h1

Els 10 errors de Pere Navarro al capdavant del PSC

Setembre 30, 2012

1)No ser diputat al Parlament i no deixar de ser alcalde: no és seriós que el cap de la oposició no estigui de cos present al espai polític pensat per escenificar  el combat dialèctic entre forces polítiques, deixant a una glòria passada i cremada com Joaquim Nadal per aquesta tasca, creant, a més, un doble discurs i una polifonia que confon a l’electorat. Per altre banda la dualitat alcalde de Terrassa – líder del PSC es una esquizofrènia bipolar del tot prescindible.

2) Fer una executiva mediocre i pilota, mentre purga als dissidents més vàlids: Núria Marín responsable de medi ambient? Ens hem tornat bojos? És alcaldessa de la ciutat amb menys espais verds per habitant de tot Europa, la mateixa que es volia carregar Can Trabal, la darrera zona agrícola de l’Hospitalet, per fer-hi blocs de ciment! Mentre estant es dedica a fer purgues estalinistes al grup parlamentari apartant a talents tan vàlids com Higini Clotes,  Marina Geli o Rocio Martínez Sampere.

3) No tindre una opinió única sobre Eurovegas: arrel de la seva executiva dèbil i desorientada, en cada territori han agafat una opinió diferent sobre un dels temes més candents de l’actualitat política: Eurovegas. A Barcelona i Hospitalet han tingut una oposició frontal, al Prat ambigua i a Cornellà, Sant Boi i Gavà absolutament a favor. Això és un partit o una olla de grills?

4) Apostar a cavall perdedor al Congrés del PSOE: El PSC va posar tots els seus delegats al cistell de Carme Chacón, renunciant al grup propi i a fer cap esmena de contingut federalista per tal de no perjudicar la seva candidatura. Un cop Chacon va ser derrotada, Rubalcaba va aprofitar per ningunejar als socialistes catalans que es van quedar sense cap mena d’espai ni veu dins del PSOE.

5) Pactar el PAM amb Trias a Barcelona: Després de passar a la oposició per primer cop en democràcia, el PSC de Barcelona renuncia a plantar cara a CIU i li vota el PAM, sense entrar al Govern municipal i a canvi de res. Es a dir, un si però no,de nou confusió i ambigüitat. I evidentment el que passa a la capital catalana té transcendència nacional!

6) Salvar a Artur Mas d’haver de comparèixer pel cas Palau (vídeo): De nou complicitats i amiguisme amb la dreta al Parlament, en un tema com la corrupció econòmica dels partits polítics, de tanta sensibilitat per part de la població afectada per les retallades.

7) Canviar d’opinió constantment respecte a la Manifestació del 11S i l’independentisme: Primer fa una oposició frontal i la menysprea, quan veu que la cosa va de debò diu que realment la manifestació no es per la independència, però segueix sense donar-hi suport; posteriorment carrega frontalment contra l’independentisme, fent una aposta pel federalisme que no comparteix el PSOE per, al dia següent, dir que els independentistes tenen lloc dins el PSC. Navarro guapo, si no saps que dir, no diguis res, calla com Rajoy  i parla de temes socials. Tenint en compte que el 56% dels votants del PSC estan a favor del dret a decidir, la ficada de pota és històrica. Una cosa es denunciar la manipulació de CIU-ANC per tapar les retallades i divinitzar Mas, com faig jo, i una molt diferent es passar-se de frenada i acabar quasi defensant el nacionalisme espanyol.

8) Renunciar a l’herència del Tripartit: Si, d’acord aquell govern els va fer perdre molts diputats, però en comptes de defensar les moltíssimes coses bones que van fer els dos únics executius d’esquerres catalans des de 1939, no en volen ni sentir a parlar. Llavors quines son les aliances del PSC? Un front espanyolista a la basca amb PP i C’s? Sociovergència?

9) Fer unes pseudo-primaries de mentideta: Unes primaries entre Tura i Navarro on només podien votar Consellers Nacionals i no els militants és democràcia? Es a dir, els centenars de persones que formen les bases del partit no tenen dret ni a decidir qui és el seu candidat a Presient/a? I perqué els volen? Per enganxar cartells i pagar quotes? Això per no parlar del numeret dantesc de donar 30 minuts als candidats per buscar avals. A que juguem? A fer una ginkana d’esplai??

10) No tenir absolutament cap proposta positiva i engrescadora mínimament creïble: No estan a favor d’un nou horitzó nacional per Catalunya, ni el seu federalisme es una aposta versemblant quan Rubalcaba passa olímpicament. No es poden presentar com a enemics de les retallades quan ells les van iniciar al dictat dels mercats. No poden oferir un canvi democràtic en la línia 15M quan son incapaços de fer primaries. No tenen un líder creïble i il·lusionant, ni cap aliat per arribar al Govern. No es poden presentar com la oposició anti-CIU quan li tapen la corrupció i salven els mobles a Trias. En un moment d’auge antipolític i  on molta gent ho està passant molt malament, igual tindre algun projecte de país que vagi més enllà de repartir-se càrrecs, no estaria de més.

16 comentaris

  1. A un meu amic, socialista, el pobre, l’altre dia, picant-li amablement l’espatlla li vaig dir: “nen, us pensàveu que amb en Montilla havíeu tocat sostre, però t’he de felicitar, encara us quedava en Navarro!”. Res, a canvi dels “catxondeius” que s’havia dut ell una pila d’anys amb mi ^^


  2. Pobre Pere Navarro, al Titànic socialista no hi qui vulgui pujar-hi. Ara que potser veurem a la Chacón com a nova esperança pel PSC… no hi veig sortida.


  3. si treuen un sol vot a les properes eleccions, serà un miracle. La devallada pot ser històrica o histérica.,


    • Vots tindran perqué tenen una base militant molt sòlida, acostumada darrerament a votar a disgust i a contracor el que els hi fiquin al davant, tot i que no els deixin participar a les primàries.


      • El problema es que l’any 1999 van tenir 50 escons. Avui podrien quedar entre 25-18 escons, depenent de l’enquesta. És molt bèstia i és un problema. Podem fer ji-jí i já-já, però estem a punt de quedar-nos sense oposició, perquè CiU arribarà a l’absolutista.


  4. Hola. Et comento el que penso dels teus punts, que ja t’he dit que els trobava prou bé.. Una consideració prèviaconvé que separem quins elements es relacionen amb Navarro i quins amb el PSC. No tot el que passa pot ser culpa de Navarro.

    Ara als punts:

    1) No ser diputat al Parlament i no deixar de ser alcalde. El de no ser diputat no se li pot atribuir a ell, ja que no era possible i el ventall d’opcions de candidats parlamentaris es limitava a Iceta, que no dic que no hagués pogut ser una opció, però no encaixava en la “voluntat renovadora”. Evidentment deixar més temps a Nadal de cap de grup, quan és del sector dretà del PSC (perdó, catalanista), no era lògic (clar que Navarro tampoc em sembla massa esquerranós precisament..). Quant a ser alcalde: si la presidència de la Generalitat és compatible, per què una alcaldia no?

    2) Fer una executiva mediocre i pilota, mentre purga als dissidents més vàlids: l’executiva la fan els de la cuina i només indica a qui li deu el càrrec. No crec que això sigui culpa seva.

    3) No tindre una opinió única sobre Eurovegas: estic d’acord, la podia haver imposat, encara que estem un altre cop en les dependències i Navarro no sembla un líder fort. Amb tot, és un tema en que cap partit d’esquerres té una opinió única ara per ara, un cop el nom ha canviat per Barcelona World. Hi ha discrepàncies arreu, més o menys soterrades…

    4) Apostar a cavall perdedor al Congrés del PSOE: era una altra actuació que venia donada, però si que hagués estat hàbil deixar algú per lliure amb Alfredo. De fet la C. Chacón es el que va fer amb Zapatero, colar-se pel seu compte a la candidatura.

    5) Pactar el PAM amb Trias a Barcelona: jo això no crec que sigui culpa seva, perquè el C. Martí fa el que vol. De fet tots els primers secretariats de la província barcelonina semblen regnes de taifes (veure el teu punt 4). Està bé la diversitat però en aquest cas fa olor d’interessos particulars.

    6) Salvar a Artur Mas d’haver de comparèixer pel cas Palau: sí, però no sé si s’ha enterat gaire gent.

    7) Canviar d’opinió constantment respecte a la Manifestació del 11S i l’independentisme: en general d’acord, però tampoc és que defensi el nacionalisme espanyol, sinó la posició del PSOE. És complicat aquest tema, estàs atrapat entre dos nacionalismes. Si socialistes ja sabem que no són i en matèria nacional no estan en cap bloc, què és el PSC? Com algún no alimenti el camí del mig, que és el federal, des d’Espanya però també a Catalunya (complicat amb ICV en posicions netament independentistes, cada cop menys disimulades), es difícil que s’ensurtin.

    8) Renunciar a l’herència del Tripartit: d’acord, però si has negat tres cops al Tripartit, és difícil reivindicar-lo. Errades del passat!

    9) Fer unes pseudo-primaries de mentideta: totalment d’acord, el mínim era que votés la militància i no era tan complicat. A més ha tingut temps de sobre de fer primàries amb temps. El que passa és que el PSC és un partit molt tancat i molt endogàmic. Clar que no és l’únic, que jo sé d’uns més d’esquerres que sempre escullen els seus candidats “a la búlgara”. (en alguns casos, fins i tot fent primàries amb unicandidats).

    10) No tenir absolutament cap proposta positiva i engrescadora mínimament creïble: totalment d’acord. Avui precisament l’exposició de Navarro denotava aquesta falta d’horitzó. La major part del temps l’ha dedicat a temes sobirans, per manifestar-se no independentista, diu tres o quatre cops socialdemocràcia i mai socialisme, quan ara per ara, un discurs d’esquerres que vagi en altres direccions ens fa molta falta.

    En definitiva, pinta malament per al PSC en les eleccions, però confien en seguir sent l’alternativa natural, igual que el PSOE a Espanya. I en els temps que vivim poden haver molts daltabaixos… Però així és el PSC dels capitans…


    • Moltíssimes gràcies per l’extens comentari!!

      En quant al punt 9, si et referies a ICV, presentar una candidatura a primaries es molt senzill i només cal l’aval de 50 militants. Si només se’n presenta un… tampoc podem obligar a qui no vulgui no? I amb la de escissions i trifulgues internes que hem tingut al llarg de la història, una temporada de tranquil·litat tampoc fa mal!


      • No nomes es un problema d’icv, penso tambe en algu mes. Tal i.com ho veig, les primaries tenen sentit com a mitja de participacio democratica. Si compleixen la seva funcio, es totalment esperable que hi hagin diverses candidatures. Si no, es perque predomina la cultura dels pactes secrets, els poders opacs i les designacions cupulars. En primaries reals tots els vots valen igual; en les ficticies,hi ha uns quants que ja han decidit qui sera candidat.


  5. El principal problema de qualsevol candidat és el canvi d’opinió constant, la manca de posicionament en segons quins aspectes de la realitat política. Això fa que perdin credibilitat a marxes forçades.


  6. […] de lideratge, tacticisme frustrant, veu pròpia inexistent i falta de connexió amb la realitat. Alguns exemples els tenim ben […]


  7. Potser en Navarro no és el millor líder, però també aquestes eleccions anticipadíssimes han agafat els socialistes en calçotets i no han tingut temps de preparar una candidatura en condicions, és a dir amb possibilitats de remuntar.

    En fi, que repeteixo el que ja he dit altres vegades: que si han de perdre vots prefereixo que vagin a ICV que no pas a altres candidatures dretanes i/o populistes.


  8. Com diu Pere Jp , és molt bèstia si mires d’on venen i cap a on van.
    De tota manera la pregunta que ens hem de fer la gent de l’esquerra és com aconseguir el sorpaso, es a dir que una esquerra que atengui les classes popular i no la confortabilitat del capitalisme*, relegi a la socialdemocracia espanyola a Catalunya al paper d’una força residual.

    *És el significatiu canvi de la socialdemocràcia euopea ,que ha passat de lluitar pel confort dels treballadors, amb la creació de l’estat del benestar a ser el darrer baluart de confortabilitat del capitalisme.


    • Doncs si: per primer cop tenim el sorpasso a tir de pedra! A veure si estem a l’alçada!


  9. N’estic bastant d’acord amb tot el que dius.

    Em sap greu la deriva del PSC perquè penso que en aquests moments (que jo crec són històrics) faria falta un PSC sòlid, amb un projecte clar, ferm i discutit amb les seves bases.

    Els esdeveniments socials i polítics se’ls han menjat. Han reaccionat tard i malament.

    Veurem que en pensen els seus votants, no tant els seus de sempre (que aquests imagino que els seguiran sent fidels), sinó tots aquells de caire més català que potser no se senten del tot representats per aquesta cúpula dirigent.

    On eren tots aquests Federalistes quan a Catalunya i a l’Estatut li queien cleques per totes bandes? Surten ara perquè hi ha una part important que demana la independència?


  10. Abundant en la davallada.No cal buscar-la només en l’actitud o ineptitut dels socialistes catalans, ni personalitzar-la en Navarro, és tot una corrent d’opinió majoritària d’un partit que a projectat un espanyolisme etnicista hereu dels pares d’alguns que eren falangistes:


  11. A veure… és que no tinc tant clar que el vot majoritari socialista se’n vagi només o majoritariament cap a ICV-EUIA. D’una banda, perquè el vot més “catalanista” pot marxar en bona part a CIU o ERC. De l’altra perquè el vot més “espanyolista” pot tenir derivacions cap a formacions com Cs o UPYD, o el propi PP.
    En relació a derives espanyolistes, jo no tinc cap simpatia pel PSC ni Pere Navarro, però seria bó no confondre el nacionalisme franquista de Fernández Vara amb una mera posició federalista (sigui tardia, sincera o no). I la veritat és que tot aquest tema dels extremenys i altres tipus de tonteries per dividir als treballadors ja cansen. D’una banda per part dels espanyolistes que utilitzen l’anticatalanisme com a forma de mobilització social; de l’altra, aquells que aprofiten per traçar missatges sobre una catalanitat enfrontada a una suposada inferioritat de la gent del sud (en cap cas em refereixo al comentarista anterior) o una Catalunya en essencia democràtica… i els espanyols confonent la part amb el tot com a gent arcaica… Seria necessàri que determinada gent de l’Esquerra independentista assumis, que si alguns no som independentistes és per les ganes que tenim de destruir un estat que no va trencar amb el franquisme i perquè volem un marc ampli per compartir lluites amb gent d’altres pobles d’Espanya amb aquest objectiu. Ara venen eleccions i això sol fer canviar els discursos. Esperem que es parli també d’altres coses. La hegemonia del nacionalisme és total sigui aquí o més enllà de l’Ebre.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: