més atur de la Península. Així doncs les brutals retallades a l’estat del benestar aplicades per CIU son exclusivament culpa de Madrid, i, per tant, un cop lliures lligaríem els gossos amb llonganisses, brollaria mel de les fonts i viuríem en uns espècie de paradís terrenal sense impostos ni atur i amb un estat del benestar que ni a Finlàndia.

Entenc doncs que Iniciativa s’ha de situar en una perspectiva racional i democratista, rebutjant explicacions basades en voluntarismes idealistes o esfereïdors tremendismes. Mirem el que diuen les enquestes, com el recent Baròmetre del CEO, sobre els votants de la coalició ICV-EUIA:

– La pràctica totalitat dona suport al dret a decidir, com a màxima expressió de radicalitat democràtica per tal de resoldre aquest conflicte.

– El 16% només es sent català, el 40% més català que espanyol i el 33% tan català com espanyol.

– Hi han més federalistes (53%) que independentistes (28%) dins d’ICV-EUiA, però en cas d’una votació en referèndum, es decantarien més pel SI (50%) que pel NO (17%) o l’abstenció (18%).

– El 85% dels votants estan a favor d’un pacte fiscal i que Catalunya recapti tots els seus impostos.

– Es el partit polític que, amb diferència abismal sobre qualsevol altre, els seus votants primen l’eix social per sobre del nacional. El 0,0% de votants ecosocialistes consideraven les relacions Catalunya Espanya com la seva principal preocupació política.

Tapies-PSUC-Cataluña-Democracia-y-SocialismoPer preservar la unitat del partit dins la heterogeneïtat de sentiments que hi conviuen tranquil·lament, l’Assemblea haurà de fer exercicis d’equilibrisme, ambigüitat calculada i imaginativa valentia, sense deixar-se pressionar per cap dels dos maximalismes que ja salivegen albirant una guerra ètnica entre l’àrea metropolitana i la Catalunya interior. Es un debat que s’ha de resoldre amb el cap i no amb el fetge, avantposant la democràcia i la cohesió social a les banderes i fronteres, amb tota la tranquil·litat i moderació que requereixi un trencaclosques d’aquesta magnitud.

Sens dubte caldrà rememorar al catalanisme social del vell PSUC, quan va aconseguir socialitzar i cohesionar als treballadors catalans amb als migrants del sud d’Espanya dins les reivindicacions de més autonomia i autogovern per Catalunya, sense supeditar mai el socialisme científic al romanticisme patriòtic, ni la lluita de classes a un enfrontament identitari.

Està clar que  les coses no poden quedar-se com estan i s’ha de dirimir aquest xoc de trens a les urnes, però sense dreceres antidemocràtiques com la Declaració Unilateral d’Independència que reclamen certs sectors de talibans fanàtics, ni consultetes de mentideta il·legals i no vinculants, ni tampoc es poden acceptar xantatges de retallades draconianes a canvi de més barretina. O al menys és el que jo defensaré a l’Assemblea!

42 comentaris

  1. Mira que gairebé mai estic d’acord amb tu (jo soc proper a ERC). Aquest cop hi estic d’acord amb practicament TOT. Em penso que no deixaré mai de llegir-te. Bravo


    • Amb aquest article no pretenia precisament guanyar-me simpaties i lectors indepes, però mira que bé! Merci!


  2. Està clar que la independència de Catalunya no solucionarà la crisi. Ben crèdul serà qui encara hi cregui. Però seria un pas endavant en la nostra història i la nostra identitat, i significaria assolir una lluita que fa molt i molt de temps que existeix i que va més enllà d’aquesta crisi.


  3. Guaita si Iniciativa es el partit perfecte i no m’havia donat ni compte…


  4. Penso que Ciutadans arribarà a ser la segona força o tercera de Catalunya, al temps. Una desgràcia merescuda, ja que ells no són ni republicans ( al menys explicitament) ni volen una transformació social, ni es deslliguen d’una visió d’Espanya sense ruptura democràtica en molts aspectes.. però és normal que arribin a ser el que seràn. Nosaltres continuarem sent els palmeros de la burgesia catalana fins a la derrota final, com ja ho va ser el PSUC a la transició; fent-li el joc als que sempre ens han menyspreat a nosaltres i la resta de la esquerra espanyola. Jo votaria NO i sóc militant d’EUiA, em repugna massa la Lliga Nord i vull continuar compartint fraternitat amb la resta de gent d’Espanya. Ja em va semblar esperpèntic el dia que la direcció d’EUiA va anar a veure Muriel Casals… Aquesta sumissió a la hegemonia cultural convergent i el moviment antipolitic de l’independentisme està deixant tirat a molts que no surten mai a TV3. Aniriem també a veure a gent del PP? No mereixem res, i tot el que ens passi és questió de temps.


    • Home, que derrotista! Jo crec que els coses a la coalició s’estan fent raonablement bé. Un exemple del que hauria passat si ens haguéssim decantat obertament per un NO radical és el PSC: dividit i ofegat, perdent vots a cabassos. En aquest tema ens convé ser prudents i anar amb peus de plom

      Per curiositat: et puc preguntar si ets del PCC, del POR o del PSUC(viu)? Tinc entès que en aquest tema les diferències son importants dins EUiA!


      • Del PCC. Suposo que les diferències son també importants a ICV, jaja. Entre el que comentes i el que diuen Camats o Romeva hi ha gran diferència. El camí de federalisme de lliure elecció encapçalat per Nuet, seria el d’un marxisme pujolista si continués l’antic coordinador d’EUiA, aquesta és la raó principal que s’hagi apartat. Volien trencar qualsevol relació amb IU. Així de fort. Y hasta aquí puedo leer.
        Dius que si acceptessim un no estariem com el PSC. I digue’m quin és el nostre paper si no ha estat acceptar la mobilització de la Catalunya convergent en gran mesura, com si fos la del “poble de Catalunya”. Fer de palmeros a les seves desfilades i acceptar idees que res tenen a veure amb la nostra tradició. Estem condemnats a ser engolits en el nostre àmbit on hi ha més votants per Ciutadans i fer-li el joc a la hegemonia cultural convergent.
        Tu creus normal que s’intenti crear un espai d’esquerres “al voltant del dret a decidir”, jaja. Què vol dir això? I amb gent del PSC i ERC, com si els d’ERC tinguessin alguna cosa a veure amb l’esquerra. Ja posats que ofereixin entrar a Ciutadans, no? Què vol dir? Que sóm els tontos útils de la hegemonia nacionalista a Catalunya.
        Quan els meus pares em parlaven d’autodeterminació, jo m’imaginava un procés popular i solidari, no un Beppe Grillo a la catalana encapçalat per la burgesia i que ens vol liquidar, a més de criminalitzar per continuar sent federalistes.


        • Miralles volia trencar amb IU? Això és real o un rumor escampat per Nuet per depurar-lo?

          Anyway, si les enquestes del CEO diuen que els nostres votants en un 95% volen la consulta i més de la meitat votarien SI, el que no pots es fer campanya en contra i regalar votants a cabassos a ERC i CUP, que prous n’hem perdut ja!


          • No és cap rumor. Tampoc depuració, sino visions diferents del paper d’EUiA en relació a la resta de la esquerra espanyola. De totes formes, ja és prou significatiu de com ha anat calant el discurs tancat i reaccionari de l’aillament independentista.
            Mira, potser sóc exagerat en la manera de dir-ho, però el que dic s’hauria d’incorporar al debat. Hi ha una massa de votans que han votat PSC o nosaltres que votaràn Ciutadans. És una realitat que s’està magant. No tinc res personal en contra, però a a qui representa Joan Ignasi Elena o Muriel Casals al Baix Llobregat? Mare meva.. no entenc com s’intenta articular una esquerra, en la que s’insisteix en posar per davant la lluita contra el neoliberalisme convergent i es convida a ERC o sectors del PSC només perque siguin nacionalistes, com si en matèria social fossin diferents als altres sectors del PSC. La farsa de creure que l’independentisme representa al poble de Catalunya és asfixiant. És més en alguns llocs no representen ni al 5% de la població. Dius que perdriem vots cap a ERC o les CUP. Segurament, però és que els perdrem igual. La operació nacionalista intenta liquidar la esquerra federalista. Les sirenes xiulen a la costa per portar-nos a les roques, mentre ells arribaran a la seva illa deserta.
            Ho sento pel pessimisme però és una conclusió bastant meditada.


  5. Ja tenim prou perspectiva històrica per veure que els estats-nació han fet més nosa que servei en aquest món, i que difícilment hi haurà pau, igualtat, justícia, llibertat i solidaritat per a tothom mentre no siguin abolits.

    Però, ai las, visc rodejat de gent que els idolatra i malda per mulgiplicar-los per escisió, com les amebes. Celebro, doncs, que Iniciativa no tingui aquesta prioritat.Això és una esquerra conscient!


    • Treballem doncs per acabar amb els estats, però mentrestant, ens agradi o no, el món s’organitza en estats, i o tens el teu propi estat, o en comparteixes un en igualtat de condicions, o t’exprimeix un altre estat. I mentre busques el camí per acabar amb els estats pensa que de moment has de viure amb una de les tres alternatives. D’aquí, el dret a decidir.


  6. Jo sempre he dit que entrar en el “debat nacional” es caure en la trampa del ruc i la pastanaga que col.loca la dreta nacionalista(ERC, CIU, CUP… L’esquerra tè d’altres coses de que preocupar.se.


    • Veus com tornes a ser excloent, ara resulta que fins la CUP és la dreta…ai…


      • ACanviaré de parer quan deixeu d’ incloure Valencia, Mallorca Atenes i Neopàtria al vostre mapa.


        • I per cert, en el meu esquema cap gent de moltes procedències, no un filtre de “catalanitat” per a ningú. La vostra presuposada “esquerra” xoca amb el vostre concepte de respecte a la “naciò”, que es quelcom de de “sagrat”(irracional) que afecta a la vida ciutadana. Molt dret per als treballadors, pero com un indi no s`aprengui el Pompeu Fabra el doneu de banda, ja que no es per activa, ja que sou “antiracistes”, per passiva si. Conec bè aquesta actitud nacionalista.


          • No, no, si ja ho sabem que tots els que pensen diferent que tu són anatema. Els extrems es toquen…


          • Aiaiaiii… suposo que t`agradaría que escrivís quelcom com “Arriba España”, o “Viva Franco”, “Viva Lenin”… hehehe, no et donaré aquest gust. Saps? Ets molt diver, jo no anatemitzo als diferents, senzillament refuso frontalment qualsevol nacionalísme.


  7. No queda gens clar el que defensaràs a l’Assamblea, ho defineixes tot en negatiu. Defensaràs que cal superar el xoc de trens sense “dreceres antidemocràtiques…consultes il.legals…” És una opinió molt respectable però no dius què proposes en realitat. Pateixes del gran problema del que pateix l’esquerra de l’esquerra, que només sap dir el que NO li agrada però és incapaç de presentar una alternativa, i quan forçada per la necessitat ho fa, aleshores resulta una alternativa impossible, de fireta o impracticable. Vinga, sorpren-me.


    • No vull avançar en públic la meva posició a l’Assemblea home! Depén d’esmenes transaccions i un munt de burocràcia que avorriria als meus lectors.
      Jo espero que l’Assemblea es centri en el problema real: el capitalisme i que es debati sobre les alternatives que ja hi tenim -> decreixement, prosperitat compartida, economia del bé comú, ecologia, socialisme, fiscalitat… i aquest debat folclòric es mati com més ràpid millor.


      • I tothom que no vagi a l’Assamblea com sabrà el que has defensat?


  8. El que queda clar és que a ICV-EUiA aquest debat li fa més nosa que servei. El millor seria que féssiu bandera del dret a decidir i en la consulta donéssiu llibertat de vot. Qualsevol alternativa porta a la divisió interna.


    • Doncs la veritat es que si! Ho subscric!


      • Jo crec que no, arqueòleg. Crec que la vostra coal.liciò s`ha equivocat de bat a bat. Espero que l`esquerra autèntica doni de banda per sempre mès aquest debat, que per a mi es una pastanaga, i us centreu exclusivament en el que importa, que els que estem fotuts personalment us ho agrairem. No crec que sigui productiu aquest debat, que nomès porta l`aigua al molí de reaccionaris, tant “espanyolístes” com “indepes”. I disculpa si soc una mica radical en això, pero no veig cap moviment gubernamental en favor nostre, ni amb ERC co.laborant. Jo crec que hauríau de deixar de banda aquest debat estèril.


        • I la millor manera de deixar-lo de banda no seria la llibertat de vot?


          • Ni es el moment, ni interessa als que estem mès perjudicats. A mès, es una cortina de fum que hauría de passar desapercebuda. A risc de semblar antidemocràtic, crec que una consulta en temps de crisi podría tenir una resposta de crisi, es a dir, desesperada. Jo crec que les coses s`han de decidir amb el cap fred, i qualsevol aventura d`aquesta mena pot ser pitjor que la malaltía. Crec que el que es necessari es regenerar el sistema, el capital i la classe política, no crear mès fronteres.


  9. Cada cop més tinc la sensació que, en el debat nacional, parlem de marcs teòrics i acadèmics (amb arguments a una i altra banda) i ens oblidem que vivim en un món ple de persones. I el paper (o la pantalla) ho aguanta tot, però les relacions socials i de comunitat no.

    Estem més a prop que mai en els darrers 30 anys de crear dues comunitats segregades sense interrelació per raó de llengua. Tenim el Parlament més polaritzat de la Catalunya democràtica. Mai com fins ara, hi havia hagut 28 diputats que posen en qüestió els mínims comuns del Pacte Nacional que hi va haver a finals dels 70 – principis dels 80. I per l’altra, hi ha un independentisme reforçat pel resultat de l’últm intent d’entesa per plantejar un Estat diferent (la sentència de l’Estatut) que veu una oportunitat històrica i vol cremar etapes a costa de la cohesió social del país.

    Jo aspiro a que “els meus” governin algun dia i ho facin per a transformar la realitat cap al que escribim en els nostres programes i documents. I si ho volem fer, no podem pretendre no ser capaços de debatre i plantejar propostes en tots els temes que generen debat polític a Catalunya, i el fet nacional n’és un.

    L’Esquerra Verda Nacional que avui representa ICV ha de jugar el paper que en el seu dia, quan no hi havien autonomistes a Espanya, va jugar el PSUC. Fer entendre a la comunitat castellanoparlant de Catalunya que el dret a decidir no els és aliè (i que la seva inhibició ens deixa en mans d’uns i altres extremistes) i que ens necessitem totes i tots per a construïr la Catalunya dels propers 20 anys (a ser possible, sense fer-nos trampes argumentals) i fer entendre a l’administració central que l’status quo ja no serveix, perquè ells van trencar les regles del joc al 2010 (sentència de l’Estatut) i 2011 (reforma de la Constitució). I que no hi haurà noves regles del joc legítimes sense consulta a la ciutadania.

    I el que votem, ja ho veurem quan tinguem sobre la taula les preguntes, les respostes i els arguments (racionals, a ser possible, no com la majoria de coses que es senten)


    • Que trist que les aspiracions de justicia i solidaritat quedin ancorades en allò “nacional”. Quin punt de vista tan provincià i territorial, sento dir.ho.


      • Doncs a mi el que no m’agrada és que es consideri que l’avenç nacional del país perjudica a l’avenç social, teoria refutada amb experiències com la immersió lingüística proposada pel PSUC (de la mateixa manera que no em crec aquella gent que nega la possibilitat d’avenç social sense avenç nacional).

        I també és certament esgotador haver de sentir constantment el fals tòpic de l’àrea metropolitana, oberta, culta i cosmopolita i el territori tancat, carrincló i provincià.


        • I que cony es això de “l’avenç nacional”? Us falta molt de llegir història no escrita per figaflors de la pàtria. El punyeter nacionalisme es fruit de l’edat moderna, pero no ho entendreu, perque sembla que penseu amb el fetge. I al dir nacionalisme, parlo de qualsevol estat nació. “que coi es això de l’estat naciò? Un muntatge pseudohistòric i folclòric on la naciò pròpia es un cúmul de virtuts(i encara que ho neguis, la definiciò de virtut sempre es fa en contraposiciò al veí o de algú que penses que es plè de defectes, en el càs vostre, es tracta de la idea d'”espanyol”, carregant tota la negativitat en contra de qui no es senti prou “català” segons el vostre particular punt de vista)


          • També parlo de qualsevol candidat a estat naciò. Perdona si t’ofenc, pero el primer que fan els pu…nyeters nacionalísmes es FOLLAR.SE A LA HISTÒRIA SENSE CONSENTIMENT, es a dir, violar.la, per tal d’ acostar l’aigua al seu molì, com per exemple, el considerar la Guerra Civil i la dictadura com quelcom exclusivament anticatalà, menyspreuant el patent de la resta d’ Espanya. I a sobre, els andalusos, que patiren molt tant la guerra com la dictadura, nomès son analfabets conqueridors per a vosaltres. A cascar.la amb la”transiciò nacional”.
            Perdona, pero certes radicalitats d’estar per casa molesten.


          • I perdona si soc vehement, pero tantes “veritats nacionals” imposades des.de la Generalitat han acabat per esgotar.me al igual que el nacionalísme de la Pax Americana o el dels “Reyes Godos” i Isabel i Fernando.


        • I perdona si soc vehement, pero tantes “veritats nacionals” imposades des.de la Generalitat han acabat per esgotar.me al igual que el nacionalísme de la Pax Americana o el dels “Reyes Godos” i Isabel i Fernando.


          • Sobre l’article: molt bonic literàriament, però basar discursos en homes de palla és fer-se trampes al solitari i perd qualsevol interès argumental. Des de l’independentisme polític no s’ha dit mai que la independència sigui la solució a tots els problemes, que els rius seran de mel el dia u de la República Catalana o collonades semblants.

            Que per què és tan important i no deliris teòrics com el teu? És l’únic instrument possible per tindre unes comptes públiques viables i un poder polític controlable pels ciutadans de Catalunya, és obscè que el partit que governa a Espanya amb majoria absoluta sigui quarta a força a Catalunya i ens haguem d’empassar la seva dictadura d’incompliments, austeritat i recentralització. I el PSOE ja ha demostrat que abans que “d’esquerres” és Espanyol, només cal veure el bipartit basc o el que van proposar abans d’ahir, un govern de concentració amb el PP a Catalunya (WTF?!!).

            ERC està intentant colar mesures per suavitzar les retallades amb coses com l’impost bancari (al programa d’ICV per cert, alguns prometen, d’altres intenten modificar la realitat): tombat per l’Estat espanyol en mans del PP. I en comptes de donar-hi suport feu pinya en contra, sense proposar cap alternativa aplicable. Aquest populisme ÉS antipolítica i no soluciona RES.


          • ERC está intentant tenir poder i res mes. I ja deixeu de manipular els comptes cap allá us convé.


  10. Crec que en general el perfil dels simpatitzants d’ICV és el que has destacat i per tant, la resta que expliques va en aquesta mateixa línia de coherència interna.

    Jo penso que no hi ha sortida a això que es diu l’encaix de Catalunya a Espanya. Si hi ha algú que busca aquest encaix, la veritat és que no el troba i potser serà perquè no hi ha prou persones interessades en que hi hagi cap encaix més enllà de l’actual.


    • Jo crec, Tomàs, que el que fa falta es sol.lucionar els problemes com el racisme, l’ atur, la delinquència i la transparencia democràtica, abans que pensar en els “fets nacionals”, que veritablement em semblen molt pitjor opi que el que diuen del futbol.


      • Més amunt no em deixa respondre: amb tots els seus defectes us recordo que ERC va ser clau pel tripartit i que ara si cedeix en unes coses amb CiU és perquè n’exigeix d’altres (compartides amb d’altres partits d’esquerres com ICV). És més fàcil l’antipolítica populista i esperar que doni vots sense embrutar-se amb la realitat, i és que el partit més votat segueix sent CiU per desgràcia.

        Sense sobirania política no pots canviar res si no et deixen (l’impost bancari mateix), i et recordo que a Espanya la majoria absoluta per fer i desfer com vulgui la té el PP, quart partit a Catalunya. Enhorabona GENIUS.


  11. […] de trobada entre federalistes i independentistes i quan sapiguem la consulta ja veurem que fem, rebutjant independentisme màgic i tot identitarisme excloent) i ha estat la resolució amb més vots en contra i abstencions (entre […]


  12. Interessants reflexions, però el primer post d’aquesta sèrie que fas dedicat a ICV em va agradar més. Allà plantejaves unes dubtes teòrics i realment un posicionament que en la major part comparteixo, però hi ha els problemes o bé de l’excessiu “institucionalisme” del partit (i també de l’esquerra), com algú ja va comentar, o bé també el problema teoricopràctic de fons entre estrcutures i tendències polítiques: el discurs pot ser progressista, però després les polítiques a la pràctica o són reformistes o acaben entrant dins dels circuits del neoliberalisme verd o coses per l’estil. Passa molt sovint. I és una dificultat que els progressistes hem de superar.
    Per altra banda, sobre la CUP i lligant-t’ho amb el discurs nacional, malgrat que òbviament fan bandera del catalanisme i l’independentisme, penso que, no obstant, tenen de “positiu” el fet que d’entrada ja se sap que són independentistes (cosa que no es pot dir de CiU i a vegades és dubtós d’ERC), ja es pressuposa. Per això tot sovint poden centrar en seu discurs en reclamacions populars i reclamant d’evitar les polítiques neoliberals i injustes. No crec tant, doncs, que entrin en el joc del nacionalisme, sinó que s’oposen fortament als altres partits nacionalistes, perquè no volen fer “Realpolitik” en aquest àmbit.


  13. “La veritat nacional” és l’Espanya indivisible encara que no ho vulguin una majoria relativa/moltíssims ciutadans, petit Goebbels. Tu no decideixes què és important o no per la ciutadania, per això existeixen les eleccions i quan el primer i el segon partit porten al programa fer un referèndum sobre un tema rellevant voler impedir-ho és, ras i curt, antidemocràtic.

    Per cert, no sé com ICV o qualsevol partit d’esquerres vol tindre un Estat del benestar potent 1) sense poder recaptar els propis impostos 2) perdent-ne el 40%, 3) mentre des del mateix Estat i altres instàncies superiors se’ls hi dicten objectius de dèficits inassumibles o 4) des de l’Estat s’incompleixen sistemàticament les seves pròpies lleis que suposadament tant defensa (no executant inversions, no retornant deutes, etc.)

    (Malalts mentals a banda) Sobre l’article: molt bonic literàriament, però basar discursos en homes de palla és fer-se trampes al solitari i perd qualsevol interès argumental. Des de l’independentisme polític no s’ha dit mai que la independència sigui la solució a tots els problemes, que els rius seran de mel el dia u de la República Catalana o parides semblants.

    Que per què és tan important i no deliris teòrics com el teu? És l’únic instrument possible per tindre unes comptes públiques viables i un poder polític controlable pels ciutadans de Catalunya, és obscè que el partit que governa a Espanya amb majoria absoluta sigui quarta a força a Catalunya i ens haguem d’empassar l’austeritat i la recentralització, i el PSOE és més espanyol que “d’esquerres” com demostra el bipartit basc o el que van proposar abans d’ahir, un govern de concentració amb el PP a Catalunya (WTF?!).

    ERC està intentant colar mesures per suavitzar les retallades, coses com l’impost bancari, al programa d’ICV… tombat per l’Estat espanyol en mans del PP. I en comptes de donar-hi suport feu pinya en contra, sense proposar cap alternativa aplicable. El populisme ÉS antipolítica i no soluciona RES.

    Ps. Aquest missatge m’ha sortit com a resposta però és general! (el post de més amunt el pots esborra, m’he decidit a ignorar l’antidemocratisme mònguer PPSOEC’sUPyDPxC ;p).


  14. […] i de l’Espanyolisme Apocalíptic (prenc els conceptes de l’àcida ploma de l’Arqueòleg Glamurós) ens en parlem a diari. Els uns ens diuen que els catalans a Europa ho tenim tot pagat perquè sí, […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: