h1

MÉLENCHON: la gran sorpresa a les eleccions franceses?

Abril 11, 2012

El primer cop que vaig sentir a parlar de Jean-Luc Mélenchon va ser quan vaig veure embadalit les imatges d’un recent míting del Front d’Esquerres amb 150.000 persones a la Plaça de la Bastilla, commemorant la Revolució Francesa i la Comuna de París, amb un encès discurs animant a una revolta ciutadana en contra del capitalisme.

Pocs dies després saltava la notícia: Mélenchon es situava amb un 15% d’intenció de vot a les enquestes com a tercer candidat a la cursa per ser President de la República, desplaçant per primer cop a la ultradreta de Marine Le Pen a una ridícula 4a plaça. I la setmana passada tornava a reunir a 70.000 persones a Tolosa de Llenguadoc, amb centenars de banderes republicanes espanyoles de moltíssims descendents d’exiliats que encara resideixen en la que va ser la seu del PCE durant 4 dècades de franquisme.

Com ho ha aconseguit? Sembla veritablement un miracle, tenint en compte que a les passades presidencials de 2007 el Partit Comunista de França, amb Marie Georges Buffet va obtenir un ridícul 1,93% de vot a la primera volta, quedant molt per sota del troskista Olivier Bescenot, fet que presagiava la seva imminent desaparició.

Aquí algunes claus del seu èxit:

– El seu prestigi com a ex-ministre socialista: Ell no és simplement un radical anti-sismtema, va ser Ministre de Formació Professional amb Lionel Jospín, a part d’haver estat senador, tinent d’alcalde o conseller regional. Igual que Oskar Lafontaine a Alemanya, ell representa als socialdemòcrates que se senten traïts amb la deriva liberal i l’acceptació de la política del dèficit i les retallades per part dels partits socialistes a Europa i volen recuperar l’esperit autèntic de la socialdemocràcia de la II Internacional.

– Un Front de Gauche veritablement plural: A diferència de l’actual Izquierda Unida, on el PCE és l’únic partit gran del seu interior, qui domina la seva executiva i s’encarrega de copar els càrrecs importants; a França el Front d’Esquerres està format, a part del PCF, per un partit ecosocialista (Parti de Gauche, d’on és Mélenchon), tota mena moviments socials i sindicals d’esquerres, que es van aplegar en torn a la campanya del NO al tractat de Lisboa. Mélenchon s’ha cuidat molt de marcar distàncies amb règims dictatorials i populistes, presentant com a referents a Lula, Krichner o Rafael Correa.

– Ha causat una crisis total als Anticapitalistes: el troskista i revolucionari Novaeu Parti Anticapitaliste (NPA), que havia arribat fins a un increïble 5% en anteriors comicis, veu com actualment frega l’irrisori 0,5% a les enquestes, sent generosos. Myriam Martin i Pierre-François Grond, portaveus i dirigents del partit troskista han demanat obertament en una carta a la premsa el vot per Mélenchon ja que consideren al seu propi candidat Philippe Partou, un personatge irrellevant incapaç d’aturar a la dreta i que està duent a l’anticapitalisme a la marginalitat.

– S’ha apropiat plenament del discurs ecologista: Mélenchon es considera ecosocialsita i es creu veritablement el discurs decreixement, proposa un referèndum sobre l’energia nuclear i ha fet encesos discursos sobre l’imminent catàstrofe ecològica, fet que a dut a Eva Joly, la tímida candidata verda d’Europe Ecologie a naufragar fins al 2% de vot als sondejos, quan aquest partit havia arribat al 16% als comicis europeus, amb candidats molt més potents com José Bové o el líder del Maig del 68 Daniel Colh-Bendit. Tal com ja es va veure recentment a Andalusia o Astúries, ara mateix a l’esquerra prima el roig sobre el verd.

-Pesca en els caladors de vot de la ultradreta: La família Le Pen i el seu incendiari populisme xenòfob porta anys arrasant en els barris marginals, en el lumpen-proletariat sense cap estudi, amb situacions socials desesperades i obligats a competir amb els nouvinguts per les ajudes de l’estat. Aquest territori, sovint oblidat  per l’esquerra més intel·lectual, és on ha arribat Front de Gauche donant la volta al discurs neo-feixista del Front Nacional: no s’han d’unir treballadors i empresaris contra els immigrants, s’han d’unir treballadors d’aquí i de fora contra el capital. Marine Le Pen, que comptava amb una intenció de vot del 22% i anava primera a la cursa fa 5 mesos, actualment té un 13%, i va quarta, just per darrere de Mélenchon, qui s’està patejant tot l’extraradi francès, convocant el seu acte central de campanya a Marsella, feu de la ultradreta.

També cal dir, com a punt negatiu, que des d’una òptica catalanista, presenta el problema de que la seva fascinació per la Revolució Francesa l’ha dut a adoptar un discurs centralista i jacobí, veient a les llengües i cultures regionals com a elements de l’Antic Règim, idea que no comparteixen altres partits de la seva coalició, com el PCF.

PD: Aixó per no parlar dels videos de grups pop que li estan dedicant!!

Anuncis

10 comentaris

  1. Bo, mooolt bo!


  2. A veure que passa al final, jo amb que no guanyi el Sarko em conformo… Pel tema catalanista crec que no queda gaire a salvar a França a aquestes alçades…


  3. És una sorpresa, la veritat… mentre uns anem cap a la dreta més rància, els nostres veïns giren la mirada cap a l’esquerra. D’entre tots els punts, el que més interessant em sembla és el fet de mirar cap a Sudamèrica, ja era hora que algunes persones es fixessin que potser el canvi no és ancorar-se en el passat “gloriós” del pensament europeu.


  4. En aquests dies que vivim encara hi espai per una petita esperança, encara que aquesta vingui de França. Seria grandiós!!
    Però segur que el partit de Sarkozy s’ho meneguaran com voldran perquè això no passi. Creuarem els dits.


  5. A les darreres enquestes ja està al 17%!!! La Revolutión Citoyanne c’est imaprable!

    http://www.liberation.fr/politiques/2012/04/12/sondage-csa-hollande-repasse-devant-sarkozy-au-1er-tour_811387


  6. He llegit i he vist coses d’ell i m’agrada. Ja és hora que l’esquerra s’organitzi i planti cara. L’esquerra de veritat! Salut, ARQUEÒLEG.


  7. He seguit les enquestes i si la dreta i els socialistes estan en empat tècnic, l’opció de Mélenchon pot acabar essent determinant.

    Pel que fa al seu jacobinisme, solament dir que n’estic totalment en desacord…, però això ho han de jutjar els francesos.


  8. Jo també vaig sentir a parlar fa poc d’ell. Em sembla prou correcte el seu discurs d’esquerres i ben socialista. L’he mirat a la versió francesa del “Tengo una pregunta para usted” i crec que sap argumentar molt bé les qüestions i enfocar l’arrel del problema en la desigualtat estructural del capitalisme.
    Sens dubte, és el candidat que jo votaria si fos francès, però falta saber si de debò, si sortís escollit, tindria tan d’ímpetu i sabria combatre les deficiències que el sistema política ja ha generat. D’altra banda, va començar ser bastant populista, i després ha baixat una mica el to del discurs.
    Penso, en qualsevol cas, que el partit alemany “Die Linke” és més punyent i té, crec, una base política, no només d’atractiu dels desencantats, més forta.


    • Per cert, segons tinc entès just s’acaba de crear a Espanya una mena d’associació dita Socialistas a la Izquierda (http://socialistasalaizquierda.org/) que vol aglutinar les esquerres i promoure la lluita socialista i trencar amb la tendència desacreditadora de les esquerres.


      • Mentre no sigui una nova camarilla o grupuscle sectari i fraccionari que pretengui dividir encara més l’esquerra…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: