h1

NOSTALGIA DEL TRIPARTIT: Quan Catalunya tenia un Govern Decent

Desembre 10, 2012

Hi va haver un temps en que Catalunya tenia un Govern Decent que va legislar i governar a favor de les classes populars i no de les patronals, els mercats o les banderes. Un executiu socialdemòcrata amb el qual es va arribar al màxim desenvolupament de l’Estat del Benestar i a la cúspide de la igualtat social de tota la nostre història i que, possiblement, tornaran a passar dècades fins que ho recuperem.

Malauradament, però, no va ser capaç de vendre el seu relat als mitjans de comunicació en mans de la dreta convergent o pepera que van opacar la seva excel·lent obra de Govern a base de infames tòpics i burdes mentides, per tal de tornar a assaltar el poder i poder així perpetrar l’Holocaust Social que Artur Mas està realitzant per tal d’escanyar als més dèbils per pur sadisme i enriquir als poderosos que li donen suport.

En realitat CIU, i la resta de partits nacionalistes que li rendeixen vassallatge intel·lectual, mai confessaran que el veritable motiu del seu odi al Govern d’Esquerres son els seus complexes classistes, racistes i etnicistes contra l’origen social i territorial de José Montilla i per això es van inventar un seguit de falsos rumors suats que han calat en la opinió pública i que de seguit passo a desmentir.

GENERALITAT-PACTO

TÒPIC 1: “El tripartit va deixar els calaixos buits, endeutant-se per sobre de els seves possibilitats”

deute generalitat

El Govern de Maragall va ser el menys endeutat de la història autonòmica de Catalunya i el màxim rècord de poc endeutament i superàvit pressupostari es va aconseguir en el segon any del Govern Montilla. Es la insospitada i fulminant caiguda d’ingressos provocada pel col·lapse financer de 2009 el que provoca un augment de l’endeutament. En els dos anys del executiu convergent el deute ha augmentat molt més que en els 7 del Govern d’Entesa, a base de suprimir impostos als rics.

TÒPIC 2: El tripartit no va fer res

Sanitat: el nombre de metges va passar de 460 a 500 per cada 100.000 habitants, amb 4.600 nous professionals sanitaris;  es van construir 123 nous centres de salut; l’esperança de vida del néixer va passar dels 80 als 82 anys.

Educació: la taxa neta d’escolarització als 2 anys va passar del 50 al 60% i del 12 al 15% en escolarització en majors de 16 anys; es van crear 4.603 places universitàries noves, es van contractar 18.000 professors més.

Ciència: la despesa en Recerca i Desenvolupament va passar del 1,2 al 1,8% del PIB.

Benestar: noves ajudes a la dependència per a 132.000 famílies.

Anti-corrupció: Es va posar en marxa l’Oficina Antifrau de Catalunya i es va fer la Llei del Síndic de Greuges

Medi Ambient: estalvi d’un 16% en consum d’aigua, augment del 1.800% en energia fotovoltaica i del 800% de la eòlica. Prohibició de les curses de braus.

Llei de Barris: 141 actuacions urbanístiques en barris deprimits.

Habitatge: Llei de lloguer forçós dels pisos buits. Es van definir 100 Àrees Residencials Estratègiques amb pisos de protecció oficial en 86 municipis.

TÒPIC 3: “Saura no va evitar els abusos dels Mossos d’Esquadra”

El 2010 es va aprovar el Codi Ètic de la Policia de Catalunya, per tal d’imposar els valors democràtics en els cossos policials,  a partir de les recomanacions del Comitè d’Ètica de la Policia presidit pel ex-Fiscal anticorrupció Carlos Jimenez Villarejo, amb recomanacions del Síndic de Greuges, la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, entitats relacionades amb la defensa dels drets humans, sindicats policials, i entitats municipalistes. El Codi tenia 88 articles i tenia com a finalitat la no-discriminació, el control en el ús de la força,  o l’escorcoll de persones, partint de les recomanacions del Tribunal Europeu de Drets Humans i incloïa la obligació de fer-ne un informe anual amb queixes i recomanacions públiques. Aquest codi mai va entrar en vigor ja que Felip Puig el va derogar el primer dia d’entrar a la Conselleria.

Per altre banda es va prohibir l’ús del kubotan (punxó) o de la pistola elèctrica, es va regular l’ús de les armes de foc, així com es van posar càmeres a totes les comissaries, arribant al punt que a les Corts, molt polèmica per les seves denuncies d’abusos, va arribar a tenir 100 videocàmeres vigilant que els mossos no maltractessin als detinguts.

TÒPIC 4:Era un Govern espanyolista”

El Govern d’Esquerres va  aprovar un Nou Estatut que, tot i ser  retallat pel pacte Mas-Zapatero a Madrid i pel Tribunal Constitucional en alguns articles del preàmbul, va significar un salt endavant en autogovern i reconeixement plurinacional de l’Estat, sent aprovat per un 73,9% de vots afirmatius en referèndum.

Es va aprovar un nou sistema de finançament que va permetre a Catalunya fer un avenç quantitatiu en l’autogestió financera; així com es va aconseguir que retornessin els Arxius de Salamanca o el  traspas a la Generalitat de Rodalies, l’Hospital clínic, la Inspecció de Treball o la gestió del litoral. Finalment també es va tirar endavant una Llei de Consultes Populars, amb el vot en contra de CIU i PP, que permet fer referèndums als municipis o a nivell nacional.

CONCLUSIÓ

No som històricament conscients de com de be vam arribar a viure en aquest darrer moment d’esplendor social, amb un atur irrisori, sous decents i un executiu que va invertir en justícia social i no en absurdes macro-obres faraòniques, com el de València, per exemple. Es va fer tot allò que CIU i l’austericidi s’estan carregant i que potser passaran generacions fins que tornem a veure; penseu per un moment en com vivíeu el 2007 i com viviu ara mateix, per exemple. Ja s’encarregaran els historiadors del futur de recordar amb lletres d’or a Maragall, Saura, Montilla o Carod.

Però que ningú interpreti de les meves paraules que tot van ser flors i violes o que no es podria haver fet molt més per evitar l’actual crisi, ni que, molt menys, estigui reclamant un retorn d’aquella aliança. Al contrari: amb un PSC-PSOE rendit als mercats i una ERC encantada de fer d’escolanet a Mas, això resulta impensable! Ara ja no ens podem acontentar amb bons gestors socialdemòcrates, la urgència de la situació actual ens demana tant una valentia a prova de cagadubtes, com una alçada de mires per sobre de sectarismes adolescents.

42 comentaris

  1. Algú ho havia de dir.


  2. Trobo a faltar aquells temps en què es convocaven oposicions any rere any i no ens faltava la feina…
    Igualment, també s’ha de dir que van cometre molts errors. Per exemple, ERC va oblidar el seu ideal independentista pel seu afany de poder, cosa que el va dur a aconseguir el pitjor resultat electoral de la seva història en les següents eleccions.


  3. Va ser un somni bonic mentre va durar, però ens hem despertat amb la dura realitat al davant.

    Costarà que a Catalunya hi torni a haver un govern d’esquerres.


  4. Quin tripartit? El d’ERC, ICV i els sociates o el lamentable tripartit que ens a governat en aquesta darrera legislatura: CDC, UDC i PPC? Mi imagino que et referiràs a les dues legislatures del govern d’Entesa Nacional i de Progrés.
    No hi ha cap dubte, el PSC, ERC i ICV ens van mostrar no només que hi havia una altra manera de governar el país, sinó que haviém perdut durant anys el temps confiant en CiU. La millora dels accessos a Barcelona, la baixa dels índexs de contaminació, el carril VAO, els arxius de Salamanca, les desaladores que van acabar amb els problemes d’aigua a les zones urbanitzades més poblades, fins i tot en pocs anys es va solucionar satisfactòriament el problema artificial i simbòlic dels arxius de Salamanca. La burgesia de la resta d’Espanya i la catalana rabiava, no ho suportaven. Pedro J. i l’Arcadi Espada van crear/apadrinar C’s per destruir al PSC, va apareixer SI i Reagrupament per debilitar ERC. I el Conde es va encarregar de que els catalans odiessin el tripartit: per un costat fent èmfasi en la traïció de ZP, i d’altra banda triturant l’ombra de’n Saura a Interior. Van ser uns anys en que la RENFE fallava dia sí, dia també als diaris, cosa que no passa a la nova Catalunya de nou convergent, i si passa no ens n’assabentem.
    També hi ha ombres, Marina Geli i el copagament, una major agressivitat contra el Conde de Godó. L’intent de tenir contenta a la Brunete Mediàtica Catalana, no haver arreglat els problemes a la Universitat, no ser capaços de posar ordre a la CCRTV, no haver modernitzat la Justícia, etc, etc.
    En tot cas, el Tripartit d’Esquerres va donar cent mil voltes a la gestió de la purria convergent, va ser quelcom històric que cal recuperar, aprenent dels errors: cal desmantellar l’imperi mediàtic del Comte de Godó, cal nacionalitzar la Caixa i la resta de banca privada a Catalunya, cal convertir la resta de mitjans en cooperatives de periodistes i prohibir tota mena d’accionariat o de mecenatge, etc, etc…


    • Els arxius de Salamanca!! Ja deia jo que em deixava coses importants! Ho afegeixo


  5. t’ha quedat una mica coix, més que res perquè no veig gens d’autocrítica pel que fa a ICV. jo no tinc cap problema a reconèixer els defectes d’ERC, però veig que a tu et costa una miqueta per la part que et toca. segur que tot ho vau fer perfecte? de què es pot aprendre així?🙂


  6. El pròxim tripartit será més semblant a Siryza i menys a una Convergencia sense els pujolistes de torn


  7. Sempre será millor l`antic tripartit que la collonada convergent amb Esquerra Republicana al voltant. De fet, crec que si Esquerra deixa de banda la barretina, es pot fer un front d`esquerres que contrarresti tanta corrupció i tant de classisme populista.


  8. Sincerament, em sembla contraproduent pel projecte d’EUiA-ICV el tenir en tan bona opnió el tripartit i el que es va fer. De veritat creus que cal recordar amb lletres d’or a Carod (Carod el que criminalitzava i tractava de colons espanyols al 15M?) a Maragall que no arribava ni a socialdemòcrata, Montilla i el conseller Saura?? Si que és cert que va voler Saura introduir reformes i la mafia policial se’l va voler carregar.. però ell va beneir les càrregues brutals a estudiants i treballadors. Què no van governar pels mercats? Clar que comparat amb la tirania de barretina i tisora de la màfia convergent….. Crec que el cal és canviar per enfrontar-se a ells. I oblidar els errors de ls socilademocràcia… sinó et veig com a aliats un altre vegada a Maragall (Ernest), a Carod el que tractava de gangsters espanyols al 15M i a l’ecologista pur Romeva. Il-lusionant no crec que fos, la veritat. Abraçada.


    • Doncs jo crec que l’esquerra no s’ha d’acomplexar davant la dreta i que ha de reivindicar la seva obra de govern amb força i convicció.

      I si en alguna cosa va fallar el tripartit va ser precisament en atrevir-se a defensar als seus consellers davant les hordes del grup Godó; s’han de superar aquests complexes adolescents del No a tot i de la oposició al sistema per se. Si volem el govern, quan el tenim no ens poden tremolar les cames per defensar-lo a capa i espasa

      I no em vinguis amb romanços d’EUiA que el regidor del meu districte és d’EUiA gràcies a un acord de govern amb el PSC i ICV i ja t’avanço que no han nacionalitzat la banca, però han fet molt bona tasca defensant mesures socialdemòcrates de l’estat del benestar, que és el que pot fer i el que ha de fer. I,obviament, jo el defenso a capa i espasa davant la oposició ultra de PP i PxC


      • Em sembla demgògic dir que la crítica a molts aspectes del tripartit sigui un tic adolescent. La crítica procedeix d’una reflexió sobre el que implica el projecte agotat del mer reformisme acomodat. Si per tu tot el que es va fer malament és culpa dels Godó, estem en desacord. En quant a EUiA no és cap romanço, jo en sóc militant i ja no vaig estar d’acord amb moltes coses que es van fer o es segueixen fent. I amb això no vull dir cap purisme ni sectarisme. Tampoc comparteixo com alguns que les CUP hagin de ser el referent. Bàsicament el que no vull és que un projecte transformador acabi amb la Saura Family, amb somriures apñrovant el Pla Bolonya mentre apallisaven gent i amb un diputat com Romeva que no és ni de l’esquerra europea sinó dels Verds.. Per cert, el desequilibri a la coalició ha arribat la hora de retocar-lo una miqueta. I seria positiu, ja que quan passen les eleccions alguns sempre tenen la tentació d’apropar-se a insignes lluitadors com Ernest Maragall.


        • Tu has llegit el darrer paràgraf del post quan deia que aquella aliança ja no es podria repetir no?
          Quina mania que li teniu a Romeva! CDC i UDC sempre han estat en grups separats a Brusel·les tot i compartir coalició i mai han fet tants drames!!


          • El que crec és que en els últims mesos ens hem tornat a il-lusionar, i també a alguna gent , oblidant aquest passat i encarant un futur d’alternatives amb un contingut que reculli moltes de les coses que es venen plantejant des de molts col-lectius socials. Amb això no vull dir que la dreta catalana no conspirés contra els únics governs que com a minim va tenir l’encert de fer algunes polítiques socials. I tant que ho varen fer, que pensen que Catalunya és la seva Sicilia i que tenen un odi racista i classista. Però penso que cal mirar al futur amb altres referents. I més tenint en compte que ERC és una filial convergent que no ha mogut un dit contra els seus amos convergents. L’espai és obert.
            Una cosa és reivindicar aspectes amb mereixement i altra no fer autocrítica.


  9. Andreu, autocrítica? El “govern dels millors” ha resultat ser un nyap de proporcions històriques. Ha estat el govern més breu de la Catalunya democrática. Han quebrat els comptes públics de la Generalitat, el govern espanyol ens ha hagut de rescatar, han deixat els bons de la Generalitat a l’alçada dels bons basura…, corrupció a dojo, nepotisme, assalt a l’Ajuntament de Barcelona i a la Diputació, manca de sensibilitat social, depuració a la CCRTV i tancaments de canals de radio i tv per benefici del Grup Godó, control brutal de la informació, privatització d’hospitals públics, desmantellament de la Sanitat pública i l’educació pública per afavorir als amics i militants, fa poc s’han atrevit a privatitzar una empresa pública molt rendible: tunels del Cadí per afavorir La Caixa i ABERTIS… Són una lacra pel país aquesta xusma convergent, fins i tot superen els corruptes i opacs governs de Pujol. I ens dius que ens fa falta autocrítica. Serà l’autocrítica que fa falta a la dreta catalana. Avui no mana el tripartit sinó CiU. El tripartit no va ser quelcom mític i irrepetible, ans al contrari pero veient la gestió d’uns i altres, el Tripartit queda a anys llum d’aquesta purrialla convergent.


    • No ho podria haver dit millor! M’alegra veure el substantiu “xusma” seguit del adjectiu “convergent” veig que a força d’insistir va calant en el llenguatge!!


    • La veritat és que no entenc la teva resposta. Tot el que dius sobre la màfia convergent ho signo, però d’aquí a presentar a Carod, Maragall i Saura com uns herois hi ha una gran distància. I això és el que entenc jo quan es parla de que els historiadors els haurien de recordar amb lletres d’or.. Amb lletres d’or es recordarà la Plataforma d’afectats contra la hipoteca o allò que va nèixer amb el 15M.


      • Completament d’acord.


  10. No es que el Tripartit fos “lo más”, es que la pésima gestió de CiU i PP fan bona, més que bona, boníssima la gestió de Carod, Saura, Maragalls i Montilles. Com Rajoy fa un gran President a ZP.

    Al loro!!! Al loro!!! que no ens embauquin.


  11. […] Article publicat al Bloc Reflexions d’un arqueòleg glamurós […]


  12. Diuen que la nostàlgia és un arma. Jo estic amb tu, el tripartit no va ser tan dolent, però es va demonitzar tot el que es va poder i més. Ara. Avui és impensable un tripartit com el del 2003: no hi ha un lider fort del centre esquerra català, Maragall no hi és i el PSC ha perdut el nord polític. Esquerra avui ocupa un paper molt diferent al del 2003 tot i tenir els mateixos escons, ja que juga a ser el nou centre-esquerra. I per últim ICV ha après dels errors de donar qualsevol cosa a canvi d’un pacte amb el PSC.

    No crec que torni a haver un tripartit, personalment veig abans un pacte ERC+ICV en un horitzó a 4-8 anys que un tripartit.

    Salut.


  13. crec que ets l’únic que recordes amb nostàlgia el tripartit….


    • Jo tambè el recordo amb nostalgia. Nomès cal veure la situaciò.


    • Digues millor que és l’únic que s’atreveix a dir-ho en públic.


  14. Es com quan vàren començar a atacar en Maragall per borratxo… no se`sigui o no sigui cert, va ser un bon alcalde i president, i lo altre milongues.
    Jo se que les obres del Metro de Terrassa estàn aturades, la línia 9 del Metro em sembla que tambè (els senyorets van en cotxe), la meva carrera em costa mès del doble per assignatura, la meva empresa paga amb mès d`1 mes de retard(avui he anat a la parròquia del meu barri a veure si puc portar menjar sense pagar, ja que en tenía números vermells fins avui), la meva mare tremola per si li en treuen euros de la pensiò, molts funcionaris del govern del cabrón Mas(xusma convergent) están cobrant menys de la meitat, i ara els inmigrants ho tindrán molt mès fotut per anar al metge.

    El que son aquests de la dreta, sense pal.liatius son una colla de Fills de P…uríssima Mare. Nomès hi calen rucs treballadors que votin CIU o PP.

    Això si, banderetes i fum patriòtic, d`això no es salva ni la pressumpta esquerra a Catalunya.

    Arqueòleg: crec que, a part de donar canya a la xusma convergent, que ho mereixen, tambè li cal als franquístes “garbanceros” del PP, que son igual de Fills de Pu…ríssima Mare!

    Salut.


  15. Caram!!! No hagués dit mai que el tripartit hagués fet tot això. Mos han ficat tant al cap que va ser un fracàs que… La ment s’oblida tan aviat de certes coses, i més amb la quantitat d’informació que tenim avui dia.


    • Gràcies Caterina! Has entès perfectament el sentit del post: trencar els tòpics convergents sobre aquell govern


  16. Uff si sobretot Saura 4 persones ferides per bales de goma, repressió moviments socials, i alternatius, a manifestacions a cop de porra. Va Saura es pitjor que Puig. Gossos de la porra d’icv


    • S’ha de ser molt sectari per inverntar tals infàmies i despreciar a qui va posar càmeres a les comissaries, codis deontologics a la policia i va prohibir kurbotans i pistoles elèctriques


  17. No he pensat mai que el Tripartit fos una mala experiència. Ara bé, les gràfiques que ensenyes estan mediatitzades per la situació financera actual (no és que ara es gasti més, és que no hi ha ni un euro d’ingressos), i això altera les dades i les fa més “dolentes”.

    Jo donaria una oportunitat al nou Govern. D’aquí 3 mesos ja veurem.


  18. Ei, arqueòleg, crec que hauries d’afegir la llei del PDUSC impulsada pel bon conseller Salvador Milà que va protegir els espais de la costa Catalana encara no urbanitzats! Crec que aquest tema és un autèntic èxit de la gestió de l’esquerra ecologista que cal remarcar!


  19. […] Valoració del Tripartit: Diferents intervencions van reivindicar les grans conquestes socials del Govern d’Entesa (tan de bo tinguéssim encara la Llei d’Expropiació de Pisos Buits!!)però també en va […]


  20. Montilla no va cuallar com a PERSONATGE politic, no tenia prou carisma , a l’inreves que en Mas.
    Sento ser tan clar pero aixi ho veig i aixo es el que he vist al meu voltant.
    //*//.


    • Perquè no dius obertament que no tenia una puresa de sang i de raça catalana que és el que realment penses i insinues amb aquesta excuseta?


  21. Jo també sóc dels que crec que en l’herència del Tripartit hi han més havers que deures. I us ho dic per experiència pròpia: entre 2005 i 2007 vaig estar treballant a l’ICASS del Departament de Benestar i Familia (sí, ERC) i us puc ben dir que els funcionaris de carrera corroboraven de primera mà que d’ençà l’arribada de l’esquerra la despesa del Departament havia augmentat substancialment. El Tripartit, però no va poder evitar sucumbir a la conjunció de 3 elements :

    _La campanya sistemàtica de demonització perpetrada per l’oligarquía catalana clàssica (Foment, Cercle d’Economia, etc.) l’altaveu de la qual era (i és) el Grup Godó (burxant en les incoherències internes i fustigant obsessivament els negociats d’ICV i ERC) i amb la figura de tonto útil interpretada per la CiU postpujoliana.

    _L’animadversió i el recel de les altes instàncies de l’Estat (el que vulgarment s’anomena la Llotja del Bernabeu i el PPSOE) que no els perdonaven l’aventura de l’Estatut, interpretat com un intent de socavament del poder de la metrópolis madrilenya.

    _ I l’estocada definitiva que fou la punxada de la bombolla inmobiliaria al 2008 que va provocar l’espectacular caiguda dels ingressos fiscals que fins aleshores havien permès mantenir folgadament les polítiques soialdemòcrates, disparant el Dèficit Pressupostari i donant més munició propagandística als opositors.
    Com la majoria de governs responsables de gestionar la crisis post-crack Lehman Brothers, ja sigui a Catalunya o a Finlandia, a Islàndia o a Gran Bretanya, el Tripartit va passar a millor vida i va arribar el “Govern dels Millors”. Tots sabem com ha anat la cosa despès d’això, però és que perdoneu-me… ¿Qué caram podem esperar d’uns polítics, siguin de dretes o d’esquerres, els quals en comptes de rendre comptes al ciutadans ho fan a un ens superiors , ja és diguin Montoros, Troica o La Caixa per quedar enganxats en base a compromisos adquirits durant l’època de vaques grosses?

    És per això que no acabo d’entendre que hi hagi qui, dient-se d’esquerres, es mostri furibundament contrari al procès que estem vivint a Catalunya quan el que s’està dirimin, en essència, és precisament la sobirania del poble a l’hora de tenir un control més efectiu, proper i tangible sobre els pressupostos públics, una assignació económica que avui per avui és percep com llunyana, ja no geogràficament, si no també per part d’una cultura política diferent (la del capitalisme castís) sovint hostil a les heterodoxies culturals perifèriques (l’element identitari) com a contrapès a les servituds externes (FMI, UE, Agències de Raiting, Banca d’inversió , etc. ) humiliants pels qui un dia varen regir un Imperi. I proves en tenim unes quantes:

    _ Inquietud de les èlits econòmiques, no sols estatals, si no també de l’alta burgesia catalana (en rigor barcelonina i, que més que “ciuera”, és directament “pepera”) expressat reiteradament per por a perdre la seva font de legitimat, que en darrer cas i en molts casos és el BOE.

    _Pèrdua substancial d’escons de CIU en les darreres eleccions i paulatina caiguda de les expectatives de vot d’aquesta formació a favor d’una opció netament independentista i de centre-esquerra com és ERC. Combinat, tot això a un cada cop més probable trencament entre l’ala més conservadora i minoritària de la Federació (Unió) i l’ala més liberal i sobirnista (CDC).

    _Irrupció de les CUP al parlament, així com la germinació d’opcions extraparlamentàries (el Porcès Constituent de la Forcades i l’Oliveres) amb la intenció d’exercir més pressió al procès pel flanc esquerra.

    _Un marc de referència, com és la societat catalana, on ha germinat la vanguarda de les expressions de resitència social amb més ressó mediàtic en els darrers anys: PHA, Yayoflautes, la Plataforma Crida per l’Escola Pública , ser la seu d’una de les 2 capitals del 15M espanyol, per no parlar dels ecos d’aquella frase de l’inclit Bush pare: “Les protestes de Barcelona no ens dicten la política de seguretat” .

    _Perqué el procés, precisament ha eclosionat ara, en un moment de crisis económica, institucional i moral que no té res a veure amb els primers anys de la década d’aquest segle, quan amb una altre majoria absoluta del PP la fustigació identitària per part d’quell govern éssent similar a l’actual no provocà un mateix efecte reactiu per part del catalanisme (el seu tronc central no es va fer independentista)

    _I finalment, l’assequible cost d’oportunitat de dirigir i tutelar un procés constituent amb hegemonía d’esquerres, o si més no, amb un protagonisme d’aquestes moltíssim més notable que en el darrer procès de 1978 on les dretes, a més d’èsser hegemòniques, tenían una filiació molt més directe amb l’autoritarisme que no pas les actuals.

    En fí, que jo sóc un dels optimistas que creu que no será molt llunyà el dia en que les esquerres tornaran a ser hegemòniques en aquest país. Això sí, en un format i en un context força més diferent políticament i espero i desitjo que tots aquells que vau sentir com jo un nus a la gola el dia de la signatura del Pacte del Tinell us afegiu… més que res, perqué us necessitem.


    • Em sobra Montilla, qui va fer fora Maragall per purs interessos personals. I penso que Maragall va ser el més visionari dels Presidents que hem tingut. Però, potser, massa revolucionari per alguns social-demócrates, dits socialistes.


  22. Em sobra Montilla, qui va fer fora Maragall per purs interessos personals. I penso que Maragall va ser el més visionari dels Presidents que hem tingut. Però, potser, massa revolucionari per alguns social-demócrates, dits socialistes.


  23. […] en els 7 anys d’honradesa i decència que va durar el Gloriós Govern d’Esquerres, lloada sigui la seva memòria, Catalunya ha estat en mans d’una màfia que bàsicament […]


  24. […] en los 7 años de honradez y decencia que duró el Glorioso Gobierno de Izquierdas , alabada sea su memoria, Cataluña ha estado en manos de una mafia que básicamente operaba de la […]


  25. […] mitjans de comunicació públics, subvencionats o privats creaven una hegemonia mediàtica on els descomunals avenços socials del Govern d’Esquerres quedaven ocultats darrere cada fotesa ridícula relacionada amb l’Estatut. El passat dilluns […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: