h1

2012: L’any de la Fantasia Èpica?

Juny 4, 2012

No és casualitat que el moviment dels indignats hagi escollit un leitmotiv ambientat en “El Senyor dels Anells” per fer les seves protestes davant de la Caixa, generant una ferotge campanya viral sota el lema “Occupy Mordor“, basada en la encertada comparació entre les torres d’aquesta entitat financera i les del malvat Sauron, arxienemic dels hobbits de Tolkien.

Després dels anys de crisi que ja duem a sobre, sembla que la necessitat d’evadir-se de la trista i depriment realitat que ens rodeja cada cop s’accentua més i ¿que millor que una dimensió totalment paral·lela per alienar-nos durant una estona de les retallades draconianes, la desbocada prima de risc o la voraç taxa d’atur que engoleix el que troba al seu pas?. Aquells que no tenim estomac per suportar la telebasura i  considerarem el futbol com un entreteniment per australopitecins, també tenim dret a algun instant de desconnexió de l’apocalipsi quotidià.

La veritat és que jo duia forces anys, quasi dècades, completament allunyat d’aquest fantasiós gènere literari, tot i que durant la meva adolescència havia estat un veritable freak de tot aquest món: amb 14 anys era master de partides de rol en un club juvenil del meu barri i havia arribat a interpretar sinistres personatges vampírics en viu dins d’un centre comercial sense cap mena de vergonya, causant l’estupefacció dels guardes de seguretat i la resta de ciutadans que passaven per allí. Va ser una forma ideal d’evadir-me del bulling homòfob al institut!

Tot i que aquells anys queden afortunadament molt lluny, alguns esdeveniments em duen a pensar que aquest 2012 pot ser el retorn de la fantasia èpica a la cultura de masses:

1) L’èxit de “Game of Trones”- Un barroc vodevil culebronesc on diverses famílies de nobles maniobren des de les ombres per aconseguir cada cop més poder, entre copioses escenes de sexe explicit i orgies de violència, han catapultat a un èxit de públic tant a la saga de novel·les escrites per George R.R. Martin com a la seva excel·lent adaptació televisiva. Jo encara vaig per la primera de les cinc parts publicades fins al moment, “Cançó de Gel i Foc” i ja estic força enganxat a aquesta espècie de “Nissaga de Poder” en un dantesc món medieval. Tot i que confesso que el començament se’m va fer un xic feixuc, en quant vaig aconseguir familiaritzar-me amb els diversos i nombrosos personatges, així com amb les complexes relacions familiars que els uneixen, m’hi he enganxat de ple, seguint en paral·lel els capítols amb la lectura.

2) “El Hobbit” arriba a les pantalles: Ja falta menys per que aquest Desembre s’estreni al cinema l’esperadíssim film de Peter Jackson, on s’ens presenta l’adaptació de la precuela del Senyor dels Anells de Tolkien, dividida, això si, en dues parts.  Després de infinits problemes tècnics i d’un canvi de director (el primer era Guillermo del Toro) sembla que ara si, podrem veure amb imatges com l’intrèpid hobbit Bilbo Bolson, en companyia d’un grup de nans, viatja fins al cau del drac Smaug trobant pel camí un curiós anell màgic que no pocs mal de caps li portarà. Recordo que anava a primaria i tenia uns 12 anys quan vaig devorar d’una tirada aquest genial llibre, va ser el meu baptisme en aquest gènere d’espasa i bruixeria i en guardo un especial record! Aquí el trailer:

3) Les “Cròniques Perdudes” de la Dragonlance: Uns 25 anys després de la publicació  bestseller “Cròniques de la Dragonlance”, una saga que ha donat peu a uns 180 llibres ambientats en aquest màgic món de Krynn (amb una qualitat molt variable entre ells), finalment els autors originals Margaret Weis i Tracy Hickman han publicat una nova trilogia, “Cròniques Perdudes”, on s’ens expliquen tots aquells fils argumentals que havien quedat penjats a la història primigènia. Finalment, doncs, els fans d’aquest univers ambientat en el clàssic joc de rol “Dungeons & Dragons”, descobrirem com es va trobar la Maça de Kharas, les estratagemes de la malvada Kitiara un cop convertida en senyora del drac, o com el meu idolatrat Raistlin Majere es passa al costat del mal. Una petita compensació per l’injust tracte que ha tingut aquesta brillant saga (la meva favorita de lluny) que tan sols s’ha dut a les pantalles en un patètic film de dibuixos infantils, amb una qualitat vomitiva.

Advertisements

9 comentaris

  1. No coneixia aquesta ‘Cròniques de Dragonlance’. Ara, però, no m’hi puc fixar perquè estic massa enganxat amb la ‘Cançó de gel i foc’ i faig tard (ara començo a llegir el segon llibre, tot just quan acaba la segona temporada).
    I quines ganes que arribi el decembre per veure ‘El Hobbit’!!!!


  2. Interessant l’anàlisi, però una cosa així es podia preveure des de l’any passat, quan a finals d’estiu es deia que “Winter is coming” per parlar del resorgiment del 15M després de l’estiu. Els freaks som un col·lectiu amb ganes de revolta ;-).


  3. La fantasia heroica (els mites, les rondalles, les sagues…) és segurament el gènere narratiu més antic que es coneix, i ha mostrat una gran capacitat d’adaptació i de renovació al llarg de totes les èpoques. Connecta bé amb el que el públic espera.

    Els “senyors dels anells” i els “jocs de trons” són els nostres llibres de cavalleria.


  4. Tots necessitem una mica d’evasió, i no tot serà tele i futbol, oi?. Tot i així jo prefereixo la ciència ficció a les fantasies èpiques.


  5. Les fantasies èpiques serveixen per evadir-te del mon. Recordo que vaig devorar els llibres de “el senyor dels anells”, pero també vaig devorar els llibres de Marcel Druon dels “Reis maleits” o els del Harry Potter.Si uns personatges i una historia t’atrapen, la llegeixes fins al final, i ho gaudeixes.
    El llibre de “Jo Claudi”, del Robert Graves, me l’he llegit 6 o 7 vegades, i cada vegada era igual de magic que l’anterior.


  6. No he entrat a Game of Trons, i nos é si ho faré, però segurament si que seguiré Hobbit, com una manera d’acabar amb una gran nissaga que m’ha proporcionat molts bons moments, quan he llegit els llibres i també quan he vist les pel•lícules.


  7. […] confirma de nou que, davant la espantosa realitat que ens envolta, aquest serà l’ant de la fantasia èpica i tan sols em queda seguir clamant al cel que algun dia puguem veure amb una qualitat similar, una […]


  8. Et deixes “spartacus the war of damned.” Epic, pseudohistoric, brut, erótic..certament una gran historia, que fet i fet tots coneixem de lluny i que aqui si no te tot el rigor académic si ha lograt ésser la millor adaptació del tema, deixant enrere inclus la brillant “Spartacus” de Kubirck.

    Al gener s’estrena la 4 i ultima temporada. El Spoiler ja el sabem, van morir tots, pero mai de tant pocs n’havien fet de tantes…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: