h1

La Història NO és una suma de biografies

Abril 4, 2012

Durant el franquisme la Història es plantejava com una mera successió de biografies de personatges il·lustres: llistes de Reis Gots, hagiografies de Sants, vides de Reis o gestes de celebèrrims militars; sempre homes, per descomptat. El curs d’una civilització estaria marcat, doncs, per la mera voluntat d’herois destacats que sobresurten del ramat per guiar al poble com a xaiets dòcils en el fosc esdevenir dels temps. Una concepció de la realitat social similar a la d’una caserna militar: patriarcal, individualista i que veu en la força bruta com a únic motor de canvi i evolució.

Avui dia, afortunadament, la Història és considerada de forma unànime com una Ciència Social, es a dir, el seu objecte d’estudi és la societat, com a ens indivisible i des d’una perspectiva objectiva, racional i empírica. De la mateixa forma que ningú entendria que la demografia estudiessin tan sols la natalitat o la mortalitat de personatges distingits, fer-ho en la Història és igual d’absurd.

Això no vol dir que, en algunes ocasions, calgui prestar alguna atenció a certs personatges que han tingut tan poder acumulat com per determinar o condicionar les causes econòmiques, culturals i polítiques de tota una societat. Per exemple: al estudiar el nazisme hem de fer esment obligatòriament a Adolf Hitler i la seva trajectòria, però no resulta suficient, ni molt menys, per entendre la globalitat del fenomen; cal tenir en compte la situació de postguerra d’Alemanya, el seu context econòmic després del crack del 29, així com la seva conjuntura política i cultural.

Un defecte més que tenen els casposos nacionalistes i patriotismes variats és la necessitat imperiosa de  venerar Messies i Herois de la Pàtria a qui posar flors en dates destacades, tergiversant o amagant qualsevol defecte que pugui tacar aquesta immaculada icona en qui projectar els seus complexes d’inferioritat actuals. Una prova més de la incompatibilitat absoluta de tot sentimentalisme identitari amb el materialisme històric i el rigor científic.

Escrutar en els detalles morbosos de la vida privada de sers determinats, pot tenir la seva gràcia o interès com a entreteniment. Confesso que, com a fan histèrica que soc, podria recitar de memòria les biografies de Bowie, Courtney Love, Morrissey, Madonna, Alaska o Kurt Cobain, però mai se’m passaria pel cap considerar aquest hobbie del menor interès acadèmic.

Igual és que jo, al ser especialista en Prehistòria, estic acostumat a investigar cronologies remotes de les quals no ens ha quedat cap nom propi, unes societats caçadores o agricultores,  sense jerarquies més enllà de l’edat i l’experiència adquirida. Clar que, als fans de la historiografia arcaica, patriotera, casposa i militar, no els hi deu fer gaire gràcia saber que una societat sense explotació ni lideratges va existir durant quatre milions d’anys…

Advertisements

10 comentaris

  1. A mi em van educar en aquest franquisme i sempre m’entrebancava amb les dates i les batalles, cosa que em feia la Història una mena d’absurditat que calia memoritzar per passar l’examen. Sortosament, al batxillerat, vaig començar a tenir professors, de debò, sobretot una, la Núria, una veritable apassionada que feia de les classes d’Història una mena de making off de les coses que succeïen. I tens raó que cal saber qui era Hitler, però de la manera que l’hem après sembla que un sol home va poder moure milions de persones fins l’abisme, com éssers despersonalitzats, i això no és cert. I jo, que sóc una iconoclasta que milita al costat de gent que viu de màrtirs i herois, sempre acabo barallada, però també entenc que tothom, sense excepció, tenim un petit larari dins el nostre cor, i si no és Companys (quina mania que tenen alguns de veure’l com un déu!), pot ser Bowie o Madonna ^^ Ens veiem adorant l’altar del Duke! 🙂

    Ah! i els líders no són dolents, per se, si seguim la frase “el poder s’exerceix, l’autoritat te l’atorguen”, seguir a algú que té prou bondats com per haver-li atorgat autoritat, no és una mala cosa el seu lideratge. 🙂


  2. Bé, una cosa és confondre història amb biografies (més aviat hagiografies) i l’altra prescindir dels esdeveniments, del dret, de les institucions, etc. i fer una història només basada en una visió purament economicista


    • Però l’economia ens ajuda molt a explicar l’evolució d’aquest dret, de les institucions… es a dir de la societat en general, encara que estic d’acord amb tú que l’evolució de les societats humanes es una cosa complexa que no només correspon a una explicació reduccionista.

      Tornant al tema, durant molt de temps s’ha ensenyat Història remarcant el QUÈ ha passat i deixant de banda el que realment ens interessa als historiadors que és el PER QUÈ.


  3. Trobo que el fet d’explicar l’historia a base de successions biogràfiques, li dona una sensació de predeterminació que pot ser utilitzada per a manipular millor als ciutadans. Crec que així és molt més senzill fer una historia amb bons i dolents, i això facilita molt les coses al poder, pensar que sense la crisi del 29 no hauria triomfat el nazisme fa pensar massa…


  4. ets un nazi feixista!

    Aquest comentari troll s’ha fet des de
    marcgonzalez82@hotmail.com
    IP: 62.57.240.227
    Geolocalització: http://www.elhacker.net/geolocalizacion.html?host=62.57.240.227


  5. Allò dels reis i les batalles ja fa temps que els professionals del ram ho tenen superat. Ara els historiadors més reputats són els que disfruten escarbant en arxius notarials i registres administratius per saber a què es dedicaven els particulars.

    I si en fer-ho descobreixen un document que els permet acabar de lligar la biografia d’algun personatge mitjanament conegut, ho celebren amb una publicació especial al butlletí de la institució que els sufraga.


  6. Sembla que molts sempre necessiten d’herois i noms què recordar, però els importants de veritat s’obliden. A veure, com es diu l’home que es va suicidar fa un parell de dies a la Plaça Sintagma d’Atenes?


  7. Perdona, volia atendre més la teva reflexió, però es que he arribat a un capítol indispensable a la biografia de la Duquesa de Alba que no podia deixar.
    A més, tinc ganes d’acabar-la, perquè tinc pendenta la de la maria Teresa Campos.


  8. Sí, per sort la história ja són fents i contextes político socials. Sorts, perquè aprenem molt més del passat i entretingut perque alguns debts generats són quasi infinits



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: