h1

El dilema d’IU a Andalusia

Març 26, 2012

Superant tots els auguris de les enquestes Izquierda Unida –  Los Verdes va aconseguir un resultat històric de 12 diputats, amb 120.000 vots més que a les anteriors autonòmiques, esdevenint la única força que creix en vots en aquesta comunitat, amb resultats tan espectaculars com el 67% de vot a Marinaleda, esdevenint el dic de contenció a la dreta i la clau del Govern.

Queda clar, per una banda, que ara mateix no hi ha espai per més d’una força política a l’esquerra del PSOE:  eQuo ha estat un bluf amb un 0,5% de vot, perdent suport des del 20N. Les idees estrictament ecologistes, sense un marc d’esquerres, no tenen cabuda ara mateix dins un context de reformes laborals i rescats bancaris; no és d’estranyar tampoc que Europe Ecologie tingui un 2% d’intenció de vot a França, quan havien arribat a un 14% als comicis europeus, o que Die Grunhe ahir mateix es quedés a la vora de ser extraparlamentari a les eleccions regionals del Sarre. Equo faria bé d’integrar-se com una corrent interna d’IU, ampliant la seva pluralitat, o bé sumar-s’hi en una coalició a la catalana. La resta d’opcions d’extrema esquerra no passen d’una marginalitat anecdòtica.

Que pot fer IU davant el pacte amb el PSOE? Quines opcions té?

1) Entrar al Govern: Al meu ajuntament existeix un pacte PSC + ICV-EUiA, on constantment hem de torejar els contradiccions que això representa cada cop que els companys socialistes actuen de forma deslleial, fent retallades amb nocturnitat i traïdoria sense consultar als seus socis, bàsicament perqué porten arrossegant els vicis i corrupteles de 30 anys de poder. Governar en temps de crisis es molt complexe, gens agraït, i canviar els engranatges de les xarxes clientelars anquilosades és una eina hercúlia i titànica. Si IU opta per aquesta via cal que posi les bases per estar present en els llocs on es prenguin les decisions econòmiques i urbanístiques fonamentals i exigeixi càrrecs de pes que li permetin introduir canvis estructurals, com per exemple acabar amb el latifundisme; així com visualitzar el seu pes dins l’administració, evitant per una banda la sensació d'”olla de grills” i per l’altre la de ser una mera comparsa.

2) Donar  suport a Griñan des del Parlament:  Aquesta seria la opció més fàcil, negociant cada mesura, llei i pressupost, sense desgastar-se per governar, però sense entrar a la cuina del poder i tocar els fils estructurals del sistema. Tenint en compte, però, que el PSOE a la mínima pot acabar negociant mesures neoliberals amb el PP i que la inestabilitat parlamentaria pot acabar produint un avançament electoral com a Astúries, donant la culpa a IU per la seva immaduresa ideològica i la manca de preparació per governar.

3) Deixar que governi el PP: El retorn de la “pinça” d’Anguita o un escenari extremeny que seria nefasta per IU, com ja ho va ser als 90’s. Cayo Lara ja ha negat la possibilitat que això succeeixi , però també ho va dir a Extremadura i algun sector intern de l’ala més radical (CUT) ja ha amenaçat amb escindir-se si hi ha pacte amb el PSOE. Possiblement els serviria per apropar-se a sectors del 15M i anti-capitalsites que no veuen diferències entre el PP i el PSOE, però perdria tota la credibilitat com a força per aturar la dreta. Confio que no passarà, però tampoc posaria la ma al foc!

Les tres opcions, com hem vist, tenen els seus pros i contres, riscos i potencialitats. Suggereixo, doncs, que s’actuí amb prudència, responsabilitat i primant en tot moment la política per sobre dels càrrecs polítics, sense airejar les discrepàncies internes, però comptant amb les bases en tot moment.

Anuncis

9 comentaris

  1. No tinc quasi dubtes de que IU-LV entrarà al govern, ningú entendria que una oportunitat com aquesta es deixès perdre. Ara mateix IU pot aplicar el seu programa per dues raons: pujada espectacular i perque dels 9 escons que ha perdut el PSOE 6 han marxat a IU.

    Una pinça ala Extremenya és un suïcidi total. És més, no em sorprendria que en els propers mesos el pacte en minoria PP-IU a Extremadura es trenquès, donant pas a un nou govern PSOE-IU.

    Al meu blog comento que mentre Catalunya és i serà el laboratori de les polítiques neo-conservadores PPCiU, Andalusia es pot convertir en la visualització de l’alternativa socialdemòcrata. Estiguem atents, perque venen mesos molt i molt interessants!

    Sobre la caiguda de Equo jo hi veig una explicació molt simple: el 15M ha passat del #NoLesVotes a ser una oposició brutal a les retallades,afavorint el moviment de vot del PSOE a IU i al manteniment del vot tradicional PSOE. No hi ha hagut lloc per a UPyD o Equo perque el 15M ha estat més ‘desaparegut’ que ara fa un any.


    • Home, la veritat és…. que si que seria un laboratori molt peculiar, donat que el Pssoe s’ha caracteritzat des del 1982 per aplicar polítiques de retallades socials, reformes laborals neoliberals i pactes en matèria de drets socials amb les forces de dreta. No desitjo en cap cas que IU deixi al PP governar. En cap cas. Però tampoc que ara que els socialistes andalusos han fracassat, envoltats per polítiques neoliberals i corrupteles inclassificables és vulgui utilitzar a IU com a esquer per enfortir el “projecte” del Psoe a nivell nacional. L’alternativa veritable han de ser polítiques que superin el capitalisme neoliberal, que és la font dels problemes que patim. La socialdemocràcia ha fracassat. Com diuen per allà, no cal netejar-li el cortijo al amo i deixar-lo dins, sinò fotre fora l’amo del cortijo.


  2. Des del punt de vista d’algú que ha entrat en un govern malgrat la temptació de fugir corrents, crec que és el que cal fer, i espero que sigui el que faran. Tu ho dius, només ells poden impedir que els PPSOE acabin fent més del mateix. En aquest punt on estan poden propiciar molts canvis. En sabran?


  3. Si fos jo proposava a Alberto Garzón de Conseller d’Economia, a l’Alcalde de Marinaleda a Agricultura i Urbanisme i l’expropiació forçosa de tots els latifundis. Això per seure a la taula a negociar, després ja entraríem en detalls.


  4. Hamlet només havia de triar entre el “to be” i el “not to be”, no sé si el fet d’haver-hi més opcions facilita o complica les coses.

    Però jo suggeriria a la IU andalusa que entri en un Govern de coalició amb el PSOE o, si més no, que no afavoreixi el PP.


  5. No veig jo IU amb el PP, ara, també ja se sap que pel simple fet d’estar al poder hi ha partits que fan qualsevol cosa, fins i tot els pactes més estranys.


  6. L’opció de donar suport des del Parlament és llaminera, ja que el PSOE es veurà obligat a implementar fortes retallades, i (potser) IU no es voldrà veure implicada directament amb aquestes mesures polítiques.

    Ara bé, és un moment important per Andalusia i no crec que deixin passar l’oportunitat de formar part del govern. El PSOE els necessita, i segurament podran optar a dirigir alguna de les carteres més importants del govern i poder implementar polítiques pròpies.


  7. Brutal, brutal, brutal, el 67% de vot a Marinaleda!!!. Els amics de IU tenen als socialistes agafats pels pebrots, a veure si això es nota…

    Ara tan sols cal esperar la salvatge intervenció del PP en qüestions econòmiques, serà la hòstia i ens caurà ben aviat.


  8. Desde que gobierna el pp en extremadura. izquierda unida ha conseguido cada vez mas voto.. decir que es nefasto es absurdo..

    y los datos estan sobre la mesa..cuando iu deja de apoyar al psoe, obtiene mas votos, eso es evidente.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: