h1

El Dret a tenir Mal Gust i a la Vulgaritat.

Desembre 5, 2012

300px-King3

Pot un Govern prohibir ser hortera, tenir mal gust o simplement la vulgaritat en si? Es pot aconseguir el glamour a cop de decret o sota pena de multa?

Sembla que en plena era de la globalització digital i hipermoderna això sigui una mesura tan absurda com posar portes al camp, però ahir el President de l’Institut Cubà de la Música, Orlando Vistel, va anunciar en una entrevista al diari oficial del règim, Gramma,  mesures jurídiques en contra del Reggeton, ja que aquest ritme tan grotesc es, segons el seu punt de vista,  banal, vulgar, mediocre, masclista i els seus ritmes son massa facilons respecte a la riquesa cultural caribenya.

No seré jo qui negui com de vomitiu, patriarcal i repugnant pot ser aquest infame estil, que tantes passions aixeca en els suburbis de la meva ciutat; però qui és un funcionari del Govern per vetar-me escoltar-ho? De fet, imagino que pel simple morbo de la prohibició els adolescents cubans, així com tota la dissidència, es passaran els propers mesos fent “perreos” com si no hi hagués un demà.

Més enllà de la legitimitat que pugui tindre per anar donant lliçons d’estilisme un Govern que va permetre ens anacrònics xandalls descolorits de Fidel Castro o de l’inquietant concepte de la llibertat individual que té certa esquerra paleolítica a qui el 15M o la democràcia real els deu sonar a futurisme visionari, quin sentit té imposar el glamour des de l’administració?

Es a dir: com podríem distingir a les persones que realment som glamuroses de les que simplement obeeixen una norma institucional? Com podríem saber si algú escolta Morrissey i no King Àfrica perqué el seu esperit el porta a explorar els racons de la cultura musical i no simplement perqué té por a que l’enviïn a un gulag?

I  si el que volem realment és viure en un país sense mal gust, amb una uniformitat de maricultes absoluta, no seria més eficient i eficaç que les prohibicions invertir en una cultura humanística sòlida i accessible per tal que les persones eduquessin el seu paladar i lliurement refusessin el reggeton en vers les òperes de Wagner? Vaja, dic jo…

Però encara diré més: qui no té un racó vulgar o una debilitat ordinària? Qui no ha ballat petardeo caspós de Camela en amunt en una nit boja? Qui no s’ha empassat capítols de els sèries adolescents més hortèrrimes? Qui no ha fet zàping a un programa del cor després d’estudiar durant hores filosofia existencialista? No tenim dret a un xic de desconnexió i superficialitat o estem obligats a ser absolutament profunds i transcendents tot el temps?

11 comentaris

  1. Si t`hi fixes en la meva foto, soc un fan dels KISS, que tenen una vulgaritat que per mi es qualitat, haha. Anar a un concert d`ells es trobarte amb el millor show de Rock and Roll i Heavy Metal. Ells son el meu racò vulgar.


  2. No es pot controlar tot des.de l`estat, la gent es com es, i li agrada el que li agrada.


    • Es el problema del despotisme il·lustrat: no es pot fer tot pel poble sense el poble, per molt que ens hi esforcem, pensar en una societat de persones perfectes i cultes es un idealisme absurd
      Jo prohibiria el futbol, però estic segur que una marabunta de hooligans em cremaria a la foguera, ja no m’hi esforço!


      • El futbol es com tot, te aspectes positius i aspectes negatius, en tot cas els negatius son gairebe sempre extraesportius, ja saps, la massa es la massa. De tota manera, crec que per sobre del dirigisme la gent ha de ser individu, es a dir, pensar per un mateix. El pitjor pecat del poble es convertirse en massa, es el millir adobament per als dictadors. De tota manera, la vulgaritat es un pecat lliure, si s`es conscient. No es pot modelar tothom.



  3. Pel que fa al reggeton, jo el prohibiria per masclista, cosificador de la dona i exaltació fins i tot d’expressions com “dale con el látigo”… I quan dic prohibir, vull dir que posaria multes als pares que deixin escoltar això als seus fills, no el deixaria posar en actes o espais públics i… tampoc a locals on deixin l’entrada a menors d’edat.

    Evidentment la vulgaritat no es pot prohibir, ni s’ha de controlar a la gent en aquest sentit, però sí que és cert que deixar que la “vulgaritat” entri als mitjans de comunicació i a la vida mediàtica del país és igual de tendenciós que deixar/promoure que hi entri la rigorositat, un llenguatge ric i conflictes humans profunds i complexes i no “high school musical”.

    Hem de protegir els nens! La meva cosina amb 15 anys està boja pel High School Musical! és un desastre! Té com a referent de relació un inútil anti-cultural superficial i una animadora de futbol que l’últim cop que va llegir un llibre devia ser de lectura obligatòria i es devia dir “No sé qué me passa, pero estoy tonta de remate!” =S

    Vaja, NO A LA NORMALITZACIÓ DE L’ESTUPIDESA ENDÈMICA I DEL FRIQUISME RECURRENT CONTRA LA CULTURA DE QUALITAT! =)


    • D’acord amb l’objeciu que planteges, però no amb el mètode: no seria millor invertir més en pedagogia i cultura en comptes d’intentar vetar programes o músiques que es poden trobar molt fàcilment a Internet?


  4. Que el reaggeton és masclista? D’on has tret aquesta conclusió tant exagerada???!!! (Espero que es capti la ironia) Ai, si això ho sabessin els de les discoteques que tu i jo sabem…
    I per cert, una bona ‘Booooomba’ a la catedral en un moment de la nit s’agraeix. Collons, si fins i tot esperem el moment Nino Bravo!!!


  5. jo no ho he fet mai, jo em mantenc ferm i rigit en els meus ideals anti cutrerisme, es el que té ser perfecte…


  6. Curiós i interessant article.
    Està clar que hi ha gent que s’ho passa pipa tenint mal gust, però lògicament això no es pot prohibir. Si ho fan a Cuba, és perquè tenen el problema de no saber distingir clarament què és el socialisme i volen imposar la mateixa visió del món. En canvi, la solució passa per l’educació, com bé dius, però així i tot no es pot suprimir mai del tot el “cutrerisme” ni músiques, per exemple, d’aquestes tan horribles que esmenteu, que jo, per cert, no escolto. Però el problema que jo hi trobo és que sempre el mal gust, les coses horteres i potser l’espectacle banal entren a tot arreu i es perd rigor. Això sí que és un problema per mantenir la població crítica.


  7. Hi ha un temps per moments horteres, sinó es converteixen en costum i en una manera de viure (pel meu gust).

    Hi ha governs que són molt intervencionistes. Recordo que en algun Estat dels EEUU està prohibit el coit anal. El problema neix quan un Govern pensa que pot dirigir la vida de les persones.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: