h1

BALANÇ DEL LLEGAT D’HUGO CHAVEZ: Desmuntant el Paternalisme Neocolonial

Març 6, 2013

mitin-chavez

Ahir ens va deixar un dels líders més carismàtics i controvertits del planeta: al President electe de Veneçuela Hugo Chavez, després d’una àrdua batalla contra el càncer.

La dreta i els seus mitjans de comunicació s’han encarregat de demonitzar aquest polític, esporuguits per perdre els seus interessos econòmics en aquell país, presentant com un dictador a qui ha guanyat 13 de 14 eleccions per àmplia majoria absoluta (les darreres per 11% de diferència amb Capriles, quan Obama amb prou feines va superar a  Rommney per un 3%). També l’acusen d’eternitzar-se en el poder quan ha exercit 14 anys de President i Jordi Pujol 23.

Això per no esmentar el cop d’estat que li va donar la oligarquia financera el 2002, organitzat des de la patronal petroliera (PDSVA) i els governs d’Aznar i Bush, que va durar 48h degut a la increïble mobilització social de les classes populars que va aconseguir revocar-lo.

Aquestes crítiques son complexes neocolonials i d’una barroera superioritat paternalista, presentant als pobrets indígenes de Veneçuela com uns salvatges analfabets a qui cal reconquerir per tal de mostrar-los el camí correcte cap a la democràcia liberal. No es que a mi em facin especial gràcia les sortides de to de Chavez o les seves aparicions cantant ranxeres en directes televisius però sens dubte aquest populisme, que no arriba ni a la sola de les sabates al messianisme d’Artur Mas, forma part de la seva cultura i visió del món i s’ha de respectar si no volem esdevenir uns talibans de l’eurocentrisme colonial.

Així doncs, intentant no caure en una exagerada hagiografia realitzaré un balanç el més objectiu possible al seu llegat:

Aspectes Positius

– Socialdemocràcia: La seva gestió econòmica dista anys llum del comunisme soviètic o de qualsevol economia planificada. Tan sols es tracta de nacionalitzar el petroli i algunes empreses, mantenint la propietat privada i el lliure mercat (tot i que amb fortes regulacions de preus, en cas de carestia) i posant els recursos naturals en mans de l’estat, emprant els seus beneficis per crear escoles, hospitals o cooperatives. Vaja, el mateix que ha fet Noruega, però com el seu President no vesteix en xandall i no canta ranxeres, ja son una democràcia respectable i no bananera.

Democràcia i llibertat: Una Constitució que permet un referèndum per revocar al President a mig mandat, tan sols amb una recollida de signatures. Renoi! Quina dictadura més curiosa! Us imagineu que li poguéssim fer això a Rajoy? Això per no parlar de la transparència dels seus comicis i del seu sistema electoral, considerat el millor del món per l’expresident dels EUA Jimmy Carter.  També podríem fer un incís respecte al notable augment de la llibertat de premsa, mentre la oposició controla el 60% de mitjans privats, el chavsime ha donat 37 emissores a cooperatives indígenes i autogestionades, al marge de l’estat i les multinacionals. De nou, res a veure amb Cuba o la URSS

Estat del Benestar i lluita contra la Pobresa: Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) la pobresa ha passat del 49 al 27,7% i la pobresa extrema del 21 al 7% durant el mandat chavista. La UNESCO considera que l‘analfabetisme està pràcticament eradicat en aquest país, amb menys de l’1%; més de 1,5 milions de nens han estat escolaritzats gràcies a les escoles populars. UNICEF informa que s’ha augmentat la despesa en atenció i educació a la infància en un 51%, la població amb accés a aigua potable ha arribat al 95% i s’ha reduït la mortalitat infantil un 50%. La població amb atenció sanitària gratuïta ha passat del 50 al 95%, passant de 20 a 80 metges per cada 10.000 habitants.

Ajuda al desenvolupament d’Amèrica Llatina: L’antítesi d’Angela Merkel! Mentre l’executiu alemany es dedica a escanyar als països mes pobres del seu voltant amb mesures d’austeritat salvatge, Chavez ha venut petroli a preus de saldo a Cuba, Ecuador o Bolivia, entre altres, a canvi de que aquests estats hi enviessin metges o mestres. Així SI es construeix una forta unitat internacional!

Drets LGTB: Eliminació de tota homofòbia legal amb la nova Constitució de Veneçuela el 1999, el 2003 s’aprova una llei de parelles de fet que el 2008 reconeix explícitament als homosexuals. El 2009 la diputada oficialista Romelia Matute va expressar la intenció d’avançar cap al matrimoni igualitari, tema que encara resta pendent. El Govern participa de forma oficial en el dia de l’Orgull Gai des de l’any 2000. Un cop més, res a veure amb Cuba.

Aspectes negatius o a millorar

Violència: Aquesta es la gran lacra de Chavez. Tan sols un 8% de delictes s’arriben a castigar i hi han més de 18.000 homicidis anuals (dels quals 5.000 son menors d’edat), superant a Afganistan i Líban junts, amb una tassa de morts per violència de 232/100.000 habitants, una de les més altes del món. Chavez ha tingut 11 Ministres de l’Interior en 14 anys i 20 plans de seguretat consecutius que no han donat cap mena de resultat. Sens dubte el gran repte de Maduro serà fer-hi front.

Compra d’armament: Calia gastar 3.000 milions en compar dos batallons de tancs a la Rússia de Putin? Calia cedir ports i astillers a Mahmud Almarineyad a canvi d’armament iraní?

Inflació: L’augment general de preus va arribar al 20% a Veneçuela durant 2012. Una devaluació galopant de la moneda que l’executiu faria bé de controlar de forma urgent si no vol que tots els esforços contra la pobresa se li acabin anant en orris i hi hagi una fuga massiva de divises.

14 comentaris

  1. Has fet tot un exercici d’investigació en molt poc temps!!! A més, crec que has clavat bastant bé el teu objectivisme (tot i que parlo des de la meva ignorància vers aquest tema)
    Veurem com li van les coses a Veneçuela a partir d’ara…


  2. Deu ni do el que ha aguantat, semblava que no la palmaria mai


  3. D’acord, però permete’m que faci algunes puntualitzacions.
    1) La inflació tot i ser alta, molt alta, és de justicia esmentar que des de l’arrivada al poder del traspassat president Chávez ha passat del 28,2 % al 18% actual
    2) Em costa justificar la despesa en armament, però atés que Veneçuela és el país amb més reserves petroleres del món i els antecedents del USA amb els estats americans que tenen al pati del darrera (i fins i tot mar enllà) quan aquest no son prou dòcils ( Cuba, Nicaragua, Panamà, Granada..) em sembla que el govern Venezolà no té altra remei que tenir una força militar amb una certa capacitat dissuasoria.
    3) Precissament la política internacional de Veneçuela ha sigut un dels encerts de Hugo Chávez, qui ha aconseguit crear un bloc d’aliances progresistes, l’anomenat bloc bolibarià, que dificilment s’hagués pugut sostenir sense buscar la complicitat fora del continent americà, en aquest sentit les aliances amb Iran, Russia i Xina. La construcció del bloc bolibarià és l’eina que ha de permetre que les classes populars de llatinoamerica tinguin accés al benestar social i l’educació del que han estat marginat des de la independència d’espanya,
    Per altra banda trobo a faltar una menció a l’alternativa a Chávez. L’oposició no és altra que la oligarquia de tota la vida, regida pel Partido de Acción Democrática que governà abans de l’arrivada al poder d’Hugo Chávez. Aquest partit va portar al poder al Carlos Andrés Pérez que té l’honor de ser lúnic president del món en ejercici a qui la justicia va obligar a dimitir acusat de diversos delictes econòmics, malversació de fons públic i frau. Per desgràcia l’altra gran proesa no té el caràcter de exclusivitat mundial, ja que pot presumir també, de ser autor de la masacre de 3000 persones durant les protestes contra les polítiques econòmiques d’austeritat del seu govern, aleshores era minisre d’indústria el Sr. Moises Naim qui des de les generoses pàgines “progresistes” del diari el País es dedica a fer propaganda antichavista.


    • Gràcies pel teu comentari! No he dit res de la oposició ja que tan sols valorant la figura de Chavez he fet un post extensíssim. En tot cas sembla que Capriles es força més moderat que els seus predecessors, reconeixent la legitimitat de la victòria chavista, apelant al diàleg i a la unitat, o donant el condol. No m’imagino al colpista Carmona fent això! Un destensament serà positiu per la convivència en aquest país tan violent


  4. Sempre està bé tenir unes perspectives diferents a les dels nostres mitjans. És estrany que ningú hagi sortit a criticar el post intentant revocar el que exposes!


  5. Armes? Clar que en calen, quan ben a prop volten psicòpates antihumans que a la mínima et bombardejaran el país per saquejar-lo. La bondat amb els malvats no porta enlloc més que a la tomba.


    • El que tu vulguis, però a mi la indústria armamentística no em fa cap mena de gràcia i de ben segur que el poble de Veneçuela té moltes altres necessitats que cobrir abans que dos batallons de tancs.


  6. Jo agefiría als contras algunes relacions internacionals lamentables, com la seva amistat amb el president d’Iran. I estic molt d’acord amb tots els aspectes positius que has senyalat. També n’he parlat al meu blog.
    Una abraçada revol.lucionària arqueòleg!


  7. És un personatge controvertit. Odiat per uns i idolatrat per altres. Des d’aquí se’m fa difícil entendre aquestes mostres d’estimació que es veuen per la tele. És així o són imatges especialment escollides pel règim les que s’ensenyen? No ho se´

    En tot cas, potser es podria esperar que el país amb unes reserves de petroli més grans del món hagués fet avançar el seu país des del punt de vista social més del que en 14 ha avançat.


    • Tens molta raó quan dius que per tu és molt difícil comprendre el que ha significat la etapa de Chàvez a Venezuela. Gairebé diria que és una missió impossible. Una utopia. Amb respecte, eh, però és que aquests discursos de “jo ni amb uns ni altres” em semblen de sopar de duro.
      Esperem que Nicolás Maduro sigui el nou president bolivarià de Venezuela.


      • Contestaré al teu comentari quan pugui veure a qui li en dono resposta. Parlar sense mostrar-se si que sembla de sopar de duro.


  8. Te falta en los puntos negativos, como el sistema fraudulento electoral,”comprar votos con lavadoras”, el catolicismo institucionalizado recalcitrante Y sobretodo el paternalismo estatal.


    • Que el estado oferezca ayudas, escuelas, viviendas o hospitales a sus ciudadanos ni es paternalismo ni es comprar votos. Se llama ESTADO DEL BIENESTAR



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: