Reflexions d’urgència sobre les Eleccions Basques i Gallegues
Octubre 22, 2012
1) Ha guanyat la dreta: els partits indubtablement neoliberals i conservadors han obtingut la majoria absoluta en ambdós parlaments tant en vots com en diputats i governaran a les dues comunitats. Per tant, ha estat un fracàs rotund de l’esquerra sense pal·liatius ni excuses que valguin. Rajoy pot demanar el rescat o fer les retallades que vulgui, les urnes l’han avalat.
2) El PSOE segueix camí a l’abisme: Ni gestionant raonablement bé la crisi a Euskadi, ni sent el lehendakari que ha portat la pau, ni enfrontant-se a les retallades de Rajoy el PSOE no pot parar de perdre vots a una velocitat de vertigen: el 50% a Galícia i un 40% a Euskadi. Els socialistes segueixen desorientats ideològicament, sense cap idea ni projecte il·lusionant, ni amb cap estratègia per sortir de la crisi diferent a la de la dreta. EL PSOE segueix el camí del PASOK i no del PSF; internament Rubalcaba cada cop està més debilitat i la possibilitat de que ni es presenti a les properes generals va agafat pes.
3) Les coalicions àmplies d’esquerres arrasen, el fraccionalisme fracassa: Esquerda Unida en solitari va obtenir el 2009 el 0,98% de vot i el coalició amb Anova, Equo i Espai Ecosocialista (la coalició Alternativa Galega d’Esquerda) el 14,5%, gràcies també al emblemàtic carisma de Beiras, tot sigui dit. Al País Basc la divisió entre Ezker Ainza, Ezquer Batua i Equo els deixa als tres sense representació (junts tindrien entre 4-5 diputats amb els mateixos vots). Mentre estant Bildu aconsegueix 21 diputats, superant de llarg el sostre de Batasuna, gràcies a les aportacions que hi fan partits més moderats com Eusko Alkartasuna, Aralar o Alternatiba.
4) L’abstenció, el vot en blanc i nul, un xec en blanc per la dreta: Alberto Nuñez Feijoo serà president de Galicia i el PP guaya 3 escons més, tot i passar de 760.000 vots a 654.000 vots. Un cop més queda demostrat que l’antipolítica és l’estratègia de la dreta: la idea de que tots els polítics son iguals i que la culpa de la crisi es de futileses irrellevants com si un regidor cobra dietes o no, porta a que els veritables responsables de les retallades i les desigualtats socials es mantinguin en el poder.
5) Artur Más és més nacionalista que EH Bildu: Laura Mintegi, la candidata de l’esquerra abertzale, ha basat tota la seva campanya en l’eix social per tal de diferenciar-se del seu enemic nº1, el PNV, expressant clarament que ara no era el moment de referèndums, sinó de afrontar la crisi i les retallades amb redistribució, com molt bé estan fent ja a on governen, com a Sant Sebastià. Aquí en canvi, tenim a un hooligan identitari capaç de fer el que sigui per alienar la població, obtenir la majoria absoluta i tapar la seva nefasta gestió.
6) L’estratègia de Bildu es la oposada a la de ERC: La veritat es que em va fer una mica de llàstima veure la secretària general d’ERC ahir apropiant-se dels resultats de Bildu, quan aquesta coalició mai se li passaria pel cap, ni per un instant, fer de crossa al PNV. Al contrari: son els seus arxienemics i una alternativa clara i radical, sens ponts d’entesa possibles.
I si us han semblat rucs els gallecs per votar a qui els retalla, espereu-vos a veure els resultats del 25N!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Glam!, Basques amb “B”, que t’apedreguen…
Fet!! Merci!
A part de lo anterior, estic força d’acord amb les teves observacions. Que es prepari el PSC!, tot i així “els teus” crec que faran un bon paper, res a veure amb Euskadi.
Al meu parer, després de l’escàndol amb el PNB a Àlava, on venien els vots a canvi de càrrecs (i que enterboleix encara més el suport que van donar, en el seu dia, al govern d’Ibarretxe), la refundació d’IU (Ezker Anitza) al País Basc a costa d’expulsar els d’Ezker Batua fou una bona notícia, ni que els hagi fet perdre l’escó.
I sí, com no et canses de dir, el paper d’ERC és lamentable.
IU ha fet front a altres escàndols de corrupció (Sevilla) sense partir el partit per la meitat, simplement expulsant als corruptes i ja. A mi em dona la sensació que no és més que la darrera batalla de la interminable guerra interna dins IU entre el PCE i Esquerra Oberta, que ja ha produït escisions a València (Compromís) i arreu de l’estat (Equo)
Equo és una escissió d’IU tant com ho deuen ser el PSOE o el nou Bloc Valencià; jo parlaria més aviat de refugis de corrents internes minoritàries (PTE-UC, Nueva Izquierda aleshores, IU Abierta, Iniciativa pel País Valencià ara) que volent ésser una socialdemocràcia moderna (a l’oposició), acaben de crossa del socialiberalisme (al Govern).
A IU-Sevilla no han partit la federació perquè no han gosat apartar el Torrijos (cas Sevilla Global, Mercasevilla etc.), que continua de regidor -i càrrec del PCA, on la submissió ideològica, ara que la Junta els fa de menjadora, no té res a envejar al de les corrents anteriors. Però que als llamazaristes sí que els purguin no els fa víctimes innocents (a banda d’Ezker Batua, només cal veure els comptes d’IU-Madrid i les seves amistats perilloses amb el PP en el cas Bankia i la privatització del Canal de Isabel II per adonar-se’n).
Els PSOE està en caiguda lliure qual Felix Baumgartner sense paracaigudes; i em fa l’efecte que ERC està a punt de saltar.
Encara no puc entendre com el PP pot treure una majoria tant àmplia a Galicia. L’ombra de Fraga és allargaaaaaaaada.
Per cert, espero un post sobre el ‘Salvados’ d’ahir, amb l’entrevista a Artur Mas.
1ª: La estupidesa humana es infinita. El poble no vol solucions a llarg plaç, prefereix distraccions a curt plac que facin mès suportable la realitat. Ningú es vol veure al mirall com a estupid, per tant es millor un populisme xabacà a l`estil del PP, el PNV o CIU que el pensament crític. De fet, es millor no pensar en els problemes que un tè a casa i veure molt de fútbol.
2º:Ja ho va dir en Tucídides. En temps de guerra qualsevol crida a la sobrietat i a la moderació es titllada de covardía. Ara hi ha crisi, la gent te por, no necessiten sol.lucions a terme mitjà, el que necessiten es el populista que tregui la bandereta identitaria, del color que sigui. El PSOE està desorientat entre tanta bandera i populisme, uns per moderats, d`altres per macontentar tothom, fins i tot obrint una porteta per a referendums de fèria propis de pobles adormits(PSC?).
3º: Mès estupidesa. Quan bona part de l`esquerra no es tal, ja que l`esquerra es l`objectiu secundari al darrere dels identitarismes i independències vàries. ERC, que juga a la puta i la ramoneta amb CIU, Bildu, producte reciclat d`abertzalismes nascuts arrán del franquisme(una de les pitjors herències de la dictadura), i diversos independentístes del no res en diverses comunitats principalment agràries com Galicia, depenents econòmicament de la resta d`Espanya(quina paraula lletja per a alguns), que postposen les polítiques socials al sentiment nacionalista, sense tenir en compte que les polítiques d`esquerres han de ser socials i internacionalístes. Qualsevol nacionalisme creix per diferenciar.se de “l`altre”. A veure quan s`entèn això en aquesta pel de brau.
4: L`abstenciò es la estupidesa mes clara, i un altre producte de la passada dictadura, ja que el franquisme sociològic no ha desaparegut( i mse l`estimen molt tant la dreta com els nacionalismes bubònics). La desmotivaciò va ser un fet arràn de la postguerra, i ha continuat en una democràcia filla de l`oblit. Franco va dir “haga como yo, no se meta en política”. La desmotivació afavoreix els de sempre.
5º: Artur Mas será mès nacionalista que la mare que el va parir si amb això guanya la majoría absoluta. No hi ha res a fer, la ruquería general es majúscula. Fum i bandera. Ja n`estic cansat de que em diguin que els catalans tenim molt mès de seny que un andalús o un moro. Els catalans podem ser tan maleables com tothom. ¿Quan fa que no s`en parla de l`atur o de les retallades a casa nostra? Ara, això si, bandereta i mani a tope, i espanyol el qui no boti. Mentres tant, tots els partits amb representació parlamentària, els mitjans com “La Vanguardia”, “El Periódico” o “TV3”, de suposades tendències vàries, alguns d`ells amb pressumptes “reticències” vàries, per motius de partit, a fer-li la cort al “Cèsar” Artur Mas.
6º: Bildu es mès atrevida per els seus antecedents, al menys part d`ells(batasunas varis), mentre ERC son mès pragmàtics, el que dona una mesura de quina es l`”esquerra” independentista a Catalunya(venvinguts els foranis mentre es sentin catalans-jo podría sentir.me molt bè a Londres o Burundi, pero no hauría de tenir la obligació de sentir.me Londinenc o de Burundi-), per tant, no es extrany que juguin a la puta i la ramoneta.
Salut i Heavy Rock(que no equival a masclisme necessàriament).
Per cert, arqueòleg, bones observacions les teves.
1.- D’acord. Ara bé, al País Basc pots ser que PNB pacti amb els socialistes o amb Amaiur i el tema social en surti millorat (sortosament).
2.- Cal esperar una reacció front a les eleccions del 25N però no hi confio.
3.- D’acord.
4.- A pocs diaris he vist destacat que de fet el PP a Galícia ha perdut una brutalitat de punts. A triomfat cavalcant sobre la mentida fiscal en la que viuen.
5.- Crec que al País Basc esperaran (pel que fa al tema identitari) a veure que passa a Escòcia i sobretot a Catalunya. Deixaran que d’altres obrin camí.
6.- No són el mateix ERC i Bildu. Tenen aspectes en camú però hi ha més diferències programàtiques que semblances.
A Galícia no pensis que han retallat massa. Pensa que reben 4.894 milions d’Euros del fons d’ajut interregional (una bona part provinents de Catalunya).
Fa quatre anys alguns estaven molt contents que el lendakari fos el cap d’un partit, que no havia guanyat les eleccions, amb el suport dels hereus del franquisme i amb el vot segrestat per una llei de partits ideada per dos cervells com els dos últims “presidentes” sortints… això es paga.
Quan en Guerra sonreia sorneguer al comentar que “hem passat el ribot a l’Estatut català” i posteriorment el va acabar de capar un tribunal “en precari”… això es paga.
Quan les polítiques socials es limiten a regalar diners com els xecx “bebé”, 400€ en renda sigui quina sigui la base tributària i altres subnormalades per tenir una base de vots captiva a cop de subvenció… això es paga.
Quan un partit fa una purga estalinista per arraconar les veus disidents… això es paga.
Quan un partit vota una cosa en un parlament i una altra en un altre parlament… això es paga.
Quan un partit renuncia a tenir veu pròpia en un parlament deixant que d’altres parlin per ell… això es paga.
Quan un partit nega l’evidència fins a l’estupidesa extrema… això es paga.
Quan un partit progresita i modern fa inversions “radials” i antieconòmiques i nega el pa i la sal a les inversions productives… això es paga.
I sí, és cert, el PSOE/PSC té un problema, un greu problema, però no ideològic (doncs ha demostrat sobradament que d’això no en té), el seu principal problema és que comença a no saber on col·locar a tooota la tropa trepa que l’envolta i ha d’alimentar per poder tornar estar algun dia en el poder sense fer res de res del que diu quan està a l’oposició.
Sobre ERC. Va apostar per un govern d’esquerres (i es va equivocar en la segona aposta) quan semblava que era això el que tocava fer, donant suport a un president socialista i amb marcat perfil català, i, és evident, que es va equivocar. Es seguirà equivocant?
Zapatero/PSOE es va carregar en Maragall i el titella que van escollir per substituir-lo es va carregar el PSC… que contents que deuen estar en Guerra i la colla de sociates jacobins que tenim per aquestes Espanyes! … i ara diuen que tornen a ser federalistes! jajajajajajajajaaaaaa… cert, és cert com molt bé dieu, lamentable.
Sobre Galicia: si Catalunya tinguès un superavit fiscal pel doble del seu PIB… també hi guanyaria el partit que governès l’Estat, fos quin fos.
Ara no és moment de referendums? perquè? des de quan no és moment preguntar democràticament al poble què vol fer?
Ha! és cert! hi ha una crisi!… i desprès un Barça Madrid…. i desprès venen les vacances… i desprès el teletubbies a telecinco… i desprès no toca. Deuen tenir raó, doncs, els que diuen que no s’han de fer referèndums… i ja posats no cal ni que fem eleccions! mandagüevoslacosa!
Artur Mas un hooligan identitari? no més que en Navarro, la Sànchez, en Pèrez o en Rajoy… cadascú a lo seu… que és viure de la política al preu que sigui i, sobre tot, a càrrec nostre… i, mentrestan, anem arreglan el país en turtúlies de café (para tod@s)
Una abraçada.
El molt inefable president Mas, ideològicament, se situa prop de l’Urkullu, però segur que ara mateix, sentimentalment, admira i enveja en Feijoo.
Esperem que no obtingui el mateix resultat el dia de les eleccions: ja ha dit l’Herrera que això ho interpretaria com un aval a les retallades.
Encara som a temps d’impedir-ho. Recordem-ho: Catalonia is not CiU!
El punt (4) mereix i rep els meus aplaudiments, és la part més rodona del teu post.
Per contra, la frase “un hooligan identitari capaç de fer el que sigui per alienar la població” em sembla desafortunada perque suposa considerar que la part de la població que vota CiU (no és el meu cas) està abduïda, incapaç com és de veure una realitat que tu, esclar, sí saps veure.
CiU utilitza una realitat que, d’altra banda, és al carrer, per escombrar cap a casa, però d’aquí a considerar que un elevat percentatge de la població és estúpida i nosaltres, pobres “esquerrans” minoritaris, unes víctimes, hmm… El problema no és l’ús que altres fan d’una situació determinada, sinó la nostra pròpia incapacitat per tirar endavant un projecte d’esquerres alternatiu i majoritari.
Centrant-me exclusivament en el primer punt. Rajoy ni molt menys ha legitimat el seu mandat. Les seves polítiques han estat posades en qüestió per centenars de milers de votants gallecs i bascos. Això és el que ha succeït en essència en els darrers comicis. El PP ha reduït el suport electoral i s’ho hauria de fer mirar. Una altra cosa és que la representació al parlament indiqui el contrari. Per molts factors com la fragmentació del vot o la molèstia que s’han pres a Galícia gran quantitat de persones de fer cap a les urnes per votar nul, en blanc o a escons en blanc.