h1

Un Arqueòleg al Mobile World Congress

Març 4, 2013

Japonesos fotografiant convulsivament i sense cap criteri, hostesses ultra-anorèxiques, executius sexis quarentons, nerds sorgits d’un episodi de “Big Bang Theory“, periodistes rapinyant promocions gratuïtes de stand en stand al crit de “Aquí que regaleu?” i, en mig de tota aquesta fauna, un Arqueòleg. Us pregunteu ¿que hi feia jo al bell mig del Mobile World Congress? Doncs aquí la meva crònica!

20130222_mobileworldcongress_tcm32-242846

Just quan m’havia sumit en un apocalíptic drama, davant la mancança absoluta de perspectives laborals, les meves pregàries varen ser escoltades i el meu currículum va ser escollit per l’empresa organitzadora de l’esdeveniment econòmic més important que es celebra a la meva ciutat. Atzar o talent? Sempre em quedarà el dubte.

Així doncs he tingut la oportunitat d’estar al bell mig de l’ull de l’huracà i veure les entranyes  d’aquest festival del capitalisme tecnològic, des de l’inici del muntatge fins a la recollida final. Ha estat un curs accelerat d’anglès oral, he aprés a fer-me el nus d’una corbata (no es tan fàcil!) i m’he enfrontat als meus dubtes i dilemes a l’hora de prendre decisions organitzatives.

En faig una valoració personal molt positiva, tot i els horaris estajanovistes i que en algun moment pensava que acabaríem naufragant en el caos: el dia abans d’obrir portes encara hi havien stands a mitges i s’acabava d’emmoquetar quan el públic ja feia cua per accedir al recinte; de fet, la CNN estava retransmetent en directe quan l’empresa de neteja acabava d’escombrar just pel darrere. Però finalment ha sortit tot genial!

El Congrés s’ha realitzat aquest any per primer cop a L’Hospitalet de Llobregat, en un laberíntic espai immens, amb 8 pavellons enormes, jardins i passadissos de més de 2km de llargada. Han participat 1.500 stands de totes les empreses dedicades a les telecomunicacions i la tecnologia, excepte Apple (suposo que trobaven l’esdeveniment massa vulgar per ells). La posada en escena era veritablement impressionant: espectacles de break-dance a HTC, un bosc electrònic a Erickson o geishes a China Movile, tot entre pantalles gegants i llums de tota mena que deixaven en ridícul a Las Vegas.

Els 72.000 visitants havien pagat entre 700 i 4.500 euros per entrar amb diferents passis que els donaven accés al pavelló VIP amb càtering  i avorrides conferències d’executius que presentaven les darreres frikades en telecomunicacions: que si més píxels, que si més velocitat, que si un mòbil per programar la rentadora o una tablet per veure la tele o mesurar l’estat d’insulina. I jo que no sé ni fer servir el 90% d’aplicacions del meu telèfon!

Algunes demagogues avorrides s’han dedicat a criticar el MWC des del Twitter de la seva Blackberry, en una paradoxa força hipòcrita, comparant frívolament la tecnologia i el progrés industrial amb els casinos d’Eurovegas. Per tal de posar una mica de seny i objectivitat entre tant cinisme populista anti-tot i sense criteri, en faré un balanç de pros i contres

Aspectes Positius

– 3.000 llocs de treball directe: Organització, logística, neteja, hostesses, càtering, seguretat, riscos laborals, reciclatge, electricistes, muntadors, rotulistes, transportistes, informadors i tans altres proletaris que hem fet possible aquest esdeveniment i que, tot i no aparèixer als mitjans, n’hem estat els veritables protagonistes. En un context d’atur al 26% ha estat un regal del cel!

– 320 milions d’euros en benefici econòmic per la ciutat: Plena ocupació hotelera amb tarifes que han arribat al 400% del preu habitual, 40% d’augment de la demanda de taxis, restaurants i llocs turístics a vessar en plena temporada baixa.  Hem saquejat a aquests rics a base de bé!

Part dels beneficis van a cooperació internacional: L’empresa organitzadora (GSMA) destina part dels guanys al seu programa “Movile for Developement” que fomenta el comerç just, els microcrèdits i les comunicacions entre les petites comunitats rurals i indígenes d’Àfrica, Índia o Sud Amèrica.

– Reducció de l’impacte ecològic: Una empresa s’ha dedicat a regular i obligar al reciclatge de tots els materials emprats en la construcció dels milers de stands, així com de tots els residus generats durant el congrés. Tot i així cal destacar un alt malbaratament de recursos amb mobles i cadires que tan sols s’han fet servir un sòl cop.

– Foment d’autònoms i de la petita empresa: Tant l’stand de la Generalitat com del Ministeri d’Indústria van cedir espai a PIMES i em consta que es van regalar moltes entrades a petits autònoms per facilitar els seus contactes empresarials.

Aspectes Negatius

Coltan: Les empreses que participen al MWC s’han negat a aclarir quina dependència tenen del Coltan, un mineral que s’extreu de les mines a Congo, per tal de fer els dispositius mòbils, en condicions d’esclavitud i treball infantil, que ha provocat una cruenta i llarga guerra en aquest país africà. En comptes de competir en píxels o connectivitat, podrien trobar una forma de prescindir d’aquest mineral o de proporcionar unes condicions justes a la seva extracció o, al menys, ser honestos i explicar la seva implicació en l’assumpte.

Esdeveniment d’esquenes a la ciutat: Per una vegada que L’Hospitalet té una cosa bona i de ressò mundial, s’ha fet completament d’esquenes a la ciutadania, en un racó apartat de la ciutat. Tot i que evidentment, amb la que està caient, tots preferim un treball a una visita a un congrés!

Sexisme: Cal que les hostesses siguin jovenetes anorèxiques fins a fer angúnia i que es limitin a somriure mentre que les dones executives i empresàries del sector encara son una ridícula minoria? Es evident que aquest mon encara es veu afectat per una fonda divisió de gènere. Això per no parlar dels típics comentaris lascius dels muntadors envers les noies de l’organització.

Doncs res! Tan sols felicitar a l’Ajuntament de l’Hospitalet per haver aconseguit dur a la vila aquesta fantàstica oportunitat de creixement econòmic i treball i fins l’any vinent! Jo per la meva banda torno a buscar feina però amb un currículum molt més variat i complert.

16 comentaris

  1. Amic Arqueòleg: Mol bon anàlisi. M’ha agradat… encara que t’hagis oblidat una mica de les reivindicacions obreres dels treballadors contra els acomiadaments (Movistar, p.e.)


    • Pel que tinc entès aquest col·lectius es van manifestar en els immediacions del recinte, tot i que els que treballàvem a l’interior poc ens vàrem assabentar!


  2. Crec que el fet de 3.000 llocs de treball no justifica estar als pros. Ja sé que si estàs a l’atur com és el teu cas, millor això que no res, però estem parlant d’un contracte de què? sis dies? deu dies? No sé, no és per tirar cohets. Aquests esdeveniments reben moltes ajudes de les administracions i no parlo només d’ajudes directes, sinó d’infraestructures (si, tots ens n’aprofitem, però uns més que altres), serveis de la ciutat (p.e. reforçar el personal del metro, qui ho paga?),etc. Si en lloc de donar diners a aquests esdeveniments els dediquessin a crear llocs de treball de veritat, no estariem celebrant que 3.000 persones han treballat deu dies.


    • Tenim 5.000.000 de persones sense feina, ara no estem per posar-nos exquisits! Però si, tan de bo tinguéssim un esdeveniment així un cop al més!
      Les hostesses d’un stand amb les que vaig parlar cobraven 1.000 euros pels quatre dies de congrés. pensa que aquesta professió NOMÉS treballa en esdeveniments efímers d’aquest tipus.
      Jo no et revelaré quan cobraré per 17 dies de feina però em permetrà pagar el lloguer uns quants mesos!

      I el que és més important: ho podré posar al currículum i diversificar-lo més, ara que l’arqueologia ja no li interessa absolutament a ningú a Catalunya


  3. Sembla que, en general, tens una opinió força positiva de l’esdeveniment malgrat les hostesses anorèxiques i els conflictes del Congo (personalment, m’afecta més el conflicte del Congo que no les hostesses que, en definitiva, trien elles mateixes estar així per tenir treballs com aquest)
    Flipo amb que la gent es pugui gastar 700 euros per veure el congrés. Només amb l’entrada!!!! Qui deia crisi?


    • Jo no tinc clar fins a quin punt les hostesses decideixen per elles mateixes ser anorèxiques o fins a quin punt l’empresa les amenaça amb no agafar-les a la propera fira si passen de la talla X.


  4. El MWC no ven “tecnologia i progrès industrial”, no fotem. El que ven és espectacle, que és el mateix que venia Eurovegas; un espectacle més refinat o moralment més acceptable, si vols -certament més elitista, però espectacle al cap i a la fi.

    (I en condicions semblants: tu mateix parles d’horaris de merda, de sexisme institucionalitzat, d’un enclavament al marge de l’economia local etc).

    I que consti que me n’alegro molt per tots els que hi heu trobat feina. Però el MWC representa l’enèsima oportunitat perduda de mobilitzar la iniciativa econòmica de les Administracions Públiques en una direcció que no sigui la del “més turisme”, fins i tot ara que és evident a) que la política de grans esdeveniments només és un pedaç en un mar d’atur massiu b) que competint “globalment” en aquest mercat ens veiem obligats a adoptar models de ciutat i de territori que segurament no són els que voldria la gent d’aquí.


    • Bé superficialment un espectacle, però realment han estat milers de múltiples reunions econòmiques, entre elles de moltes empreses i autònoms catalans dedicats a les telecos, per fer contactes i expandir el seu mercat. I això sí es economia real!

      Òbviament no es pagarien els preus desorbitats de les entrades si tan sols consistís en passejar-se per stands.

      Es un pedaç? SI! Però es que no estem com refusar pedaços! I la ciutat no ha sofert cap modificació, l’edifici de la Fira fa 15 anys que hi es, simplement ara se li treu més rendibilitat.


  5. És a dir, que un dels principals arguments que ofereixes és; com la situació està tant fotuda, acceptem el que ens donin! Veig un artícle força acrític, a pesar que marquis tres punts en contra. No menciones en cap cas, per exemple, el que comporta de despesa pública el fet de ser la Capital del Mòbil (90 milions d’euros fins al 2018), com tampoc parles de les empreses que en treuen més profit d’aquesta trobada.

    Res més, salut!


    • A veure: tenint en compte que el MWC ens deixa un impacte econòmic de 320 ME any (tot i q en realitat tendeix a augmentar en cada edició) això significa un mínim de 1.600 m.e. en 5 anys, si li descontem els 90 de cost -> un balanç 1.510 milions d’euros de benefici tirant baix. Em sembla correcte la despesa. Keynesianisme i new deal en estat pur!

      Si que parlo de les empreses que treuen benefici: Pimes i autònoms catalans. Punt 5 d’Aspectes Positius.


      • Realment és un tema que no tinc prou estudiat, però se’m plantegen els dubtes de si aquest 320 milions d’euros de benefici van a parar a mans proletàries (més enllà dels treballadors/es que hi han currat durant alguns dies), si els personatges que gasten 700 euros mínim en entrada s’allotjen a l’hotel de dos estrelles del carreró, o a un hotelàs de luxe d’una empresa multinacional, o si han anat a restaurants que actualment pateixen la crisi de forma més greu, i no han anat pas a cuines per a rics. No ho sé.

        I en el darrer punt, parlava de les que en treuen MÉS benefici (i no parlo a nivell relatiu), és a dir, aquelles que després deslocalitzen, aquelles que exploten, aquelles que acomiaden, aquelles partíceps de les pérdues de drets socials. No hi veig cap punt dedicat.

        Salut!


        • Hi han participat 1.500 empreses amb stand, òbviament aquí hi ha de tot: des de les que apliquen els principis d’economia del bé comú i tracten als trebalaldors entre cotons (com Google) fins a les que exploten sense pietat! Però el post parlava sobre el congrés en si, no sobre cada empresa en particular.

          Ara mira l’etiqueta de la roba que dus posada, el movil o pc des del que escrius i l’empresa que li dona llum i diga’m quins d’aquests productes son produïts per cooperatives solidaries o de comerç just


  6. Felicitats per aquesta feina, encara que sigui provisional, en una fira tan exclusiva. Veig, però, que en això d’acabar les instal·lacions de pressa i corrents no és diferent a qualsevol altra fira.

    De debò que han necessitat tots els pavellons del recinte firal? Em penso que l’últim cop que hi vaig anar encara no s’havien acabat les obres, i el complex, amb la meitat dels pavellons, ja era enorme. Si que es necessita espai per exposar un artilugi tan petit…

    I sí, jo també trobo que a les anorèxiques els falta glamour. A veure si deixen de discriminar i algun dia podem tenir hostesses i hostessos de totes les talles.


  7. He llegit amb interès el teu articles i sobretot les valoracions. Això del coltan sembla que està assolint cotes pitjors que els nomenats diamants de sang.

    Pel demés, doncs felicitats ja que vulguis que no ha estat una experiència i una feina per uns dies.


  8. […] des de captar socis per ONG‘s, a pasturar Hooligans en un partit de futbol, passant per gestionar l’organització un festival de mòbils ultra-elitista. Cinc anys de carrera… en fi…. millor em […]


  9. […] entraré a valorar de nou els nombrosos pros i contres que aquest congrés aporta a la ciutadania, doncs ja ho vaig fer l’any passat, però deixeu-me que desmenteixi dues clamoroses falsedats […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: