h1

ECCE HOMO: Amateurisme i intrusisme en la Cultura

Agost 30, 2012

A mi no m’agradaria que m’operés del cor una iaia inexperta, per molt bona voluntat que tingués, ni deixaria els plànols de la construcció d’una casa en mans d’algú que no entengués un borrall d’arquitectura. A que es deu doncs que en el terreny de les professions relacionades amb la cultura l’intrusisme està a la ordre del dia?

Més enllà de les bromes i el cinisme en el cas de la surrealista restauració de l‘Ecce Homo, ens mostra un cop més com l’administració pública, responsable de la salvaguarda i la conservació de tots els bens culturals i patrimonials, fa cas omís de les seves responsabilitats legals amb una vergonyosa deixadesa i l’Església Catòlica, propietària d’una quantitat incomptable d’obres d’art, agreuja aquesta ignominiosa actitud encarregant feines a la caritat, en comptes de la professionalitat.

Però això no ve de la crisis eh! No us penseu pas! Quan jo ja treballava en l’arqueologia pública catalana en ple auge de la bonança econòmica, juntament amb persones llicenciades i amb àmplia experiència demostrable com jo, hom podia trobar jardiners, ionkis ex-presidiaris, ninis semianalfabets que no havien acabat la ESO, persones amb greus trastorns psicològics que els duien a tindre actituds violentes i un llarg etcetera. Cap d’ells havia sentit a parlar mai de neandertals i no sabien si els romans anaven abans o després dels dinosaures; però això si, cobraven la mateixa merda que teníem com a sou, que els que estàvem llicenciats.

Ja em veieu a mi fent de monitor esplaienc, explicant detalladament perqué els ossos humans no s’havien de matxucar amb un pic, que igual no era molt bona idea emprar el martell pneumàtic per jugar a fer-se pessigolles, o que la ceràmica de diferents Unitats Estratigràfiques no es podia barrejar alegrement… I la Generalitat, encantada de la vida. Per tal d’abaratir el preu de les intervencions arqueològiques en les obres públiques, com si excavaven orangutans ensinistrats.

En aquest país la inversió en cultura es resumeix en futbol, folklore caspós i patriòtic, curses de braus (o correbous) i sobretot molta festa. Els museus morts de pols i fastig, com l’Arqueològic de Montjuïc on es varen canviar les etiquetes de les vitrines fa poc per primera vegada… des de 1933! Francesc Macià encara vivia! Sobretot no invertim ni un cèntim en Cultura eh, no fos cas que atraguem el turisme de qualitat i formem ciutadans cultes i crítics amb el poder. Això mai!

Anuncis

24 comentaris

  1. Tens tota la raó, el món dels Museus catalans és desolador. Personal endollat des de l’epoca franquista, poc qualificat, estat ruinós i bones col.leccions tancades en magatzems que no es desinfecten mai i on tot es fa malbé. He vist llegats que no s’han obert des de abans de 1936! Ni per curiositat, ni tan sols per inventariar!
    Això si, el personal tocant.se les parts tot el dia i fent la feina els contractats. Aquets són els funcionaris que ens desprestigien a tots, tant als docents com als sanitaris. Aquests son els funcionaris que cobren com a titulats (perqué s’han tret la carrera en hores de feina i fent “favors” als de la Universitat) i no saben ni utilitzar el correu electrónic. (Es veritat, un “cap de comunicació” d’un gran Museu de Bcn, so sap fer anar l’ordinador!) i ens parlen de que amb Bolonia hi haurà excellencia!
    Senyors fem una mica de “neteja” a casa abans de deixar sense feina als professionals i els joves. Fora els ganduls dels llocs de treball que han arrabassat des de la transició!


    • Doncs si! I el pitjor de tot és que aquests funcionaris inútils es creuen Deus. Ai pobre de tu que se t’acudeixi dur-lis la contraria! Ells que porten dècades parasitant aquella institució es creuen que els peces i el discurs museístic son propietat seva, no els vagis a canviar una coma!


  2. No puc aportar el punt de vista crític i professional vostra al tema dels Museus, però com a usuari dels mateixos us he de donar part de raó. He anat a museus de Barcelona ens els qual m’he sentit transportat al segle XIX per l’estat de les instal·lacions.

    Certament s’han fet passes endavant però encara hi ha molt (massa) recorregut a fer. Ara hi ha debat amb el nom del MNAC (quan el més important és el contingut i la manera d’explicar-lo) però no s’han preguntat com fer que els turistes hi arribin (millorar les entrades a les guies oficials, parlar amb les majors internacionals. Segur que el nom és important, però també ho és el preu de l’entrada, la publicitat per ser conegut, els transports que t’hi apropin.

    Pel que fa a la professionalitat, què dir? Totalment d’acord, no es pot deixar en mans de profans allò que solament han de manipular mans professionals.


  3. a part de donar-te la raó no se m’acut res més, o sigui que això, tens raó i encara es diu massa poc.


  4. Mai et podrà operar una iaia ben intencionada (o sí, si ho fa il·legalment) o et podrà fer d’avdocat el teu lampista. I per què no? Fàcil: perquè són feines col·legiades, amb un registre, un carnet, una pràxis concreta i un reconeixement que et dona el col·legi i que et permet tenir uns ‘honoraris’ concrets, a més d’una força sindical o pseu-sindical contra els abusos patronals. A Estats Units, França, Alemanya o Suècia col·legiar-se és OBLIGATORI. És més, no pots treballar a l’audiovisual si algú que ja està al sindicat no et recomana per entrar-hi.

    A la meva feina, la del so, l’intrusisme va a l’ordre del dia. ¡És alucinant! Tothom sap fer la meva feina! Qualsevol nenet que sap trobar el botó de ‘play’ en un iPod i que fa de DJ amb un PC barat a les festes del poble, es pensa que sap ‘de so’. El ‘do it yourself’ troba un terreny perfecte per extendre’s com un virus quan no hi ha la protecció d’un col·legi professional o un sindicat… Mirem les aberracions de youtube, els videos casolans horrosos que fan algunes empreses… tot per estalviar-se a al professional.

    D’altra banda, no hem de responsabilitzar a una pobre senyora que, amb tota la seva bona voluntat, ha intentat arreglar-ho. Hem de responsabilitzar al capellà per permetre-ho i a les administracions pel descontrol. La pallíssa a aquesta senyora em sembla injustificat.


    • Si, si, completament d’acord. A la iaia ni l’he anomenada, ella tenia la millor intenció, la única responsable és l’administració pública que permet aquest descontrol i afavoreix l’intrusisme.


  5. En aquest país la sanitat, l’educació i la cultura són secundaris (fins i tot terciaris) Són més importants els peatges, els Bancs i els pactes fiscals.


  6. Totalment d’acord amb tu arqueòleg. Realment els oficis culturals tothom es veu capaç de fer. Segons sembla per fer història no cal haver estudiat res, només cal tenir una mica d’idea i escriure, així ja ets historiador.

    I no parlar ja dels responsables culturals, perquè en els museus si mires els responsables te’n dónes compte que qualsevol pot ser director. Però, en un museu d’art no estaria bé que fos un historiador de l’art? la resposta ésque no cal, tampoc cal saber gaires coses d’art.

    T’ha oblidat un dels llocs on l’amateurisme es dóna més, la història local, allà tothom es veu en cor d’escriure i investigar. És veritat que molts fan una bona feina, però quan vagis tu com a historiador i els contradiguis (amb investigacions científiques), o demanis les fonts de la seva recerca, més val que marxis del poble, que seràs lapidat i marcat com a contrari del poble. I per què vaig estar estudiant jo?


    • Doncs si!! El món local és una petita escala de els misèries humanes, on veritablement existeix un caciquisme historiogràfic parasitari important!!.


  7. Molt bona reflexió, aquesta de l’instrusisme a les tasques artístiques, museístiques i de difusió de la cultura. Dóna per molt més el tema.
    Això de l’Ecce homo quan ho vaig sentir em va horripilar i ho vaig trobar totalment surrealista. Això sí, he de dir que em va saber més greu per la pobra senyora, potser massa vilipendiada, que pel quadre. Jo tampoc no conec la realitat de primera mà, però crec totalment les teves paraules sobre els “arqueòlegs” amb els quals has treballat i totes les altres situaciones que exposeu. Això és perquè, d’una banda, cal professionalitzar-ho públicament (suposo que això dels col·legis pot ser una bona opció) i, d’altra banda, cal que aquestes feines i la difusió de la cultura tinguin més reconeixement entre la gent (i això ho veig més difícil). Clar, si al museu hi ha gent poc capacitada, més aviat és perquè l’administració entén que ofereix un servei i punt, i no pas que ajuda a formar la població. Potser caldria canviar el xip, tant per part de l’administració com de la mateixa gent.
    Però també he de dir una altra cosa en sentit contrari. Normalment la gent va als museus si tenen molta anomenada als mitjans de comunicació, si entra dins del circuit de la cultura de masses, i l’administració o propietaris dels museus tendeix a convertir-los en negoci, com tot. El canvi de nom de MNAC és un exemple: es vol vendre una marca. La població general, a més, no està inclinada a anar a museus, sinó més aviat a mirar futbol. Amb això vull dir que penso -i és una opinió que diré bastant taxativament per provocar- que això de la cultura entesa com visitar museus i galeries és més aviat un discurs i uns valors superficials: anar al museu per a les masses és potser una manera de fer veure que interessa la culutura, de la quantitat de museus que existeixen, molts estan durant la major part del temps pràcticament buits (llevat, com dic, d’aquells que tenen molta anomenada i que se saben vendre) i no sempre estan orientats a voler formar la gent.


  8. Buscant coses dels blaus he parat aquí. M’agrada aquest estil bocamoll -com el meu- del blog, però molt més m’agradaria si el blog no fos anònim.
    Ara bé, et diré una cosa que potser no t’agradarà, i és que precisament tot del que presumeixes de ser-ne capdavanter és justament el pensament majoritari actual i modern-alguns en dirien progre. Aquí desemganyem-nos, lúnic lliri és el Sostres.

    I sobre el quadre, no sé si és més ridícula la restauració aquesta o les cares amb tres nassos del Picasso -amb un parell- o el crit de Munch.


    • 1) El blog no és anònim ja que estic amenaçat per la ultradreta

      2) Sostres es la meva nèmesis ideològica, però confesso que el seu estil mordaç m’ha inspirat.

      3) Criticar l’art avantguardista demostra un nivell de baix nivell cultural preocupant, fer apologia de la incultura ja es demencial.


  9. al museu arqueològic m’hi vaig passar gràcies a la mini exposició que hi van fer de l’Indiana Jones, sinó res xD


    • Les exposicions temporals encara estan prou bé: lloguen empreses o equips d’investigació externs per tal de no haver de recórrer als paràsits que tenen de funcionaris!


  10. De totes maneres, el fracàs de la seva restauració ha resultat en una obra d’art d’un valor molt més alt que l’original, i que crec que lamentablement estas infravalorant, demostrant una vegada més el teu mal gust i la teva desoladora manca de sensibilitat artística.


    • El petit problema del teu argument, Poney, és que la restauració, com diu el seu nom, no crea una obra d’art nova, sinó que en recupera una d’original, sense afegir ni una coma i diferenciant clarament les restes primigènies de les restaurades.

      Les pintures d’Altamira, per exemple, es podrien repintar de forma cubista i segur que seria divertidíssim i faríem tots jiji i jaja, però resulta que seria una falsificació històrica, ja que al Paleolític Superior dona la casualitat que no existia el cubisme, sinó que faltaven uns 25.000 anys perqué aquest s’inventés.


      • Però l’art és així, no entén de propòsits, ni de definicions, es capritxós i sorgeix en el moment menys esperat. Si era una restauració o no tant hi fa, el resultat és sublim i dionisíac!


  11. I el cas és que ara la gent fa cua per veure el nyap. Jo, de vegades, em sento una mica extraterrestre (o voldria ser-ho) 😦


  12. Gràcies per respondre; No hi hagués retornat si no m’haguessis faltat. Des que fa pocs dies vaig saber el que Pla, elgran, el mestre de la cultura deia de Picasso, no em reca dir que Picasso no és que no sabés pintar sinó que s’en enfotia. Personalment em repugna. Com Munch i Tàpies.


    • A mi qui m’ha repugnat sempre és Josep Pla, aquell iaio fatxa i caspós que denota com de faltada d’escriptors va la literatura catalana per haver de tenir a aquest senyor en compte.

      Vols que et falti una mica més per tal que et vagis passant per aquí o creus que ja es suficient?


      • Picasso en sabía molt de pintura. Si el que vol el Sr. Criteri es pintura naturalista, ja en tenim “Ciencia y Caridad”, una molt bona obra de joventut, si el que vol es una evoluciò del cubisme, veiem el desmuntatge de “Las Meninas”, del seu admirat Velazquez.
        Jo, com a pintor, en tinc una opiniò feta de l`art contemporani, i es que en ell hi ha tant de bo com de presa de pel. Avui l`art es un negoci que desgrava. Diguem que, per exemple, l`art visual, en gran part ha perdut el seu sentit. No se com resoldre-ho, pero jo diría que el feedback de molts artístes es inexistent. Una obra com la d`en Goya, per exemple, te molts nivells de lectura, pero n`hi ha al menys un que es accesible a l`observador. La obra es autònoma. Aquest nivell permet que molts dels observadors puguin accedir a altres nivells de lectura(per això es important llegir els estudis d`iconología d`Erwin Panofsky), ja que estem en el camp de la imatge. Es, diguessim, una escala visula i comunicativa que porta a l`observador a la idea de l`artista. Això no serà mai al 100 %, ja que cada observador portarà el seu bagatge visual i cultural, i veurà la imatge segons el seu punt de vista, pero la imatge serà, en certa manera, autònoma, com “Las Meninas”, o com moltes de les pintures hiperrealístes del pintor Antonio López, per tant hi haurà algún punt de coincidència i moltes divergències generades per aquest mateix punt de coincidència.
        El problema de bona part dels artístes actuals es que no existeix aquest feedback. Comencem perque en bona mesura s`ha menyspreuat la activitat manual en favor d`un presunte intelectualísme malentés, ja que no hi ha, en molts casos, cap nivell de lectura visual accesible. L`artista ha pujat en un castell murat, i si el vols entendre ni tan sols lleugerament, ell no et posa l`escala, t`has d`elevar intel´lectualment per arribar a una entesa de mínims. Molt d`aquest art visual necessita d`un text per fer.se entendre, per tant, en la meva opiniò, cagada de pastoret, ja que la imatge que presenta no es autònoma. Has de llegir un text sovint ininteligible, o tambè sovint mès interessant que la obra en si mateixa.
        Un altre problema que veig es que per sobre de l`art prima la inmediatesa i l`atreviment. Pero això ja comença a ser vell. Algunes coses que es presenten com a art d`avantguarda sorprendríen molt mès real.litzades inesperadament al carrer(cagarse sobre un cotxe en pla performance, per exemple) per inesperades, que en l`àmbit d`un museu d`art modern, on el visitant s`espera de tot.
        Amb això no vull dir que tots els artístes que s`obren camí avui siguin dolents, però crec que hi ha un greu problema en haver dinamitat el concepte d`art. Moltes de les avantguardes eren sang nova per a la pintura, però les presses i el mercat han acabat trencant tota idea d`art que serveixi de base.
        Per sort, es cert que s`han obert noves vies al camí de l`art, pero crec que la llibertat artística no ha de ser excusa per que qualsevol cosa sigui art. Crec que s`han confos els termes, no tothom pot ser pintor, i no es classisme, que n`hi ha de millors i de pitjors, i cadascú pot provar, pero el bon pintor pot sortir de qualsevol lloc.

        Perdoneu la extensiò.



  13. Nomès volía fer patent el ridícul d`aquest cas, ja que jo tambè m`estic llicenciant en història de l`art, a part de ser pintor.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: