h1

Nihilisme Laboral

gener 30, 2013

laberinto1

Es la tercer cop que em quedo a l’atur en la meva vida i és la vegada que em trobo més desorientat, esmaperdut i desmotivat que mai. No sé que fer amb la meva laboral i el pitjor de tot es que no veig ni una mísera espurna de llum al final del túnel.

Allà pels començaments de 2009 les primeres onades del Tsunami van convertir el meu primer i únic contracte indefinit en paper mullat. Ingresava per primer cop a les estadístiques de l’Inem i em va donar per estudiar oposicions: em vaig inscriure a quatre diferents, preparant  llarguíssims temaris de milers de pàgines pel meu compte; hores i hores realitzant esquemes i resums. No va servir per res; amb la meva nul·la puntuació prèvia, tot esforç va resultar estèril. El “Plan E” va fer reviscolar momentàniament l’arqueologia i me’n vaig oblidar.

La segona vegada, quan ja havia acceptat que la meva carrera científica havia passat definitivament a millor vida i que m’havia de reinventar totalment, vaig optar per apuntar-me compulsivament a tota mena de cursos i cursets. Amb prou feines podria enumerar la quantitat de llenguatges informàtics que vaig arribar a deglutir, amb la única finalitat de poder-los posar al meu currículum quan abans millor. I no us explico la pasta que m’hi vaig deixar, doncs els cursos gratuïts del SOC tenen una plaça cada 3.000 demandants, tirant curt. Tampoc m’ha servit de gaire, de moment…

I res, després d’uns pocs mesos aguantant excuses surrealistes per telèfon, torno a trobar-me de nou a la casella de sortida, un angoixant etern retorn com el mite de Sísif. Això si! Tinc un currículum d’allò més pintoresc, rebuscat, específic i heterogeni; els tècnics del SOC no saben ni per on agafar-lo. Sobre-qualificat per fer feines de merda i sense titulacions ni experiència suficients per les quatre ofertes amb cara i ulls que queden.

La possibilitat de marxar a l’estranger oscil·la sobre el meu cap, com una espasa de Damòcles. Però, joder, amb el que m’ha costat tenir una casa pròpia, viure amb el meu xicot en un espai veritablement nostre fotre al camp ara seria una putada i em fa molta ràbia que abandonar sigui la única opció. I si, val, reconec que també em fa por trobar-me a l’estranger en la mateixa situació laboral que aquí, però, a més sol.

Mal de molts consol de ximples, diuen. Doncs quina sort tenen els ximples de saciar la seva inquietud dins la felicitat de la ignorància. Jo em trobo en un punt de nihilisme i pessimisme absolut, vorejant l’esvoranc mentre m’apunto a ofertes laborals sense ni atrevir-me mirar quants centenars persones ho han fet abans que jo. En fi!

29 comentaris

  1. Com a minim cobres l’atur, a mi ni em paga la empresa, ni em dona de baixa. Ara desitjo una de dos: treballar a una altra empresa o cobrar l’atur. I si. Tambè em passa pel cap marxar amb la dona i el meu fill a l’estranger.


    • Que cobro l’atur?? A quin paràgraf del post has vist això??

      Estic en mig d’un tràmit burocràtic per veure si tinc accés a no se quin tipus de prestació simbòlica. De moment no cobro res! Una situació xunga la teva també :S


  2. Ànims!


  3. Ànims🙂


  4. Tens alguna idea per muntar una petita empresa o establir-te com autònom?


    • Doncs la veritat es que no! No se m’ocorre res que sigui una inversió segura ara mateix (no tinc capital com per anar arriscant en empreses suïcides) i que jo pugui fer. Però si, es una opció!


  5. Coi, sap greu😦 Si m’assabento d’alguna cosa t’ho faré saber. Segur que a Gavà ens queda molta mina neolítica per descobrir… tot i que de moment potser el que no hi ha és pasta per invertir. Ánims, arqueòleg!


    • Ui ja hi vaig estar anys donant voltes per les mines de Gavà! 5 que en vaig trobar! Miner per investigar? Moltes! Diners per fer-ho? …..zero!


  6. Jo vai marxar Alemanya i les pesimes.condicions en van fer tornar… jo tb ando perduda, malalta i paint q el unic laboratori q trepitjarr en ma vida sera la meva cuina…


    • Ara que dius això del laboratori: tinc un armari de casa ple d’ossos d’animals, una curosa col·lecció de referència pels estudis arqueozoològics que ja mai realitzaré.
      Estic per fer-ne un sopicaldo

      Una abraçada i salut! Al menys això!


  7. Fes.te afiliat de CIU o del PP a veure si et troben alguna corruptela on enganxar.tei treure`n profit. No se… presentat a edil per Lloret o per València…


  8. En el 2011 vaig pactar el meu acomiadament amb l’Agència, només vaig perdre tres mil euros (Sí, sóc allò que els valents anomenen un padefo de luxe) En 2011 vaig treballar sis mesos i vaig esgotar el subsidi de l’atur que em quedava. En 2012 vaig treballar un total de 40 dies i vaig esgotar el “Plan Prepara” al juliol. Curs de torner fressador, curs de word avançat, d’excel avançat, de dreamweaver, cms, photoshop, gimp, etc, etc, etc…

    Actualment, degut a la meva mala situació económica estic jugant la meva darrera aposta: un CFGS DAM a la IOC. Però per mi no és bufar i fer ampolles. En tot cas, Arquòleg, potser aquesta seria una bona sortida per trobar algun dia una feineta de 800 euros. A més, hi ha feina de programador a l’estranger.

    Es fotut haver de marxar del país mentre una colla de lladres es fa d’or saquejant-lo i privatitzant en el seu benefici: l’aigua, la sanitat, l’educació i els estalvis dels treballadors (Les pensions) El millor seria que els que haguessin de marxar del país a corre-cuita fossin ells, que són molts menys i tenen calerons. Però ells es quedaran per robar els diners que els expatriats puguin enviar a casa, en forma d’IVA o d’IBI o de benzina.

    En tot cas, si no fos tan vell, ja hauria marxat, però a la meva edat no em puc permetre aquesta aventura.

    En tot cas, el que està clar és que no estem sols, sino que som moltíssims.


    • Perdò? M’has d’explicar que es això d’un “CFGS DAM a la IOC” que em sona a xinès avançat!

      800 euros es quasi el que cobrava a la primera feina q vaig tenir i he arribat a cobrar més del doble però ara em semblaria manà del cel!


  9. http://ioc.xtec.cat/educacio/en/recursos-materials-aprenentatge?id=95

    Aquí hi ha material didàctic com el que s’usa al curs…

    http://goo.gl/blbwe

    Aqui hi ha el pla d’estudis.

    Nota de tall: 5

    Jo a les PAU vaig treure un 7.2 Però sóc de lletres. De dos assignatures un 10 i un 1,6. Però no em desanimo…


  10. Que greu que en sap . Cada vegada més gent del meu entorn reb la mosesgada de l’atur i ja no es només l’atur ara aquest flagel s’està convertint directament en pobrsa. Ja son dos amics els que han entrat a formar part d’aquest col·lectiu, No tenen ni per pagar el lloguer i depenen d’altres per donar de menjar a la seva família
    Jo mateix m’he hagut d’instal·lar com autònom després de que l’empresa on treballava tanqúés deixant-nos a deure 3 mensualiitats, haver-nos d’acollir al fons de garantia salarial.
    Pel meu compte les comès van de mal en pitjor i ara,amb 54 tacos ,estic cotitzat el mínim i no puc evitar de tenir por a la pobresa que la noto alenante-me el clatell
    Hem de posar fi a aquesta situació !


  11. Espero que la situació sigui transitòria i no hagis d’emigrar a un jaciment del Kintaforkistan per fer excavacions. Qualsevol lloc és bo per actualitzar el blog, però és aquí on tens la matèria primera.


    • ajajaj estic segur que a Kintaforquistan tenen un registre fòssil inaudit i encara per excavar, no em sona cap publicació al respecte!! xd


  12. Tot plegat és una putada. Molts ànims!!!!


  13. Hola. Vis de molt a prop una situació com la que descrius i per tant em puc fer una idea del que dius i del que vius. El dia a dia és molt dur en una situació com aquesta.

    El reinventar-se (sense fer cas de les recomanacions interessades els polítics que vomiten aquesta paraula, com dient-nos que ens hem de reinventar, que si no ho fem és culpa nostra el que ens passi), és una opció. Ho he vist al meu entorn i en un nombre important de casos els ha sortit bé.

    Espero que solucionis el tema de l’ajut econòmic que estàs tramitant i que et vagi molt bé la cerca de feina.


  14. Molts ànims, encara que suposo que n’estàs fart de que et donin ànims. Sortir del país comença a ser la única opció real mentres lasocietat no reaccioni coordiadament. El problema ésmarxar sol, en aquests casos jo crec que lo millor és marxar o quedar-se junts, perquè sempre es funciona millor en equip i hi ha coses que no compensen


  15. […] quan m’havia submergit en un apocalíptic drama, davant la mancança absoluta de perspectives laborals, les meves pregàries varen ser escoltades i el meu currículum va ser escollit per l’empresa […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: