h1

Orígens històrics del fervor religiós a Andalusia

Març 28, 2013

Us heu preguntat mai la raó de la desmesura histriònica i ultrabarroca amb que es viu la Setmana Santa a Andalusia? Hom pensaria que ens trobem davant d’un fenomen de fanatisme de masses, alienació col·lectiva o bogeria irracional sense causa aparent. Res més lluny de la veritat!!

___VIRGEN-ROCIO-UNA--644x362

Andalusia, paradoxalment, va ser el darrer territori de la península ibèrica en ser re-cristianitzat; els regne de Granada, com tots sabem, va viure sota control polític de l’islam fins el 1492 (tot i que el cristianisme seguia molt present sota la ègida musulmana), any en que també s’inicia l’expulsió de jueus i musulmans. El que en aparença pot semblar una contradicció en realitat es tracta del perquè de tot plegat.

Els Reis Catòlics varen encomanar als frares dominics Miguel de Morillo i Juan de San Martín, la tasca de dirigir la Inquisició en aquests territoris des del tribunal de Sevilla, a partir d’un edicte signat l’any 1480 pel Papa Sixto IV. La brutalitat ferotge amb que s’acarnissen es materialitza en tota mena d’excessos: empresonaments, tortures salvatges, condemnes a mort sense cap mena de prova de qualsevol sospitós d’heretge (morisc o fals convers) i confiscació de tots els seus bens.

A tall d’exemple: L’any 1504 a Còrdova es produeix l’acte més salvatge de tota la Història de la Inquisició, cremant vives a 107 persones sospitoses de ser jueves. A partir dels inicis del s. XVI el baptisme és obligatori i s’obliga a emigrar a qui s’hi oposi. El 1568 hi ha una rebel·lió a les Alpujarras en contra de la ferocitat inquisidora que acaba amb expulsions cap a València i el 1593 es realitza un “auto de fe” en contra dels jueus que acaba amb 100 condemnats, entre ells un inquisidor.

La Inquisició andalusa es va mantenir activa inclús al s.XVIII, quan aquesta institució ja estava en vies de desaparició a la resta d’Espanya, reprimint presumptes bígams, homosexuals així com censurant qualsevol ideologia que pogués resultar remotament herètica.

Aquesta fúria totalitària va acabar degenerant en una paranoia persecutòria on els ciutadans s’havien d’esforçar i esmerçar fins a l’extenuació per  deixar ben clar davant de tothom i a tothora que eren cristians de debò: menjant tapes de pernil en llocs públics (els musulmans tenen prohibit el porc), bevent vi (els musulmans tenen prohibit l’alcohol) o teatralitzant el seu fervor religiós fins a la exageració delirant: cantant “saetas”, vestint a les Verges amb or i decoracions rococó, plorant al seu pas i fent processons massives per tal de no acabar engruixint la llista de potencials sospitosos a torturar.

I d’aquí ve aquesta tradició tan peculiar i curiosa!

PD: El professor d’Antropologia Social de la UB Manuel Delgado, ha contestat aquest post amb un article al seu blog, que podeu llegir aquí

21 comentaris

  1. Com de poderosa és la por, oi? I de por, l’esglèsia en sap un munt.
    El més curiós de tot, és que segurament pocs andalusos tenen coneixement d’això que expliques.
    Igualment, i que ningú se m’ofengui, tant se m’en fot el que facin a Andalusia. Si li volen plorar a un tros de marbre o fusta, que ho facin, que jo dedicaré el meu temps a coses més interessants per mi.


  2. M’agrada el que expliques i com ho expliques, ara que no se si es pitjor aquest fervor andalus o el sadisme de sang i fetge dels que es foten cops a l’esquena fins sagnar com a Castella, o l’espectacle terrible a altres parts del món. Tot obscuritat. La veritat és que la religió, a l’igual que el nacionalisme, segueix decorant els nostres carrers amb irracionalitats, sang i supersitició. Qui no venera un ninot, venera una bandereta. Aqui a Catalunya tenim una religiositat més de portes a dins, més hipòcrita i nordista segurament, però igualment reaccionaria, només cal veure el poder del catolicisme més reaccionari dins CIU. Com els nostres amics de e-cristians o el propi origen del nacionalisme majoritari en grups com Crist Catalunya o l’imfame Omnium.
    Per cert, suposo que com a tot arreu, hi hauran molts andalusos que no coneixen la seva història, però de ben segur que hi han molts altres que la coneixen, i més bé que nosaltres, que no són una gent inferior com alguns nacionalistes consideren des de la seva ignorància profunda.


  3. Tothom necessita mites i símbols. Es el que dona cohesió en societats classistes. Estic molt d’acord amb l’Andreu. Aquí, en “l’oasi català” molta gent venera desesperadament la bandera, i la treu per la finestra(algunes porten tres mesos onejant). Ara bè, no totes les pedres han d’anar a parar al mateix costat, que de musulmans n’hi ha una colla molt llarga de fanàtics tambè.


    • Cert, tothom necessita símbols i mites, però primer, l’oasi fa temps que va deixar d’existir, i segon, potser el nacionalisme lloa banderes, però tu també, o és que el socialisme, el federalisme o la solidaritat no tenen les seves banderes? Tu les lloes, o no? El problema està en que tu n’exclous unes perquè les consideres incompatibles, mentre que altres pensen que sempre hi haurà punts en comú i camins compartits.


      • Una vegada mès, error. Mai em barallo per política, tot i defensar la que considero justa. No tinc en un altar a en Pablo Iglesias ni en Marx, ni en Felipe Gonzalez. Tampoc tinc mites futboleros. Soc pintor, i admiro en Velazquez o en Vermeer, pero per la seva pintura, no son mites personals per a mi. Musicalment, soc rocker, pero ni em deixaría la pell per Iron Maiden ni Bruce Springsteen. No necessito mites que donin un sentit a la meva vida, això ho deixo per a fanàtics de diversos pelatges. Em deixaría la pell per allò que crec just, pero intentaría que els arbres em deixèssin veure el bosc, val a dir, si un correligionari la caga i s`equivoca, saber veure-ho. El problema es que molta gent no es mira al mirall.


        • Potser és veritat tot el que dius, però aquí sempre parles només de política i habitualment de forma bastant excloent. Potser ara t’has convertit a l’eclecticisme, de més verdes en maduren, però el que llegeixo és un simple discurs del políticament correcte. No gaire rocker, per cert.


          • Excloent? Per criticar el nacionalisme? Oioioiii… Parlar en contra de l’etnicisme i el racisme es excloent? Quina volta de truita mes freak.


          • Politicament correcte es ser nacionalista en estats nació o en presuposades “nacions”. Ser del PP o de la CUP o de CIU es molt politicament correcte per acceptat. No et confonguis.


          • Ser nacionalista es molt còmode arreu, sempre hi han pardals disposats a creure que la seva terra es especial. No te res de políticament incorrecte.


  4. És una opinió interessant, però no poses cap font, la conclusió que extreus és una mera opinió que com sempre els teus comentaristes lloen com si fos paraula de Déu. Molt catòlic tot plegat.


    • Entenc que això no es una revista científica sinó un blog i que no hi ha lloc per posar bibliografia, ja que prima un estil visual. Però pots contrastar les dades en qualsevol llibre sobre la inquisició a Andalusia.
      Que a Còrdova varen morir 107 persones no té absolutament res d’opinió. RES. Es una dada objectiva, empírica, contrastable, material i real.


      • El que és opinió és la conclusió que en treus.


        • Extreure conclusions lògiques d’unes dades empíriques es ciència, es diu anàlisi històric i es al que em dedico professionalment. Besis


  5. Interessant article, la veritat és que mai no m’havia parat a pensar en els efectes que hauria tingut la Inquisició. Malgrat que em sembla una explicació culturalista molt plausible, òbviament no ha de ser l’única causa. Probablement hi haurà altres factors que fan d'”intermediaris” del ja de per si fervor religiós, com el fet que de manera general la població andalusa és rural, i al camp hi ha més catolicisme, a més és normal, per qüestions de cohesió social que ja han comentat, que quan s’ajunta tota la comunitat dispera en un esdeveniment comú es faci molt fervosament.
    En tot cas, a mi el que també em fa gràcia d’això del cristianisme és les moltes formes d’expressió religiosa: si anés a Andalusia un protestant pur, s’alarmaria del patetisme de la manifestació religiosa, ja que per a ells és una cosa íntima.


  6. És possible que encara estiga la Inquisició controlant, a veure si hi ha gent que no és cristiana, i per això segueixen les processons tan actives? :p

    Bromes a banda, és ben clar que hi ha una relació causa-efecte, tal com expliques? O es tracta d’una hipòtesi, entre d’altres?


    • Es una hipòtesi, doncs no he fet una investigació en profunditat, però diria que bastant encertada!


  7. És una possibilitat el que apuntes com a explicació a unes maneres de fer que, per a mi, no tenen explicació.

    Encara que hagi estat tal i com dius, la veritat és que encara s’ho prenen molt seriosament. Ara bé, imagino que hi ha en tot plegat molt de posada en escena, molt de teatre.


  8. Típic de les societats que encara no han evolucionat prou, a diferència dels catalans allà baix mai s’han hagut de guanyar les garrofes per ells mateixos. Entre la setmana santa, les romerias i “las tapitas” no treballa ni quisqui, però clar, si et van subvencionant la broma no tens incentius per esforçar-te. De fet la independència de catalunya els hi farà un favor, perquè els obligarà a espavilar-se per primer cop en segles


    • De la barreja de xenofòbia i supremacisme només poden sortir discursos aberrants i idees miserables.

      I a més, és senyal d’un terrible complex d’inferioritat.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: