h1

Es possible una Syriza Catalana?

Octubre 17, 2012

Com no puc assistir al debat que es durà a terme avui a la meva ciutat entre diversos representants de les coalicions ICV-EUiA, CUP i Anticapitalsites sobre si és possible una Syriza Catalana, he decidit deixar la meva opinió personal al respecte, per escrit!

Que és Syriza? Al contrari del que molts plantegen, Syriza no simplement és la unió de tots els partits a l’esquerra de la socialdemocràcia i punt. A Grècia es varen presentar diverses llistes electorals al marge de Syriza, com els comunistes prosoviètics del KKE, els trotskistes d’Antrasya o els ecologistes dels Verds, amb més pena que glòria, tot sigui dit.

El que plantejava la coalició d’Alexis Tsipiras era quelcom diferent: aprofitar el desgast total de la socialdemocràcia  per ocupar aquest espai entorn a una idea simple que alhora era radical, però possibilista: renegociar el deute dins la Unió Europea i l’Euro, retallant el pressupost de defensa en comptes de la política social. Un concepte que va ser titllat de reformista per part de  KKE i Antrasya, però que va desfermar onades de terror als mercats i a Alemanya, que van fer una campanya de la por amb fugues de divises massives incloses. Senyal que havien donat al clau.

Es possible que això passi a Catalunya? A Catalunya si bé ens trobem amb un desgast força notable de la socialdemocràcia, aquest no es tan accelerat com a Grècia, ja que  aquí encara no s’han produït governs d’unitat nacional PP-PSOE o PSC-CIU (tot arribarà). Per altre banda els partits d’esquerres, així com els moviments socials han encertat totalment en denunciar les retallades i assenyalar els culpables, però han fracassat estrepitosament en proposar una idea alternativa, simple i engrescadora com a alternativa il·lusionant.

En canvi, la dreta i l’extrema dreta ho han fet de faula, doncs ens han venut eslògans i conceptes populistes que han calat molt ràpidament: “Primer els de casa”, “Espanya ens roba-Independència” i “El problema és la democràcia i els privilegis dels polítics”; falsos culpables, cortines de fum i conceptes fàcilment digeribles per persones no iniciades en economia o teoria política, però que tan sols beneficien als partits de dretes. Que jo no dic en cap cas que no s’hagi de debatre si es pot rebaixar el sou d’un diputat o que el dret de l’autodeterminació sigui important, però aquest no és el tema: els cotxes oficials o el suposat dèficit fiscal amb les regions pobres de la Península amb prou feines es xavalla en comparació als diners que invertim en salvar bancs, pagar el deute, el  frau fiscal o els diners que deixen de tributar les grans fortunes (no diguem ja el que ens costen les persones nouvingudes, que en realitat aporten molt més del que costen).

No sé quina pot ser La Idea Clau per aconseguir un mínim comú denominador que aconsegueixi fer una força d’esquerres potent, amb capacitat de governar i fer el sorpasso a la socialdemocràcia. Peró tinc clar quines característiques ha de tenir aquesta idea: 1) Ha de ser senzilla i entenedora 2) Ha de plantejar una dialèctica esquerra dreta i no democràcia-populisme o Barça-Madrid 3) Ha de ser alhora radical, possible i realista.

Es evident que de cara a les eleccions del 25N a cotrarrellotge no trobarem aquesta idea, però o hi comencem a treballar des de ja, sense sectarismes ni exclusions, o ja ens podem anar preparant per 23 anys més de Convergència al poder.

22 comentaris

  1. Ets conscient del que implica que les forces d’esquerres s’uneixin en una única coalició? Implica arribar a un acord de posicionsc on cadascú hauria de deixar de banda alguns dels seus ‘ideals’ i baixar de la figuera; les seves llistes electorals deixarien fora polítics de cada partit (i està clar que ningú es vol quedar fora i perdre l’oportunitat de viure 4 anys com un rei); i el més difícil de tot, haurien d’aconseguir triar un cap visible i ja m’agradaria veure quin seria el cap de llistes d’un partit que renuncia a ser-ho en favor d’un altre candidat d’un partit polític diferent.
    L’egocentrisme i egoïsme propi dels polítics no permet una coalició com aquesta, que és precisament el que li fa falta a l’esquerra catalana.


  2. Per arribar a en això el PSC hauría de dissimular que no es independentista i fer el ridícul que ja esta fent amb la seva indecissió en aquest tema, afluixar en les crítiques a CIU, com ja ha fet, i seguir el corrent, co ja han fet. IU/IC-verds jas`han posicionat, fent el joc a ERC per aconseguir quelcom, es el que tè ser tan “light”, i ERC es mè independentista que qualsevol cosa, això es el primer, el segòn i el tercer, el quart es la política d`esquerres.
    Aquí no hi haurá mai Syruzes ni c*ll*ns perque importen mès les banderes i les identitats que qualsevol cosa. Si encara molts hi retreuen el PSC per haver presentat com a president de la Generalitat un candidat d`orígen andalús. Tants anys de nacionalisme de totes bandes ens han convertit en una comunitat molt provinciana, tot i que ens creguem que som Suècia.

    Lamentablement, es el que en penso des.de fa mooolt de temps.


    • Et puc assegurar que la campanya de ICV-EUIA serà purament en torn l’eix social i en contra de les retallades de CIU, no pateixis que no veuràs estelades per enlloc.


  3. Crec que sense patrioterismes tindríem una esuerra com cal, veritablement internacionalista, sense peatges banderils de tercera regional. Si el que mès importa es la identitat, els pobles en tenim una, habitants de la terra, treballadors, explotats per els interessos dels mercats i les oligarquíes. Ja n`hi ha prou de banderetes. El día que Catalunya sigui independent, les oligarquíes serán locals(com ja ho son els de CUI, Esquerra i demés). Prou de pastanagues penjades d`un fil i d`”orelleres”(no se con s`en diu en català).

    I per cert… SALUT I REPÚBLICA!


  4. Em sembla que es considerar el déficit fiscal “xavalla” és molt adequat (16.000M€ << 100.000M€), però aixó no treu que més val 16*10^9 en mà que 10^11 volant.


  5. cullons i tu et dius marxista? que tal la idea de nacionalitzar els mitjans de producció? no cal tampoc inventar gaire, es tracta d’aplicar el coneixement que ja tenim.


    • Com a objectiu a llarg plaç no et dic que no, com a proposta realista i aplicable a curt termini per sortir de la crisi no. Simplement no resulta verosímil, ja que no tenim els mitjans per aconseguir-ho.
      Recorda que el marxisme es una doctrina materialista i inductivista que parteix de l’anàlisi objectiu de la realitat, no d’una utopia metafísica pre-existent (com el socialisme utòpic).


      • efectivament, diferència entre tàctica (moviments a curt termini) i estratègia (quin és l’objectiu final, ergo la construcció del socialisme). El que no pot ser és que aquestes decisions que tu mal anomenes “realistes” ens allunyin del nostre objectiu i desmobilitzin a la classe obrera. La construcció del socialisme no és una opció, és una necessitat i la nostra responsabilitat és generar discurs per tal que la classe treballadora s’organitzi per prendre el poder. I això fins que els partits “d’esquerra” no ho tinguin clar no avançarem junts. És absurd parlar de “front d’esquerrer” “syriza” o el que et doni la gana quan no es comparteix l’objectiu final (i no és comparteix perque es fan anàlisis de la realitat diferent)


        • I no contempleu una aliança electoral ni a nivell tàctic amb cap altre formació política? Mai?
          ICV i EUiA fem anàlisis molt diferents de la realitat o dels objectius a llarg plaç i en la dècada i mitja de coalició només han votat diferent un cop en una votació al Congrés!


  6. Curt i ras: no, encara no. Potser si la crisi ens escanya encara més aquesta opció podria agafar força.


  7. Llastima que no hagis pogut venir. Y sí ,el renegociar el deute es reformiste, no pagar-lo es just.


    • Coses de la feina! Espero que hagi anat bé!
      Una re-negociació del deute hauria d’implicar implicar una quitança del total o gran part, després d’una auditoria que decidís quina part d’aquest deute és legítima i quina son interessos absurds. Un impagament unilateral que impliques l’enfonsament sobtat de la banca o un canvi de moneda, provocaria una inflació estratosfèrica acabant amb els pocs estalvis dels treballadors, situant-nos en una situació similar a la d’Alemanya l’any 1930; crec que es precisament l’escenari que Syriza volia evitar.


      • Un impagament no seria acceptat pels creditors, tant és si és parcial com no, tant si és amb una auditoria prèvia o no: si ens hem de ficar legalistes, la pròpia legitimitat de tot el deute públic està reconeguda per la Constitució, si ens hem de ficar cínics, ningú no accepta de grat que no li tornin els diners. Com a mínim, una decisió unilateral permet guanyar un temps que ens és preciós, davant l’alarmant crisi social que vivim (com a Argentina).

        Pel que fa a la reintroducció d’una moneda, són nombrosos els casos, de 1945 ençà, en què fortes depreciacions de la moneda (com la d’Espanya al ’92) no han estat (hiper)inflacionistes, i fins i tot si es produís una acceleració de l’augment dels preus no m’estranyaria que fos benvingut per molts treballadors (sobretot, dels que estan hipotecats, que veuen com llur deute cau). Per la resta, si la inflació efectivament provoqués efectes redistributius indesitjats, ens queda sempre el recurs a una política fiscal més equitativa (com a Argentina).


  8. El tacticisme fou potser una arma electoral, però un nucli important de votants devia saber que la proposta de Syriza no era ni possibilista, ni realista (i que a això es devia que Els Verds i Esquerra Democràtica es quedessin fora), perquè la UE no l’acceptaria.

    El que sabia és que a diferència d’Hollande (que tanmateix, en el seu rebuig al darrer Tractat, es mostrava igual de possibilista i realista), Tsipiras seria capaç de rebel.lar-se i pilotar, si no se li deixava alternativa, una transició fora de l’euro. I ho sabia perquè Syriza manté des de 2001, quan la socialdemocràcia era triomfant a Grècia (i a la UE), un anàlisi essencialment rupturista del capitalisme, sense concessions envers l’esquerra oficial.


  9. No veig les forces de l’Esquerra catalana per la labor. Una cosa és que hi hagi converses, una altra és que vulguin fer-ho.

    Hi ha una part d’Egos en tot això. Potser en la Unió hi veuen una amenaça per a la seva pròpia supervivència com a Partit, més que no pas una oportunitat d’avançar i de ser més forts front la dreta.


  10. Justament ahir reflexionava sobre aquest mateix tema. I la meva conclusió és que totes dues bandes tenen molt més en comú del que elles mateixes pensen.

    http://revoltaalfrenopatic.blogspot.com/2012/10/el-despertar-del-federalisme-catala.html


  11. “No sé quina pot ser La Idea Clau per aconseguir un mínim comú denominador que aconsegueixi fer una força d’esquerres potent, amb capacitat de governar i fer el sorpasso a la socialdemocràcia. Peró tinc clar quines característiques ha de tenir aquesta idea: 1) Ha de ser senzilla i entenedora 2) Ha de plantejar una dialèctica esquerra dreta i no democràcia-populisme o Barça-Madrid 3) Ha de ser alhora radical, possible i realista.”

    ¿Què tal si li afegim tints d’honestedat i per primera vegada la hipotètica força juga a fer entendre les dues cares de la moneda de les decisions que vol prendre? En funció d’aquesta condició potser pugui ser tant radical com vulgui i s’apropi al realisme. Només si situa a la realitat a l’electorat abans de passar a les propostes.


  12. el problema és que la CUP serà un gran impediment per un unitat a la Syriza. Amb la CUP o hi estas o passes a ser un rival. Preparem-nos a l’estrena parlamentària dels que es creuen ser la única esquerra.


  13. […] i no del capital. No es pot crear política de l’antipolítica, es una contradicció lògica. Com ja vaig dir, l’esquerra només la pot unir la defensa del treball per sobre del […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: