h1

Viure sense cuinar

Setembre 25, 2012

Cuinar és una pràctica obsoleta i anacrònica en els temps actuals. Tenia un sentit en una època anterior a l’emancipació de la dona, quan la divisió sexual del treball permetia que els homes es dediquessin a l’esfera pública del treball i la seva muller  podia dedicar tot el seu temps a pelar patates i batre ous.

Afortunadament el feminisme i el microones ens han permès alliberar-nos d’aquesta absurda pèrdua de temps, de la mateixa forma que la rentadora ens ha permès oblidar-nos definitivament de fregar la roba a ma. Els plats pre-cuinats a preus rebentats permeten sobreviure perfectament a una persona independent sense haver de passar per la cuina més de 5 minuts al dia: el temps en que es triga de passar un producte de la Sirena del congelador al micro.

Ja fa tres anys que visc independent i dono fe que es possible alliberar-se d’aquesta pesada i feixuga  càrrega decimonònica que suposa manipular aliments per tal de fer-los digeribles. Si, val, el meu xicot està entestat amb no-se-que de la salut i s’obsessiona en fer amanides fresques, com si les precuinades no fossin prou bones i per compromís conjugal a voltes l’he d’ajudar a pelar pastanagues i cogombres. Poc més.

I no em vingueu amb que els pre-cuinats son cars: us asseguro que a La Sirena amb 3 euros feu dos plats i postre, a veure en quin mercat trobeu aquests preus! Amb el que m’estalvio puc anar un cop a la setmana a un restaurant i menjar quelcom cuinat per algú professional. I les llegendes urbanes sobre com de cancerígens o insostenibles son, m’ho demostreu amb un estudi científic a la ma.

Ho sento, però crec que en aquesta vida hi han massa coses importants a fer com per perdre temps entre plats i olles!

19 comentaris

  1. el meu pare pensa tot el contrari… http://escacicuina.wordpress.com/

    ;P


  2. Estic d’acord amb que es pot sobreviure a base de pre-cuinats, però crec que hi ha un punt mig. Jo em passo a la cuina poca estona, però intento cuinar jo mateix (encara que sigui un arrós a la cubana) Ara, no em demanis que et faci uns canelons perquè em fa mandra pensar en les hores que m’hi hauria d’estar!!


  3. De la bugada, d’acord, no tornaré tampoc jo a rentar a mà. Del cuinar, home, de tant en tant, que tampoc sempre, pot arribar a ser un plaer (sentir les oloretes, veure que ha sortit una cosa maca deguda a tu mateix,…)
    PODI-.
    http://www.podi-podi.blogspot.com


  4. No m’estranya el que dius, d’algú que viu del tòpic barroer i que es creu un intel.lectual quan fa un copy-paste de la Viquipèdia què se’n pot esperar? La cultura té moltes facetes i la culinària ens omple el sentit del gust i ens sadolla de plaer. Segueix comprant congelats i plats precuinats de 3 euros. Jo em gastaré una mica més, compartiré cuina i taula amb la persona que estimo i passaré una llarga estona fruint en companyia i de forma amable, lenta i reposada d’una meva creació que regaré com sempre amb el més adient fruit de la vinya. Bon profit.


    • Si el meu blog és un copipaste de Viqupedia i tan barroer, quina consideració et mereixes tu mateix que perds el temps llegint-lo constantment i deixant-hi comentaris i ni tan sols has tingut un miserable bri de cordura per adornar-te del to irònic de tot el blog?

      Gaudeixo de la cuina com a un art quan la fan els que en saben, i poden, faltaria més.

      Celebro i envejo que tinguis temps i condicions econòmiques per dedicar-te a l’aute cuissine per plaer. Jo soc un proletari, quan visqui de rendes feudals o plusvàlues com tu igual m’hi animo!


  5. Quan l’edat et faci la broma de passar-te pel damunt, els precuinats apareixeran de cop en forma de pneumàtic ancorat a la cintura. Aleshores m’ho expliques, guapo. Per cert, els precuinats són caríssims, al preu cal sumar-hi la quota del gimnàs ^^


    • Has de saber Clídice, que tota la vida he tingut complexe d’esquelet anorèxic i he envejat els mitxelins! Ningú es conforma amb el que té!


  6. A mi em passa el mateixi, però reconec que darrerament miro més la composició dels aliments que compro, un tant espantada pels ingredients que abans no digeriem i avui assimilem…sense saber ben bé les conseqüències d’alguns d’ells,


  7. Ets un provocador nat! A casa cuina la dona, que arriba abans que jo a casa. Si visqués sol, crec que cuinaria, però vaja… Una abraçada.


  8. si fins hi tot he sentit que hi ha gent rara de collons et dirà que els hi agrada cuinar!


  9. Arqueòleg…¿Que dius? La cuina es un art per al qui li agrada i tè temps. No pots comparar el cuscús precuinat amb el que fa la meva cunyada, fet amb temps i amor, amb el temps de cada cosa ben calculat i la bona preparaciò dels condiments i les espècies… Estic d`acord en que el precuinat et soluciona el problema temps, però un bon plat preparat amb temps per una bona mà…
    Jo mateix estic aprenent a marxes forçades sense esser un geni, pero es un art a disfrutar.

    ZERO NEGATIU PER A TU, HAHA


  10. ¡¡Oh!! Per fi un punt en el que discrepem! ALELUYA!

    No estic gens d’acord amb tu en RES del que has escrit. Fem la cuina una càrrega masclista i decimonònica en quant l’associem amb la dona. Cuinar és un hàbit molt important per a la salut mental i no només cuinar, sinó cuinar bé.

    Crec a més que la cuina és un fet cultural mediterrani imprescindible i una riquesa que mai s’hauria de perdre, a més de que cuinar és un trencament de la rutina laboral/esclavista en la que ens estem sotmetent (i no, no ho dic en conya).

    El precuinat, a més, està més extés en societats més neoliberals. Al Estats Units l’esclavitut laboral ha portat a un consum salvatge de menjar preparat, ja que no hi ha temps per a fer una cosa tan relaxant com cuinar. A més, aquest menjar és més barat i popular en detriment de la qualitat. Així l’àuge del precuinat porta a eliminar conreus tradicionals i substituir-los per monocultius transgèncis o explotacions massives de bestiar per a seguir, així, baixant i baixant el preu del precuinat i el menjar barat. ¿Resutat? Alteracions en l’edat d’inici de l’adolescència en nens de classes baixes, destruccions del ‘camp’ tradicional, impossibilitat de crear cultius ecologics, obesitat, problemes coronaris… (et recomano el documental ‘Fast food nation’)

    Això volem aquí perque les feministes són tan masclistes que creuen que cuinar és cosa de dones? Doncs carreguem-nos el Parc Agrari del Llobregat perque, total, ¿de què serveix tenir tots aquells horts si preferim comprar el menjar preparat a tal o qual macro-cadena d’alimentació que compra, a la seva vegada, els productes a macro factories d’hivernacles o d’explotació animal?

    Deixar de cuinar no té res a veure amb el feminisme, té a veure amb l’explotació laboral i l’erradicació d’un dels 3 pilars del sindicalisme: les 8 hores per la llar. Hem d’ensenyar als nens a menjar bé, a viure d’una forma sana i, també, a entendre que la nostra riquesa no només es mesura en el compte de resultats de les empreses, sinó en la nostra natura i en el manteniment i modernització dels cultius.

    Per tot això i molt més, és tan important cuinar.

    (apa, té!)


    • Sé que tens raó, ho sé! No puc rebatre res del que has dit… peró no! No! Es superior a mi, no puc passar més de dos minuts dins una cuina!! Son les 23:05h acabo d’arribar de la feina, he sortit a les 11:30h del matí i no, no em posaré a pelar patates ho sento.

      Tots els meus amics estan ficats en una cooperativa de productes agrícoles, i em sembla genial, però jo ja els he dit que fins que no obrin una línia de precuinats a mi no m’esperin.

      Has de saber que el meu xicot m’obliga a seguir dietes naturals i menjar unes coses verdes anomenades “verdures” o algo així, així que en el fons suposo que no dec destruir tant tant el planeta i la meva salud!


      • Jo vaig cambiar la meva dieta al 2010, passant d’una dieta rica en fregits, carns vermelles i precuinats a una rica en verdures, peix i carns blanques (comprant més verdura biologica, traient el consum de pà blanc, reduint la llet a la mínima expressió…) i vaig perdre 20kg.

        Menjar bé és part del benestar personal. Bé, és un consell. I paro, que començo a semblar sortit d’un programa per a tietes de TVE o, pitjor, de TV3.


  11. Què es pot esperar d’una persona que té enllaçat el bloc d’Alaska i Mario?😉 Res de bó …. Jo també visc de congelats i d’arròs cuinat en totes les seves múltiples varietats. M’agradaria veure algun dels plats d’aquests genis de la cuina…


  12. Doncs jo m’he muntat un hortet a la terrassa de casa i verduretes gratis! (Sense comptar la costosa inversió inicial en terra i testos)


  13. Al llarg de la meva vida, en el tema de la cuina i del menjar, crec que he passat per totes la facetes.

    La que més agraeixo és la d’un bon àpat preparat a casa, després sortir on sigui a menjar alguna cosa.

    Ara bé, hi ha hagut llargues temporades en que per feina o estudis arribava a casa a deshores, llavors he tirat del que fos.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: