Bosó de Higgs: El Triomf definitiu del Materialisme Científic sobre Deu.
Juliol 5, 2012
Ahir va ser un gran dia per la Història de la Ciència i una fatídica jornada per tots deixebles dels diversos obscurantismes idealistes, supersticions puerils, religions absurdes, amants de placebos varis com la reflexoteràpia o la homeopatia, així com seguidors de Heguel i Plató o altres paranoies post-modernes. Finalment el Consell Europeu per a la Investigació Nuclear (CERN) va anunciar que ha confirmat empíricament la teoria del Bosó de Higgs, plantejada a nivell hipotètic fa 50 anys.
Que implica això en paraules comunes per a persones no iniciades en física quàntica? Doncs bàsicament és l’explicació racional a com s’origina la massa, la peça clau i fonamental per entendre la formació de l’Univers; el Bosó de Higgs és, doncs, allò que dona matèria a la resta de partícules subatòmiques. I… sorpresa! No hi ha cap rastre de Deu per enlloc!
Sorprenentment el Vaticà no va fer cap comunicat anunciant la seva auto-dissolució o, al menys, una treva indefinida; cap imam islàmic es va auto-immolar; no es sap que cap rabí demanés perdó per difondre coneixements errònis durant mil·lennis; no vam veure cap venedor d’homeopatia o reflexoterapeuta o “mestre” de reiki tallant-se les venes al mig del carrer…
Si les pèrfides insídies de l’idealisme han sobreviscut a la Teoria de l’Evolució, ja no els ve d’aquí! Sempre trobaran babaus i semi-analfabets a qui estafar ja que, incapaços d’entendre la complexitat de la física, seguiran pensant que venim d’Adam i Eva, que el càncer es pot curar amb la imposició de mans o que existeixen idees anteriors a la matèria.
Ara les diverses sectes ens vindran a explicar que això del Bosó de Higgs figurava en uns plans divins secrets de no sé quina criatura mítica suprema, o ens faran creure que tot és una conspiranoia de quatre científics que ens enganyen perqué no siguem conscients de la realitat oculta.
Sé que pot semblar molt romàntic i preciós creure en unicorns, paradisos, ànimes i destins suprems però… un cop més la ciència ha demostrat que no hi ha res més enllà de la matèria i si hi és, la ciència hi arribarà i ho explicarà, tard o d’hora!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Tingues en compte que qualsevol dels il-luminats religiosos diran que això és una prova de Deu. A l’igual que els avenços en el coneixement de l’univers, els distorsionen amb la tesi d’un Deu intel-ligent. Al final, si Deu és el que a ells els dona la gana, haurà d’existir per força, en contra de la ciència, la lògica i l’esperit crític de l’esser humà. Aquests no volen perdre la seva paradeta sanguinaria. Esperem que l’ateisme guanyi la batalla.
Només un matís complementari, jo no posaria l’homeopatia, per exemple, dins el patrimoni d’aquests enemics de la ciència. I t’ho diu un enemic declarat d’aquestes sectes New Age, que en el fons no són més que una farsa per classes mitjanes amb ganes de creure en alguna cosa. Potser és discutible, com tot. Però creus que l’aspirina te tantes propietats? El procediment és similar… La ment també és matèria. I cal ser també molt crítics amb la ciència al servei de determinats interessos oficials, a la vegada que es deslegitima el discurset dels frikis de l’astrologia i l’imposició de mans, de les visites espirituals amb Visa i que creuen en un pla universal dissenyat per l’ordre del Temple 🙂
Efectivament una cosa és l’ús de la ciència que en fa el capitalisme i una altre molt diferent és el raonament lògic i empíric de la ciència en si, que és precisament el que confonen molts post-moderns com Michel Focault
La homeopatia es basa en principis anti-materialistes en creure de forma irracional i anticientífica que l’aigua és capaç de “recordar” certes propietats d’unes flors que han estat dissoltes en quantitats irrisòries. Per mi té tanta base pensar que l’univers va ser creat per Deu en set dies, com que una mol·lècula de H2O té memòria; però vaja respecto que cada un s’auto-enganyi com vulgui! Si l’efecte placebo es positiu doncs endavant!
L’aspirina té propietats reals demostrades empíricament una altre cosa és que s’abusi del seu ús o que s’empri per finalitats errònies.
Estic d’acord. Jo no l’he utilitzat mai, ni hi crec. L’exemple meu no és massa bó. Ja et puc dir que fa un temps vaig viure una experiència amb una persona que creia o deia creure amb alguns d’aquests temes. Em vaig mirar distanciat, absurds actes com connexions amb la trascendència ajuntant les mans a ritme de mantra, mentre dos minuts després es tornava a la realitat de la que mai s’havia fugit. Mai vaig rebaixar-me a aquestes absurditats. El que volia dir (perquè ho vaig conèixer en aquell moment), era que cal destriar a vegades certes coses amb el tema de les pràctiques “naturals”, ja que sinó aquesta gent s’apropia de la crítica als interessos de la ciència capitalista. L’orientalisme és un càncer postmodern.
A veure, respecte a l’orientalisme: conèixer una cultura i una religió diferent pot ser molt enriquidor… sempre i quan no arribis a l’extrem de creure que el que t’estan explicant és real.
Per exemple: jo puc estudiar la mitologia egípcia per entendre com funcionava la societat dels faraons i això està molt bé, sempre i quant no embogeixi i acabi fent sacrificis a Ossiris!
Les religions i creences formen part de la cultura i la història… però cal saber-se separar de l’objecte d’estudi, com tot bon antropòleg!
Em refereia a l’orientalisme fals de les sectes new age. On han construit una imatge falsa i de turista de visa or d’orient (basicament India, Tibet…). On molts són gent que un dia acomiada obrers pel matí i de nit connecta amb el sentit còsmic de l’existència. No em referia a l’estudi crític de les cultures i religions, de les quals és pot apendre molt. A veure, era per introduir aquest matís, en el sentit de no caure en una certa posició acrítica amb alguns interessos d’una ciencia mercantilitzada. En la resta, estem completament d’acord. L’ateisme és un exerici de dignitat de l’individu i de la seva capacitat de conèixer per si mateix, sense recorrer a falses creacions ni suposades divinitats. Una abraçada.
Important descobriment, però està clar que es el que creuen fermament en idees teològiques no hi deixaran de creure. Es dedicaran a buscar excuses per acusar-nos de diabòlics i seguidors de satanàs.
Ahir em van descobrir una gent del twitter que no té cap mena de desperdici. Es tracta de @ESPcatolicos. Et faràs un tip de riure. Et deixo un petit RT, petita mostra del que et pots trobar.
“Los niños de 12 años que van drogados a clase de catequésis son los primeros en provocar a los párrocos. Que no os engañen.”
Em faig seguidor a la de ja! Per cert, tu estas a Twitter??
Sí, però no l’utilitzo gens. Només per tafanejar una mica.
La frase “un cop més la ciència ha demostrat que no hi ha res més enllà de la matèria” és contradictoria en si mateixa, la ciència només pot demostrar una cosa una vegada, si ho ha de demostrar “un cop més” és que algú va aconseguir demostrar justament el contrari prèviament. Quan dius “i si hi és” estàs afirmant que la ciència no ha demostrat res, “i si hi és” vol dir que negues l’afirmació anterior. Finalment, dir que “si hi és, la ciència ho acabarà demostrant tard o d’hora” és una demostració de fe exactament igual que la del que diu que Déu existeix. Estàs transformant la ciència en una religió més.
Penso que abans de parlar del Bossó de Higgs hauries d’anar una mica més a la base, un repàs de lògica aristotèlica no estaria malament per començar i a continuació recomanaria una mica de modèstia o d’humilitat, si no saps del que parles no em pots explicar res i si ho fas pretens que jo cregui en una cosa que desconeixes, per tant em demanes que tingui fe en les teves explicacions, com un predicador, o pitjor, com un telepredicador.
Quan em referia a que la ciència ha demostrat “un cop més”, sense entrar en elucubrats jocs de paraules de lògica aristotèlica per avorrir les ovelles, em referia a que un a un tots els dogmes de fe creacionistes han anat caient: primer l’origen de les espècies, després de l’home, després del univers i ara de la matèria.
Queda clar doncs que no hi ha cap espai pel creacionisme idealista: si Deu no ha creat els animals, ni els homes, ni la terra, ni l’univers, ni tan sols una trista partícula subatòmica… a que s’ha dedicat, per tal que li hagués de retre pregaries i rituals?
Et continues contradient en tota la teva exposició. No ho saps “que no queda cap espai pel creacionisme idealista”, ho creus, i pel simple fet de creure-ho ja et converteixes en fervent seguidor d’una religió, i el pitjor del cas és que condemnes els que no comparteixen el teu credo a la foguera metafòrica. Agafes el Bossó de Higgs sense saber què significa i hi pontifiques igual que ho faria un clergue fanàtic que recita la Bíblia de memòria. Ets igual que ells. Tu tens el teu dogma igual que l’Església té el seu. Et penses que sou molt diferents però la veritat és que no us diferencieu en res.
La petita diferència és que jo et puc explicar amb pels i senyals la evolució homínida, et puc dur a un museu, a un jaciment, he tocat restes neanderthals amb les meves mans i vosaltres no teniu la menor prova d’Adam i Eva.
Ja sé que per tú i Sara Palin no existeix cap diferència entre la ciència i el creacionisme, que tot son hipòtesis igual de vàlides. Afortunadament el teu Tea Party no ha tingut molt d’èxit al nostre estat… de moment!
I si no trobes cp diferència entre ciencia i fé, espero que si mai et diagnostiquen un càncer passis el rosari en comptes d’anar al metge i que per pujar a un edifici en comptes d’agafar un ascensor, resis a que l’arcàngel Sant Gabriel et vingui a buscar.
Veig que no has entès res. Si t’hi fixes en cap lloc he intentat fer una crítica des d’un punt de vista religiós i malgrat tot tu m’has condemnat a la foguera. Rellegeix la teva darrera resposta i veuràs que no dones proves de res, simplement emets paraules carregades de bastanta agressivitat, si recitessis la Bíblia des d´un púlpit no hi hauria diferència.Com a amant de la ciència i de la filosofia estic obligat a dubtar de tot i no puc creure en res que em digui qualsevol il.luminat. Em parles del Bossó de Higgs sense tenir la més remota idea del què és, hi pontifiques i en sentes càtedra. No te n’adones però ets igual que ells. La ciència no és un instrument per llençar al cap dels “ignorants” ni un camí amb destinació final obligat a acabar amb cap creença, la ciència és simplement dubte i a l’hora superació d’aquest immens dubte i només la modèstia davant la infinitat de l’univers ens permetrà seguir avançant.
Amant de la filosofia… nihilista i postmoderna, pel que veig. Materialista en cap cas! Ho sento, però en la ciència no tot és dubte, hi han coses que ja hem superat i establert com a veritats universals: la llei de la gravetat, per exemple. No te la creus? Tens cap dubte de la seva total certesa? Perfecte doncs: series capaç de llençar-te per una finestra d’un 10e pis?
Michel Focault també era un filòsof que dubtava molt de la ciència, pobre. Estava convençut que el VIH era un complot científic contra els gais i que en realitat no existia. Va morir de SIDA.
Arqueòleg glamurós:
Fa cosa de vuit setmanes que segueixo els teus escrits, i gairebé sempre he estat d’acord amb el que dius. A més, ho escrius bé, és per això que et llegeixo.
Aquesta vegada, però, em sembles humanament petiiit, petit: prepotent, arrogant, insolent i rabiós. Això, pel que fa a la manera d’escriure aquest post.
Pel que fa al contingut, hi discrepo completament, encara que, és clar, això són figues d’un altre paner. Crec que contraposar ciència i fe és un error, i crec que el millor científic és el que accepta l’existència de l’inefable, doncs és el que sap treballar des del lloc que li pertoca, amb humilitat, i no s’extralimita.
Atentament i breu,
Arnau
Bé, es evident que no podem estar d’acord en tot. M’estranya que t’hagi sorprès aquest escrit doncs, si per alguna cosa s’ha caracteritzat sempre aquest blog és per la defensa militant i radical de la raó, la veritat, l’ateisme i el materialisme científic davant la menor espurna d’obscurantisme medieval.
Has d’entendre que com a prehistoriador part de la meva feina es basa en destruir i aniquilar definitivament les creences creacionistes que neguen l’existència del meu camp d’estudi.
Bé, de fet jo no he dit que m’hagi sorprès l’escrit…! està clar que et conec poc.
Perdona’m, espero no repetir-me, però em sembla estret de mires pensar que les creences creacionistes neguen l’existència de cap camp d’estudi. Jo penso que es pot creure que Déu ha creat el món, i al mateix temps estudiar-lo d’una manera científica i metòdica.
I la Belén Esteban que n’opina d’això??. Conyes a part, les religions seguiran amb el seu negoci amb l’excusa de sempre: allò que diuen és una simple metàfora, cal interpretar-ho…
L’error és anunciar-ho com el triomf definitiu. Queda molta feina a fer a partir d’aquest descobriment, cosa per la qual encara no és moment per llançar coets.
La discussió religió-ciència seguirà. Ara bé, has de ser conscient que hi ha científics que són creients.
I com sempre segueixes capficat que només existeix un tipus d’idealisme i oblides que Marx llegia a Hegel, que per molt que fos un idealista alemany que pocs entenen hi ha pensaments seus que es poden portar a altres tipus de filosofia.
A veure: Marx llegia a Heguel… quan anava a la facultat! Ja que a la Prussia romàntica del s.XIX les facultats de filosofia tenien a Heguel en un pedestal i el seguien com si fos el parenostre. Era el filòsof del sistema.
Marx es va fer del club dels joves hegelians d’esquerres (els que defensaven que “allò possible és real”), amb Bruno Bauer i Feuerbach i va fer una tesis doctoral força idealista basada en Demòcrit i Epicur… però tan sols tenia 23 anys!!
De Heguel Marx tan sols es quedarà amb la dialèctica, la resta del seu corpus teòric acaba donant la volta a Heguel, al anunciar el materialisme històric. Tal com planteja Althusser s’ha de diferenciar clarament el període alemany-heguelià de la resta de la obra de Marx.
No deixa de ser curiós que la branca més light del marxisme, els marxistes humanistes anglesos, siguin partidaris dels textos de marx de la seva època hegueliana…
Picasso, quan estudiava a l’acadèmia de Belles Arts feia unes obres d’allò més realistes i canòniques!
A això em refereixo Arqueòleg! No t’estic dient que Marx sigui un hegel·lià al 100% i tota la seva obra giri al voltant d’aquest. Però si que d’ell en va extreure la dialèctica i la va modificar cap al materialisme.
No et puc defensar a Hegel, ni ho faré perquè no és sang de la meva devoció. El que vull que entenguis és que va fer més mal Plató i Sòcrates al pensament i la cultura Occidental que no pas Hegel. Però sembla que li tinguis una mania especial.
Ara el problema que et poden plantejar els idealistes és: Com va sorgir el Bosson de Higgs? I aquí si els teòlegs són intel·ligents actuaran i modificaran el discurs, o almenys aquells creients que accepten els avenços de laa ciència.
Us recomano que vegeu aquest vídeo per entendre senzillament que representa el Bosó de Higgs:
http://noticias.lainformacion.com/ciencia-y-tecnologia/particulas-fisicas/tres-minutos-para-entender-el-boson-de-higgs-videografico_fV68MA1NXrPkU7X6YouXu/
Et llegeixo amb assiduitat i trobo els teus articles molt interessants i molt ben documentats. Ara bé, en alguns casos trobo que tens molt poc tacte i que arribes a faltar al respecte. Es poden tenir conviccions molt fermes i dir-les de manera molt correcte. D’altre banda una mica d’humiltat i un marge de dubte no van malament a ningú, perquè sinó estàs convertint en dogma el que tu dius. Tens la veritat absoluta i menysprees les veritats dels altres.
Hi ha moltes disciplines que treballen amb les energies corporals. Tots tenim energia i en desprenem. A mi,si segons la tècnica, et diu que aquesta energia ve de les estrelles o d’on sigui, es digui yoga, reiki, seitai o cos-art, més igual, només sé que dominant l’energia interior, desbloquejant-la perquè flueixi et pots sentir millor corporalment i mentalment. Segons tu sóm uns tarats del cap…però resulta que hi ha gent que aquestes pràctiques ens fan trobar millor i em sap greu que t’ho carreguis i ho critiquis d’una forma tant matussera.
Biel, fa prou temps que em llegeixes com per no saber que jugar a ofendre gratuïtament és un dels meus hobbies favorits, però que no hi ha cap mala intenció al darrere, per paradoxal que pugui semblar.
Jo en cap moment he carregat sobre tècniques de relaxació orientals. Que tenen de dolent? res! Sempre i quant no creguis que aquesta relaxació és produeix per un fenomen màgic paranormal i no per pura auto-suggestió psicofísica. I si ho vols creure i et funciona, en plan Placebo, doncs genial, mentre no muntis una secta per lucrar-t’en.
Abans de la demostració empírica de la seva existència, l’església ja havia guanyat la partida. No en va la premsa en parlar del Bosó de Higgs, també l’anomenava la Partícula de Déu.
estàs confonent ‘la velocidad con el tocino’
És que el tema de les energies corporals no és una qüestió magico-paranormal sinó real. I si resulta que la pràctica de certes disciplines t’ajuda a estar millor globalment com pots parlar de placebo? I quin problema hi ha en què aquell que domina alguna d’aquestes tècniques se’n lucri? Com aquell que domina el cant, les llengües o l’arqueologia.
Si es tan real que se’n faci un estudi científic i empíric, es consideri ciència i s’estudii de forma reglada a la Universitat o en una Escola Professional, de forma que tan sols se’n puguin lucrar els professionals qualificats i no possibles intrusos sectaris; com es fa en el exemples que tu poses: cant, llengua, arqueologia…
Mare meva quina mentalitat tant estreta. Si hi ha una sèire de disciplines que requereixen una serie de coneixements, encara que no siguin universitaris i que porten una millor qualitat de vida a moltes persones, quin mal hi ha en què hi hagi formadors que es lucrin amb això?
Hi ha tot tipus de persones que es beneficien d’algunes d’aquestes pràctiques que tant detestes. Bon nombre de músics i ballarins fan treballs de tipus energètics perquè treballen amb el cos i resulta que els funciona.
Una mica d’humilitat siusplau. Jo no m’atreviria a opinar tant categòricament sobre una cosa que no conec suficientment.
L’únic criteri no és la raó o l’empirisme sinó que la gent ho compri i s’ho empassi? Ah vale!
Així doncs et sembla genial i respectable que Sandro Rey o Aramís Fuster es forrin enredant a la gent? Un xamán es equiparable a un metge? Ostia! Doncs quina perdua de temps gastar 10 anys de la teva vida fent medicina no? Si amb una dansa de la pluja acabes abans!!
OH WAIT! SI la universitat i la teletenda son el mateix…ara que hi penso… si sé tirar el Tarot! Sempre he pensat que era un joc divertit per endevinar tonteries, però si no hi ha cap límit entre veritat i mentida o entre ciència i xamanisme… a que estic esperant a esdevenir una medium-star i forrar-me enredant a la gent???
Mare meva, com t’agrada barrejar les coses!!! En cap moment he parlat de gent d’aquesta mena!! No té res a veure les tècniques de meditació, de control de les energies corporals amb el tarot.
Jo només sé que he petit insomni durant uns quants anys, i a la medicina oficial només em donaven pastilles. A través de la pràctica del seitai i una altra pràctica que es coneix com cos-art, he aconseguit relaxar la musculatura i relaxar la ment. I ara no necessito pastilles, dormo de conya i he millorat la meva qualitat de vida. Si d’aixó en dius placebo, em sembla fantàstic, però a mi i a molta altra gent li funciona. I t’asseguro que no són pràctiques essotèriques.
Em sembla però que és inútil parlar amb tu, perquè amb la teva estretor de mides ets més dogmàtic que el Sant Pare.
No es estretor de mires ni dogmes, simplement crec en allò que és empíric i racional i no en allò que no ho és. Per alguna cosa els nostres avantpassats van tallar caps a la Revolució Francesa: per imposar la Il·lustració a l’obscurantisme! I portem 300 anys per que encara quedin partidaris de l’Antic Règim…
Que tu em demostres que això oriental funciona empiricament? Doncs per tant serà tan empíric i científic com una aspirina, per molt que t’entestis en donar-li una aureola mística.
Que no? Doncs serà un placebo que funciona per autosuggestió.
END OF THA STORY
Ho veus com ho barreges tot!! Què redimonis hi pinta aquí l’antic règim!! No et parlo de pràctiques místiques, sinó de pràctiques que funcionen a un munt de gent. Si és per autosuggestió, doncs no ho sé, jo sé que a mi em funciona i prou.
I si hi ha gent que es guanya la vida amb aquestes activitats em sembla perfecte, igual que aquell que es guanya la vida ensenyant a fer arrenjaments florals, el que ven diaris o el que treballa a un laboratori d’investigació farmacèutica.
Et deixo un link amb una breu explicació de la tècnica del seitai
http://blogdefarmacia.com/los-beneficios-del-seitai/
i un amb una de molt breu sobre el mètode cos-art
http://www.barcelonaconcertante.com/show-index.php?Idioma=es&iten=19
Ja em diràs que té de sectari tot plegat més que no pas unes classes d’arrenjaments florals.
La web que enllaces… és totalment científica: parla d’investigacions sobre quimioteràpia, medicaments, estatanines…. però que té això d’alternatiu?? Per què estem discutint si tu defenses exactament el mateix que jo, la veracitat de l’empirisme científic???
Òbviament que funciona, com que m’estas parlant de medicina científica!! A veure, que empri noms japonesos i hippies i gimnàs en comptes dels noms de medicaments que es fan servir a la farmàcia, no el converteix en quelcom “alternatiu” al empirisme, en absolut! Ho seria si et recomanés abandonar la quimioteràpia per la dansa de la pluja!
Del que tu em parles és d’una medicina més preventiva que curativa, amb el que puc estar totalment d’acord! Haver començat per aquí!!!
M’alegra que finalment ens haguem entès…em sembla que sóm una mica cap quadrats.
Pel què fa als dos exemples que t’he donat són pràctiques desenvolupades per persones individuals que buscaven en primer lloc una millora individual i que després han vist que podia ser útil per a altres persones i n’han creat un cos teòric i un mètode. Ambdues tècniques tenen en compte l’energia corporal que generem i com l’usem.
Hi ha altres pràctiques que fan un treball semblant com són el “reiki” o el “yoga” però que s’envolcallen d’una àura mística, però que en el fons aconsegueixen resultats semblants a les dues pràctiques de les que t’he parlat. I el posar-hi o no l’aurea mística, dependrà molt de la persona que t’ensenyi. Si pateixes d’ansietat i d’insomni ja et dic jo que no és estrany que metges de la seguretat social et recomanin fer yoga.
Val val, això ja em quadra més!