h1

FONAMENTALISME ISLÀMIC: Una reacció identitària a la Crisi de Sahel

gener 21, 2013

sahel15.art

Qualsevol persona que llegeixi els deliris islamòfobs que publica a diari el Mossad a La Vanguardia, sota el pseudònim de Pilar Rahola, podria arribar a la conclusió que el fonamentalisme islàmic està creixent a Africa Subsahariana com a conseqüència de la tolerància multicultural dels progressistes d’Occident. La realitat, com sempre, no té res a veure  amb aquests pàrvuls perjudicis, sinó amb  l’economia.

A Europa la crisi social i financera s’ha traduït en un auge dels nacionalismes, l’anti-europeisme o la xenofòbia, com a formes d’egoisme identitari i proteccionista davant la globalització dels mercats i de la cultura. Mentre la ultradreta europea culpa de tots els mals a l’Islam, a Sahel, la desesperació social ha dut a radicalitzar el seu odi a occident incrementant el seu fanatisme religiós. Les dues cares de la mateixa moneda.

Xifres sobre la dimensió de la Crisi a Sahel

– 18 milions de persones viuen en una crisi alimentaria, amb malnutrició o algun tipus de desnutrició.

– 350.000 persones resideixen en camps de refugiats a Mali, degut als constants enfrontaments bèl·lics.

– Un milió d’infants d’entre 5 mesos i 4 anys pateixen desnutrició severa, provocant hipertròfia del fetge, la retenció de líquids, un cos esquelètic i una inflamació estomacal per gasos . Més de 300.000 moren cada any per aquesta causa a Sahel.

– La tassa de mortalitat infantil es de 109 nens/1000 naixements a Mali i Níger, la més elevada del món després d’Afganistan; un 3.633% més alta que la d’Espanya.

– A Sahel hi circula el 40% del tràfic de drogues del món, així com les principals xarxes d’explotació i esclavisme a persones migrants.

Causes de la Crisi de Sahel

Canvi Climàtic Des de 2010 el període de sequera a la franja de països que viuen al sud del Sàhara (conegut com “Hunger Gap” o “Època de la fam”) cada any comença abans i dura més; quan normalment s’iniciava al Maig, ara comença al Febrer, augmentant l’aridesa del terreny o la destrucció de les collites. S’està arribant a temperatures màximes mai vistes (47º a Txad o Níger, superant tot registre històric).

– Especulació amb el preu dels cereals: Des de l’inici de la crisi financera les Borses es dediquen a especular amb el preu del cereal, comprant collites senceres  i emmagatzemant gra en sitges gegantines per tal d’encarir-ne artificialment el preu i fer-se rics a costa de la fam.  El preu general dels cereals s’ha encarit un 140% en els darrers dos anys. Els fons inversió d’EE UU en aquests productes han passat de 2.000 milions el 2002 a 20.000 el 2008. Aquests cereals, a més, es destinen majoritàriament a la producció de biodièsel o per alimentar ramats al primer món.

Agroimperialisme: El Banc Mundial ha posat en marxa una política  neoliberal, ideada per l’economista  Paul Collier, basada en el desallotjament forçós de milions de petits agricultors per tal d’afavorir la creació de grans explotacions agro-ramaderes en mans de multinacionals, amb l’ús de la enginyeria genètica mitjançant les llavors transgèniques. Per exemple, l’empresa “African Agricultural Land Fund” posseeix la major part de terres de Sahel i per poder formar-hi part cal una inversió inicial de mig milió d’euros.

Privatització de l’aigua: En un clima desèrtic l’accés a aigua potable és una qüestió de vida o mort. Doncs bé, a Àfrica el Banc Mundial està finançant la construcció de grans preses d’aigua, desviant el curs dels rius, per tal de donar energia a indústries mineres, provocant l’assecament de milers de terrenys agrícoles. La presa de Kariba a Zimbaue va provocar el desplaçament de 57.000 petits agricultors, la de Cahora Bassa (Moçambic) 42.000, o més recentment les preses Gibe 3 a Etiòpia (finançada per la banca xinesa) o la del Gran Inga a Congo poden deixar a més d’un milió de persones sense aigua. El cost de cada una d’aquestes preses es d’uns 80.000 milions de dòlars.

CONCLUSIONS

Algú creia seriosament que aquesta terra podia suportar amb silenci i passivitat un grau tan extrem i elevat d’explotació econòmica? Que es quedarien asseguts veient com els seus fills moren de desnutrició aguda mentre les seves terres serveixen per que els multinacionals especulin amb el cereal? Doncs evidentment no! L’únic que s’ha aconseguit amb aquest neocolonialisme econòmic ha estat abonar el terreny per l’auge del fanatisme religiós, l’odi a occident i el terrorisme global.

Que Al-Quaeda del Magreb Islàmic representa un perill real? Si, clar. I a bones hores que se n’han adonat!Però una intervenció militar, destinada fonamentalment a protegir les industries franceses d’extracció d’urani a Níger (base de l’energia nuclear), en cas representa una solució definitiva a aquest polvorí. Mentre no s’ataqui a la base de la pobresa extrema i l’explotació massiva en aquest territori per part del capitalisme occidental, l’islamisme més radical creixerà sense aturador.

Al mateix temps que es destinen milions en armament per aquesta intervenció es retalla un 70% les subvencions a les ONG de cooperació internacional, que son les úniques que es preocupen per atenuar les conseqüències de la fam en aquests països. Tot plegat un desastre de proporcions colossals.

11 comentaris

  1. Cito textualment: “FONAMENTALISME ISLÀMIC: Una reacció identitària a la Crisi de Sahel”. En la meva opinió, Arqueòleg, no és ben bé així. És una qüestió de matisos. Penso, que el que passa és que per un costat en aquelles contrades hi ha hagut una repressió brutal sobre l’esquerra i en canvi, d’altra banda, determinats governs han afavorit i subvencionat l’extrema dreta religiosa (Els cristofrikis o en aquest cas els islamofrikis) com un element més de cohesió nacional i de control social. Crec que les milícies, esquadrons de la mort, d’extrema dreta són efectes secundaris d’aquestes polítiques. Per exemple, si l’AQMI o Ansar al Dine es dediquessin a fer de “Contras” a Siria serien lluitadors per la llibertat. Però en canvi, si amenacen els interessos dels accionistes d’importants empreses transnacionals són perilloses cel·lules terroristes islamistes. Efectivament, és inacceptable que un honrat inversor ( com per exemple -I és un cas hipotètic- l’advocat Albert Rivera vegi perillar la seva inversió a BP perquè uns terroristes islàmics hagin embogit i hagin decidit que aquestes empreses tenen que pagar algun nou tipus de tribut als països als quals ajuden a desenvolupar-se. Qui diu l’Albert Riera podria dir (Sempre, parlem hipotèticament…), l’Emilio Botín, en Bill Gates, els March, els Pujol, Gerard Depardieu, Carlos Slim, Berthold Beitz, etc…
    Per reforçar el meu argument citaré fragments d’un text que ja he citat anteriorment en un altre lloc y, que em “va de perlas” per l’ocasió, de l’Abdel Bari Atwan:

    “Quien sigue los medios del Golfo, especialmente los saudíes, se da cuenta de la existencia de una campaña feroz contra el movimiento de los Hermanos Musulmanes y las corrientes islamistas en general (…) Esta campaña contra los Hermanos, y tal vez las corrientes salafistas después, supone una contradicción en relación con una alianza histórica entre los regímenes conservadores del Golfo y aquellos, una alianza que ha mantenido la estabilidad de estos regímenes y ha luchado contra todas las ideas de izquierdas y nacionalistas que suponían una amenaza para esta estabilidad a ojos de los gobernantes. (…) La pregunta que surge con fuerza estos días gira en torno a esta sorprendente rebelión del Golfo contra el pensamiento de los Hermanos, que había gozado de su apoyo, por no decir del control de la juventud de la zona durante los pasados ochenta años al permitírsele a los pensadores y profesores de los Hermanos dominar el sector educativo y escoger los métodos de enseñanza, además de establecer asociaciones de prédica y beneficencia, no solo en los estados del Golfo, sino en todo el mundo.

    ¿Cómo se ha dado la vuelta a esta relación para pasar de ser una de amistad íntima y estratégica a una guerra abierta, por una de las partes al menos hasta ahora, es decir, entre los regímenes del Golfo y la organización de los Hermanos?”

    Que cadascú, ja sou grandets, extregui la seva pròpia conclusió.

    Cito textualment: “Algú creia seriosament que aquesta terra podia suportar amb silenci i passivitat un grau tan extrem i elevat d’explotació econòmica? Que es quedarien asseguts veient com els seus fills moren de desnutrició aguda mentre les seves terres serveixen per que els multinacionals especulin amb el cereal?” Benvolgut Arqueòleg, hi ha vegades que la teva ingenuïtat em resulta sorprenent. El que dius no té cap mena de lògica, ni cap ni peus, et contestaré amb un frase del gran anarquista Lucio Urtubia que fa més o menys així: “Si la misèria fos un perill pel capital, aquesta hauria estat erradicada del món faria anys”. Crec que no cal que m’expliqui més al respecte, crec que queda meridianament clar.

    La meva opinió al conflicte de Mali la deixo ben clara en un article supercutre on explico els fets, des que França va decidir declarar la guerra a la coalició entre el MNLA i les milicies islàmiques l’estiu del 2012, desprès del Cop d’Estat d’un capità de l’exèrcit de Mali educat a una de les escoles de les Amèriques, que EUA té a la regió. No m’estendré més al respecte, la informació per si algú li interessa està aquí.

    http://www.pocholoreloaded.com/2012/11/guerra-de-espana-contra-mali.html


    • No acabo d’entendre els teus arguments, a la primera meitat bàsicament reforces tot el que jo dic al post i a la segona, per contra, negues que l’explotació econòmica tingui res a veure amb l’auge del fonamentalisme (???)


      • Disculpa.

        Part 1. D’acord, en certa manera reforço el que tu dius. Ja avisava que era una qüestió de matisos. Té que veure amb l’economia però també té que veure amb la política dels diferents països que afavoreix l’extrema dreta religiosa.

        Part 2. On hi ha més desacord. Jo no negó l’explotació económica, ja que, crec que aquesta és obvia. Els hi interessa que els Estats siguin fallits o dèbils per aprofitar-se’n. El que nego es que la miseria crei revolucionaris. La miseria crea lumpen, delinqüència, prostitució, tràfic de drogues, mai revolucionaris. Lucio Urtubia està molt encertat en la seva frase. La revolució necessita certa capacitat económica.


        • I qui ha dit que el fonamentalisme islàmic sigui una revolució?? En tot cas una contra-revolució, com tots els fanatismes identitaris o religiosos.


  2. Només el nom de Pilar Rahola ja hem fan venir esgarrifances!! Res del que surti dels seus llavis tindrà mai credibilitat per mi.


  3. ei, m’he estat posant al dia del teu blog i dels problemes que has tingut. Per res del món el deixis. El necessitem. No paris d’escriure, tu ets dels imprescindibles que deia Brecht. Una abraçada!


  4. Buen artículo. De hecho, todos estos movimientos del islam político extremista, (que usa y manipula a su antojo el islam para sus objetivos políticos) han sido y son apoyados por EEUU y sus aliados. Le dan al imperialismo la doble ventaja de que combaten en sus países a la izquierda, al movimiento obrero y democrático, y al mismo tiempo le dan la oportunidad de fomentar la islamofobia, como pantalla para la intervención política/militar. Se refuerza así la justificación de un mundo fascio-capitalista en permanente polarización, es decir con un tercer mundo que NUNCA salga de la pobreza y la sumisión, bajo un occidente de “democracias” de pacotilla sin derechos sociales ni alternativas politicas reales. Es necesario aprender de la historia, y en este caso no hace falta ir nada lejos. La reciente intervención de la OTAN en Libia ha ayudado al ascenso de los jihadistas en Mali… La guerra es inherente al sistema capitalista, que tiene en ella un estímulo económico. Debemos defender un sistema de relaciones internacional MULTIPOLAR, que defienda el diálogo entre los países, y extirpe la guerra como un elemento de resolución de conflictos!


  5. por cierto, añadiría una cosa: creo que es importante el matiz “islam político” frente a islamismo fundamentalista, integrismo, extremismo (yo mismo he usado esa expresion)… lo primero da una mejor explicacion de lo que ocurre, dado que no es una cuestion de moderados vs. extremistas… no es una cuestion de islam mas o menos extremo, sino mas bien de lo explicado anteriormente. saludos.


  6. Quan es parla d’islamisme i anti-islamisme val la pena recomanar un gran llibre de Emilio González Ferrín, “historia general de Al Ándalus. Una obra per treure’s del damunt molts perjudicis presents a través d’una revisió del passat

    http://www.editorialalmuzara.com/editorial.php?idioma=1&libro=140


  7. con diu pchi1970, la miseria no crea revolucionaris, La miseria crea lumpen, delinqüència, prostitució, tràfic de drogues, mai revolucionaris.

    encara que no es el tema te poso per si t’interesa un comentari meu que te ha veure amb això de que el canvi social te que asumir-lo les clases mitxanes,

    Es de sobras conocido que en general la clase media proviene de la baja, es la clase que en las sociedades desarrolladas han escalado unos peldaños en la pirámide social, suelen tener mentalidad pequeño burguesa y suelen hablar de la libertad como algo imposible fuera de la iniciativa privada o la economía de mercado.

    La clase media concentran en si la mayor cantidad de bacterias de ideología capitalista. Su función específica es ser el espejo que deben mirarse las clases bajas, y mantener el statu quo, a efectos de que nada afecte el poder de la elite dominante. Son la avanzada en el campo del consumismo, que es la droga letal que el Capitalismo inyecta a los ciudadanos y con la cual destruye la Naturaleza.

    Además, son los encargados de construir el muro de contención, que separe a los poderosos clases altas de la bajas, contando desde luego, con su absoluta fidelidad a la ideología capitalista.

    Pero a la vez, y es ahí de su importancia, sin las Clases Medias, el Capitalismo se extinguiría rápidamente, barrido por los pobres, pero no solo eso, sin ellos el sistema no podría funcionar, son esos cerebros grises que crean programas informáticos, mejoran el silenciador del coche, hacen que los trenes sean más cómodos y rápidos, un medicamento contra el dolor, un … Cosas tan útiles aunque os parezca ridículo como el poner un palo a una bayeta para que las mujeres dejaran de fregar de rodillas (invento que solo tiene unos 50 años aproximadamente, casi se llega antes a la luna).

    Bien, esta clase media es vital porque realmente es la que ha dinamizado la sociedad desde todos los sectores, sea trabajando individualmente por cuenta propia, como integrados en equipos de cierta qualificación profesional por cuenta ajena, y el sistema lo único que ha hecho es aprovecharse de esta clase.

    Somos la parte media precisamente de la pirámide, que lucha por no caer abajo, pero que no tiene esperanzas de llegar arriba. Somos los creadores del mayor número de empleos si se trata de empresarios, y somos el sustento de esas empresas si somos trabajadores. Nuestra función que en un tiempo fue fustigar a la clase baja, hoy es la de mantener zánganos ya sea de la clase alta o el lumpen que se genera en la clase baja, incluidos muchos de nuestros hijos.

    Entiendo que esta clase media no me entienda, que vivan tan felices y contentos en su mundo BMW, porque la mentalidad de pequeño burgués está tan en su ADN que hasta los propios sindicalistas o político de izquierda se acomodan en ella en cuanto pasan a ser liberados, o sea, vivir del contribuyente con retribuciones cinco o seis veces superior el salario mínimo interprofesional, poniéndose a rezar por muy ateo que sean “virgencita que me dejen como estoy”

    Pero lo siento, esta clase se ha de espabilar y empezar a tener conciencia de clase asumiendo su irresponsable responsabilidad, estimarse como clase y pensar que en su inmenso poder está el destino de la humanidad.

    Por su capacidad analítica, sin dogmas ni dogmaticos como lo está haciendo la izquierda, la clase media debe de llegar a la conclusión que el sistema ya no da más de sí, que se está autodevorando así mismo. Ya no es cuestión de pensar que un sistema que en doscientos años ha sido incapaz de acabar con el hambre en el mundo a pesar de tener capacidad productiva para hacerla desaparecer, es un mal sistema, que algo falla. Pero no, ya no os pido tanto, hagámoslo por propio egoísmo, hagámoslo por nosotros mismos. Un sistema que para mantener puestos de trabajo necesita crecer en su producción un tanto por ciento anual y para crearlos al ritmo de crecimiento de la población, ha de crecer muchos más tantos por cientos, pues ye me diréis si eso lo puede soportar el planeta.

    De nosotros es la revolución futura hacia un si queremos avanzar hacia una revolución pacifica y organizada. Ya se que me llamareis pesado o más bien, ni siquiera os molestareis, pero si nosotros no hacemos la revolución, tendremos la revolución de la ira y la venganza.


  8. En Margallo deia fa uns dies que gràcies a polítiques com la intervenció francesa, l’explosió islàmica que hi ha a l’Àfrica no està ja fent frontera amb Espanya. Això només és una mostra del que pensen alguns polítics europeus (si és que en Margallo ho és).

    L’energia elèctrica francesa (fins a un 80%), depèn en bona part de l’urani de Mali i el Níger i aquesta és una de les claus de la intervenció francesa.

    Pel que fa al Sahel en el seu conjunt, l’anàlisi de les causes del seu declivi que fas és prou encertat.

    La influència dels mercats especulant amb els aliments i les collites ha estat un factor determinant que ha afectat al Sahel i també a d’altres zones. Aquesta pràctica és una de les més repugnants que avui en dia es permeten. Poques coses hi ha pitjor que aquesta.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: