h1

ECOSOCIALISME: Una síntesi dialèctica entre natura i societat

Febrer 14, 2013

En motiu de la propera Xa Assemblea Nacional d’ICV, que tindrà lloc a finals d’Abril, inicio un seguit de posts intermitents sobre reflexions teòriques generals,  ja que el partit que ha estat el motor i l’avantguarda  intel·lectual de l’esquerra a Catalunya, des de 1936, ho ha de seguir sent si no volem caure en una mera rebequeria estètica sense cap mena de profunditat ideològica, com fan altres. Començo avui reflexionant sobre que és l’ecosocialisme

green_is_the_new_red_bumper_sticker-p128222441679341772en8ys_400

1) L‘ecologia política ha de superar l’infantilisme idealista i romàntic de fascinació per la bellesa del paisatge o la tendresa envers els animals, per arribar a un nivell de maduresa teòrica adquirint eines analítiques que li permetin abordar amb pragmatisme i eficiència la relació dialèctica entre natura i societat.

2) El socialisme científic ha de superar el productivisme heretat de l’economia política. S’ha d’adonar que existeixen dues contradiccions econòmiques fonamentals dins la producció: la ja desenvolupada per Marx entre capital-treball, però també una altre contradicció igual d’important entre l’objecte de treball (o matèria prima) i capital, ja que un creixement infinit de la producció topa amb l’escassetat de recursos al planeta.

3) La Crisis actual s’ha d’abordar des d’un doble eix, tan ecològic com social, tan sols així n’entendrem la seva complexitat i en podrem abordar una solució estructural. No podem obviar les causes medi-ambientals de la crisi econòmica, doncs el capitalisme financer global ha convertit els recursos naturals, especialment l’aigua, la terra i les fonts d’energia (gas o petroli), en mercaderia objecte d’especulació. Aquelles solucions que busquen crear ocupació a qualsevol preu i devastant el medi, tan sols son pedaços efímers que serveixen per aguditzar la crisi.

4) No ens podem limitar a maquillar de verd el neoliberalisme per fer-lo un xic més sostenible, doncs això no resol en absolut la contradicció entre capital i medi. Cal abordar solucions econòmiques innovadores que passin per una socialització dels recursos naturals i dels sectors energètics (com Bolívia ha fet amb el gas o Veneçuela amb el petroli), el decreixement de la productivitat o l’eficiència energètica com a alternatives a l’austeritat neoliberal. En definitiva:  una economia de prosperitat compartida i ecològica que busqui, alhora, reduir la nostre petjada ecològica en el planeta i una justícia social derivada d’un control democràtic de les finances.

5) L’Ecosocialisme tan sols es pot entendre des d’un internacionalisme radical: la divisió del treball es dona a escala planetària i els efectes de l’escalfament global produeix efectes devastadors des de la sequera del Sahel, al desglaçament dels Pols. Aquesta crisi, provocada per un mercat depredador que no entén de fronteres, causa conflictes bèl·lics, imperialisme econòmic, deslocalitzacions de la producció i fenòmens migratoris arreu dels continents. El nacionalisme excloent i identitari, basat en la insolidaritat fiscal, el proteccionisme i el rebuig a les persones migrades, es fruït de l’alienació i la incomprensió d’aquesta crisi global i es situa en les antípodes ideològiques de l’ecosocialisme. Aquest té com a missió realitzar una dialèctica entre la realitat global i local, abordant els conflictes socials des d’una perspectiva de classe i una ciutadania universal i intercultural, que ha de ser compatible amb la defensa dels drets dels pobles a escollir el seu marc polític conjuntural.

17 comentaris

  1. Fa la vida que no comento aquí i aquest comentari no té res a veure amb el post, tot i que és molt interessant! Sorry about that.
    Estava reflexionant sobre la teva evolució en quant al blog, l’escriptura (recordes que era un objectiu? xD), etc.
    Total, que estava pensant que et cal un canvi d’imatge. Res molt radical, eh! Però una estructura més horitzontal (seguint el format de pantalles actuals), un cos de lletra més gran i més fàcil de llegir i en general més espai entre les diferents seccions i un fons menys fosc. Et sembla?

    Em sembla que primer aproves els comments abans de publicar-los, oi? O no?


    • Worpress no em deixa tocar el CSS de la plantilla a menys que sigui usuari premium!! O canvio tota la plantilla o no puc tocar res!
      I no hi ha cap altre plantilla que m’acabi d’agradar del tot, faig proves i no em convenç! Serà que soc conservador…
      I no, els comentaris s’aproven automàticament, com sempre!
      Merci pel consell!


  2. Potser sobrava titllar de “rebequeria estètica” la tasca de les CUP, a qui no els sobra profunditat ideològica (o no més que a molts iniciativistes…).

    En tot cas, l’ecosocialisme d’ICV-EUiA el trobo massa institucionalitzat, en el sentit que aquestes contradiccions no han arribat mai a la població, que només és conscient de la desigualtat però no del mecanisme CLAR que la crea.

    L’únic problema que no està gaire resolt és la cultura i la intel·ligència emocional. O sigui, que no en té un teoria sòlida. La tolerància i el respecte són la base: assolida. Però el perquè de tot plegat… No tot ho solucionarem amb lleis i inversió pública, també calen reformes estructurals en aquest sentit… que per cert, el nacionalisme cultural de les CUP hi té molt a dir…


    • Bé comparar una tradició política que ve de 1936 i que durant més de 40 anys va ser hegemónica en totes les facultats, amb un partit que fa dos mesos que té representació parlamentaria, es força injust, ho reconec! Però la pàrvula superioritat moral amb que s’ha alçat la CUP i el seu odi sectari envers la resta de l’esquerra em treu de polleguera! Sembla talment que prefereixin combatre a ICV que a la dreta. Començem bé!

      Si almenys poguessin aportar quelcom d’original i seriós al debat teòric polític… però no: Països Catalans, no a tot i un programa electoral de 16 pàgines que semblava un treball de la ESO (el d’ICV-EUiA en tenia 280!!). D’aquí no sortim. De fet jo no tinc ni idea de si la CUP es marxista o de quina alternativa al capitalisme proposa. A la seva web no hi ha ni rastre d’això. Ho saben ells?

      Una forma de vestir original, pentinats diferents, més presència al carrer en els pobles de mida mitjà-petit, vídeos emotius i obsessió per aconseguir ser el Trending Topic del dia. Però idees noves cap, més enllà d’un perillós coqueteig amb l’antipolítica.

      Que si, que ICV ha de caminar cap a la nova política i desfer-se de vicis institucionals, en això estem. Però sense renunciar a ser el motor i l’avantguarda del pensament, doncs com deia Gramsci: Les idees no viuen sense organització, les organitzacions no viuen sense idees


  3. Un molt bon article, ho comparteixo tot, però deixa’m senyalar-hi una GRAN i GREU omissió. Una omissió que per desgràcia és massa freqüent, quan es parla d’alternatives a l’economia. La millor crítica a l’economia liberal i capitalista és la de l’economia feminista, que té la gràcia de ser socialment justa, ecològicament sostenible, i radicalment democràtica per definició. És el verdader canvi de paradigma, és la base d’una transformació social sistemàtica, i és la que pot articular el discurs d’una verdadera economia al servei de les persones. Per això, si s’ignora, i s’intenta fer l’economia més verda o més roja sense fer-la més violeta, caurem en “una mera rebequeria estètica sense cap mena de profunditat ideològica”, o el que és pitjor, en una confusió ideològica i en una articulació discursiva mediocre i fàcilment desmuntable.

    Si l’economia és la creació i la distribució de riquesa, les economistes feministes plantegen redefinir els objectius d’aquest procés, passant del cadascú per si mateix esperant que la mà invisible ho col·loqui tot al seu lloc, sinó precisament del tots per tothom. L’economia feminista insta a una reflexió col·lectiva urgent sobre tres qüestions fonamentals:

    – què és una vida que mereix la pena ser vivida?

    – quines necessitats materials i immaterials té aquesta vida?

    – com produïm de manera que es pugui garantir per a tothom que les necessitats d’aquesta vida digna estan cobertes?

    D’aquesta manera, la cura de les persones passa de ser una qüestió de responsabilitat privada i domèstica de la qual se n’encarreguen generalment les dones, a ser el criteri primordial de l’organització d’aquesta societat. Com ens cuidem les unes a les altres, entre totes? El principi d’equitat n’emana de manera natural i necessària, perquè es tracta d’un procés essencialment inclusiu, en el que tots els éssers humans es veuen com a part d’un col·lectiu que els ha de garantir una vida digna. Evidentment això és impossible dur-ho a terme sense una reflexió col·lectiva; es tracta, doncs, de desmercantilitzar les decisions de cobertura material i immaterial de les necessitats, situant-les en un àmbit públic i democràtic. De no deixar que els mercats responguin a les preguntes de com vivim? què mengem? com ens vestim? etc. Finalment, aquesta redefinició de les relacions humanes des de relacions de “producció” a relacions de “reproducció” comporta en sí mateixa la necessitat d’unes condicions de sostenibilitat per garantir la supervivència de la humanitat en un sentit global del terme. Suposa pensar en com gestionem els recursos col·lectivament per poder satisfer les necessitats individuals i col·lectives de manera que aquest procés es pugui reproduir infinitament…

    Podria estar hores escribint sobre això, però només volia fer notar que en el marc unificat de l’economia feminista, s’hi encabeixen la justícia social, ambiental i democràtica, i que a més, també les dota d’un sentit molt més ampli i universal, que no si es contempla l’ecosocialisme purament sense tenir en compte la crítica de gènere. L’economia feminista, en definitiva, és la síntesi de l’alternativa a l’economia capitalista i patriarcal, aviam si a poc a poc més gent se’n va convencent…


    • Tens raó Lidia! Com ja he dit, aquest es tan sols el primer de diversos artícles!
      M’apunto les teves suggerències per una propera entrega!

      En altres oacsions ja he tractat molts aspectes del feminisme i génere, especialment sobre arqueologia de l’origen patriarcat, però certament hauria d’escriure més sobre el tema! També sobre teoria queer!


      • Eii no et prenguis això com una crítica molt severa, i ja t’avanço que m’agrada molt el teu bloc, i que l’article en particular estava molt bé. Però deixa’m dir-te una cosa…

        No dubto que siguis feminista ni que creguis que les qüestions de gènere siguin rellevants i que tú mateix li donis importància en les teves entrades…. però no has entès la meva crítica.

        T’ho explicaré amb un exemple: fa poc ICV a Sabadell (la meva ciutat, tot i que visc a Brussel·les des de fa uns anys) va organitzar una xerrada sobre “alternatives a l’economia”. Tots els ponents eren homes, i a més, no hi havia cap alternativa referida a l’economia feminista. Vaig translladar les dues crítiques: de forma, perquè la ponència era exclusivament masculina, i de contingut, perquè en les alternatives a l’economia no es contemplava l’economia feminista. Es van estancar en la qüestió de que no s’havien trobat dones, que els sabia molt greu, que la propera vegada contactarien amb “alguna dona”, etc.

        I a mi el final, mira que no hi hagi ties, és mooooolt greu, però no esteu entenent que senzillament NO ENS PODEM PERMETRE PARLAR D’alternatives econòmiques sense incloure sempre sistemàticament l’economia feminista. No es tracta que les dones cobrin igual salari o tinguin permisos de maternitat. No us esteu enterant que no és una omissió trivial d’algunes mesures feministes, sino que és un GREU ERROR IDEOLÒGIC. L’economia feminista, com vaig mínimament explicar en l’anterior comentari, és una cos teòric i una metodologia pràctica que ÉS ALTERNATIVA al capitalisme, i ÉS LA MILLOR. I el que cal és una formació intensiva sobre el tema, i no tant “ecosocialisme del segle XXI, que sembla que estiguem dient, comunistes comunistes no som, però no sabem ben bé per què.”

        És la meva opinió🙂


        • Sens dubte un aspecte del feminisme sobre el que no havia reflexionar gaire! Merci pel comentari i a veure si els documents de la X Assemblea ho acaben recollit! T’animo a que en facis una esmena i prometo votar-la!


          • Estoy en ello…


  4. mirant-los fredament i comparant-los amb els altres no estan malament del tot


  5. Una vegada més t’equivoques de rival, que no és la CUP, ni per tamany , ni per les fonts ideològiques,ni per objectius. L’autèntic rival, és l’estructura socialdemocràcia que de tan enemic que n’és ha deixar de ser fins socialdemocrata.
    Una altra precissió: el creixemnt infinit de la producció ( apartat 2 socialisme científic) és l’opció del capitalisme monopolista, no del socialisme ( precissament ara mateix amb els l’ampliació dels acords comercials entre USA i UE s’amplia el camí a recorrer pels imperis monopolistes). Una més, confio que a l’ecosocialisme el respecte a les cultures minoritaries i el seu dret a existir tingui algún racò resarvat. Ni que sigui al fons a mà dreta.


    • 1)Com sempre tens una gran capacitat per llegir coses que jo no he escrit. En cap moment mai en aquest blog he considerat cap altre força d’esquerres com a enemiga. Simplement dic que espero mai caure en la seva superficialitat estètica i banal.

      2) El socialisme real va desenvolupar-se totalment dins el paradigma de creixement infinit. Mira la cursa espacial, els plans quinquenals, o Chernobil a la URSS… molt sostenible no era, ja t’ho dic ara!

      3) En la darrera part del post dedico el generosíssim espai de una línia a defensar el dret dels pobles a decidir.


  6. Em quedo amb la idea que una part d’aquest “ecosocialisme” ha tendit a maquillar de verd el neoliberalismne. Que prengui nota en Romeva i altres. La confluència de l’esquerra ha de ser una alternativa al model capitalista. Evidentment amb l’ecologisme com a una de les seves parts, però d’aquí a fer d’això l’etiqueta principal hi ha un abisme. Suposo que si els teus plantejaments fossin majoritaris (inclòs el del punt 5) dins ICV, es recuperaria la tradició de la que parles. Es corre el perill de fer una politiqueta verd i nacionalista. I en el cas d’EUiA, tot i que no es reclama d’aquest “ecosocialisme” també corre perill últimament. A part de personalismes i un servilisme absurd a determinada gent sense cap mena d’arrel en les lluites populars que ara venen donant lliçons (més modestia), com bé deies en algun dels teus punts o respostes.


    • Dintre de l’ecologia política històricament hi han hagut dues tenències fundis (ecosocialistes) i realos (ecoliberals). ICV sempre ha estat fundi i et puc assegurar que als documents de la X Assemblea es profunditza encara més en el tema. El petit partit anticapitalista Revolta Global també es defineix com ecosocialista, per exemple: o el Parti de Gauche de Melenchon també. Quan vingui el “peak oil” ja m’explicaràs si la crisi energètica és important o no com per fer-ne un eix polític fonamental!

      Mai he entés pq a EUiA hi ha aquesta mania tan acèrrima cap a Romeva… imagino pq va marxar a un altre grup parlamentari, però CDC i UDC mai han estat al mateix grup al PE i no fan tan drama!


  7. Seguiré a l’espera dels propers articles per veure cap a on evoluciona aquesta sèrie que, de moment, promet.


  8. […] a l’Assemblea Nacional d’Iniciativa; si en l’anterior reflexionava sobre la dimensió teòrica de l’ecosocialisme, en aquest aporto apunts sobre un dels temes que hi pot acabar esdevenint dels més pol·lèmics: […]


  9. […] reflexionar entre la relació dialèctica que, segons el meu punt de vista, hauria de mantindre el socialisme i l’ecologia, amb l’ecosocialisme com a síntesi. Avui reflexionaré sobre les contradiccions que planteja el sistema capitalista actual amb […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: