h1

Perills i Inconvenients de la Democràcia Directa

gener 17, 2013

handsGràcies en part a l’èxit que en el seu moment va tenir el 15M, ha calat la idea de que la crisis econòmica és culpa del mal funcionament de la democràcia parlamentaria o representativa i que simplement amb un sistema més directe s’acabaria l’atur, les retallades i el deute.

Però realment un sistema més participatiu ens duria a una Arcàdia Feliç on tots els problemes es solucionarien per art de màgia? Bé, el cert es que s’han dut a terme experiències molt positives i engrescadores com els Pressupostos Participatius a Portoalegre, o la nova Constitució d’Islàndia però també cal tenir en compte que en molts dels indrets on s’ha dut a terme s’han acabat aprovant algunes mesures força perilloses. Aquí alguns exemples:

Dèficit Galopant: A l’estat de Califòrnia,  on es poden presentar referèndums populars sobre qualsevol tema, es va produir la següent situació: diverses iniciatives varen proposar reduir els impostos (el 1978 va rebaixar a la meitat l’impost sobre la propietat, per exemple); al mateix temps, però, es proposava incrementar les prestacions socials, beques i les ajudes.  Resultat? L’any 2009 l’Estat de Califòrnia entra en col·lapse fiscal, amb un dèficit de 42.000 milions de dòlars, que s’han hagut de pal·liar retallant en ajudes als discapacitats, ancians, famílies necessitades i salud mental.

Xenofòbia: A Suïssa, on els ciutadans poden presentar lleis a referèndum, s’han aprovat mesures com la prohibició de construir minarets (quan en tot el país alpí només n’hi havien 4 i, per tant, no representaven cap perill ni molèstia per ningú); l’expulsió immediata de qualsevol migrant que hagi comés un delicte greu (proposta impulsada per la ultradreta feixista) i que segons la ONG Amnistia Internacional, posa en perill els Drets Humans.

– Homofòbia: De nou a Califòrnia, ens trobem amb un cas força paradigmàtic. El  legislatiu va promoure una llei de Matrimonis LGTB el 2003 sent vetada pel Governador republicà Arnold Schwarzenegger; però la Cort Suprema va declarar il·legal el veto, aprovant de facto el matrimoni el 2008. Els grups religiosos, homòfobs i ultres, però, varen aconseguir suficients signatures per presentar un Referèndum prohibint aquests matrimonis i el mateix Novembre d’aquell any el van aconseguir guanyar amb un 52% de vots, prohibint de nou la igualtat legal amb els homosexuals. Així doncs en aquest estat hi han 18.000 matrimonis del mateix sexe, plenament legals, celebrats durant els breus mesos en els que va estar en vigor. Mentre estant, a Nova York es va aprovar aquest dret directament al Senat, sense més complicacions.

Pena de Mort: Als Estats Units, on a la meitat d’estats es voten iniciatives populars en referèndum, trobem que la Pena de Mort s’ha vist aprovada en referèndum a Oregón (1978) o més recentment a Califòrnia (2012): mentre que a Nou Mèxic el seu Governador, Bill Richardson, va signar el 2009 la fi de la pena de mort i la seva commutació per la cadena perpètua, sense preguntar la opinió als ciutadans. Imaginem per un moment que passaria a Espanya si es fes una votació com aquesta després de la commoció generada per un assassinat mediàtic, com les nenes d’Alcàsser o Mariluz…

Llibertat per dur Armes de Foc: La perillosa liberalització sense control de l’ús d’armes de foc, que tantes massacres ha acabat produint en escoles o universitats, ha estat aprovada per sufragi directe recentment a Brasil (any 2005, amb un 63% de vot) o a  Suïssa (el 2011, amb el 54% de vot).

CONCLUSIONS

La democràcia directa presenta grans oportunitats i un gran perill: ser emprada per una massa enfurismada i entregada a la demagògia per negar drets a les minories o aprovar perilloses mesures populistes amb nefastes conseqüències econòmiques o socials que puguin tindre, sense que la responsabilitat d’aquesta temeritat caigui sobre les espatlles de cap polític. Al no haver-hi cap filtre legislatiu qualsevol cosa es pot aprovar, si en cap moment hi ha un límit constitucional o de drets humans.

Es a dir, un sistema molt més democràtic paradoxalment podria acabar beneficiant les idees més feixistes i intolerants, aquelles que cap gran partit seriós s’atreviria a posar en un programa, però que molts aspiren secretament a aprovar en la discreta llibertat davant d’una urna. Una assemblea de persones carques i intolerants sempre donarà lloc a idees i propostes carques i intolerants; el mètode no predisposa el resultat, ni molt menys!

La democràcia directa pot portar coses molt bones, o molt dolentes, tot depèn d’on posem els límits i les normes, que preguntem i com ho preguntem. I per això calen anàlisis profunds i seriosos sobre el contingut real de les propostes, no simplement en la forma de com prendre decisions, defugint tot simplisme apriorístic com la burda creença de que les masses sempre tenen raó i els polítics sempre s’equivoquen, així com el paradigma postmodern de que la divisió esquerra-dreta està superada o que les ideologies han mort.

67 comentaris

  1. Si recordes, quan Garzón, Toret i Ada Colau van fer una xerrada a l’ateneu roig de Gràcia, vaig escriure uns apunts on avisava que la democràcia directa a un estat de 40 milions d’habitants és impossible.

    Com molt bé apuntes, o tenim representació indirecta o el sistema directe es menjarà les llibertats individuals. Això no vol dir que un diputat escollit per una circumscripció, no tingui CAP responsabilitat ni hagi de fer res per la seva circumscripció. Per aixó més que democràcia directa, jo aposto per oficines del diputat, eleccions directes per més circumscripcions (com tenen a Alemany, Holanda o Austria) i sobretot més i més transparència.

    Salut!


    • Bé aquest seria un altre tema: que ha de prevaldre en un diputat, la seva circumscripció o el seu partit?
      En el sistema americà cada diputat mira per la seva regió i per votar una llei s’ha de convèncer un a un, cedint en inversions per cada territori. Un sistema diferent que presenta les seves avantatges i també inconvenients


    • Fantàstic argument pels independentistes. Potser en un Estat de 40 milions no és possible, però sí ho és en un estat de 6 o 7 milions d’habitants… Que bo.


      • Tampoc és així, ni és això el que volia dir. Crec que les democràcies directes només són possibles en estats petits i per petits no entenc ni Catalunya ni Suïssa. Sinó Andorra (60.000 habitants) o Islàndia (600.000). En el cas català o espanyol s’hauria d’apostar per molta més transparència, diputats propers (a través de l’oficina del diputat oberta a la gent i amb responsabilitat real)…


  2. “El mètode no predisposa el resultat”. M’ha encantat la frase. Molt en contra del paradigma postmodern de McLuhan que diu que “El medi és el missatge”. Està clar que la democràcia és un mitjà, un sistema de govern, el més just i eficaç que s’ha trobat, sí, i que per això hem de defensar, però que la democràcia no és un fi en sí mateix. Una decisió no per democràtica ha de ser necessàriament bona. Tot depèn dels resultats, de que s’aprovin mesures eficaces i justes i de que això es faci amb el màxim consens, legitimitat i recolzament, equilibrant l’interès general amb els interessos de totes les parts, minories incloses.


  3. […] Peligros e inconvenientes de la democrácia directa (CAT) […]


  4. Suggereixo que facis un cop dull a la web del nou partit X (partido del futuro). Hi ha propostes de millora del sistema democràtic molt interesants pel fet que combinen democràcia parlamentària i democràcia directa, potenciant la participació directa però establint mesures que evitin situacions com les que descrius. És una iniciativa que si be en un primer moment em vaig mirar amb recel, crec que val la pena de seguir amb atenció.


    • Pel que jo he vist em sembla una barreja de UPyD i el Partit Pirata i precisament té tots els defectes que plantejo al post: obsessió pel mètode i zero contingut ideològic, amb una bona dosi de populisme antipolític, això si.

      Que no! Que el problema no es la democràcia, es l’economia!! Deixem de gastar tanta energia en pensar com hem de prendre els decisions i pensem quines decisions volem prendre! (NOTA: i això va pels nacionalistes també)


      • En un primer moment em va fer la mateixa impressió i no vaig tenir cap interès en dedicar-hi ni cinc minuts. Reflexions posteriors i algun comentari a la premsa de persones que em mereixien certa confiança van fer que em mirés el web amb una mica de calma. És una altra història. No és aquí l’espai per a fer-te’n un resum. Senzillament: dedica-hi un petit espai de temps i … sense prejudicis treu-ne les teves conclusions.


        • Ok! va ho faré! Dubto que m’aporti gaire però per pura tafaneria ara m’ha picat la curiositat


  5. Em veig obligat a dissentir. La democràcia directa no la considero un procés en el que tothom “vota” sinó en el que tothom “decideix”, que és un procés molt més complex i que, tot i culminar amb el vot, inclou informar-se, debatre, especular, re-debatre, informar-se més… en llibertat (un concepte certament complicat amb el conglomerat mediàtic apocalíptic i antisocial actual).

    Consideracions:
    1. La democràcia directa no la podem entendre com un avanç en com votar (abans representatiu ara directe) sinó en com DECIDIR. Hem de dotar la decisió d’informació, debat… i fer-ho també d’una forma democràtica, pensant en la diversitat i, efectivament, treballant amb idees i no amb majories…
    2. No es pot passar d’un sistema de penúria, representativitat i borreguisme endèmic a la democràcia representativa madura super-xula “revolució integral” com per art de màgia. Es pot involucrar el ciutadà progressivament, cap problema.
    3. La democràcia directa pot crear una consciència social de responsabilitat i crear debats de fons que cap sistema representatiu podria. És una eina per a la decisió, però també per a la transformació col·lectiva, per a la creació del “comú”.

    Vaig fer un post dilluns que guarda prou relació:
    http://lakk.wordpress.com/2013/01/14/llei-electoral-transparencia-i-govern/

    això sí, el recull de fails democràtics, boníssim!


    • Merci per la teva aportació. Sens dubte una democràcia basada en debats constructius i participatius seria fantàstic, llàstima que la observació empírica de la realitat em du a pensar que la immensa majoria de la població passaria de participar-hi olímpicament i finalment ens trobaríem amb un sistema on participarien els mateixos que ja ho fem ara a través d’un sistema de partits i poc més, tal com ha acabat passant amb el 15M.


      • Però sí aquests 4 matats que sempre estem a tot arreu (que no som pocs) podem influir d’alguna manera en el “fet mediàtic” que podria ser qualsevol d’aquestes decisions i a més, podem crear i treballar un valor de responsabilitat entre els ciutadans…

        En el món hi ha molts fills de puta, però hi ha més enganyats que fills de puta a favor de la pena de mort (per exemple). Si nosaltres podem treballar la ignorància des del sistema educatiu, des de mitjans de comunicació… ja ho tindríem.

        Jo crec que el problema de la democràcia directa és que s’ha de parlar molt més dels “intrinculis” i no tant de la idea general. Òbviament ho fa tot més llarg de decidir, però després, més estable, social i democràtic.

        I, no, no, empíricament estem al pou. =(


  6. Ens pensem que vivim en una Arcàdia feliç. La majoría de gent no som especialistes en economia, politica, ciencies socials o història. La democràcia no es un fí en ella mateixa, es un mitjà per construir un règim mès just.
    L`exemple d`Islàndia no es vàlid. Es un païs poc poblat enmig de l`Atlàntic amb una taxa d`inmigraciò sota mínims, si traslladeu la idea a un païs con Suissa o el Japò la cosa canvía, i molt, llavors apareixen les idees racials i aquestes coses. No es pot donar el poder directe al poble perque, mal que ens pesi, tots som susceptibles de convertir.nos en massa en un moment donat de descontent. Adolf Hitler guanyà unes eleccions, per exemple.
    M`agradaría que algú es llegis algún article psiquiatric seriós sobre certa mena d`individus no malalts anomenats clínicament psicópates integrats, que mai no delinquirán si no els dona la gana. Aquests individus votaríen directament, i la resta, que ens podem deixar portar per fanatismes, envejes i d`altres.
    Ah, i en certes circunstàncies, la criminalitat es contagiosa.
    El poble no som uns angelets, per això hi ha la llei, que ha de ser per sobre de les passións de cada dia.
    Ah, i no sempre el principi d`autoritat es feixisme ni autoritarisme, en molts casos es per protegir en bè comú, en teoría. Una altra cosa es que com solen fer les dretes, l`util.litzin en benefici propi.


  7. la democracia més participativa estaria bé si no fos perquè la gent es idiota…


  8. Aquestes prevencions que tens respeste a la democràcia, no és res més que la posada al dia ideològica, del despostisme ilustrat i la vella consigna tot pel poble, però sense el poble.
    Enfront d’aquesta actitud ilustrada, que la democracies burgueses ampliaren amb el vot censitari, el moviment socialista de finals del iXX construí la consigna –Democracy for the people, of the people and by the people-.
    La democràcia directa és una derivada d’aquesta actitud de transformació social amb la participació del poble.Tanmateix estic d’acord amb tu, la democràcia directa ha de tenir una ideològia al darrere, la participació per si mateix no és un valor d’avanç i trasformació i com molt bé apuntes, en realitat tot plegat, no és un problema de representació o acció política, sinó de control econòmic.
    Els estats no son unes organitzacions neutres, sino que estan al servei de una societat, és l’organització econòmica d’aquesta societat la que determina l’estructura política.


    • Em fa gràcia que presentis al socialisme com una antítesi al despotisme il·lustrat quan, precisament, les dictadures comunistes van acabar esdevenint l’exemple més radical possible de despotisme il·lustrat.

      Tan mateix no volia atacar la democràcia directa per se, sinó tan sols advertir del perillós cocktail de populisme demagògic + referèndums sense límit.


      • No,no, el socialisme com alternativa a les democràcies burgueses.
        El despostisme ilustrat pretenia conservar el poder de l’antic règim obrint´se a la neixent burgesia. La burgesia procurà conservar la transferència de poder amb la implantació del vot censitari, entre altres mesures.
        Qualificar les dictadures comunistes (en realitat dictadures socialistes) com a despotisme ilustrat això si que fa gràcia, bé quasi fa pijar de riure.
        Per certificar que el teu post es un clam per una mena de nou despotisme ilustrat (que m’atreveixo a qualificar com neo-ilustrisme-elitista) només cal llegir el comentari que fa Pons i la corresponent contesta que li fas.
        Com la gent és idiota millor, millor fer-ho tot sense la gent.


        • A veure em pots explicar quines mesures de democràcia directa (o indirecta) hi havien a la URSS fora de la burocràcia del PCURSS?

          Qui es va petar la Duma per donar el poder als elitistes soviets? Qui va concebre el “centralisme democràtic” (que de democràtic només en tenia el nom) Lenin!
          Qui va votar passar de la NEP als Plans Quinquenals? El Consell de Ministres! (i estic sent molt magnànim, pq en realitat va ser Stalin i prou)
          Qui va votar col·lectivitzar la indústria el 1936? Els fusells de la CNT!
          I així podríem anar repassant la història de tots i cada un dels estats socialistes en cada moment de la seva història.

          De fet pensava en alguna revolució o executiu radicalment d’esquerres que s’hagués fet amb un suport social majoritari a les urnesi i… penso en Allende.. la II República… i ja puc parar de comptar no?La dreta ha posat a Hitler i Bush al poder, en sistemes tan democràtics com la República de Weymar o els “caucus” assemblearis per fer primaries als EUA

          L’esquerra ha cregut al llarg del temps, que s’havia de fer el millor per al poble, encara que aquest, fruit dels seus perjudicis, supersticions i ignoràncies hi estigués radicalment en contra i s’aferres a la “llibertat” burgesa per mantenir els privilegis d’una classe que no era la seva!


  9. Post per a reflexionar. Tot depèn de la formació política que tingui la societat on es dugui a terme aquest tipus de democràcia. Mira’t aquesta notícia de Suïssa.
    http://www.ara.cat/mon/Suissa-referendum-patronal-sindicats-vacances-condicions_laborals_0_661733973.html
    A Espanya o Catalunya no es podrien fer aquest tipus de referèndums perquè només pensaríem en el benestar d’un mateix i no en el col·lectiu de la societat.
    És lògic que si s’abaixen els impostos i augmenten les ajudes socials la balança es desploma, però per prendre aquestes decisions cal ser intel·ligents i saber predir les conseqüències. I aquí, per desgràcia, no estem preparats per això.


  10. La democracia com més directa sigui i s’apliqui en un àmbit territorial més ampli té el perill d’arraconar les minories. Paradoxalment les minories són qui més defensen aquest sistema.


  11. resolt, gràcies, cavaller.


  12. Suposo que entre la democràcia directa i l’elecció d’uns diputats que fan els que els dona la gana irresponsablement durant quatre anys, hi ha d’haver termes intermitjos. A mi m’agradaria que el meu representant estigués disposat a debatre temes en la seva circumscripció, conèixer el seu email, etc.
    La realitat, avui en dia, és que els diputats només representen al secretari general del seu partit, que és qui els posa o els treu de les llistes.


  13. O sigui, que la gent és imbècil, no sap què vota i només un grup de ments preclares l’hi ha de mostrar el camí. Doncs per aquesta mateixa regla de tres deus avalar els governs tecnocràtics a Europa tipus Monti, o no, com que aquests no t’agraden aquí si que decideixi el poble, no?


    • Vaja, ja veig que o bé jo no m’explico o tu no m’has entès: els governs tecnocràtics son la cúspide de la antipolítica sense ideologia.

      El que jo estic defensant en aquest article es la defensa del contingut ideològic, no del mètode en si de com es prenen les decisions.

      Que la gent voti i que hi hagi democràcia directa, perfecte. però tenint en compte els perills que això suposa, posem-hi uns límits i, sobretot, reivindicar la plena vigència dels partits polítics com a organismes de vehiculització ideològica.


      • Ostres, que fort…dius “Que la gent voti i que hi hagi democràcia directa, perfecte. però tenint en compte els perills que això suposa, posem-hi uns límits”. Limitem la voluntat del poble perquè es pot equivocar, no? Increïble, només t’ha faltat dir allò de “hagan como yo y no se metan en política”.

        Avui t’has superat.


        • En el moment que la democràcia posi en perill els drets d’una minoria, s’ha de limitar. Faltaria més. Si he de triar entre defensar un mètode electoral o els drets humans, no tinc cap dubte, ni per un instant.

          Si hi hagués un referèndum per posar la pena de mort o acabar amb els drets dels gais, per exemple, estaries a favor de que es realitzés?

          I que la gent es posi en política, oi tant! Però en organitzacions col·lectives, com partits o moviments socials, que els serveixin per formar-se, debatre, consensuar i fer pedagogia.


          • T’equivoques, no s’ha de limitar la democràcia, s’ha de protegir la minoria, i la minoria no la protegeixes prohibint un referèndum. Si es convoca un referèndum que ataca una minoria i aquest pot guanyar vol dir que hi ha un problema social inmens previ a la convocatòria del referèndum que hauries d’haver solucionat a temps. Prohibir el referèndum no serveix de res, ja fas tard, el problema explotarà d’una manera o altra.


        • Si la majoria de gent (massa) te idees xenòfobes, es magnífic que votin la expulsiò dels moros, ¿oi?


          • Entenc que tendeixis a simplificar les coses, et deu fer més fàcil entendre-les. Damunt, la resposta.


  14. Realment, els polítics saben defensar la seva utilitat, el seu lloc de treball ¿No, Arqueòleg? Els teus arguments fan una flaire a elitista que espanta.
    Però realment, em crec els teus arguments i penso que la democràcia necessita d’unes condicions especials per què pugui donar-se:
    -Participació
    -Transparència.
    -Proximitat.
    -Informació veraç.
    -Educació.

    Si tenim un sistema educatiu dissenyat perquè un 30 o un 40% de l’alumnat fracassi. Uns plans d’estudi classistes que marginen la macroeconomia i la història contemporània. Uns continguts molts cops esbiaixats (Per exemple, denostar la grandesa dels sofistes i en canvi subratllar la vàlua d’aristòcrates com Plató o Aristòtil…)

    Si tenim uns medis de comunicació social en mans de particulars amb interessos molt concrets, a reaccionaris com el Comte de Godó, no és estrany que acabem veient a l’ArusCitis que els presos catalans tenen subscripcions a GolTV i viuen com a Rajas a la preso.

    En aquestes condicions, és normal que ens faci por la democràcia directa. Però bé. Jo sóc optimista i penso que no estem en el s.XVIII quan per anar Barcelona caldrien uns quants dies de marxa i crec que la democràcia representativa no es debilita, sinó que millora amb major participació, transparència, amb proximitat. Permeten a la gent, mitjançant internet, estar a les comissions parlamentàries, reduint el nombre de firmes per presentar propostes populars, referèndums vinculants, la qualitat de la democràcia es pot millorar de moltes maneres, i s’ha de provar malgrat que evidenment, s’ha d’anar en compte i no ser maximalista.


    • Ui que Rosseuanià et veig. El meu coneixement de l’espècie humana, a través de treballar a peu d’obra una quants anys han dinamitat el meu optimisme antropològic deixant-lo a nivells hobbesians.

      Trobo la teva proposta bé, tan sols posaria alguns límits com els drets humans, especialment de les minories així com la viabilitat econòmica, per exemple.

      I si després de la seva posada en vigor tan sols serveix per endurir codis penals i retallar en serveis i prestacions als mes febles, tornem al sistema representatiu actual i tan feliços,


  15. La tonteria mès gran es creure que som bons per naturalesa. Som animals instintius, i es per això que existeix la criminalitat. M`en faig creus del que llegeixo de vegades. Llibertat per a tothom, presos al carrer (psicòpates criminals inclosos), fora les estructures, com si tothom fos igual de bò i de responsable, i tothom estiguès disposat a servir el bè comú. Uiii… quina Arcadiaaa… ¿On es l`autocrítica de mès d`un? Ah, no, que tot es culpa del capitalisme, i els capitalistes… ¿no en sorgeixen d`aquest “poble”?.
    El mès graciòs es que alguns son tan inconsequents que encara enyoren un estat tan piramidal, dictatorial i militarista com la U.R.S.S.
    A l`esquerra ens fa falta una bona autocritica general, i menys papallones(somnis).

    Veure per creure


  16. una mica de llum…


    • Molta mitja veritat. Es cert que la constituciò espanyola està caducada, i que es va fer sota molta pressiò, que els botxins no van ser castigats, que el rei es cosa d`en Franco i que les relaccions amb l`Esglesia Catòlica son molt avantatjoses per aquesta. Es cert que s`ha de canviar la constituciò, es cert que les grans financeres tallen el bacallà… pero es molt temptador titllar qualsevol representativitat democràtica no directament “popular” d`oligarquica, i no tenir en compte cap dels perills. No es pot manipular la història canviant el context al parlar de la democràcia en el passat. Com he dit mès amunt, tambè les masses son moltes vegades les qui demanen mesures discriminatòries contra minories.
      I amb respecte al dret a decidir… a veure si ens oblidem d`una punyetera vegada de les “nacions” i comencem a canviar de debò.


      • no entec la frase “No es pot manipular la història canviant el context al parlar de la democràcia en el passat”🙂


      • Ens podrem oblidar de les nacions quan el govern de les mateixes deixi de determinar la nostra vida. Mentre les nacions i els seus governs regeixin els nostres destins és fonamental tenir un control absolut i proper d’aquest governs i per tant governar de forma lliure i decidida la pròpia nació.


        • AL parlar del dret a decidir, nomès es vol crear una naciò mes.


          • Al parlar del dret a decidir es parla de qui és el subjecte de la sobirania.


          • La història que no es remunta mès enllà del segle XIX.Confondre sobirania popular i nació es i ha sigut el joc de les nacions estat i dels grups que pretenen crear nacions estat. Una idea falsificada de


  17. Que posa exemples com el de grecia


  18. El perill de feixisme no està associat a formes de democràcia directa i en canvi aquest sistema “representatiu” es un límit al mateix. Ben al contrari, el sistema representatiu accepta gairebé tots els partits feixistes i neonazis europeus. Assumint part de les eves idees (Sarkozy, Vila d’Abadal,…)Potser el que fa por i vertigen a alguns és que per avançar cap a formes de democràcia directa cal anar fent canvis en l’estructura staliniana dels partits d’esquerres. Només cal veure com Saura i la seva dona manegaven les cireres en ICV. Aquests exemples propis sempre te-l’s oblides. Saura, el senador vitalici “representatiu”..


    • Vitalici?? ajajaj apa vinga! Si i hereditari, ja de pas!


      • No descartis que Saura tingui ja preparat algun substitut que es dediqui a justificar agressions contra estudiants i treballadors…


        • Per favor! Que no fa ni 3 anys que es senador, no ha complert ni una legislatura! Es un brillant lider polític i l’admiro profundament, tot i les barroeres campanyes de desprestigi que va viure per part de La Vanguardia. Una mala tarda no pot enfosquir anys de lluita revolucionaria.


          • Haha, sembla que vols que algú li doni pals a Saura amb aquestes exageracions i piloteig infame. El que tinguis que dir li dius tu campió…


  19. Per cert, cap menció a l’exemple de Marinaleda. Que sí, que ja, que és un poble petit, que tindrà molts defectes, que Sanchez Gordillo i el personalisme. Però és un exemple en majúscules.


    • Exemple de l’èxit del sistema democràtic representatiu actual, mitjançant el que ha estat escollit tants cops, vols dir? Que jo sàpiga la llei electoral local es vigent també en aquest municipi

      Em sembla un perfecte exemple de com es pot transformar el sistema econòmic sense haver de modificar al marc polític, sens dubte


      • Evidentment no és el que he dit i ho saps. Tampoc el que dieun a Marinaleda. L’exemple de Marinaleda qüestiona el marc polític en si mateix i el model soical i econòmic. Què et penses que els que tenen poder econòmic i social permetràn que els exemples es multipliquin sense reaccionar… L’exemple de Marinaleda és utilitzar el sistema per anular-lo a nivell local. El fet que desgraciadament no s’hagi generalitzat el seu model, fa que el permetin sobreviure. Des de quan l’esquerra transformadora es dedica a dir que vivim en el menys dolent dels sistemes? És clar que tot és difícil de transformar però arribar a dir que l’actual model ·representatiu” és un marc adequat és bastant limitat. Casualment després de les eleccions, com sempre.


        • Jo el que dic es que el que s’ha de transformar el sistema econòmic, ja que el capitalisme es el problema, la resta son detalls folklòrics. El sistema democràtic actual té tans defectes com qualsevol altre, inclòs el representatiu vigent a EUA o Suïssa, països que no crec que siguin precisament la meca de l’esquerra


          • Saps què, eh? Saps? Que tens raó en plantejar aspectes crítics sobre el tema😉 Ara bé, em penso que és massa provocador i una mica decpcionant dir que aquest sistema polític actual és el marc adequat. En quant al tema de feixismes i populismes ja els vivim amb parlaments i tota la resta. Es suposa que avançar en continguts de democràcia directa necessita que ho recolzi gent amb capacitat crítica. Com han dit alguns tenim profunds problemes previs. Bona nit


  20. desde luego que nivel oigan que nivel!


  21. Per mi la democràcia directe no deixa de ser el millor sistema que assegura que totes les veus siguin escoltades i preses en consideració. Si al final no volem un sistema per que es prendran decisions que no ens agraden doncs sincerament tots els sistemes tindran algun problema, menys si som líders autocràtics, llavors si que tot serà com volem.

    Tot procés de reforma d’un sistema té que anar acompanyat per un aprenentatge del sistema. No es pot pensar que tothom sabrà/voldrà participar en un sistema que desconeixen. I té que anar acompanyat per una transformació de la societat, per entendre una manera diferent de presa de decisió, que la que existeix no només en la política, però en les relacions dins l’empresa privada i pública, relacions entre sexes, relacions entre pares i fills, relacions dins l’escola o l’universitat, etc.. Només llavors un sistema de democràcia directe tindrà èxit.

    Molta feina? Ningú ha dit que fos fàcil.


    • Efectivament tos els sistemes tenen problemes, simplement he enumerat els que té una democràcia directe sense límits: que posa en perill els drets de les minories i permet aprovar perilloses mesures populistes.


  22. La idea és molt atractiva, però en els països on funciona hi ha hagut èxits i desencerts. Ara bé, no oblidem que en definitiva és el que han votat, per tant, encerts o desencerts fins a cert punt.

    La veritat és que no tinc elements tangibles per dir si en aquí funcionaria o no, però si bé crec que els polítics haurien d’apropar-se més als seus electors i tenir responsabilitats més circumscrites al seu territori, la democràcia directe total no la veig possible. Si que ho veig per tractar determinats temes, però no per a tots.


  23. Això és culpa de la gent com tu que us dediqueu a les lletres (Em nego a reconeixer Història com a ciència) i no deixeu que els verdaders científics decidim de quina manera ens hauríem d’organitzar, escudant-vos ens conceptes abstractes com “Llibertat” o “Persona.


    • Ara t`has lluit, maco. No m`extranya que les humanitats tinguin una representaciò i una estima tan baixa per a governants i tecnòcrates que nomès penseu en fer caixa. No m`extranya la vostra ceguesa de poder i la poca visiò de futur.


      • Josep Miquel, i ho diuen els que viuen il-luminats pel concepte abstracte de nació, haha, segur que ell volia dir que li agrada la idealista-adoctrinament- Història- Nacional basada en els mites de 1714 i considera superflua la que parla i investiga de la gent.


    • Pony, ja t’has apuntat com a científic a l’exèrcit de l’Assemblea NAcional Convergent, vull dir Catalana. Segur que necessiten experts científics per establir contactes amb humanistes del teu nivell pel món…


    • No us fiqueu tant amb el Poney pobre, que es el meu Troll favorit i a l’únic que li permeto incendiaries provocacions gratuïtes com que els de ciències haurien de fer una dictadura o que la Història no és una ciència…


  24. El tema és molt interessant i complext, i m’agrada molt la teva posició crítica a la democràcia directa, en el sentit de no acceptar-la d’entrada i així com així. Ho comparteixo.

    Penso que la solució, i s’ha de tenir molt en compte el que diré, no és democràcia directa o no democràcia directa, sinó que són formes diferents d’organització política que, per la seva pròpia naturalesa i independentment de fets contextuals com ara que la gent ha d’estar informada, serveixen (en el sentit de funcionen) per algunes coses determinades. Per exemple, pretendre gestionar la política itnernacional amb democràcia directa seria impossible de manera realista i poc efectiu. En canvi, perfectament es pot adoptar un sistema de gestió representatiu, el més just possible, i introduir la democràcia directa com a mecanismes per anar polint aquest sistema. O bé s’ha de buscar alguna altra forma, que quallarà al cap dels segles, per fer quadrar aquestes dues formes i altres.

    Penso que una cosa molt necessària per fer anar bé la democràcia, sigui directa o no, i que és requisit de la participació política, és la transparència, com alguns ja han comentat. A partir d’aquí, es pot tenir més informació i, amb l’ajut de mecanismes eficients, controlar el sistema política i exigir responsabilitats. Però no té perquè ser el poble directament el que gestioni l’ordre i l’organització social, més que res perquè no tothom pot, ni vol, ni hi està obligat, i els nivells de participació serien diferents, i, més important encara, no tothom té coneixements necessaris. És per això que certament molt fàcilment, segons com es conformi l’òrgan d’expressió de la democràcia directa, es tendirà a inclinar-se vers meres opinions i apriorismes, sense tenir en compte tecnicismes, conceptes i estructures fonamentals de la política i, fins i tot, el llarg termini.


  25. Els arguments que fas servir contra la democràcia directe em recorden massa els que alguns fan servir contra el comunisme, posant els mateix tipus d’exemple però canviant els països per Cuba, Xina, Corea, es a dir, mireu que passa a països comunistes (tu dius a països amb democràcia directa)
    Per cert el mateix es pot dir de la majoria de formes de govern, la democràcia parlamentaria no exclou ni la homofobia ni la xenofobia, ni l’endeutament dels països, ni la pena de mort…
    Haig de dir que jo soc més partidari de un govern assembleari amb assemblees de barri.
    A mi, em sembla que alguns partits tradicionals, amb polítics profesionals tenen massa por de perdre la cadira y els hi fa por qualsevol nova alternativa real.


    • Jo l’únic que dic es que la forma de prendre les decisions no determina la decisió en si mateixa, per molt que li molesti al tecnopopulsime postmodern i adanista que creu que l’únic problema que tenim es que la gent no participa prou i que calen partits nous. Ah vale. A Texas si participen moltissim i a Suissa i?
      El nostre problema es econòmic i de lluita de classes i això no es soluciona amb més twitters sinó repartint la riquesa. Si no hi ha un debat racional que ho mediatitzi una democràcia directe acaba esdevenint una massa enfurismada populista


  26. Defensar-se no és carca ni intol.lerant



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: