h1

Reflexions Post-Apocalíptiques

Juny 11, 2012

Trobar els mots encertats per definir els sentiments de ràbia i impotència que m’han envaït aquest cap de setmana resulta una tasca àrdua i hercúlia. Intentaré ser simple, sintètic i racional, superant el shock inicial que, tot i ser esperat, m’ha deixat atordit després de la sacsejada:

1) Efectivament, es tractava d’una “Crisi en W

Quan al 2010 vàrem sortir de la recessió, ja es veia vindre que era una sortida en fals, un pedaç per sortir del pas i que mentre no s’apliquessin polítiques keynesianistes d’inversió pública, disminuís l’atur i es generés consum, aquell creixement era un breu miratge per agafar impuls i caure amb molta més força cap a l’abisme. La veritable Crisi comença ara; el que hem viscut fins al moment tan sols era  un frugal aperitiu. Aquest rescat és una soga al coll, una llosa que ens aboca a una recessió llarga i profunda i sense la menor esperança de llum al final del túnel.

2) I perqué ara?

No ha estat cap casualitat la data escollida per realitzar aquest previsible rescat. Un cop la Prima de risc va superar els 500p era qüestió de dies i s’ha escollit aquest cap de setmana simplement per que coincidia amb l’Eurocopa, moment de màxima imbecil·litat massiva i alienació col·lectiva, una anestèsia ideal per prendre decisions radicals sabent que els ramats borreguers es troben massa embadalits per fer quelcom. Per altre banda s’havia d’actuar abans de les Eleccions Gregues com fos. Una victòria contundent de Syriza pot obrir el meló d’una rebel·lió interna a Europa en contra de la Troica i les seves mesures neoliberals. Calia deixar-ho tot ben lligat abans que aquesta possibilitat es materialitzés.

3) Les conseqüències econòmiques del Rescat

Segurament haureu vist com avui la Borsa puja i la Prima de Risc baixa. Ni cas! Un breu miratge que no durarà res; la típica idiotesa del nou ric borderline que es compra joies i un descapotable quan li acaben de concedir un crèdit, sense pensar en que el primer plaç de pagament es troba a la cantonada. A partir d’ara l’FMI monitoritzarà la nostra economia, la qual cosa significa que els propers Pressupostos hauran de complir si o si amb el dèficit estipulat per la UE ( menys del 2%) quan ara és del 6%. Ergo la retallada d’enguany haurà de ser del doble que en el passat exercici pressupostari. D’on es retallarà? Doncs del que encara no s’ha tocat: prestacions de l’atur i jubilació; així com noves pujades de lIVA, acomiadaments de funcionaris i eliminació de competències autonòmiques. Per tant, doncs, nova disminució en el consum, més contracció de l’economia que dinamitaran la Borsa i impulsaran la Prima de Risc i l’atur a noves cotes estratosfèriques, igual que ha passat a la resta de països rescatats.

4) Les conseqüències polítiques del Rescat

Rajoy ha dinamitat amb mig any tot el seu capital polític i la confiança que el van dur a la majoria absoluta. El PP ha esdevingut la riota de la premsa estrangera i nacional; tan sols li queda el consol de saber que el PSOE encara no aixeca el cap, ni ho farà en molt temps. Entrem en una espiral política a la grega on els extrems comencen a guanyar força. Si IU fes una aposta radical i canviés Cayo Lara per Alberto Garzón, promovent una aliança més àmplia i plural amb ICV, Equo, Anticapitalistes i diversos partits d’esquerra nacionalistes, podríem estar davant d’una espècie de  Syriza a la espanyola. Donem-li temps! Per altre banda no acabo de veure que pugui sorgir cap alternativa nacional per la dreta al PP, més enllà de l’ambigu i confós UPyD. En quant als moviments socials, el 15M té una oportunitat d’or per rearmar-se als carrers!

Anuncis

37 comentaris

  1. Comentaris 😉

    1. És una crisi en W que, efectivament, ha arribat al final del principi. Estic d’acord amb tu que ara comença lo bèstia. Vull veure si la ‘pau social’ durarà molt més. Ara ve el bàlsam de l’estiu i de l’eurocopa.

    2. Jo no donaria tanta importància a l’Eurocopa. El veritable motiu de que ara es faci el rescat són, com bé indiques, les eleccions gregues i franceses. L’eurocopa és el sant al que s’ha encomanat Rajoy, però, com a aficionat al futbol ja t’avanço que dubto que Espanya passi de quarts. Els jugadors estan físicament fossos.

    3. Si això és un rescat i com indica el document final de l’Eurogrup ‘hi haurà supervisió’, preparem-nos. De moment tot indica a que serà bestial, perque Irlanda, davant la fatxenderia de Rajoy ha exigit el mateix ‘tracte sense contraprestacions’ d’Espanya i el president del Deutsche Bundesbank en una entrevista al Tagesschau va dir que el rescat tindrà contrapresacions com les irlandeses.

    4. Garzón és massa jove, té 26 anys! El problema de la política no és canviar el lider, és canviar totes les velles guardies instal·lades des de fa dècades als ‘aparells’ de tots els partits. IU té la guàrdia del PCE i ICV la del PSUC i com PP, PSOE, CiU… són direccions envellides i que eviten com poden la regeneració. Segueixo defensant que el sistema polític no s’ha de canviar, s’ha de dinamitar i tornar a construir un per un els partits. I el 15M… cada cop sóc més pesimista, al final diran que no els representa ni ells mateixos.


    • Grarzón: Tot i l’edat, val que si, que encara no es el seu moment, tot arribarà, no trobes una certa semblança física entre ell i Alexis Tsipiras?

      Jo crec que ICV s’ha rejovenit prou bé: ni Herrera, ni Romeva, ni Camats ni Gomà venen del PSUC!

      I pel que fa a l’Eurocopa, tinc pendent fer un post amb totes les decisions històriques dures que s’han pres coincidint “casualment” amb esdeveniments esportius. Flipant!


      • Garzón es sembla molt al lider de Syriza, i tant! Però dona-li uns anyets, 3 o 4 i en parlem.

        Sobre ICV… pfffffff sí, és el que més s’ha rejovenit, però no parlo de les cares conegudes, parlo dels quadres dirigents. Són els mateixos des de l’època del PSUC. ICV també ha de canviar, tot i que és el partit més ‘semblant’ al que crec que ha de ser un partit.

        Salut.


  2. No enten per què et preocupes. Només cal veure els anuncis dels patrocinadors de la selecció espanyola que ens diuen que, per molt putes que les estiguem passant, la Roja està per donar-nos moltes alegries. Quan els nostres jugadors españolitos guanyin la eurocopa s’acabarà l’atur, tornaran les polítiques socials, recuperarem els diners que han robat a la sanitat i educació i podrem tornar a viure ‘per damunt de les nostres possibilitats’ (com els agrada anunciar i repetir) Ja ho veureu. Jo confio en la Roja.


  3. Garzón deia l’altre dia que la única opció era no pagar el deute, fer un default, nacionalitzar bancs i començar de 0.

    Jo em pregunto: si es fa un default, vols dir 0 crèdit exterior en anys. Ergo, encara que es nacionalitzin els bancs, d’on es treuen els diners per fer l’estimul keynesià que demanes/demana Garzón. Les retallades serien infinitament pitjors, perquè vol dir que no pots tenir dèficit: ni 2% ni res.

    Per altra banda, crec que el rescat és una mala opció perquè segueix lligant el risc d’impagament a l’estat (la pasta no va directa als bancs) així que a llarg termini estem fotuts igual.

    Per mi la millor sol·lució hagués estat injectar pasta als bancs, i si després cauen, dons que caiguin, però són els bancs i no l’estat els responsables.


    • Si féssim un default, opció que jo encara no veig clara (igual que no veig clar sortir de l’Euro, conseqüència sinequanon del “simpa” al Rescat) no tindríem crèdit, però al menys tampoc 100.000.000 de dèficit! Estaríem a 0!


      • Sorry, tens un error de concepte: no tindriem deute, efectivament.

        Tindríem dèficit, el pactat aquest any amb Brusseles per Rajoy és del 5,3%

        AIxí que els següents pressupostos hauríen de ser amb dèficit 0

        http://javiersevillano.es/BdEDeuda.htm


        • I qui ens obligaria a tenir dèficit 0 si ja no estaríem a la UE? (Ens haurien expulsat per morosos, of course)
          Una altre cosa és que la Prima de Risc s’ens posés a 1.000.000p ja que absolutament ningú fos tan ruc de comprar deute d’un país que es nega a pagar-la!!! Això és un altre tema!
          Hauríem de tornar al proteccionsime, tancar fronteres, devaluar la pesseta, en una situació semblant a l’autarquia dels anys 50’s!


          • Si exacte… de fet ningú ens “obligaria” a tenir dèficit 0, però donat que no podríem obtenir crèdit enlloc…. de facto hauríem de tenir dèficit 0 o hi hauria partides del pressupost que no podríem pagar


  4. per jeffreyabbout i Arqueòleg:
    Fer un “simpa” del deute total ni el mateix garzón ho defensa. demana mínim fer auditoria de la deuta per veure quina és legítima i quina no (per ex. aquella deute generada per donar avals de fins a 300.000 milions seria considerada ilegítima).

    La clau de fer aquesta reestructuració del deute (pagar en 30 anys el que estava previst en 10) farà que si ara mateix estem pagant vora els 30.000 milions anuals en retornar prèstec, podrem passar a pagar-ne 8.000 milions anuals, amb el qual et “sobren” 22.000 milions anuals per destinar-los a polítiques keynesianes.

    Garzón 26 anys si, i què? Ha demostrat una preparació, capacitat de reacció, capacitat de generació d’idees i propostes per sobre de tota la cúpula d’IU, i tot i ser del PCE, molt més obert que qualsevol simpatitzant d’IU.

    Per la resta, Arqueòleg, signo tota l’entrada. A vegades quan estic per escriure em fas deixar-ho còrrer. Coïncidim en sa immensa majoria de posts al 90% 🙂


    • Potser en 140 caràcters no hi havia prou espai per explicar el tema en profunditat, però el tweet és força clar.



    • Acabo de descobrir que es poden publicar Tweets amb imatge directament als coments :O


    • Curioso que pide nacionalizar.. cuando el mismo admitida que las cajas de ahorros el 60% de nuestros sistema financiero eran etnidades publicas


  5. Jo també 🙂 he fet un copy paste del link dels detalls del tweet.


  6. Prima de risc a 508p! El miratge del rescat no ha durat ni 6h! Increïble!


  7. Arqueòleg, el teu blog és un oasi dins un desert de merda. Segueix així!


  8. Que no hi ha cap rescat, home, que tot són rumors orquestrats per algun contuberni judeomaçònic. No us deixeu entabanar. Jo he mirat avui el saldo de la meva llibreta i si fa o no fa és el mateix que el que tenia abans del rescat.

    Ah, que cal que sigui banquer i hagi fos uns quants milions perquè em rescatin? Doncs sí que comencem bé…


  9. Amb la de totxos que hi ha a aquest país, cada vegada tinc més clar que fins i tot sense futbol la gent seguirà votant als de sempre…

    Tot això es veia a venir, el que em sorprèn és que la gent encara segueixi autoenganyant-se, és ben trist.


  10. Coincideixo amb tu en tot excepte en que cal reactivar el consum i l’economia. No només patim una crisi política, també és ecològica i no podem permetre’ns el luxe de seguir destruint el planeta i a nosaltres amb ell. Aquest és el moment per fer una aposta diferent, per decréixer econòmicament. Alguns estudis parlen que apostant de veritat per una economia ecològica es podrien crear milions de llocs de treball. Però no es tracta només de tornar a treballar tots 8 o 10 hores al dia, sinó de repartir el treball que hi ha i els beneficis que genera entre tots d’una manera més justa.


    • A veure, estem confonent debats:

      Una cosa és reactivar l’economia en base al consum i una altre debat molt diferent és de quina forma és consumeix i com es produeix.

      El decreixement és una teoria economicista que planteja una forma diferent d’organitzar la producció, reduint distancies entre el pagès i qui menja la patata, no que la gent deixi de menjar! Així com un consum responsable i sostenible, no que la gent visqui en caixers envoltat de cartrons reciclats!

      En quant a repartir el treball a mi em sembla una obvietat de calaix!

      Una proposta de consens entre el decreixement i el keynesianisme podria ser el Green New Deal.
      Take a look-> http://es.wikipedia.org/wiki/Green_New_Deal


      • Amic glamuròs,
        Jo crec que no estic confonent debats. Reactivar l’economia en base al consum és una idea keynesiana totalment contraria al decreixement, que diu que hem de fer tot el contrari, reduir tant els nivells de producció com de consum. Les dues qüestions estan lligades. Treballar menys i consumir menys per tenir més temps lliures i poder ser més feliços.
        Evidentment, no es tracta de que la gent deixi de menjar, però si de consumir productes de proximitat, no tractats industrialment i, per tant, més ecològics i saludables. Això no només reduiria el consum i certes malalties, sinó que augmentaria la riquesa a nivell local i de base i eliminaria intermediaris, que són la plaga del sistema, establint preus i rebentant el valor dels productors primaris.
        Des del meu punt de vista el keynesianisme no és més que un element corrector del sistema en moments de crisi, però del qual els actuals poders i governants no volen ni a sentir a parlar perquè creuen tenir la força suficient com per imposar el sistema neoliberal sense haver de fer concessions de cap tipus.
        Per acabar, jo no se si això és una crisi en W o no, però penso que el creixement que tothom espera que arribi algun dia no arribarà mai si no apostem per un decreixement. Es a dir, produir i consumir menys però millor. Perquè és impossible plantejar-se tornar a créixer quan, tot i la recessió, un país com el nostre esgota la capacitat anual del seu medi natural per regenerar-se al més d’abril. El que produïm la resta de l’any esta de més. El decreixement no és una bogeria ni una utopia, té estudis molt seriosos al darrera que confirmen que és pot viure amb tot el que és imprescindible i molt més sense produir ni consumir tant. A països com França, per exemple, el decreixement ja ha estat assumit plenament per l’esquerra no socialdemòcrata del Front de Gauge i el nostre estimat Mélenchon. A veure si per qui anem aprenent també una mica tots plegats.


        • Es un tema que mereix un post per si sol!
          Però és el que dic sempre als verds radicals dins d’ICV: no podem anar a una fàbrica de la Seat i dir que no volem que es fabriquin més cotxes pq la gent no ens votarà. I son els nostres!

          Decreixement si, però treball també! Hem de trobar la forma de conjugar verd i roig o perdrem el vot proletari i esdevindrem un partit de classes mitjanes sostenibles.


          • Sobre això mateix, la necessitat d’unir verd i roig, acabo de llegir un magnífic article del professor Carlos Taibo titulat: Mineros, ecologia y 15M, que recomano a tothom. En aquest sentit, hi ha molta feina per fer.


          • Doncs buscaré el link, ja que precisament a Asturies és on s’evidencia aquesta contradicció entre roig i verd a l’extrem! Em poso de deures fer aquest post


          • Perdoneu el despeiste el link de l’article de Carlos Taibo: Mineros, ecologia y 15M, es aquest
            http://www.carlostaibo.com/articulos/texto/?id=378


  11. 1. Els 150’000 milions d’EUR gastats per Zapatero en obra pública tot el 2009 i principis del 2010 va ser política keynesiana de la clàssica. Ja n’hem vist el resultat.

    2. Segons tu la gent només deu tenir una neurona, o miro futbol o penso en economia, les 24 hores del dia deuen ser massa poques per fer una mica de tot. Per cert, l’inici de la lligueta té bastant poc interès per qualsevol afeccionat al futbol.

    S’havia de fer abans de les eleccions gregues per posar un tallafoc no a la conflictivitat social sinó a un contagi financer a través del mercats sobretot del de deute. No crec que s’hagi aconseguit.

    Per cert, desgraciadament ja és igual qui guanyi a Grècia.

    3. El rescat no obliga a res que no obligués abans. El compromís de dèficit ja hi era i calia complir-lo, ara ens vigilaran més de prop, si, però arribar al 3% s’hi ha d’arribar amb rescat o sense.

    4. Les comseqüencies polítiques del rescat no són tals. Hi ha i hi seguirà havent unes conseqüències polítiques imprevisibles d’aquesta crisi en el seu conjunt, no sé fins a on i tu tampoc, però em comença a fer por.


    • 1) Keynes es removia a la tomba veient la estupidesa del pla E. Si s’hagués invertit en I+D un altre gall cantaria

      2) Tu saps que a Argentina es van decidir afusellaments coincidint amb la final d’un torneig futbolístic? Per posar un exemple entre centenars de “innocents casualitats” entre decisions polítiques i partits de futbol.

      Si dona igual qui guanyi a Grecia pq la UE amenaça amb expulsar Grecia si guanya Syriza i no Nova Democràcia?

      3) Clar, ens han donat 100.000.000 a canvi de res oi? Igual al País de la Piruleta on sembla que vius tu si… Has provat de llegir alguna cosa sobre les conseqüències econòmiques a Grècia, Irlanda i Portugal? Ves i els expliques que tot és fantàstic i meravellós a veure si surts amb vida!

      4) Sort que en aquest darrer comentari trenques amb la càndida innocència i expresses un lleuger temor! Tant bonrollisme en mig d’un apocalipsi espantaria al més hippi dels hippies!


      • 1. Keynes proposava obres públiques, no I+D. De totes maneres això ja no va ni d’obres públiques ni d’I+D.

        2. I amb això què vols dir, que Europa planeja un rescat el dia de l’apassionadíssim partit entre Polònia i Grècia?

        És igual qui guanyi perquè desgraciadament Grècia fa temps que està amortitzada.

        3. Entenc que no llegeixis el que escric jo, però que no llegeixis el que escrius tu és més greu. Tu dius que a partir d’ara ens monitoritzarà l’FMI i s’haurà de complir amb el dèficit marcat per la UE. Jo només et pregunto si fins ara no era així.

        4. Només intentava discrepar per crear una mica de debat enmig de tanta coincidència. No ho he aconseguit. Com sempre m’he topat amb una paret. Per cert, el temor no és “lleuger”.


        • Home 3 comentaris (amb aquest 4) et sembla poc debat?? Bé, no sé quin si el teu objectiu inicial era moure masses, però a mi em sembla que alguna cosa hem debatut no? Ja t’aviso que en aquest blog tan sols 1 de cada 50 posts crea una controvèrsia desmesurada! La gent no s’anima molt a debatre 😦


  12. Serà interessant conèixer el resultat de les eleccions a Grècia. De totes maneres, Syriza ha declarat que no vol fer sortir el país de l’Euro, sinó que el que vol és renegociar el seu Rescat.

    Pel que fa al rescat espanyol, crec (pel que he llegit), que si que hi haurà repercussions per als ciutadans i no només per a la banca. Ara bé, també s’ha dit que s’allargarà fins a 2014 el termini per complir amb el 3% del dèficit.


  13. Politicas keynesianas ? como las que dice krugman que hay que bajar los salarios de los españoles un 20%? no gracias…
    Ya se ha demostrado lo efectivo del plan e…


    • La poxima vez que vengas con citas raísimas, sería mucho pedir que incluyeras un enlace directo? Es que directamente no me lo creo!


      • http://www.vnavarro.org/?p=6871 mira el blog de vicent navarro criticando a krugman… por lo que dijo del 20%

        Te sirve…aun asi no es sorprenderte… que un keynesiano recomiende bajar salarios… las primeras 40 paginas de teoria general hablan de como bajar los salarios para bajar el paro:

        “un aumento de la ocupación sólo puede ocurrir acompañada de un descenso en la tasa de salarios reales» ”

        Joder y estate un poco al loro, me gustaria saber que lees, para que no te enteraras de eso ?


  14. Segurament haureu vist com avui la Borsa puja i la Prima de Risc baixa. Ni cas! Un breu miratge que no durarà res; la típica idiotesa del nou ric borderline que es compra joies i un descapotable quan li acaben de concedir un crèdit, sense pensar en que el primer plaç de pagament es troba a la cantonada. A partir d’ara l’FMI monitoritzarà la nostra economia, la qual cosa significa que els propers Pressupostos hauran de complir si o si amb el dèficit estipulat per la UE ( menys del 2%) quan ara és del 6%. Ergo la retallada d’enguany haurà de ser del doble que en el passat exercici pressupostari. D’on es retallarà? Doncs del que encara no s’ha tocat: prestacions de l’atur i jubilació; així com noves pujades de l‘IVA, acomiadaments de funcionaris i eliminació de competències autonòmiques. Per tant, doncs, nova disminució en el consum, més contracció de l’economia que dinamitaran la Borsa i impulsaran la Prima de Risc i l’atur a noves cotes estratosfèriques, igual que ha passat a la resta de països rescatats.


  15. Segurament haureu vist com avui la Borsa puja i la Prima de Risc baixa. Ni cas! Un breu miratge que no durarà res; la típica idiotesa del nou ric borderline que es compra joies i un descapotable quan li acaben de concedir un crèdit, sense pensar en que el primer plaç de pagament es troba a la cantonada. A partir d’ara l’FMI monitoritzarà la nostra economia, la qual cosa significa que els propers Pressupostos hauran de complir si o si amb el dèficit estipulat per la UE ( menys del 2%) quan ara és del 6%. Ergo la retallada d’enguany haurà de ser del doble que en el passat exercici pressupostari. D’on es retallarà? Doncs del que encara no s’ha tocat: prestacions de l’atur i jubilació; així com noves pujades de l‘IVA, acomiadaments de funcionaris i eliminació de competències autonòmiques. Per tant, doncs, nova disminució en el consum, més contracció de l’economia que dinamitaran la Borsa i impulsaran la Prima de Risc i l’atur a noves cotes estratosfèriques, igual que ha passat a la resta de països rescatats.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: