h1

El dret a la Frivolitat

Mai 23, 2012

Jo ja he perdut el compte de la quantitat de col·lectius dels que formo part, rebo tans mails amb convocatòries d’assemblees que trigaria quatre vides per assistir a totes (ara mateix en tinc 239 per obrir), hi ha dies que ja no sé ni de que va la manifestació a la que assisteixo, he arribat a debatre de gestió macro-econòmica i alternatives a les retallades en els indrets més insospitats…

Recordeu com era el món abans de la crisi? Parlar de política era pràcticament un tabú, un hobby freak del qual tan sols n’érem partícips quatre iniciats en la matèria; encara recordo perfectament les constants crítiques d’amics meus sobre com d’avorrit era aquest blog quan versava sovint d’ideologies, partits i democràcia. I si ens referim a l’economia encara pitjor! En els anys de la bombolla immobiliària on tothom (que no es dediqués a l’arqueologia)  tenia un bon sou, adorava el capitalisme  i tan sols s’havia de preocupar de com invertir els seus guanys, conceptes com “prima de risc”, “inflació”, “retallades” o”corralito” eren indesxifrables mots esotèrics que no formaven part del nostre vocabulari habitual.

Aquells que en el millor moment de l’auge econòmic cobràvem 700 euros estant llicenciats, els que mai vam signar una hipoteca perqué teníem claríssim que això petaria, els que ja sortíem al carrer i participàvem en mogudes molt abans que Lehman Brothers  s’enfonsés a Wall Street, perqué la lluita contra la injustícia forma part del nostre ADN, ara ens hem vist absorbits en una espiral de ultra-politització fins a nivells un punt  esquizofrènics i mentalment esgotadors.

 Milan Kundera ja va expressar a “L’insuportable lleugeresa de l’ésser” que si creiem que un instant és irrepetible, negant així l’etern retorn de Nietzche, haurem de suportar sobre els nostres caps la fatigosa pesadesa de la responsabilitat d’actuar de forma absolutament correcta davant la trascentalitat única del moment viscut. I clar, diguéssim que els fets històrics que estem vivint ara mateix estan revestits d’aquesta sensació de ser un punt d’inflexió, una cruïlla de camins al vèrtex d’un precipici,  on una petita desviació ens pot precipitar a l’abisme o dur-nos a la glòria perduda.

És per això que reclamo el meu dret a la frivolitat com una necessitat urgent abans que el meu cap exploti. Necessito una dosi en vena de comedietes banals,  de pop desenfadat amb lletres absurdes o novel·letes d’aventures sense pretensions intel·lectuals. Exigeixo ser alienat televisivament, ballar música petarda tota la nit com si no hi hagués un demà, passar una tarda en un bar on els rumors i xafarderies siguin l’únic tema a debat. No demano tant, oi??

Advertisements

18 comentaris

  1. Fa sis anys vaig plegar d’una empresa dient “això s’enfonsa” i em van dir malastruga. Fa una pila d’anys que sempre m’han dit que això de la política és una bajanada, i m’he atipat d’escoltar “jo sóc apolític”. Ara que tothom té clar que hi ha crisi (algú encara no?) i que la política, malgrat alguns polítics, és essencial, també reclamo la meva dosi de frivolitat. O sigui que, malgrat les diferències ideològiques i, de ben segur, de les formes de distreure’ns, anem a la una 🙂 Ànims! segur que te’n surts la mar de bé 😉


  2. Reconeix la teva inspiració per aquest post, bribón! http://youtu.be/w1K1KfvhhfU


  3. Em passa el mateix. Fa anys que estàva involucrada i divagant sobre el tema que venia a sobre i la gent semblaba aliena. Avui en dia, tots opinem i veient la direcció que pren tot plegat tinc una necessitat absoluta de frivolitat. De fet, quan entro a escriure al blog em venen ganes d’escriure de qualsevol tema, aliè als que em toca escriure i llegir cada dia per feina i vocació: economia i política.
    Però a nivell personal, estic a punt d’escriure una autèntica tesi doctoral sobre bosses satchel flúor…per refrescar el meu cap.
    Abraçada


  4. Divendres per la nit em vaig deixar enduur per la frivolitat i la veritat és que em vaig sentir molt bé el dia següent, deixar de banda el pes dels pensaments i la crítica constant al que t’envolta per parlar de futbol o rumorologia tot prenent uns gintònics va ser com un vàlium pels meus pensaments.


  5. Reivindico els gin tonics i la conversa lleugera sobre tafaneries com a terapia de xoc…Cada cert temps es absolutament necessari tancar una part del cervell per reformes i utilitzar la part del cervell mes frivola, per higiene i per salut mental, per tal d’evadir-se una mica de la realitat, encara que despres s’ha de tornar…


  6. Cada vegada m’adono més que hi ha menys coses que mereixin un discurs transcendental Evidentment, la política, tal com es teoritza i es practica en aquest país, va ser la primera a caure. Per tant…

    Frívol fins al patíbul!


  7. Divendres, per a desfogar-me, tinc preparat una pràctica per a no naufragar amb Eurovisión. Jo també necessito el meu dret a ser frívol, si no crec que moriré ofegat per les xifres.


  8. Una reclamació d’alló més justa!!!

    Crític de Cine et felicita pel teu bloc i ha decidit atorgar-te el Premi “Liebster”. Si vols veure la llista dels cinc blogs premiats fes una ullada a: http://criticdecine.wordpress.com/


  9. Doncs m’agrada aquesta frivolitat; i la Fangoria com no. Un dels meus referents musicals. Una abraçada.


  10. […] entre tant article de crisi, crisi, crisi. L’Arqueoleg Glamuròs ho descriu perfectament en el seu blog i Fangoria ho ha cantat diverses vegades. De tant en tant tots necessitem fer coses superficials i […]


  11. Això és el pop de Warhol, no? Visca la superficialitat!!


  12. A casa hi ha dies en que per la nit solament volem veure alguna comèdia (pel•lícula), justament per fugir d’aquesta espiral en la que ens (i ens han) hem embolicat.
    Potser una de les conseqüències no nefastes d’aquesta crisi és que la societat s’ha tornat a polititzar. La majoria de persones se n’han adonat que l’economia i la política tenen una influència molt directa sobre el dia a dia de les nostres vides.


  13. Doncs sí, la crisi fa sorgir de nou la política, junt amb els indignats. AIxò està motl bé, però segur que hi ha nivells diferents. Si el que busques és frivolitat, com una absurda cançó pot, doncs d’això n’hi ha per tot arreu; el que no hi ha per tot arreu és constatació política, debat i reflexió. I, altanto, una cosa que no hem tingut present: també hi ha qui es dedica a la política amb frivolitat, com quelcom banal, i això sí que no pot ser.


  14. Fins i tot les olles a pressió necessiten una vàlvula per no explotar (ups, em sembla que avui estic especialment “maruja”), així doncs, endavant les atxes. El que és força irritant és qui viu permanentment en la frivolitat, l’evasió i els salvamesdeluxe. Ai, entre poc i massa!


  15. tota la raó la frivolitat és un bé que abunda en aquests moments, només s’ha de veure els programes de tele porqueria que apareixen de sota les pedres i que van en augment de cara l’estiu i els índex de audiència de aquests programes, la gent està am l’aigua el coll i necessita distrecció urgent, hi ha temps per tot i també per intentar oblidar el que ens preocupa i fer canvi de xip! una estona de riure fàcil no fa cap mal. A vegades agreeixo tant segons quines converses vanals! visca la frivolitat “a dosis acceptables”.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: