h1

La deriva del Partit Comunista de Rússia cap a l’Ultradreta

gener 8, 2013

 Des de la caiguda del mur de Berlín, la deriva del Partit Comunista de Rússia cap a la extrema dreta, violenta, masclista, nacionalista, religiosa, homòfoba ha estat imparable, sota l’estela del seu fosc líder Ziuganov. Resulta inquietant i esfereïdor pensar que aquest partit va ser fundat per Lenin arran d’una revolució obrera…

Les característiques feixistoides s del PCFR són tan notòries que un ha de ser cec i sord per no notar-les
Dmitry Furman (Fundació Gorvachov)

1) RELACIONS AMB LA ULTRADRETA

A les eleccions de 1992  Ziugànov es va presentar com a líder en una coalició amb la ultradreta nacionalista russa anomenada Front de Salvació Nacional“. En aquesta coalició hi havien dos  partits clarament d’extrema dreta: Unió Popular Russa i el Partit Popular de la Llibertat

A les eleccions de la Duma de 2007, el PCFR es va tornar presentar en coalició amb el partit d’extrema dreta ultra-nacionalista anomenat “Unió Popular“, quan aquest era referent a Rússia del Front Nacional de Le Pen, del Partit Serbi Radical i del violent partit feixista anglès British National Party.

En motiu del 70é aniversari del pacte Ribbentrop-Molotov entre Adolf Hitler i Stalin, Ziuganov va sortir en defensa d’aquella aliança titllant-la de “una de les més genials decisions mai preses“.

2) MASCLISME I HOMOFÒBIA

-Opinió de Guennadi Ziugánov sobre el judici a Pussy Riot:

“Jo hauria agafat un bon cinturó, els hi donaria una bona pallissa i les enviaria amb els seus pares per  participar en aquesta blasfèmia i tindre una conducta vergonyosa.  Al meu parer hi ha un fort atac contra el cristianisme com a fenomen cultural. Després de tot, la civilització europea es basa en Crist Sermó de la Muntanya.  Em sembla que l’intent de convertir la gent en contra dels nostres principis morals i les arrels (que es basen en l’ortodòxia cristiana) és extremadament perillós per a tothom.”

– Cites de Ziugànov i altres membres del PCFR sobre la homosexualitat (font):

L’homosexualitat contradiu els valors morals del poble rus “. Zyuganov

Un marica bo és un marica mort” . Pavel Tarasov,  membre del personal de Zyuganov

 “Moscou no és Berlín o París. Les orientacions sexuals no convencionals son repugnants. La marxa de l’orgull gai és insalubre“. Zyuganov

Atacs violents contra gais: L’any 2006 la Marxa de l’Orgull Gai a Paris va ser atacada violentament per joves comunistes i d’ultradreta, fet pel qual el Partit Comunista de França va decidir condemnar enèrgicament a Ziuganov i va  tallar tota relació política amb el PCFR

3) RACISME I ULTRANACIONALISME

Un article de l’Institut Transnacional exposava el 2007 les connexions entre el PCFR i diversos grups de skin heads violents racistes concretament amb el grup paramilitar “Moviment contra la Immigració Il·legal” declarat il·legal després de participar en nombroses pallisses contra persones migrades d’origen txetxè

Ziuganov va donar suport entusiasta a les massacres i atacs contra el poble txetxè, criticant enèrgicament els acords de Pau de 1996, titllant al Kremlin de traïdor a la pàtria per posar en perill la unitat territorial de Rússia

Albert Makashov, el diputat comunista a la Duma des de 1995, va dir sobre els Jueus: (Un Jueu és) “una sangonera en l’alimentació de les desgràcies dels altres. Ells no només beuen la sang dels pobles indígenes de l’estat, sinó que estan destruint la indústria i l’agricultura “. Ziuganov va declarar també en una delirant carta oberta que els jueus preparaven una conspiració per fer-se amb el poder a Russia, el 1996,.

Amb aquests principis ideològics no es estrany, doncs, que a la seva dreta s’hagi gestat un partit nazi-bolxevic (o “nazbol”) que reivindica a parts iguals Adolf Hitler i Iossif Stalin.

38 comentaris

  1. bé, és allò dels extrems que es toquen. i, al final de tot, de totes les ideologies, sempre hi ha les persones, amb les seves misèries.


    • Benvolguda Clidice, hom espera trobar una mica d’intel·ligència al seu voltant… I què troba? Els tòpics de sempre…
      Comparar el comunisme amb el feixisme és com comparar la ferum d’una tifa de porc amb l’olor d’una colònia de Jean Paul Gaultier. T’ha quedat clar? A tu i als altres adotzenats…
      Us perdeu amb les formes: assassinats, fanatisme, camps de concentració, etc. Amb les formes. Amb el mètode dels anys 30 per arribar a un fi.
      El feixisme cerca la victòria d’un poble, una raça, una nacionalitat que ells creuen superior i destinada a sotmetre i a dominar sobre la resta de la humanitat.
      El comunisme cercava l’alliberament de les classes subalternes, principalment la classe treballadora, de l’explotació a que estaven sotmeses per part de la classe alta, la burgesia, els banquers, les multinacionals, la classe dominant o com coi li vulgueu dir.
      Dos fins distints i uns mètodes molt semblants basats en la força i la coacció. I tot i això, hi ha diferències obvies inclús en la brutalitat. Mentre Hitler gasejava nens i ancians, els heroics soldats de l’exercit roig violaven i esventraven infermeres nazis a Stalingrad.
      “Mateu-los, mateu-los a tots. Mauteu-los fins i tot en el ventre de les seves mares” Grigórievich Ehrenburg. Pura poesia soviètica.
      Què hi feien les putes feixistes a les portes de Moscou? A que hi van anar? A matar als homes i als vells, i esclavitzar a joves, nens i dones? A esclavitzar els pobles inferiors: als eslaus i a massacrar als jueus, veritat? Doncs. “Si no vols pols, no vagis a l’era”.
      A l’arqueòleg. Benvolgut arqueòleg, ja som grandets. I com o som sabem una dita: “La mona aunque se vista de seda, mona se queda”. Que el PSOE es digui socialista i obrer no vol dir que ho siga. Que el PP es digui popular no vol dir que sigui popular. Em sembla quelcom obvi. I el mateix es pot aplicar al Partit Comunista Rus, si defensa quelcom que has denunciat que defensa.
      Què jo, a aquestes altures de la meva vida tingui que defensar les dictadures d’esquerres respecte el feixisme em posa la pell de gallina i em provoca la sensació d’estar envoltat d’idiotes. Simplement, son coses diferents.
      Et diré més, si jo no hagués estat compromissari accidental i enganyat per un dia (Figurant) d’EUiA (Antic PCC) i no conegués de primera mà, el que significa un partit amb una direcció de tall leninista, amb la seva mancança quasi absoluta de democràcia interna i amb la seva falta de crítica als líders, doncs mira. Però jo, jo que sóc responsable de que el Nuet tingues de pencar com un cabró al Senat. No nen, no. No barregem peres i figues perquè no són la mateixa cosa, independentment de que no ens agradin.

      Reconeguem doncs la veritat, que malgrat que el 51% dels russos enyoren la dictadura soviètica, en l’actual democràcia russa no hi ha un partit digne de ser nomenat comunista, no hi ha un partit digne de tal nom. On es mostra, com a Espanya, el biaix ideològic de un sistema que té el nom de democràtic però que no permet una verdadera democràcia.


      • Ufff… Sembles la defensa dels mès de 70 anys de dictadura… millor els hi expliques als familiars de les víctimes de la KGB.


        • Millor que tu, els hi expliques als nets dels que el feixisme espanyol va colgar a les cunetes de la carretera. Posats a donar lliçons de massacres i exterminis, comença tu a donar explicacions.


          • Aiaiai… un que nomès veu extrems. Ara soc franquista.
            La culpa sempre es del que hi ha al davant. “i tu més”. Mkira noi, soc visceralment antifranquista, no em vinguis amb romanços.
            Bona nit.


          • Per un adhominem un altre. Es clar, em tinc que posar al nivell dels arguments de l’altra persona.


          • Si, dómine. Quan tingui temps ja faré un excursum, pero sembla mentida que l`article t`emprenyi tant. Es de tothom sabut que el règim soviètic no respectava gaire ni la intimitat ni la llibertat d`expressiò dels ciutadans, entre d`altres aspectes- Una de les exposicions d`art que mès horribles m`han semblat va ser la d`en Rodchenko, com a mínim en la part constructivista. Un art fred i hiperracionalista. I el Rodchenko un model d`artísta orgànic totalment sotmès a la ideología de pensament únic.

            I ara et deixo, que tinc coses per fer.


          • L’article no m’ha emprenyat, em molesta la tendència que hi ha a considerar que els extrems es toquen, insinuant que el comunisme és el mateix que el feixisme. Es com dir, que l’art neoclàssic és igual que l’art romànic. Poden tenir trets en comú, però no és veritat que siguin la mateixa cosa, són coses realment diferents.
            Les dictadures comunistes es diferencien dels feixismes en que volien, en un principi, millorar les condicions de vida de la gran majoria de la societat. I això és, crec, el que explica la nostàlgia que hi ha a l’Est d’Europa respecte aquells règims. Tot i la falta de llibertat, sembla que les classes subalternes vivien millor que avui amb el capitalisme salvatge. El problema que hi ha quan falta democràcia és que si el poder el té una minoria il·lustrada, el Partit en el cas soviètic, pot decidir un bon dia apropiar-se dels bens del poble i trair la Revolució que és el que va passar a Russia i a Xina (Malgrat que en la darrera i segueix havent-hi una dictadura que formalment diu que es comunista i que per cert, és admirada per la classe dirigent catalana, Artur Mas el gran timoner de la primera legislatura), i a l’Europa de l’Est. Cal superar el que van significar aquests règims i abandonar les actituds que es van mostrar equivocades, però a la vegada cal reconèixer de manera objectiva la tasca, la lluita i l’esforç dels revolucionaris comunistes que van lluitar sincerament per la derrota del feixisme i per un món millor. Mai hi haguera hagut l’Estat del Benestar a Europa Occidental sense la URSS, ni la descolonització a la resta del món.

            Un problema que avui té l’esquerra és la incapacitat que tenim de unir-nos per fer front a l’enemic comú que actualment ens està esclafant, que no és altre que l’aliança internacional de les classes dirigents. La burgesia a aparcat els seus antagonismes tradicionals, ha fet hegemònica la seva manera d’entendre el mon mitjançant el neoliberalisme i ha aconseguit la unió de totes les seves corrents ideològiques en les seves representacions polítiques (Cristofriquis, democristians, monarquics, libertarians, republicans de dretes, feixistes, etc. Tots junts lluitant fent un font comú contra la resta) I mentre, què fem nosaltres? Ens dediquem a barallar-nos fixant-mos en tot allò que ens separa i no ens fixem en el que ens uneix.

            Avui, el capitalisme ha triomfat i no oblidem que és un sistema totalitari, com ho foren les dictadures comunistes i les feixistes, el problema és que és tant totalitari que ni ens n’adonem. I quan guanyen els capitalistes, sempre tenen la temptació de posar la culpa de tot el que va malament sobre els altres, la purria, els imperfectes, els que fan imperfecta la raça: els diferents. Darrera del capitalisme i van les seves tropes de xoc, el feixisme. Stalin està mort, i Lenin, i Trotsky, i Ceaucescu. Però els gossos feixistes estan més vius que mai.

            Un grup de 15 neonazis va apallissar dilluns un noi al barri de Sant Antoni de Barcelona i les ferides que li van causar va comportar que fos trasslladat a un hospital, segons ha denunciat la JERC de l’Eixample. El grup feixista, després de l’agressió, va dirigir-se cap al centre de la capital catalana on, després de proferir amenaces i fer la salutació amb el braç i la mà alçades davant d’alguns comerços, van dirigir-se al campus de la Universitat de Barcelona al barri del Raval, on van provocar alguns incidents.

            Avui, l’enemic no és el comunisme autoritari, és la classe dominant i les seves camises pardes.


      • no sé qui ets i, per tant, infereixo que tu tampoc saps qui sóc. felicitats per haver trobat en el meu comentari una oportunitat de desenvolupar la teva innegable saviesa. jo sóc comunista, ves quina cosa, el meu avi patern va viatjar a Rússia després del 17 per conèixer de prop les col·lectivitzacions agràries, els koljós, per aplicar-los a l’Urgell i la Segarra, després la guerra va fer el que va fer, i d’ell i del meu pare, vaig heretar-ne la ideologia i, també, la certesa que ara no és aleshores. som adotzenats? som idiotes? bé, què hi farem, sempre hi ha persones disposades a demostrar-nos que en som. i et responc això perquè et podria haver respost, i a mi què coi em dius? no vinc aquí a demostrar cap tipus de saviesa, n’estic envoltada les 24 hores de savis, i ja en tinc un bon tip. perquè al final, sempre acabem en el mateix i al pobre Lenin ningú no l’ha llegit. segur que tu ets el puto amo, jo no, només sóc algú que passava per aquí. i tu ets la demostració que ni en un país comunista, teòricament en el país que creiem ambdós, podríem viure plegats, salut i sort.


        • Ni sóc comunista, ni sóc savi, no sóc un expert en Lenin, Clidice, ni tenim perquè viure plegats. Potser sí que sóc ofensiu, prepotent i desagradable. Però que el continent sigui fastigós no vol dir, que en el fons el contingut no tingui algo de veritat.


        • Clidice, puc preguntar qui era el teu avi? El que expliques és molt interessant. Dona la casualitat que intento fer una investigació relacionada amb el món agrari català dels anys trenta i quaranta… i m’has deixat molt interessat. Salutacions i espero la teva resposta😉


  2. […] La deriva del Partido Comunista Ruso a la ultraderecha (CAT) […]


  3. A vegades sembla que tenim una idea molt equivocada del Partit Comunista Rus, el referent de molts comunistes europeus durant molts i molts anys del segle XX.

    Sempre ha estat així: homòfob, proper a l’ultra-dreta (¿qui no recorda els pactes entre nazis i stallinistes als anys 30?), ultra-nacionalista (¿què era l’ocupació europea després de 1945 sinó un colonianisme pur i dur?)… Afortunadament el comunisme Europeu va trencar amb això fa molt de temps i s’ha refundat en partits moderns i dinàmics.

    Bons apunts!


    • La veritat és que jo no estic d’acord amb certs apunts que ha fet el comentarista pchl1970, i també dic que l’article me sembla necessari, estic d’acord amb l’arqueòleg sobre les crítiques al seudocomunisme rus actual (tot i que desconeixia el nivell de baixesa proper al feixisme al que ha arribat Ziuganov i els seu cercle) em sembla vomitiu… Però, canviant de tema, si he de dir que en el teu comentari hi ha una prepotència de la socialdemocràcia més estètica, superficial i que s’enlluerna amb una donació “progressista” d’un milionari, amb Bill Gates i Steve Jobs i que no coneix gaire les lluites populars del segle XX. Efectivament el model de comunisme que es va instaurar a la URSS i molts païssos era una tirania, però no perquè ho diguessin els nous capitalistes ecologistes i els socialdemòcrates de poltrona, sinó perquè ja ho deien els llibertaris… i inclús molts comunistes moltes dècades abans.


  4. dius coses obertament falses, i d’altres probablement desdibuixades, de les que no dones font. aberracions realment
    el que dius de Zuiganov sobre Txetxenia es absolutament fals, repugnant. Pero quina pelicula feixistoide de Hollywood t’has empassat? Fonts¿ per favor les coses que dius son prou greus. I el partit aquest d’Unio Popular que dius?

    Centrant-nos en el tema txetxe, a tu potser t’interessen mes els titulars rollo ABC institute que el que succeeix realment (i com va sorgir)
    segons un article de Gus Hall (mort lider del PC USA que va pasar anys a la presso per les seves idees), els separatistes txetxens van ser dels primers en recolzar Yeltsin. La corrupcio que va acabar amb el socialisme va tenir en el petroli de la zona una combinacio explosiva en favor de l’imperialisme. I aixo va ser fruit de les politiques de Yeltsin i Gorbachev.
    Com es va portar aquesta guerra tambe es reflexe d’aixo. Una mala planificacio, vacilacio, confusio, indecisio que van portar precisament al perllongament de la massacre la devastacio i la predominancia dels grups secessionistes que no tenien el recolzament de la majoria del poble txetxe (gent molt propera a Al Qaeda, etc).
    I el partit comunista va trigar en donar una explicacio d’ aixo. No oblidem tampoc els bestials atemptats que en pocs anys van crear a Russia mes victimas euq en tota lexistencia d ETA a espanya per exemple.
    L’objectiu de l imperialisme yanki (amb l’ajut d’aquests islamistes rollo al qaeda) era i es dividir i reduir Russia a l’estatus de semicolonia.

    Tornant al tema del PCFR i la seva ideologia , resumint-ho, diria que es obvi que l’ex partit-estat te un rol molt diferent, al que tenen els pcs a altres paisos com el nostre de l’europa occidental. per cert crec que d’aqui en surt, tambe, l’enorme apoliticisme de Russia (i/o hooliganisme pro-Putin). L’altre gran partit que sempre ha estat a l”oposicio desde Yeltsin es el de Zhirinvsky, aglutinador de l’ultranacionalisme facha anticomunista. A partir de la creacio del PCFR, el Partit Liberal Democrata (aixi es diu) ha passat rere seu (encara que de vegades a no molta distancia). El nacionalisme rus de part dels sectors desclassats anticomunistes (i antiliberales…) es un sector ampli. El PCFR ha dut en davatn un missatge nacionalista i pro-Esglesia ortodosxa per raons obvies. Encara que potser si que no s’ha allunyat casi res (o res) del nacionalisme oficial putinista.

    Quant el Front Nacional Rus, es totalment absurd el que dius. Va ser ni mes ni menys que una plataforma urgent anti-Yeltsin i anti destruccio de la URSS (i els seus pobles). Per cert el partit de Zhirinovsky es va beneficiar de la prohibicio d’aquest. El partit de zhirniovksy va ser ajudat pel poder (i aquest va ajudar a Yeltsin constantmet, snse na mes lluny en contra del impeachment comunista contra yeltsin )per combatre els comunistes . igual amb el partit Russia Justa, d’ideologia socialdemocrata. Igualment tota aquesta gent sota l’etiqueta “nacional bolxevic” han anat cada cop mes cap els partits liberals (inclus partits feixistes cent per cent!). Absurd es identificar com aixo a tot aquell que tingui alhora nacionalisme rus i nostalgia de l’URSS. Jo lligaria aixo a un tipus de populisme que protesta pel que la majoria protesta, al cap i a la fi -destruccio de l’URSS i pobresa, juntament amb una forta dosi d’ultranacionalisme rus on s’identifica com a feixista de veritat nomes a, p.ex. el xovinisme (oficial) dels paisos baltics, sense fer-ho amb el xovinisme rus, es culpa els conflictes d’auqest tipus nacionalistes a la caiuguda de la URSS, i es creu que a la URSS hi havia una discriminacio contra els russos – o inclus que eren els mes oprimits!

    Tambe recordo lo del Makashov (que poc despres sel van treure de sobre) i les seves manifestacions que no van ser negades per zyugano pero si condemnades. En fi, que ho recordo perque va sortir a tv3! i obviament se a quina carta oberta et refereixes i dubto que l’hagis llegit.

    do svidania


    • De les pallisses a Pussy Riot, a Homosexuals o les connexions amb skins nazis que n’opines?


  5. vull dir que te un rol, aquest ex-partit estat, no que n’hagi de tenir. com es obvi.


  6. lo de les declaracions del Pavel Tarasov aquest si que he trobat fins i tot un article a la web del Partit comunista on ho comenta. si es cert, llastima no saber rus. lo unic que se/intueixo, es que diu el que correspon a gay es una cosa (“gei”, en rus), i marica es “Pederast”. de fet crec que en to despectiu marica vol dir alhora gay com pederasta. no estic del tot segur, pero ho vaig llegir (encara que em fas dubtar). En la biografia de Krushev, vaig llegir, que aquest va dir a un artista que no s’adecuava al “realisme socialista” en to despectiu, si era maricon i entre parentesis l’expressio rusa es “pideras”. fora bo poder traduir aixo http://moskprf.ru/content/view/246/2/

    salut


  7. Quant et penses que no pot haver res més cap a la dreta, sempre et sorprens de trobar alguna cosa pitjor, en fi…


  8. Comunisme i ultradreta junts en el mateix partit. Ja m’has desmuntat els esquemes.


  9. Si tot això és veritat, els haurien d’expulsar immediatament de la III Internacional.

    Suposant que en siguin membres i que encara existeixi la III Internacional, que fa temps que no piula.


  10. Quan afirmo que el capitalisme és un sistema totalitari em refereixo, més o menys a això:

    Critica también con dureza al capitalismo. Opina que vivimos en un sistema que es antiético.

    Vivimos un momento de una gran apertura mental. Podemos imaginarnos unos escenarios de futuro impensables para nuestros padres o antepasados. Nos podemos imaginar todo tipo de transformaciones de nuestro cuerpo. Nos podemos imaginar cómo la tecnología y la biología entran en una especie de simbiosis … Tenemos una capacidad infinita de apertura mental. Ahora bien, se da en todos los campos menos cuando llega el momento de pensar en una alternativa al capitalismo. Entonces, parece que se nos quedemos sin ideas. Parece que sea imposible imaginar o considerar teóricamente, ya no hablo de construir o ejecutar, una alternativa al capitalismo, y eso, para mí, es un signo de alienación mental. ¿Hemos perdido todos los tabúes? No, que va. Los hemos trasladado de sitio. Y ahora los hemos puesto en el ámbito económico. Para mí, el capitalismo es un sistema antiético. No estamos ante una crisis coyuntural sino estructural. El mundo está organizado para que vaya así.

    Concrételo.

    El capitalismo no es ético porque se basa en una falacia, la falacia de la libertad de mercado. El capitalismo se presenta en sí mismo como el sistema que defiende la libertad versus otro sistema, que podría ser el socialista, que defiende la solidaridad. Se trata de dos valores esenciales y, en principio, puede parecer legítimo que haya gente a quien le guste más la libertad y a otros a quienes les guste más la solidaridad. Pero eso es absolutamente falso. Cuando se habla de libertad se asocia al hecho de que la libertad de una persona empieza cuando acaba la de otra. Si la libertad de uno empieza cuando acaba la del otro, quiere decir que estas personas son rivales. Si yo quiero expandir mi libertad, la tengo que coger a otra persona. Creo que hace falta ir pensando y tomando conciencia de que hay otras formas de hablar de la libertad. La tradición anarquista, por ejemplo, dice que una persona no es libre si todas no son libres. Entender que la libertad de uno pasa por la libertad de los otros hace a las personas aliadas. El capitalismo, en cambio, las hace rivales.

    http://www.eldiario.es/_541b2fa


  11. No fa massa anys, el PC Rus i el “Libro rojo de Mao” eren els companys de camí de no pocs partits més o menys importants espanyols i europeus.

    No he seguit massa de prop el que ha fet el PC Rus en els darrers anys, però pel que dius en el post, cal valorar com un encert el canvi de rumb que varen saber prendre els partits comunistes europeus, potser empesos, si més no en part, per l’entorn polític europeu.


    • Doncs mira jo et vinc a dir el contrari, es el “canvi de rumb”, la descomunistitzacio dels PCs europeus, o la “congelació”… com li vulguis dir, el que va afavorir la desaparicio de la URSS, contribuint al maniqueisme liberal “reformistes bons”/”extremistes dolents”. Tampoc caic en una demonització de Gorbachev, pero es obvi que va contribuir a liquidar-la, a que els reformistes (quin calificatiu posar als culpables d’introduir a l’URSS unes “reformes” que van fer igual o més mal que la invasio nazi???) pugessin… vull dir que ve de lluny, ni tan sols amb l’eurocomunisme, que va ser mes aviat la “guinda” (segons la meva opinio), es a dir:arribar a acceptar l’entrada a l’OTAN, i el social-liberalisme com a cara amable del neoliberalisme europeu!…i en fi, potser hi ha gent que pensi que aquestes coses son igual, que no influeixen, que el resultat en les consciencies dels pobles es nul.la! que l’aplaudir als governs social liberals les seves guerres i les seves mesures de neoliberalisme amable es el que s’ha de fer! sincerament crec que els tiros van per aqui “companys”, i ho dic tal com ho sento.


      • Crec que barreges coses: l’eurocomunisme acceptant la otan? però si precisament la campanya en contra de la OTAN va ser el que va galvanitzar a diferents forces d’esquerra creant IU o IC, que venien, precisament, de l’eurocomunisme!

        Jo soc molt pro-Gorgatxov. Ell simplement va voler arreglar un país que havia caigut en una crisi endèmica degut a la cursa espacial, la manca de productivitat i una gerontocràcia que havia fet que els joves s’allunyessin cada cop més del sistema.

        I crec que hauria pogut aconseguir un veritable sistema on fos compatible el socialisme amb els drets humans, si no fos per que la vella guàrdia ultra li va fer un cop d’estat,


  12. ei! pero evidentment que tot aixo se sapiga! l’unic que dic es que es mes important l’explicacio que la constatacio d’uns o altres fets (sense preocuparse ni tan sols de verificar-los be)…
    au!


  13. Doncs vigila de prop arqueoleg per que ICV te un apropament al nacionalisme que esgarrifa, defensa un demagògic “dret a decidir” i del marxisme crec que ni s’han recorda .


    • Home, filla meva, ICV ha defensat sempre el dret democràtic a decidir i ha aconseguit que ERC i CIU retiressin del text tota referència explícita a la independència. Fins i tot jo que tinc una al·lèrgia compulsiva al nacionalisme em sembla del tot perfecte.

      I diria que aquesta solució, una síntesi dialèctica entre els idealismes contraposats, faria les delícies de Marx !


  14. Doncs mira, jo ja n’estic una mica tipa d’aquet tema, yol ara soc jo la que no vol estar amb gent que em considera lladre, tòtil, feixiste, i a mes em diu espanyola com un insult, suposo que amb el mateix sentiments amb que s’insulta al jueus pel sol fet de ser-lo. Així que he decidit ferme independentista i defensar la segregació d’espanya, em sap greu pero no suporto mes a aquesta gent y aquesta és la meva proposta sobre el dret a decidir:

    En el “dret a decidir” sobre la independència de Catalunya hi ha fórmules més democràtiques que un referèndum per solucionar el problema, no imposant a la minoria que la majoria vulgui si no cal com és aquest cas.

    Pregunto als independentistes i als pro dret a decidir Com s’us quedaria el cos si les proavortistes demanessin un referèndum que si ho guanyen condicionés a que totes les dones haguessin de avortar si o si? o si els components del “el poble de Déu” demanessin un referèndum per fer-nos a tots feligresos de “seu poble”.

    Es consideraria una aberració com és lògic, el lògic, racional i democràtic és que existeixi la possibilitat per a qui vulgui avortar o pertànyer a aquest “poble” i per qui no ho desitgi no té perquè passar per aquest trance ni ser obligat a res, Per tant aquest “dret a decidir” no és pas tal dret, seria una imposició guanyi l’opció que guanyi

    També és una aberració mantenir a gent que no es troben a gust entre espanyols perquè es consideren “diferents” i que consideren que en un estat independent sense els lladres espanyols lligarien els gossos amb botifarres.

    Doncs res, en aquest sentit em declaro pro secessionista i facilitar el pont de plata

    Doncs el cas de la segregació d’Espanya hauria de tenir el mateix tractament, no impedir a ningú però tampoc obligar a qui no ho desitgi.

    Com? Molt senzill.
    Els partits independentistes a Catalunya (i vosaltres si voleu també) haurien de demanar que en un organisme estatal com poden ser els ajuntaments es prepari durant un temps, (dos, tres mesos) una documentació per tot aquell que vulgui segregar-se d’espanya, un cop tancat el termini es fa un recompte de les sol • licituds i en funció del percentatge de catalans majors d’edat se’ls adjudica un territori el més proper a on es doni la major concentració de sol • licitants.

    No cal dir que els càrrecs dels partits polítics que propugnen la segregació, automàticament tindrien la consideració d’estrangers si opten per quedar-se a Espanya, (cosa que no s’ha de descartar doncs igual ja no els interessa el nou estat)

    Aquesta proposta no és per tirar coets però la considero la més democràtica i sobretot la més justa que el demagògic “dret a decidir” per diverses raons:

    La tirania de les majories no s’imposa a les minories, sent molt més democràtic i just que la proposta d’un referèndum vinculant per a tots.

    Els drets de les peersones prevalen sobre els “drets nacionals” collons!! que molts sabem el significat d’aquesta paraula.

    “El dret a decidir segregar” és opcional i no obligatori, que és el millor dels drets

    I una altra qüestions pràctiques:
    Els segregacionistes sortirien guanyat, podran gaudir del seu estat propi sense la abominable presència dels casposos, incultes, lladres i fatxes espanyols, on poder desenvolupar tranquil • lament “els Seus fets diferencials” que els permeti mostrar al món que són més llestos, més eficients i guapos que la resta de catalans que no ens agrada ser tan diferents dels lletjos, pudents, feixistes-imperialistes, genocides, etc. espanyols.

    I de l’altra banda, els unionistes també guanyaríem perquè ens veuríem alliberats de tanta tonteria ètnica, també del veí que et mira per sobre l’espatlla perquè vas celebrar la victòria d’Espanya en el mundial, del company plasta del treball que es passa tot el dia donant el conyàs sobre el mateix tema repetint com un lloro els eslògans que fabriquen per al seu consum en les organitzacions nacionalistes i sobretot els que estem en la lluita contra la corrupció política vingui d’on vingui, de cop i volt ens lliurem d’un bon grapat d’aquests xoriços … ZAS! A la puta callei sense bandera per protegir-se, aaaaah!! quina felicitat i quin fart de riure … eiii, no fotem! he dit un bon grapat de xoriços, no he dit pas Tots, que encara ens quedaran massa, però ja ho anirem arreglant sense la mosca collonera de la independència sempre zumbant

    Salut i força


  15. Ara be, no crec que en els demagogues del dret a decidir el seu concepte de la democràcia arribi a tant.


  16. es clar que és surrealista per tu, ja t’ho estava dient, els de iniciativa os an fet creure en els drets de les entelèquies de la nacionals i jo defenso els drets de les persones, la diferencia es abismal.


    • Ai perfavor! Quina demagògia més pròpia de Ciutadans. Si hi ha un partir que s’ha caracteritzat per defensar els drets de els persones per sobre dels de les nacions, aquest es ICV. Ara, proposar un referèndum per canviar el marc polític de forma consensuada i pacífica no té res a veure amb creure amb nacions metafísiques o etnicismes.


  17. es clar que no que te res a veure amb nacions metafisiques, apa, no perdis massa temps amb mi que aquet cap de semana teniu molta faena en anar a un CiU us mani no sigui que os tilden d’eapanyolistes.


  18. A mes amic meu, aquesta forma de desqualificar a la gent asociant-la a un partit que prèviament haveu estigmatitzat no em sembla massa correcta.
    Amb nosaltres es pot estar d’acord o no em el nostre , pero de demagògics res de res, crec que al parlament no hi ha cap partit que digui les coses mes claretes que nosaltres, altre cosa es que no t’agradin o no estiguis d’acord. Te ho dic per que ho tinguis clar.
    Demagògia es defensar “el dret a decidir” d’una cosa que saps que es una entelèquia i que la dreta fa servir per amagar moltes coses.


  19. http://rt.com/politics/communists-moral-spiritual-crisis-728/
    Article aclaridor sobre el PCFR. Sincerament i potser exagero pero crec q peques d idealisme al no veure la dificultat de separar el fet concret q tu correctamnt denuncies i la problematica major q s explica a la noticia q he posat. (esta en angles,parla de la necessitat d vigilar continguts dels mass media en general, llindant molts en el crim).
    Si has llegit la carta obrta q dius i afirmes aixo q afirmes es que o et falla la comprensio lectora o et cega algo. Fes el favorte la passaria pero no l he trobat. Al seu dia estava a la seva web en angles.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: