h1

ANTIPOLÍTICA: l’avantsala del Feixisme

Juliol 28, 2012

Creure que els polítics son “el problema” és el primer pas per acabar pensant que la democràcia és “el problema”. S’ha instal·lat en la nostre societat una barroera demagògia populista que, fruït d’una incomprensió absoluta envers les veritables causes econòmiques de l’actual situació, ens pretén fer creure que la culpa de que hi hagi atur i retallades és del primer regidor de parcs i jardins que s’ens creua pel davant.

Evidentment que si hi ha polítics que tenen molta culpa! Els dirigents del PP que ens van instal·lar en la des-regulació neoliberal i un creixement fictici a base de bombolles i especulació; el Govern Zapatero que va trair la socialdemocràcia acceptant el liberalisme dom un dogma inqüestionable; o els actuals dignataris de CIU i PP que aprofiten la ben-entesa de la crisi per privatitzar i fer negocis corruptes. Però això no és LA política, estimats lectors, això és la dreta. I si no us agrada haver votat a qui tenia capacitat per aturar-la.

El PP està encantat amb aquesta antipolítica. Una de les primeres mesures que ha pres ha estat retallar un terç el nombre de regidors dels Ajuntaments, cosa que beneficiarà  enormement als partits grans (PPSOE i CIU) enfront aquells que presenten alternatives al seu mono-discurs de submissió als mercats.

Que serà el proper? Que els polítics no tinguin sou? Ah genial! Tan sols s’hi podran dedicar com a hobby aquells que visquin de rendes, els burgesos que no els calgui treballar per viure, els que puguin anar als plens i a les comissions sense haver de justificar la seva absència davant un responsable de Recursos Humans, ja que l’empresa és seva. Per tant, un sistema on tothom serà de dretes.

O, per que no? Eliminem tota subvenció pública als partits, que tan sols es financin amb les aportacions dels seus militants. Els partits de dretes seguiran amb les campanyes milionàries pagades pels lobbies afins i els d’esquerres amb prou feines podran enganxar un cartell amb blanc i negre i celo. Us sona? Ja ho ha proposat Esperanza Aguirre, ella encantada! A les properes eleccions tindrà el Parlament sencer per ella, sense cap molesta oposició que li demani explicacions.

No és estrany tampoc que sigui la ultradreta qui s’ompli més la boca criticant a “la casta política”. Al meu Ajuntament PxC ja ha proposat, precisament, eliminar sous i subvencions als polítics (sense renunciar en cap moment als que reben ells, clar). Normal, donat que ells somien amb una societat dictatorial, sense cap mena de representació dels ciutadans, on tot el poder recaigui amb un “Führer” omnipotent.

La pena és que certs elements de l’entorn del 15M, amb un preocupant analfabetisme sobre teoria política,  riuen aquestes gracies i segueixen aquesta corda. Buscant una democràcia real, han acabat obrint la porta a una dictadura total. Ai d’aquells que asseguren que no son “ni d’esquerres ni de dretes“! Un bon eufemisme per no dir, directament, que albires l’arribada d’un cabdill messiànic, que guii la massa enfurismada.

Que més voldria el neoliberalisme ultra que eliminar càrrecs polítics per acabar de des-regular definitivament tot el mercat?

Anuncis

27 comentaris

  1. Me l’imprimeixo per llegir-lo al proper ple, quan tornin a dir-me el nom del porc per pretendre treballar cinc o sis hores al dia pel meu poble a canvi de res.


    • Seria genial Clídice!! Tot el meu suport als que us deixeu la pell en la política local!!


  2. És lògic (que no encertat) creure que els polítics són la purria de la societat en veure el paper que estan desenvolupant. Ja va bé que ens facis reflexionar Arqueòleg, perquè jo sóc dels que pensa això.


  3. Per una vegada estic en part d’acord amb tu.

    Només una cosa, sobre CiU i les seves polítiques tant “corruptes” (a mi personalment hi ha coses de CiU que m’agraden, i d’altres que no): el meu pare és regidor per part de CiU i ell concretament no cobra. El seu sou és automàticament destinat a Caritas. Amb això no vull dir que aquesta hagi de ser la manera en que hagin d’actuar tots els polítics; si dediques una part important del teu temps a una labor és legítim que n’obtinguis una compensació econòmica però el meu pare està jubilat, cobra de la jubilació i s’hi va ficar per convicció.

    Sobre el que dius de determinats infiltrats entre els Indignats… en vaig conèixer uns quants de sectors espanyolistes bastant concrets…


  4. http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article39734&fb_source=message

    La derecha neoliberal convoca manifestación contra “los políticos” el próximo viernes 27 de Julio en Madrid

    Los ataques a la “clase política” en general sólo favorecen a los especuladores y otros ultraliberales, pues sólo desde la política -eso sí, con gobiernos anti-neoliberales- puede regularse la economía


  5. Tens molta raó. Està arrelant un discurs perillossísim en contra de la classe política. No podem badar!


  6. “Ai d’aquells que asseguren que no son “ni d’esquerres ni de dretes“! Un bon eufemisme per no dir, directament, que albires l’arribada d’un cabdill messiànic, que guii la massa enfurismada.”

    Crec no ser ni d’esquerres ni de dretes, però tinc pànic a l’idea de “cabdill messiànic”, significa que encara no he esnifat prou pegament?

    En quant a la financiació de les campanyes electorals dels que ja tenen quota electoral, poses en desavantatge als que vulguin entrar al mercat electoral*, de manera que ajudes a perpetuar el monopoli d’uns pocs partits, inclós ICV, que es una pijada per burgesos* * ( veure: http://www.cideu.org/_data/moodledata/16/Mira_las_clases_sociales_-estupido.pdf )

    * Sí, he afegit la paraula mercat, per tal que el meu missatge sembli seriós i responsable (ironia ON, of course)

    * * Sí, jo també faig de troll, algun problema?


    • M’agradaria saber on paren els 10.000 burgesos pijos que van votar ICV a Hospitalet! O al Prat, Nou Barris, Ciutat Badia, Santa Coloma o Badalona. Quin misteri! Igual truco a Iker Jimenez?


      • Creus que no hi han 10.000 pijos burgesos, en una població de 258.642 habitants?

        Del PDF que he enllaçat: “Los grupos que se definen, a pesar de una nomenclatura postmoderna, se basan, sin embargo, en características a la vez socioeconómicas y de comportamiento social y político. Orientados un poco a la izquierda, los bobos centristas (burgueses bohemios, profesionales acomodados) y más a la izquierda los gaucho-bobos (más jóvenes y menos acomodados). Los denominados “desconfiados” optan mayoritariamente por la derecha y extrema derecha y corresponden en gran parte a sectores económicos y culturales bajos. Y el grupo de los marginales es el de los jóvenes de nivel cultural medio y de ingresos bajos, que se abstiene o reparte su voto entre las distintas opciones.”

        Per cert, deixant de banda el meu trolling capa ICV, la conclusió que es pot treure, es que els més incultes tiren cap a la dreta (l’èxit de l’antipolítica n’és una mostra)


        • A veure:
          1) Que votar a la dreta és d’estúpids, d’acord.
          2) Que hi han alguns proletaris incults que voten a l’extrema dreta cert.
          3) Es absolutament impossible que a el Prat hi hagi una majoria absoluta de pijos burgesos. Hi has estat mai? A Sant Cosme concretament per on paren??? I com és que no governem Sant Cugat? Com és que tenim més vot a Nou Barris que a Pedralbes?


  7. Ben d’acord amb la teva reflexió que l’antipolítica (i jo afegiria cert anarquisme exagerat que veu tot allò institucional com a dolent per defecte, potser d’aquí el problema que has indicat amb alguns del 15-M) és dolenta i una porta perquè, en realitat, els qui ja estan al poder en puguin continuar gaudint més fàcilment.
    Ara, també és lògic, com han dit més amunt, que la gent cregui que els polítics són els culpables. Ells són en certa forma la materialització del problema i, per descompotat, són els qui tenen potestat per decidir. Independentment del que facin, la gent corrent, sense potestat per decidir, en situació de crisi veurà aquells com a dolents i els ficarà dins del mateix sac.


    • L’anarquisme és una cosa tan obsoleta i anacrònica que parlar-ne em a venir badalls…


  8. Hi ha anti-política perquè molta gent se’n ha adonat de la poca capacitat que hi ha de canviar res per part dels polítics. Avui molta gent ja sap que hi ha poders mol per sobre dels nostres representants, i això provoca desencant.

    Des de el meu punt de vista l’anarquisme és tan obsolet com el socialisme, el nacionalisme o el neo-liberalisme, o aquells que s’auto-anomenen eco-socialistes…


    • L’eco-socialisme et sembla obsolet? Doncs espera’t que arribi el Peak Oil i en parlem! Jo crec que la contradicció capital-medi ambient és tan important com la de capital-treball.


  9. Les teves reflexions em serveixen de lectura de capçalera. Gràcies!!!!


  10. Si hi ha desafecció per la política és en bona part per culpa dels polítics que en comptes de servir el poble se serveixen del poble per als seus negocis.

    Ja sé que no tots són iguals, però al capdavall els més visibles (i els que més es lucren) són els més penques.

    D’altra banda, l’anarquia seria una bona opció, si no fos que això provoca un buit de poder que és ocupat pel primer ambiciós que passa.


  11. El problema està en que jo escullo uns gestors del poder de l’estat, potser no és la majoria, però veig com ells utilitzen el poder per fer coses amb les quals no estic d’acord ni tenen relació amb el seu programa electoral. Aleshores considero que ells han produït el problema al no saber com gestionar, que insisteixo que és la seva feina, i per tant culpo de tot a la democràcia. O sigui, som uns catetos. I la democràcia actual està en mans d’altres factors, cosa que em produeix desafecció.
    Avui he rebut un e-mail on se’m deia que no sap la Generalitat quan cobraré per una feina ja feta, aleshores miro les notícies i veig que Mas ha anat a no sé on a fer no sé què amb uns diners que són nostres.
    Jo tinc sort de no dependre directament d’aquesta feina, però moltes famílies no. Com es sentiran aquestes persones? A qui agafaran com a cap de turc? A aquell que mana a l’empresa pública, el polític. Fins que no es posin en mans de la justícia aquells que ens han portat fins on estem (i el que ens queda per viure i veure), la desafecció anirà creixent, i essent un pais amb tan poca tradició democràtica com som, el conflicte tard o d’hora arribarà per desgràcia de tots. La radicalitat s’haurà beneficiat sense poder fer res més que allargar el braç intentant parar-la amb cara de desesperació….


  12. Comparteixo la teva por a una deriva feixista de “l’antipolítica”, tot i que cal recordar que a la dreta hi ha qui comparteix l’argument dels anti-sistema -des del classime, això sí- com quan Duran i Lleida es queixava que limitar les rendes dels polítics significava que al Congrès dels Diputats només hi anirien “els pobres i els funcionaris”.

    El que trobo a faltar a la teva entrada (i al teu bloc, que malgrat tot em sembla molt interessant) és una mica de comprensió dels motius pels quals la gent i específicament les classes populars poden sentir-se decepcionats de la política d’aquells partits que l’haurien de representar. Per posar un exemple concret, la participació d’ICV-EUiA al Govern de la Generalitat -com, actualment, la d’IU a la Junta de Andalucía- no va impedir retallades (com les del Decret Castells de 2010), reformes tributàries regressives (com les de l’impost de successions) i altres derives convergents (com les de la gestió de l’ICS); i l’obra del tripartit, fins i tot abans de les lleis òmnibus que es van carregar avenços com les lleis de barris o de vivenda, presenta més continuïtats amb el pujolisme (infrastructures, llei d’educació -aprovada, això sí, amb l’oposició d’ICV-EUiA-, hegemonia als mitjans públics del nacionalisme burgès etc.) que no pas diferències.

    Puc entendre que alguns d’aquests compromisos (com el d’aprovar ara el pacte fiscal sense menció del pacte social que havia de ser condició sine qua non) es poden racionalitzar en termes de lleialtat institucional, feble presència del partit al Parlament i per tant feble capacitat de negociació, la necessitat de sobreviure en un entorn mediàtic hostil etc. però és possible que la gent anheli una ruptura més radical, i en no trobar-la en cap dels partits existents es refugiï en utopies perilloses. En aquest sentit, he de dir que les CUP o l’EUiA del 6è congrès semblen apostar per orientar aquest radicalisme “espontani” constructivament a l’estil de Syriza -en disputa, per tant, amb el PSC per l’hegemonia a l’esquerra catalana-, mentre que ICV, malgrat el compromís individual amb els moviments socials de molts dels seus militants, manté un perfil pro-statu quo (particularment evident al Parlament Europeu) molt poc engrescador.


    • A veure:
      1) ICV-EUiA tenia 9 diputats de 150 en el Tripartit, entendràs que podia exercir una pressió bastant moderada, tot i que fonamental per frenar els successius i constants girs a la dreta de PSC i ERC

      2) No entenc en absolut la teva percepció de que ICV aposta per l’statu quo al Parlament Europeu, quan Romeva, l’eurodiputat espanyol més actiu, s’ha matat en fer propostes contra l’austeritat.
      Per altre banda ICV i EUiA mai han discrepat en votacions parlamentaries i el compromís amb els moviments socials és bastant més sincera que la d’altres que tan sols els volen parasitar. Tot i que, evidentment, no volem caure en l’antipolítica ni abandonar les institucions en cap cas.


      • 1) 9 de 135, i 12 a la VIII legislatura (de 70 que formaven el GEC). Puc entendre que no eren gaires -però en aquest cas, si realment la pressió que ICV-EUiA podia fer era tant moderada (i els seus aliats estaven tan allunyats del seu programa), és legítim preguntar-se i debatir públicament si valia la pena participar el Govern. Això no seria antipolítica; IU-Extremadura o IU-Asturias no han abandonat pas la via institucional.

        2) Deu ser al Parlament Català: al Parlament Europeu, lCV i IU (que, com saps, van compartir llista electoral, però estan integrats en dos grups parlamentaris diferents) han discrepat amb força soroll en temes com la guerra de Líbia, però també -i d’aquí la meva queixa de poca combativitat envers l’statu quo- en les seves posicions i vots respecte a les institucions que dirigeixen actualment la política econòmica europea. Exemples: l’EMS.

        2011. Romeva: Sí, Meyer: No.

        http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+CRE+20110323+ITEM-014+DOC+XML+V0//ES

        2012. Romeva: Abstenció, Meyer: No.

        http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=CRE&reference=20120613&secondRef=ITEM-010&language=EN&ring=B7-2012-0301#3-220-000

        De fet, que IU i ICV tenen una visió diferent de les institucions europees ve de lluny: va ser un -no dic l’únic, però tampoc el menys important- factor clau de les escissions dels ’90, amb les votacions divergents al Congrés dels Diputats a propòsit de Maastricht.

        3) Em disculpo si t’ha pogut semblar que menystinc l’acció d’ICV, i el seu compromís amb els moviments socials i les reivindicacions populars. Però em sembla que les ambicions estratègiques d’EUiA -almenys des del darrer, i molt recent, congrès- són més ambicioses que les d’ICV i passen per construir una nova força hegemònica a l’esquerra catalana que la superi i integri més efectivament l’activisme sorgit de la crisi social que vivim. No sé si tindrà èxit, i no sé si afectarà les relacions de la coalició -en tot cas, però, jo ho trobo força engrescador 🙂


        • L’assemblea d’ICV es a l’Octubre i té pinta que anirà en la mateixa línia, igual un xic més sobiranista! Espero que també resulti engrescadora.
          Anyway les diferències entre ICV i EUiA al dia a dia de parlaments i municipis es inexistent, doncs encara no recordo cap ocasió en que s’hagi votat diferent.
          Nosaltres seguin la línia Syriza: a Europa si, però no així!


  13. N’estic bastant d’acord amb la reflexió, però crec que l’actual situació tampoc la podrien solucionar els partits d’esquerra.

    Crec que una part molt important de la societat ja no creu en els polítics (en general), perquè els ciutadans se n’han adonat que porten molts anys vivint en una mentida creada (en part) pels polítics.


  14. Mucha ideologia y mucha polla, pero al final lo de siempre, que aqui lo que se quiere es pillar dinero del currito.. con la “justificacion” de las subvenciones…”que hay de lo mio” en estado puro…me hace gracia la gente que se queja de quitar subvenciones … luego miras sus declaraciones de bienes, y.. tiene 5 pisos, 500.000 euros metidos en fondos de inversiones, etc etc.. eso si, cuidado como alguien plantee que tal vez , el salarios es excesivo. o que hay demasiados asesores(en francia hay una ley que limita el numero de asesores por eso paris tiene 40 mientras barcelonas ha llegado a tener mas de 300 con el psc)

    Si al final como dijo alberto garzon.. “los politicos salemos muy baratos” tener un apretabotones, que solo cuesta 6000 euros al mes..


    • Ideologia y pollas son mis dos cosas favoritas en esta vida. Nunca me parece que hayan “muchas” para mi gusto!


  15. Si alguna cosa ha quedat clara en aquestes passades eleccions del 27 de maig és que els partits polítics són l’eina fonamental de la participació política i l’única manera d’arribar al poder en les institucions. Els partits tenen, per definició, aquest objectiu: arribar a les institucions per poder canviar l’estat de les coses. I si no, que li ho diguen a la dreta i el seu partit únic, el PP, i el seu més d’1.000.000 d’afiliats, una militància organitzada i mobilitzada i un desplegament de mitjans perfecte, on si és precís dur a votar l’àvia en cadira de rodes, se la duu. Eixa és la realitat de la dreta: una militància perfectament mobilitzada i que també és capaç de convocar manifestacions multitudinàries (en altres paraules, ha guanyat el carrer). Serà cert que molts militants de dretes ho són per clientelisme o perquè guanyen satisfaccions crematístiques o d’altra mena. Cert. Però tot i això, la realitat és tossuda i avui dia la dreta espanyola té un poder propagandístic, militant i de mobilització com mai havia tingut. Sense una militància engrescada, exclusivament amb el poder mediàtic, no n’hagueren tingut prou.


  16. […] desgraciadament sembla que aquest perillós verí carregat de buida demagògia, que tantes semblances guarda amb el feixisme primigeni, ha trobat simpaties dins certs moviments socials i formacions que semblen haver venut la brúixola […]


  17. […] blog ja ve advertint que l’Antipolítica es l’avantsala del Feixisme, que el populisme antipartits ha elevat als altars a milionaris evasors d’impostos com si […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: