h1

Que ha passat en els darrers 5 processos d’Independència en el Món?

Desembre 22, 2012

Ara que sembla que ja tenim en marxa un pressumpte procés de  sobirania a Catalunya, amb una possible data de 2014, he pensat que estaria bé donar un cop d’ull a com s’han desenvolupat històricament els darrers cinc processos d’independència arreu del planeta, quins obstacles han trobat, quants morts han deixat pel camí i quines conseqüències ha tingut per la seva economia. Evidentment cada situació es molt particular i resultaria una folla quimera establir analogies amb Catalunya i, en cap cas, es la intenció d’aquest article, que tan sols pretén realitzar un mer repas històric.

República de Palau (independent des de l’1 d’Octubre de 1994)

imagesPetit estat insular format per 300 illes d’origen volcànic prop de Filipines. Formava part de l’Imperi Nipó, amb el qual es va desenvolupar industrialment fins a finals de la II Guerra Mundial, quan passa a estar sota tutela de la ONU i administrada pels EUA. Van escollir en referèndum ser independents l’any 1981, iniciant les negociacions amb els nord-americans, que van durar 14 anys. El principal escull era si els vaixells americans amb armes nuclears podien atracar als ports de Palau o no. Finalment van signar un Tractat de Lliure Associació entre ambdós estats, acceptant que Palau fos el primer país anti-nuclear del món en la seva Constitució.

Poc després de la seva independència, l’any 1996, es va ensorrar el pont Koror-Babeldaob, deixant a la capital aïllada de la resta del país. La majoria de la població va sofrir mancances d’aigua, energia o telecomunicacions i, finalment, van demanar al Japó 25 milions de dòlars per construir un nou pont. Palau va tornar a ser polèmica l’any 2009 quan va rebre 200 milions de dòlars per part del govern dels EUA a canvi que l’estat insular acollís a 17 presoners de Guantànamo.

República Democràtica de Timor Oriental (independent des del 20 de Maig de 2002)

800px-Flag_of_East_Timor.svgEl primer país del segle XXI es troba al sud-est d’Àsia i ocupa la meitat de l’illa de Timor. Colònia portuguesa des del s.XVI es va independitzar per primer cop el 1975 aprofitant la revolució dels clavells, però va ser ràpidament envaïda per Indonèsia, fet condemnat per la ONU. Indonèsia va perpetrar un veritable genocidi a la illa, emprant Napalm en bombardejos massius contra els poblets resistents a la invasió.

La causa independentista es va començar a expressar en movilitzacions ciutadanes a finals dels anys 90’s i finalment Portugal i Indonèsia van pactar celebrar una consulta sobre la seva autodetermincació, supervisada per la ONU. Tot i el terror escampat per milícies de l’exèrcit indonesi, el 98% va anar a les urnes i el 78,5% va donar suport a la independència, fet que va desencadenar una matança per part dels militars incontrolats al conèixer els resultats.

L’any 2006, poc després d’assolir l’estat propi, esclata una rebel·lió interna contra el nou govern, amb desercions militars, pillatge i assassinats; va ser necessària la intervenció militar de forces internacionals per provocar la dimissió del govern i la convocatòria de noves eleccions.

República de Montenegro (independent des del Juny de 2006)

bandera-de-montenegro-wallpapers_32877_1920x1200El desmembrament de la República Socialista de Iugoslàvia a partir de 1992 va acabar desembocant en un conflicte bèl·lic entre les diferents parts i regions del país: Sèrbia-Montenegro, Croàcia, Kosovo i Bòsnia, deixant pel camí a milers de morts, neteges ètniques violacions en massa i genocidis investigats pel Tribunal Penal Internacional. Montenegro el 2002 acaba sent la única regió que encara forma part del mateix estat de Sèrbia, però aquesta unió tan sols dura 4 anys.

El 2006 es realitza un referèndum per a la independència, amb un 55% de vots a favor i finalment el Parlament en proclama l’estat propi mesos després, sent reconegut per la mateixa Sèrbia i la ONU. El 2010 el Consell Europeu va acceptar la seva sol·licitud a ser un “candidat oficial” per entrar a la UE.

Montenegro actualment és un dels països més pobres d’Europa, amb una renda per capita de 3.800 dòlars i una pobresa extrema del 16%. El seu creixement econòmic anterior a la separació era del 4,4 i actualment és del 2,5% del PIB, tot i que just després de la seva independència va viure un efímer “boom” turístic que el va dur a créixer un 10,5% el 2008, però la crisi internacional ha afectat a la seva producció d’alumini produint el tancament de molta indústria metal·lúrgica.

República de Kosovo (independent des del 17 de Febrer de 2008)

KOSOVO.gifDesprés d’una cruenta Guerra amb Sèrbia amb assassinats massius (s’han exhumat més de 2.000 cosos en foses comunes, per part del Tribunal Penal Internacional), una intervenció de la OTAN amb uns bombardejos que van deixar 300.000 morts, i un èxode de 848.000 refugiats, Kosovo passa a ser un territori administrat i controlat per forces de la ONU.

Durant aquests anys de control militar de la ONU es segueixen produint atacs venjatius per part de la població albano-kosovar, produint un nou èxode, aquest cop dels serbis, amb més de 65.000 desplaçats. Progressivament la ONU va retornant l’autonomia introduint institucions d’autogovern i a partir de 2004 es convoquen eleccions legislatives i executives. La ONU, amb un suport total dels EUA i Regne Unit, va plantejar la independència d’aquesta regió el 2008, sent vetada per Rússia i finalment es va proclamar de forma unilateral pel seu Parlament. Encara hi han nombrosos països, com Espanya, que no el reconeixen com a estat.

Kosovo és la regió més pobre d’Europa amb diferència abismal, la seva renda per capita son tan sols 1.500 dòlars, patint mancances d’energia i una economia submergida brutal dedicada al contraban de gasolina, tabac o ciment. La mateixa ONU va alertar el 2010 sobre el creixement incontrolat de les màfies internacionals i el mateix Governador del Banc Central de Kosovo va ser detingut recentment per corrupció, blanqueig de diner i evasió fiscal. Actualment es considera Kosovo com un “Estat Fallit” o “Narcoestat”.

República de Sudan del Sud (independent des del 9 de Juliol de 2011)

bandera_sudan_surDesprés de ser una colònia belga i anglesa, acaba formant un únic estat amb Sudan el 1955, com a conseqüència de la descolonització africana, fet que genera una Primera Guerra Civil per motius ètnics i religiosos aquell mateix any entre el sud i el nord, que no acabarà fins el 1972 amb un protocol de Pau a Adis Abeba, que dona autonomia al Sud. A finals dels anys 80’s, el govern de Yaafar al-Numeiry proclama l’estat islàmic i la sharia, provocant una Segona Guerra Civil.

Aquest nou conflicte bèl·lic acaba el 2005 amb el restabliment de l’autonomia al Sud i la celebració d’un referèndum l’any 2011 que dona una  victòria al SI amb el 98,83% de vots, sent acceptada pel Govern del Nord.

La independència, però, ha desencadenat nous conflictes ètnics i tribals entre grups del sud, així com onades de violència contra la població civil. Actualment 80.000 persones viuen en camps de refugiats; l’aigua potable és molt escassa i la majoria de la seva població es víctima de la malària, la diarrea o la desnutrició; la mortalitat infantil es de 2,8 morts per 10.000 nens al dia, superant així l’índex d’emergència humanitària (situat en 2/10.000).

28 comentaris

  1. Això s’arreglaria amb un Estat Mundial Socialista, que posés a ratlla també a tots els que enyoren i fan apologia dels imperis austro-hongaresos


  2. Home, Catalunya i Kosovo o Sudan del Sud no tenen el mateix context geopolític… I per ser justos caldria comparar Sudan del Sud amb Sudan i Kosovo amb Sèrbia. Dit això estic segur que la independència de Catalunya, si es produeix, no serà flors i violes.


  3. D’acord són projectes fallits. Pero et deixes projectes que no ho són pas: Eslovenia o Croàcia o les repúbliques Bàltiques. Per cert, estats que es troben a Europa. Crec que els cinc models que cites són exemples incomparables amb Catalunya, Flandes o el Quebec.

    I tampoc tot són flors i violes, eh? Lituania és un estat pobre i amb uns dèficits enormes, mentre que Estònia és un dels estats més rics d’Europa. O Eslovenia, que és ja un estat dintre de l’euro, mentre Croàcia viu gairebé únicament del turisme. Tot i així, faig meves les paraules que he llegit avui a una entrevista a Sala i Martín “Tots els estats són viables amb un govern competent”.

    Salut!


    • Bé, he triat els 5 darrers processos per posar un límit en algun lloc, si ens posem a veure tots els processos d’independència de la història veuríem casos tan dispars com els EUA o qualsevol país d’Àfrica Central, per exemple.

      I, efectivament, la viabilitat d’un estat depèn del seu govern conjuntural en cada moment.


  4. I encara tenen sort a Palau de no tenir a Xavier Sala Martín com a ministre d’economia..


    • Llavors es diria Palau de la Música


      • jaja, que descregut que ets, i que descregut sóc jo. Sobre el cas de Palau.


  5. rei, continues fent trampes al solitari, però què hi farem! bons el que sigui que celebris i, sinó, bons dies🙂


  6. En la meva opinió la independència de Catalunya en aquest moment històric és quasi bé impossible. ¿Per què?
    En primer lloc, perquè als bancs europeus el que els interessa és “mantenir l’ordre” per seguir saquejant els països perifèrics.
    En segon lloc, perquè Rajoy és un aliat de Merkel i de la UE, i no cal oblidar que la UE és la cara política de la Santa Aliança actual, l’OTAN.
    En tercer lloc, perquè hi ha d’altres països de la UE que podrien tenir por d’un “efecte contagi”: Regne Unit, França i Bèlgica, Itàlia. I per tant, els seus governs seran refractaris a les demandes d’independència del poble català.
    En quart lloc, en el Nord d’Àfrica, Marroc, aliat incondicional dels EUA (L’AFRICOM) no veurà amb bons ulls l’independentisme català (Tenen el conflicte del Sahara amb el Front Polisari), el mateix passa amb el govern argelià i el govern de Mauritània, que tenen el problema dels tuaregs i les minories religioses no islàmiques. Això vol dir, que els EEUU i les seves bases alemanyes no volen aquest tipus d’inestabilitat en el sud d’Europa.

    Com podem veure el panorama internacional i sobretot el nostre veïnat és potencialment hostil a la independència catalana o de qualsevol altra regió dels països aliats de Washington, Alemanya o França. No podem esperar ajut exterior.

    Però el principal problema és intern.
    1. El poder parlamentari no és independentista.
    La direcció de CiU no és independentista. No ho ha estat mai. Això no vol dir que no ho siguin les seves bases. Però és un partit d’extrema dreta molt disciplinat i controlat per un aparell que no ho és, i que de fet actua com a braç polític de l’alta burgesia catalana i segons com, de la resta de l’Estat. Una burgesia amb interessos transnacionals i vinculada amb la resta d’Espanya pels seus interessos. I CiU és el partit amb més parlamentaris al Parlament català. A CiU i al PP nacional els interessa mantenir el debat mediàtic i polític sobre la independència durant aquesta nova legislatura, perquè amb les brutals retallades que vindran, no fer-ho seria un suïcidi polític.
    2. La societat catalana està molt polaritzada. Si que hi ha molt independentista, però també hi ha molta gent que és visceralment contraria a la independència. És a dir, que aquest tema divideix no suma dins de la societat catalana.

    3. En canvi, la possible independència de Catalunya, actuaria de catalitzador a la resta d’Espanya. L’ odi als catalans generaria la unió de tots els sectors de la dreta des dels cristofrikis fins als feixistes, passant per tots els diferents sectors de la dreta i de l’extrema dreta de la resta d’Espanya (Liberals, carlins, partidaris dels borbons, republicans de dretes, reaccionaris monàrquics, reaccionaris de tota mena, etc), per no parlar de l’Exèrcit Espanyol i l’Església catòlica. I desprès, cal tenir en compte que hi ha sectors de l’esquerra i del centre esquerra espanyol que consideren que l’independentisme és reaccionari, és a dir que l’oposició de la resta d’Espanya a una agressió militar o política de càstig contra Catalunya seria molt dèbil.

    Dit d’altra manera, mentre que la societat catalana afrontaria el procés de manera molt dividida. La gran majoria de la societat de la resta d’Espanya recolzaria una invasió i la repressió de la societat catalana.

    Només hi ha una manera d’aconseguir la independència d’Espanya i és canviant a Espanya. I canviant la UE. Per exemple, si Espanya volgués abandonar la UE i renegociar el deute (Perjudicant la classe dirigent europea) aquesta podria reaccionar recolzant el separatisme basc i català com en el cas de Serbia i Kosovo, per castigar i dividir i seguir expoliant Espanya, que hauria deixat de ser un règim titella dels rics espanyols i europeus. O tal vegada, l’important sigui canviar Espanya perquè es transformi d’una vegada en una federació d’Estats, entre els quals els catalans trobin el seu encaix.


    • Si clar, ets molt visionari i tens totes les respostes i ja saps tot el que passarà. S’ha d’intentar i proposar el referendum per tota via que calgui, no començar fer-ho des de aires derrotistes com el teu (o potser ets més de la suposada “catalunya real”…) i si al final no podem de cap de les maneres, haurem lluitat i el món haurà vist que Espanya segueix sent un imperi colonialista,
      pd: lu del exèrcit que dius és una bajanada, si ho fessin Espanya s’extinguiria o hi hauria una fugida massiva perquè poca gent voldria pertanyer a un pais aixi en ple s.XXI


  7. Per, mon chateau!


  8. “Chateau”, quina gràcia! Era “Chapeau” però quasi queda millor “chateau”


  9. Queda clar que els Estats, per més “propis” que ens els presentin, no són la panacea de res. Un Estat per si sol no fa miracles, i encara menys en temps de crisi.

    És evident que en el moment d’apropiar-se de l’Estat (els qui es considerin propietaris de l’Estat “propi”) els ciutadans no esdevindran més rics, ni més lliures, ni més savis, ni més honrats.

    En definitiva, que els Estats són una andròmina més inútil del que es pensen els seus devots.


  10. Bon resum històric. Sembla que les coses serien catastròfiques per Catalunya (tot i que ja sé que no es tracta de buscar l’analogia), però no crec que aquestes dades i notícies espantin a aquells que volem la independència. Espero que no pequem de l’ús del ‘a nosaltres no ens passarà’…


  11. Per sort (per nosaltres) la situació política, social i democràtica d’aquests països no és comparable a la nostra (tret de la premsa de dretes de Madrid, d’alguns tertulians, polítics, militars i policies).

    És possible que Catalunya faci una Consulta però encara resta molt de temps per a veure-ho. Temps en el sentit polític, ja que en poc més de 3 mesos des del 11S han passat moltes coses. Què no passarà en els propers 12? I més ara que Catalunya ja hi ha posat data.

    Encara hem de veure moltes coses. No tothom ha ensenyat encara totes les cartes. La partida és oberta.


  12. Hola arqueoleg,
    Aquest any no hi haura les prediccions del tarot? Estic esperant que obris la recollida de preguntes a veure si em veus canviant-me de casa? Petonets


  13. […] ¿Té algun marge de maniobra la Generalitat i el Parlament per a tirar endavant la consulta fora del marc legal? Tot apunta a que fora del marc legal espanyol, europeu i internacional no hi ha marge. El Parlament ha de sol·licitar la reforma de la constitució si vol tirar endavant la consulta. Qualsevol intent de proclamació unilateral d’independència seria un suïcidi, simplement perquè ningú reconeixeria aquest hipotètic nou estat, el que donaria lloc a un estat fallit com Kosovo. […]


  14. Ens podríem agermanar amb el Sudán del Sud quina estelada tan bonica que llueixen…
    Tot i això crec que a Catalunya no li aniria tan malament…


  15. Homofobia contra l’independentisme tents. perquè no relates els genocidis comunistes


    • Perdó? Que? Com? Que té a veure la homsexualitat i la independència? Que et fa pensar que jo defenso cap genocidi o el comunisme??

      Droga mala, droga mala!


  16. Al cas de Kosovo es pot afegir també que ara en té una base de l’OTAN, cosa que abans era impensable.

    Un altre cas, Eslovenia, es pot arruïnar per no respectar tots els drets de la població de l’estat al moment de l’independéncia, els anomenats “esborrats”: http://noticias.lainformacion.com/politica/derechos-humanos/reparar-la-injusticia-de-los-borrados-puede-llevar-a-eslovenia-a-la-ruina_5Qvv7HJ04y0ZQLjP1fCdf1/

    Salut & República


  17. […] Aquí podeu llegir un altre article sobre la situació econòmica i social en els 5 darrers estats que SI han aconseguit proclamar la […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: