h1

La Dictadura Mediàtica Convergent

Octubre 31, 2012

La idea principal de la genial sèrie americana “The Newsroom“, que us recomano amb fervor, és que no pot existir una veritable democràcia si no hi han uns mitjans de comunicació lliures i uns electors informats. En els capítols d’aquesta primera temporada es veu també com els interessos econòmics dels directius de la cadena (així com l’audiència) son absolutament determinants per canviar la línia editorial dels informatius i passar de denunciar els excessos i contradiccions de la ultradreta del Tea Party a cobrir judicis sensacionalistes.

Això em porta a reflexionar sobre la manca absoluta de pluralitat a la premsa en català, diversos diaris absolutament posats al servei dels interessos polítics del partit que actualment governa la Generalitat de Catalunya i que, per tant, decideix a qui s’atorguen les sucoses subvencions als mitjans de comunicació que… oh! sorpresa! A poques setmanes de les eleccions van augmentar un 50% de cop : 660.000 euros més, que es sumen al 1.2 milions pressupostats, tan sols a premsa escrita.

A ningú li ha sobtat el radical canvi d’orientació editorial de El Periòdico, antigament un diari progressista, reconvertit de cop i volta en bolletí folklòric i una mala fotocòpia de l’Avui? Hi tindrà quelcom a veure la seva deute amb La Caixa, amb un suculent préstec que els va evitar el tancament? Ai ,el fill pròdig que torna a la casa del pare, quina bonica paràbola bíblica!

La televisió és un drama a part:  272.000 euros rep 8TV per la cara. Un canal privat absolutament deficitari, que paga contractes milionaris a Raholes i Cunís. Per altre banda, el mateix que fa TV3, C33, 3/24 o BTV: ficar-nos el discurs convergent fins a la sopa. Artur Más al APM, als castellers, als esports, al Polònia, entrevista exclusiva al Àgora, seguiment dels seus mítings en directe al 3/24… Fins i tot l’anunci institucional de la Generalitat per animar al vot era una vomitiva i repugnant pantomima al servei de la dreta barretinaire.

I així hem arribat a l’actual Dictadura Mediàtica: CIU, seguint els postulats del teòric marxista Gramsci, s’han adonat que la única forma de mantenir-se  en el poder, tot i dinamitar l’Estat del Benestar i enfonsar als ciutadans a la misèria, es aconseguint l’Hegemonia Cultural. Es a dir: una minoria econòmica de poderosos estan imposant el seu discurs, la seva forma de pensar, les seves percepcions i explicacions com a Pensament Únic. El discurs convergent de que la culpa de la crisi es d’un enemic extern (Espanya) i que la prioritat política ha de ser independència i no les polítiques socials es una veritat  indiscutible.

Hem arribat a extrems fins els quals partits extraparlamentaris presumptament anticapitalistes i suposadament molt radicals  han caigut de quatre potes a la trampa ideològica de la dreta, abandonant sobtadament el seu internacionalisme troskista per demanar el vot a un partit que té com a principal enemic un altre poble: l’espanyol i que no te problemes per governar amb CIU en Ajuntaments o felicitar a Presidents de la Patronal pel seu patriotisme.  Si aquesta és l'”Alternativa d’Esquerres“, no em vull imaginar com serà la de dretes!

PD: La Junta Electoral ha ordenat la retirada de la repugnant Campanya Institucional pro-CIU. Sort que encara no som independents i queden institucions democràtiques no sotmeses al totalitarisme convergent!

29 comentaris

  1. […] La dictadura mediatica de CiU (CAT) […]


  2. No puc dir res més. Perfecte descripció del que està passant amb els mitjans de comunicació. Al menys a la malvada Espanya hi ha una ‘la Sexta’ i un ‘Intermedio’ que permet riure de la actualitat una estona i posar el dir a l’ull als governs.


  3. Fas un discurs tan antic que fins i tot de l’ordinador surt l’olor de resclosit. Primer, deixa’m que et digui que això de que els que no pensen com tu estan manipulats em sembla ben pobre intel.lectualment per no dir ignorant i obtús, però a banda d’això, qualsevol persona es pot llevar cada matí i accedir a centenars de cadenes de TV, canals de ràdio i diaris digitals o de paper i tot en diversos idiomes i procedències. Que el poder intenti manipular, home! si no ho fes no seria poder, però que a l’Europa del segle XXI em parlis de dictadura mediàtica em sembla simplement trist i pobre, molt trist i molt pobre.


    • …trist, pobre…i molt real. I no per ser al segle XXI, que nomès es una xifra, som els humans menys manipulables. Maten els reis… controlen els mercats…es conspira igual avui com al segle XII. Es part de la natura humana, no siguem ingenus.


    • Antigament es solía manipular amb la ignorància i els símbols. Avui, a les societats tecnològiques, es manipula bàsicament amb tres factors. Desinformació constant, de vegades amb un excès de notícies abrumadores, ignorància i apatía, i en els casos d`Espanya o Catalunya, per exemple, funcionen molt bè els símbols. Ja t`ho dic, segle XXI es nomès una xifra. Som el mateix esser que fa 500 anys.


      • Si el que dius és veritat, només és culpa nostra. Que diguis que es manipula amb excés de notícies no ho puc compartir, prefereixo més a menys i ja m’espavilaré jo a filtrar, però que diguis que es manipula amb la ignorància i l’apatia, vinga home, en el món d’avui i em refereixo a l’Europa desenvolupada qui és ignorant ho és per voluntat pròpia, i un apàtic és ell que decideix romandre en l’apatia, no fotem. Crec que hauríem de valorar molt més la responsabilitat individual, en la formació i en l’elecció de la informació abans, de pensar en estranys contubernis.

        Salut.


        • L’ excès de desinformació es molt gran, i ajuda a confondre. Es part de la trampa. Som el mateix primat de sempre. Evidentment, s ha de ser crític, pero no oblidis que a tothom ens manipulen per una banda o una altra, començant per fer.nos creure que tenim molt de poder en el nostre entorn personal. Si un es capaç de veure això, es un bon començament, i sempre ha sigut així. El gran avantatge d’ avui es poder filtrar molta inormació, pero no oblidis que aquesta informació i el seu excés son una arma de doble fil. Per altra banda, la apatía no es sempre vagància, moltes vegades es esgotament degut a la persistència de desenganys. Les persones som mès complexes del que sembla.


          • Insisteixo, prefereixo més a menys informació, la meva capacitat crítica és el que em fa lliure. Que ens volen manipular amb la informació, clar, ningú ho nega, però depèn de nosaltres, de les nostres lectures i de la nostra formació que ho aconsegueuxin o no. Som el mateix primat de sempre? No ho sé, prefereixo fer un click al mouse i accedir a milers d’entrades sobre qualsevol tema que dependre d’un sou de pura subsistència, de les inclemències del temps o de la sort o dissort de morir-me d’un mal mal de panxa perquè ningú sap què és una apendicitis. I segur que tu, també.


          • Som el mateix esser de sempre. Obviament, a mès canals d`informació, mès possibilitats. El pensament crític comença per un mateix, i per reconeixer que a tothom s`ens pot manipular. Si no pensem en aixó, hom corre el risc de convertir.se en un dogmàtic, i els dogmàtics son molt manipulables, ja que qui vulgui portar.los al seu molí tè moltes pistes de com fer.ho, tot sabent les fílies i les fòbies mès notòries.
            Per una altra banda, avui tenim mès tecnologia, pero això no significa que deixem de ser instintius. El que ens mou es el mateix de sempre, odi, porf, poder, amor… tot això sota una capa d`intel.lectualitat. Avui en día la gent en sabem el just d`informàtica, per exemple. Jo puc saber com va windows, i tenir un a idea aproximada del que es un CD com un senyor de fa 500 anys sabía com anava el temps només mirant el cel, cosa que la majoría avui no sabem fer.
            Et confons si penses que soc un reaccionari, simplement no m`agrada la idea de pensar que avui som el summum de la intel.ligencia. Tots som susceptibles de ser manipulats, i el millor per tirar endavant es adonar.nos que som animals gregaris, així reconeixerem si tenim o no els defectes d`aquells que critiquem. El fet que tinguis molta informació no t`asegura de res. Es bo filtrar un mateix, pero aixó no vol dir que estiguis mes a prop de la veritat. I encara et dire més, hi ha molt pensament crític manipulat. Exemples a patades: “L`home no ha anat a la lluna”, “Madrid ens roba”, “els polítics son tots iguals”…
            Jo soc molt crític, pero soc conscient de que em poden estar manipulant sense jo saber.ho, i de vegades em trobo gent amb la que coincideixo en ideologia, pero m`en adono que son molt mès dogmàtics que jo (potser jo li semblo dogmàtic a un altre)..
            Som animals gregaris. ¿no ho creus? Crida segons que en un grup de 500 persones i veurás que passa(“foc!”, per exemple, o posa`t a cridar histéricament…), i a nivell social, les pors es manipulen, de vegades molt subtilment, donant unes capes “racionals” al missatge velat, i veurás com pica també gent cultai preparada.
            El que está intentant CIU es una dictadura de pensament únic, i evidentment, per a això s`ha servit d`estudis de propaganda de masses, com la d`en Goebbels: Una mentida repetida de les mil maneres, directa i indirectament,, disfressada de ciència política, econòmica, social, acaba convertint-se en una veritat. Ara, combinat amb el sentiment patriòtic i la simbología identitaria, aparèix la “raó econòmica” per reforçar la recepta.

            Si volem tirar endavant sense problemes, hem de reconeixer com som nosaltres, així coneixent les nostres febleses(aquesta despersonalització dins la massa, sigui futbolera, feixista, anarquista, etc…), ens cobrirem millor les esquenes per no rebre els atacs demagògics de burguesos, feixistes, fanàtics de qualsevol mena…

            Crec que l`acord en l`esquerra es necessari, pero sense caure en doctrines ni dirigismes, i si hi ha gregarisme, que es a la nostra natura, hem de sopesar els objectius comuns i tirar endavant, sense caure en manipulacions, pero tothom, repeteixo, tothom, som manipulables. He vist diaris d`esquerra com El Periodico fer.li la cort a en Mas, un diari de dreta moderada que convisquè amb el Franquisme com La Vanguardia (allò de Galinsoga va ser una “rara avis” en la història del diari) recolzar de cop i volta la independència, gent que conec i que no eren independentistes, gent amb estudis, dir, de cop i volta que Catalunya estará com un paradís amb la independencia, pintors i gent de Belles Arts dir que en Dalí era un mal pintor(DEU MEU!!!, i jo soc pintor), degut a que va deixar el surrealisme del grup d`en Bretón i va acabar venint a Espanya com a franquista, etc, etc, etc, etc…

            No ens en salvem ningú de caure en enganys.


          • Deixa’m que et comenti en tres punts ràpids el teu comentari:

            1. Admeto que som manipulables i que se’ns vol manipular. És obvi i no cal donar-hi més voltes.

            2. Som el mateix primat de sempre i si algú crida foc sotim corrent. Tanmateix tenim al nostre abast eines que cap avantpassat nostre hauria somniat per defensar-nos de la irracionalitat i la manipulació. Que les vulguem utilitzar depèn només de nosaltres.

            3. No crec que siguis un reaccionari però si que parteixes d’un fort dogmatisme en les teves opinions. Tu creus en veritats inmutables, les coses són com tu dius i qui no ho cregui així està manipulat. L’expressió “Madrid ens roba”, per posar un exemple teu, té una base sobre la que podríem discutir molt i fins i tot potser arribar a un acord sobre el que significa i sobre la seva solució, però tu descartes d’entrada la discussió perquè per tu és mentida i punt. És el teu dogma. Jo prefereixo l’anàlisi i el debat.


          • ¿Dogmatisme? ¿on? Potser si, pero mira… ja n`estic molt tip dels dogmatismes. Madrid ens roba… Madrid es un enemic on canalitzar la fòbia. Que està malamemnt repartida la retribuciò autonòmica es cert, pero…¿On son els diners robats per la familia Pujol en el cas de Banca Catalana? ¿Per que la Ferrusola tenía poc mès d`una botiga de jardineria i desprès que el senyor dels anells va ser president nostrat va poder enllestir la gespa del Barça? ¿Per que he de pagar tants peatges a Albertis-CIU.La Caixa? ¿Per que quan no hi havia bitllet integrat era mes car el bitllet de FGC de Barcelona a Manresa que el de RENFE, trigant mès al anar en FGC?… hum… ¿manipulaciò? Apa, a vendre dogmes a un altre.


  4. És veritat que hi ha molts canals on escollir i que molts d’ells són totalment divergents en quant a objectius informatius. Ara bé, hem arribat a un punt que no està gaire clar que les audiències d’uns mitjans mirin el que fan els altres mitjans, fet incentivat per l’odi que cap al contrari es va disseminant entre els diferents televidents.

    podi-.


    • Però aleshores el problema no és de manipulació sinó de desídia i per tant els únics responsables som nosaltres mateixos.


  5. Imagino que la situació que planteges és identificable en segons quines capes de població. Per sort la gent no som uniformes i no patim els efectes d’aquesta manipulació que sempre ha existit, de la mateixa manera. Potser per això les intencions de vot entre segments de ciutadania jove i de votants més experimentats difereix tant. Sembla que els de més avançada edat són els més febles a la difusió de proclames gubernamentals. Són els menys plurals i podríem anar pensant que el seu conservadurisme tingui un origen en les fonts de les que beuen ideològicament i no tant en la incertesa per mantenir el que han anat acumulant.


  6. Per sort, sempre ens quedarà el món blocaire per estar informats de la realitat.


  7. Ja era hora que algú ho diguès això. Jo soc un antic lector d`El Periodico(que curiós ara que tingui el seu nom en castellà, fins i tot en la ediciò en català, ¿com ho justificarán davant del Cèsar Mas?). He vist en els últimps temps, sobre tot a la pàgina web, lestípiques enquestes sobre el referèndum que no arriba, i a mès ben poca cosa envers les retallades. Per cert, el govern de Madrid començarà a aplicar la taxa d`1 euro per recepta a imitació de la coalició convergent. Ah, que no… que els dolents son els de Madrid…


  8. A veure, cal reflexionar mes lguns comentaris. Primer, si hi ha algun partit que no hagi fet el joc al nacionalisme espanyol o catala que tiri la primera pedra. Despres, tots els partits d’esquerres del parlament tenen pactes amb ciu en algun ajuntament. I finalment, l’oportunisme amb la patronal sempre depen de les circumstancies!

    En fi, aixi ens va…


  9. Completament d’acord amb els primers paràgrafs -però l’atac a la CUP-Alternativa d’Esquerres és completament gratuït, després ficaràs ANOVA d’exemple. El seu discurs és plenament progressista i internacionalista (fins al punt que a gent d’IU-Andalucía, com el Sánchez Gordillo se la veu més als actes de la CUP que als d’ICV-EUiA).

    Sobretot, però, tant purisme partidista (que no programàtic) se’t girarà en contra. O és que no saps quina és la coalició amb què Junqueras és alcalde de Sant Vicenç dels Horts (CiU-ICV-ERC)? (O qui governa a Cunit? O a Olivella? etc.) Si et dol aquest tacticisme, suposo que aviat abandonaràs la militància:

    http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/icv-ofrece-ciu-pacto-contra-diputacion-bcn-15-06-2011-1044481


    • Que la CUP és internacionalista??? ajajaj Clar per això posen una bandera al seu logo, cremen banderes d’Espanya als mítings, a les municipals el seu lema era “Independència” (i punt) o van abandonar totalment el 15M perqué seguia les consignes de Madrid i s’hi parlava castellà, mentre anaven a l’Assemblea NACIONAL Catalana amb CIU o a fer referèndums de mentideta amb CIU també.
      Clar! Doncs si això es ser internacionalista Heribert Barrera devia ser el president de SOS Racisme!

      Els respecto com a força d’esquerres, però que ara no em venguin motos, ells son simplement el que ERC diu que és i no és: un partit nacionalista d’esquerres. Però el seu enemic es ESPANYA, no CIU, en absolut. Per això no tenen cap problema en pactar alcaldies amb ells i mai ho fan amb PSC, per exemple ( a qui titllen d'”unionistes” i de “colons”). Formen part de l’hegemonia cultural convergent i del seu univers ideològic idealista, romàntic i metafísic d’espolis fiscals i Països Catalans. Son el fill rebel del pare burgés que, com ERC, sempre acaba tornant a casa, més d’hora que tard. Ells encantats que aquestes eleccions l’eix nacional tapi el social.

      No em posis exemples irrellevants: ICV ha pactat amb l’esquerra 100 cops per cada alcaldia anecdòtica que ho ha fet amb CIU. I si es per fer fora al PP endavant! Tan de bo fos possible un pacte a Badalona per fer fora Albiol.


      • 1. Naps i cols. Dur una bandera al logo és com dur “Catalunya” al nom. Pel que fa a l’ANC, també Romeva (d’Iniciativa per Catalunya) es va expressar favorable a la seva tasca i el partit era present a la manifestació de l’11, per si no te’n recordes -fets que dubto que compartissin tots els militants. Igualment, a la CUP, hi ha gent que hi va participar, a la manifestació de l’ANC i en les seves tasques quotidianes -i d’altres que se’n van mantenir al marge.

        2. Et confons amb ERC (em sembla). De lemes de la CUP, a les municipals, en va haver de tota manera, però el nacional era “L’alternativa necessària”. Ara serà “L’hora del poble” -tot molt excloent i convergent, com pots veure, completament centrat sobre l’eix nacional.

        3. No podem donar lliçons. És cert que part del discurs de la CUP sobre l’espoli fiscal és molt ambigu (però no així el de corrents internes com Endavant, que emfatitza el problema distributiu entre classes), i es presta a ser recuperat per l’hegemonia convergent -però almenys ells, a diferència d’ICV-EUiA van denunciar obertament tot allò del “pacte fiscal”, mentre nosaltres ho alimentàvem al parlament, endolçant-ho amb una dimensió social que sabíem que CiU no permetria (i que, en ser denegada, no ens va impedir votar en favor de la proposta del Govern dels millors). Perquè clar, no ens podíem arriscar a enfrontar-nos directament amb la retòrica convergent.

        4. Si et sembla que els acords que t’he dit són poca cosa… I et recordo que pactar amb l’ “esquerra” a vegades no vol dir res. A nivell autonòmic, compara la tasca d’IU a Andalusia o Extremadura i planteja’t quina fa més pels objectius transformadors de l’esquerra. D’altra banda, si les CUP fossin tan identitàries com suggereixes, molts municipis del PSC (com Sant Celoni) no tindrien pressuposts.

        5. Defensar la construcció d’un Estat (es diguin Europa, Espanya o Països Catalans) no és pur idealisme: és el projecte material que, quotidianament i a diferents nivells, té l’europeisme, el federalisme i l’independentisme, relats comunitaris que l’esquerra pot adoptar indistintament sense corrompre’s si li sembla que és la millor manera de millorar la situació de la majoria a nivell mundial -que és l’objectiu que tots compartim. Evidentment, aquests mateixos relats poden ser adoptats per la dreta, manipulant els sentiments xenòfobs i disfressant els interessos de classe, però en sí no estan ideològicament predeterminats.


        • Umm gràcies per l’aportació!

          Afegeixo:

          1) Dur una bandera al logo es situar en el marc semàntic, que diria Lakoff, l’eix nacional. La diferència amb la participació d’ICV i EUiA a la mani i a l’ANC es que nosaltres hi anàvem a contracor i pressionats pels mitjans de CIU (en plan: si no voleu que us tractem com el PSC ja sabeu..). Mentre que la CUP, igual que SI, ERC i CIU, competien als fòrums de Racó Català a veure qui era més nacionalista i més pur.

          2) A Hospitalet, on van aconseguir el 0,3% de vot, l’únic que posava a les seves pancartes era “Independència”. Acabo de mirar les propostes de CUP per aquestes eleccions i no n’he trobat cap de social fins a la nº6. Les primeres eren totes sobre unitat territorial Països Catalans i la superioritat de la llengua catalana (si això no es nacionalisme…)

          3) Efectivament molts cops ens fa por enfrontar-nos obertament a la retòrica convergent. Crec que amb “Catalonia is not CIU” hem abandonat aquest complexe definitivament!

          4) Andalusia sense lloc a dubte. Els seus pressupostos em fan empal·lidir d’enveja. La pinça estremenya em fa vergonya aliena, tot i que puc arribar-ho a entendre ho haurien d’haver explicat abans de els eleccions i no enganyar l’electorat.

          5) El nacionalisme és un projecte idealista en quant es basa en sentiments irracionals i no en bases empíriques. Una altre cosa es que després tracti d’amotllar la realitat als seus sentiments, però això és una altre cosa

          Un exemple de la contradicció absoluta entre nacionalisme i esquerra és el fet que ELA i LAB no recolzin la Vaga Europea del 14N pq ells només en fan a Euskadi. Es pot ser més provincià?


          • 5. La independència no és (només) un projecte nacionalista, es pot entendre des d’un punt de vista totalment pragmàtic en base al déficit fiscal i d’infrastructures, i de relació amb Europa.


  10. A veure, d’una banda, el que jo entenc és que és indiscutible aquesta dictadura convergent mediàtica i propagandística. Efectivament hi ha altres mitjans alternatius i blocs, .. però el que és impactant és que inclús en gent fins fa poc contraria al pensament únic nacionalista, avui han calat molts elements ideològics del nacionalisme “transversal”.
    D’altra banda, i relacionat amb això últim, sembla que si avui en dia no ets nacionalista i/o independentista estas forçat a acabar acceptant part d’aquest discurs. Crec que l’exemple que ha posat l’arqueòleg és molt bó. A mi em va fer molt mal veure a EUIA (d’ICV no la sento tan a prop) desfilant darrera CIU-ANC-ERC (Pensament únic). Hi ha molta gent que no ha sigut valent i davant la presió asfixiant del discurs indepe ha cabat cedint. Una cosa és el dret a l’autodeterminació i altra adaptar el llenguatge, el pensament i el discurs al que vulguin uns sectors que o bé han comandat un proces de degradació social o bé no han fet cap oposició. Això és el que ha passat en bona part de l’esquerra catalana. Ells… que diuen que la misèria i els desnonaments són culpa de l’espoli; ells que mai han tingut res més al cap que imposar la seva idea de bons i dolents segons si ets més enllà o no de l’Ebre sense atendre a raons socials; els que han parlat de que qualsevol qüestió d’idees queda ajornada fins la màgica, transversal i obligatòria idea de la independència. Estic molt d’acord amb l’article. Hi ha massa gent que ha venut el seu lliurepensament, ja que la pressió de l’hegemonia cultural de CIU ha cuallat. I és clar has de donar molt poquetes explicacions amb l’estelada màgica.


    • Felicitacións. M’has llegit el pensament. Massa covard manipulat. Segueixo pensant que som el mateix primat de sempre. Això de “som al segle XXI” es una frase típica que supleix l’anàlisi de com son les masses.


      • Sí, evidentment hi ha unes pulsions que res tenen a veure amb un pensament crític que alimenten els nacionalismes. Si aquests són utilitzats per dividir, ja sabem els guanyadors. A més el nacionalisme català sembla una religió d’obligat compliment, haha, si no es així, ets dolent i espanyolista. Justificar les politiques salvatges de CIU ha sigut una pràctica que només s’entèn amb el que ha escrit l’arqueòleg sobre hegemonies culturals, construcció de mites mobilitzadors i on la “identitat nacional” substitueixi altres visions del món i les classes socials com asubjecte. Semblant a Mussolini.


  11. esteu tots molt pesats amb The newsroom! al final la miraré i tot! però no encara…


  12. En primer lloc, felicitar a l’arqueòleg glamuròs per l’article i el blog.

    En segon lloc, crec que cal dir que penso sobre l’article: a veure, no tota la població s’informa mitjançant la premsa escrita o Internet. Penso que la gran majoria de persones s’informa mitjançant els mitjans de comunicació de masses de finals del segle XX : la radio i la TV. N’hi ha d’altres que també ho pensen:

    http://p.ost.im/p/dr289b

    Jo també penso que és obvi que a Catalunya patim un greu problema, una mena de “Dictadura Mediàtica convergent”. Hi ha hagut “purgues” convergents a mitjans de la CCRTV. La majoria de tertulians són reaccionaris d’extrema dreta. CiU ha pactat amb el Grup Godó, també d’extrema dreta i fins i tot ha penetrat a mitjans digitals. El mateix respecte a la premsa escrita, només es deu salvar El Triangle… És brutal la pressió a que ens sotmet la premsa espanyol i catalana en la seva difusió de la propaganda neoliberal o reaccionaria i en el cas català, a més hi ha una sobredosi de promoció de CiU i molts cops del PP. És tan fastigós que normalment mai miro, ni escolto cap mitjà de la CCRTV, mitjans que paguem els espanyols i els catalans. Però abstenir-me’n fa que gaudeixi d’una major salut.

    Normalment, no em digno a contestar a reaccionaris, perquè és quelcom inutil i absurd, però voldria assenyalar al Jaume que no és cert que aquest estat de coses sigui tot culpa nostra quan afirma, sense cap mena de vergonya “que no hi ha manipulació” als mitjans de comunicació. Les evidències de la manipulació són evidents a menys que siguis convergent i visquis en los mundos de yupi, o camí cap a l’Itaca convergent: l’EuroVegas.

    http://www.media.cat/category/informes/

    Sí és cert, que caldria que els més informats fessim més pressió sobre els mitjans tant publics com privats mitjançant queixes i trucades, al menys quan fan la manipulació de forma evident i potinera. Cosa que passa bastant sovint.


  13. Una crítica encertada i penso que cal sempre intentar que la gent s’adoni que sempre hi ha manipulació o instrumentalització, cosa, és certa, més o menys “natural”. Però hi hem de lluitar en contra.
    En aquest cas, però, no crec que hi hagi en totes les csoes burda manipulació, sinó un “leitmotiv” o línia de pensament “mainstream” molt inflada per les emocions i el bombardeig constant i desinformador. TV3 penso que encara aguanta prou bé, però lògicament la deriva nacionalista i sempre condescendent amb el neoliberalisme es nota.
    D’altra banda, com RB, crec que l’atac que has fet a les CUP és una mica exagerat i queda fora de lloc.

    Com a exemple del fet que tot vagi a petar a la independència i al que surt als diaris, us enllaço el meu bloc perquè jo vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar Artur Mas amb 23 estudiants més i ho vaig notar bastant. Escric l’experiència, en realitat, de la reunió preparatòria, no l’entrevista en si: http://elprincipide.wordpress.com/2012/10/20/fare-una-entrevista-a-artur-mas/.


  14. Si serveix d’alguna em sumo a la recomanació de The Newsroom! Senyor arqueòleg, que surti en Mas al Polònia a mi ja m’està bé, allà m’agrada veure’l i tot (que ja és dir).



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: