h1

30 Excuses Surrealistes per NO col·laborar amb una ONG

gener 14, 2013

marketing-excuses

Durant els darrers sis mesos he estat treballant en una empresa que es dedica a recaptar fons per ONG’s i una de les tasques que vaig haver de realitzar va ser trucar per telèfon a una base de dades per tal de que ens fessin algun donatiu per una campanya contra la desnutrició infantil a Àfrica Subsahariana.

Però, evidentment, la immensa majoria de les persones que ens trobàvem a l’altre banda del aparell no tenien ni la més remota intenció de donar ni un cèntim i, com els hi sabia greu confessar el seu egoisme davant una causa tan noble, s’inventaven la primera excusa surrealista que els venia al cap. Aquestes son les 30 millors que em van dir a mi:

– No puc ajudar econòmicament, però tranquil que passaré un rosari per aquests nens.

– Ara mateix no et puc atendre, m’està donant un còlic al ronyó

– Ho sento, però no atenc trucades per telèfon.

– Jo soc partidari de guarir la desnutrició amb aigua del mar.

– No puc ajudar em trobo a l’atur des de fa molt temps i, a més, t’he de tallar que ara estic a la feina.

– ¿Que si conozco tu ONG? ¡Pués claro! Soys unos maricones hijos de puta que salvais negros de mierda!

– Jo ja soc d’una ONG d’aquestes… em… com es deia… ehh bé… ara no ho recordo! Adéu!

– Una vegada ja vaig fer un donatiu i ja tinc la meva consciència tranquil·la.

– Les ONGs son totes corruptes! Jo només col·laboro amb l’Església Catòlica.

– Que si puc donar 3 euros? Impossible! No m’arriba per pagar els meves dues hipoteques!

-No et puc atendre, m’estic dutxant

– Jo ja em connectaré amb la consciència universal i enviaré energia positiva per que els nens es curin.

– Jo també sofreixo desnutrició! Encara no he dinat i tinc una gana…

– Ho sento però tinc que pagar els capricis al meu fill.

– Estic molt hipotecat amb la meva hipoteca.

– El meu marit ha desaparegut fa uns dies i no sé res d’ell. Truca d’aquí una setmana a veure si ja l’hem trobat i podem ajudar.

– Ho sento però no parlo amb persones que no conec.

-No vull saber res d’organitzacions sense ànim de lucre.

– No et puc atendre, ara mateix estic sol.

– Mira, jo et faig un petit donatiu i si veig que Deu em recompensa i les coses em van millor, més endavant en faig un altre.

– Si curem els nens d’Àfrica… creixeran i després ens envairan! Millor que morin!

– No puc fer cap donatiu, soc català.

– M’estic guardant els diners per quan vingui la guerra.

-El que hauríeu de fer es impedir que els dones africanes tinguessin tants fills, parint com si fossin rates.

– Ara mateix no hi soc.

– Que si conec la ONG? No, no em sona //(moments més tard)// Ho sento, però ja soc soci.

– I a mi en que em beneficia econòmicament salvar a aquests nens??

– Haced el favor de coger un pico y una pala y poneros a trabajar como personas

– Ho sento, però no et puc atendre ja que ets català.

– I jo que hi pinto en una ONG?

21 comentaris

  1. Jo et deixarè una resposta que potser et semblará surrealista també. Vaig estar deu anys col.laborant com a voluntari social i socorrista des.de 1991 fins a 2001 a Creu Roja, i vaig sortir amb una experiència agredolça, ja que per un costat vaig aprendre molt, pero per un altre, vaig veure competitivitat, ja que entren estudiants d’infermeria i medicina per fer carrera, i s’intentaven quedar amb els serveis mès bons. Desprès vaig estar anys col.laborant amb una ong, ACNUR, pero ho vaig haber de deixar, ja que ara, cada vegada vaig mès apretat.
    No es excusa, ja que he estat col.laborant durant molts anys.

    El que es sorprenent es la falta de sensibilitat que en demostren moltes de les respostes, amb una gran falta de respecte per la vida i la dignitat aliena.


  2. Quina ONG? Ja que escrius l’article, posa-hi nom, i ja que hi som posa enllaç per a possibles donacions, no? He de dir, però, que jo soc dels que mai em donaré d’alta de cap ONG ni empresa per via telefònica ni al carrer.


    • ajaja prefereixo no donar dades de la meva vida personal (i menys laboral) al blog.
      Mai he entès aquesta aversió atàvica que té tanta gent per donar dades per telèfon (no diguem ja el número de compte, el que m’han fet suar!!). Creieu que teniu el número punxat per la CIA o algo?


    • Crec que deus ser dels que mai donen res per cap desconegut, ano ser que no sigui el patriotisme de bandera.


  3. El de ‘No vull saber res d’organitzacions sense ànim de lucre.’ era en Duran i Lleida, oi?
    Hi han algunes que semblen mentida, però venint de tu m’ho crec tot.


  4. Algunes excuses són realment més surrealistes que aquella ONG (imaginària?) que es deia Duaners Sense Fronteres.


  5. Realment les raons sonen a excuses, però potser algunes no ho son, encara que ho semblin.
    Jo mateix, mai he col.laborat amb cap ONG i no ho faig per que penso que les ONG son les estructures caritatives contemporànies. No es una excusa.
    La caritat institucionalitzada ha format i forma part del sistema capitalista, però abans ja ho eren de l’organització feudal i des del seu origens han sigut co-responsables de mantenir l’statuo quo.
    Però et diré més, com tota estructura burocràtica, les ONG tendeixen a l’autoreproduir-se pel que acaben destinat cada vegada més esforços i recurços a la seva pròpia subsistència, per no parlar de que tota oferta cerca una demanda, es a dir nous esforços en obtenir-la.
    La profesionalització, les subvèncions, els intercanvis o compromisos en negociacions internacionals o locals son les evidències del que dic.


    • Efectivament les ONG son estructures caritatives, però crec jo que força necessàries mentre a molts llocs del mon no hi hagin estats o aquests no puguin fer front a catàstrofes, epidèmies o fam massiva.

      Son un pedaç, però un pedaç necessari mentre hi hagin escandaloses xifres de mortaldat infantil, SIDA, fam etc…

      També caldria abandonar el tòpic de que les ONG fan assistencialisme caritatiu: moltes es dediquen a aconseguir terres a les multinacionals per donar-les als indígenes, proporcionar mitjans de producció, muntar cooperatives, bancs de llavors…

      Es un món molt complexe i, evidentment hi ha de tot! Però no caiguem en tòpics reduccionistes


  6. Perdona’m per entrar en polèmca, només vull deixar clar que la meva opinió no és un tòpic reduccionista, sinó una opinió ben madurada i senzillament , després de barrinar-ho per comes i fondals he conclós que no estic d’acord en donar suport a les ONG per una questió política i això independentment de la feina que fan,de la religió a la que s’enquadrin o de laicisme humanista que les impulsa.


    • Evidentment respecto la teva opinió: participar en una ONG es quelcom lliure, faltaria més. De la mateixa forma que t’animo a que t’obris a conèixer iniciatives i activitats molt interessants que duen a terme moltes ONG, algunes d’elles molt petites, amb pocs recursos i molta voluntat i que han aconseguit grans canvis socials.

      Jo he estat monitor voluntari 8 anys en un esplai i als 16 anys vaig estar un més de cooperant internacional amb nanos de les faveles de Brasil i es una experiència que recomano a tothom; avui encara dono cops de ma a l’esplai i o altres moviments socials més o menys organitzats. He canviat el món? Bé, al menys un xic, però de ben segur que jo no seria el mateix sense haver passat per aquestes experiències


    • Molta gent no cerca raons pel que deixen de fer per els altres, cerquen excuses còmodes que tranquilitzin la falsa moral.
      Ho sento, pero no em convences amb les teves paraules.
      La vida es dura, i les escuses la fan mès dura encara.


  7. jajaja pobrets! no crec que siguin egoistes! Només que el horno no està pà bollos! Quina feina més pesada la que et va tocar, doncs com a mínim amb les “excuses” rius una mica! Si les coses es fessin millor no ens tocaria als mindundis donar diners…


  8. tot i que entenc que el que et va succeïr és una grolleria, també em situo en la banda dels grollers i els entenc. Estem saturats de propaganda telefónica, perque a la mínima que despenges el telèfon i et trobes a algú a l’altra banda que demana alguna cosa l’engeguis a pastar fang. Jo podía haver estat un dels que abans que parlessis t’hagués penjat directament, sense escoltar de què es tracta.


  9. Si hi ha tantes ONG és que hi ha un dèficit estructural que les fa necessàries. Si els Estats no aconsegueixen donar resposta a la tasca que fan les ONG, està clar que aquestes segueixen sent necessàries.

    Ara bé, la mateixa proliferació d’ONG i el fet que algunes siguin poc conegudes, ajuda a que entre la població hi hagi una certa desconfiança quan es demanen diners per telèfon.


  10. Són reals aquestes frases?? N’hi ha alguna que Déu n’hi do.
    Certament és comprensible, pocs diran coses que siguin políticament incorrectes i intentaran desentendre’s però fer veure que ho comprenen. Jo no sóc dels que diria alguna ximpleria, simplement dic, i m’hi he trobat uns quants cops pel carrer, o bé que no tinc temps (cosa que és certa perquè vaig amb preses) o bé que no m’interessa. També sóc dels que penso que les ONG estan dins l’estructura capitalista i són un punt de fuga per sentir-se moralment bé i ajuden a la reproducció. Ara no ho desenvoluparé, però també entenc que si alguna ONG a la pràctica pot solucionar les condicions de vida d’alguna gent, doncs està clar que fa bé, i de fet n’hi ha de diversos tipus i segons com funcionen poden fer menys per la reproducció, com Pallassos sense Fronteres, penso.


    • Les frases son totalment certes.
      Les ajudes al desenvolupament a l’empoderament o a l’assistencialisme davant epidèmies o catàstrofes que fan algunes ONG resulta una tasca fonamental per salvar milions d evides als països més explotats pel capitalisme i que no poden esperar a una revolució que mai arriba.


  11. hola! què opineu d’aquest article? -> http://www.rebelion.org/noticia.php?id=162925

    Don’t feed the world? How food aid can do more harm than good (Rasna Warah)


    • Un artícle molt sectari, d’un mitjà conegut precisament pel seu sectarisme i manca total d’objectivitat


  12. […] res, després d’uns pocs mesos aguantant excuses surrealistes per telèfon, torno a trobar-me de nou a la casella de sortida, un angoixant etern retorn com el mite de Sísif. […]


  13. […] no he parat d’encadenar experiències d’allò més dantesques i delirants: des de captar socis per ONG‘s, a pasturar Hooligans en un partit de futbol, passant per gestionar l’organització […]


  14. Com a fan que sóc de “Bola de Drac”, la meva excusa preferida d’entre totes les que has escrit és la de la connexió amb la consciència universal per a la tramesa d’energia positiva de cara al guariment dels nens. M’ha sonat totalment a la Bola Genki!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: