h1

Desmuntant les “suposades” pintures neandertals de Nerja

febrer 10, 2012

Molts diaris generalistes (Público, La Vanguardia o EL País, entre altres) s’han fet ressò d’una notícia bomba en arqueologia prehistòrica: segons els investigadors de la Cova de Nerja (Màlaga), els neandertals eren capaços de realitzar pintures rupestres, concretament aquestes dues foques pintades sobre una estalactita fa 43.000 anys, deu mil·lenis abans que els gravats de la Cova de Chauvet, la obra d’art més antiga de la humanitat coneguda fins al moment (i per tant, el record d’antiguitat passaria ara a Nerja)

Si això fos veritat (que no ho és) significaria trencar tots els esquemes sobre el coneixement que tenim actualment del Paleolític Mitjà i dotar als Neandertals d’una capacitat simbòlica i artística absolutament desconeguda fins avui.

Però des del primer moment ja em va pujar la mosca al nas i, després de llegir atentament la lletra petita m’he decantat per creure que tot això no és més que un muntatge sensacionalista. Us en explico els motius:

1) No quadra amb cap altre jaciment del món: com és possible que en cap altre racó d’Europa o Pròxim Orient mai s’hagi trobat cap obra d’art rupestre realitzada per neandertals? Van ser capaços de pintar aquestes dues foques i se’n van oblidar per sempre més, fins que al cap de 10.000 anys els cromanyons van re-emprendre la pràctica, en el mateix punt? Això no s’ho creu ningú!

2) Els investigadors trien les dades més sensacionalistes i obvien les més racionals i nombroses: la cova de Nerja té fins a 34 datacions radiocarbòniques, d’aquestes 30 apunten al Paleolític Superior (cromanyons) i tan sols 4 al Paleolític Mitjà (neandertals). Ara bé, dir que les pintures son cromanyons no és cap novetat i no permet sortir als diaris.

3) NO han datat les pintures, sinó un carbó trobat a prop: Val, d’acord, han trobat un fragment de carbó que pertany a una torxa que segurament havia dut  un neandertal. I? El més lògic és que uns neandertals ocupessin esporàdicament la cavitat milers d’anys abans de que realitzés la pintura un cromanyó. Els investigadors diuen que ara dataran una capa de calcita de sobre el pigment, però ja s’han llençat a la piscina sense mirar si hi havia aigua.

4) A la cova s’han trobat restes humanes de cromanyons i cap de neandertal: Concretament s’han recuperat ossos humans datats fa 19.000 anys, una data que coincidiria plenament amb altres pintures rupestres de la Península, com les més antigues d’Altamira, per exemple. Quina casualitat!

Les dades no s’han presentat a cap revista científica, ni a cap congrés d’especialistes,  és evident que la comunitat acadèmica se’ls menjaria amb patates; han preferit llençar la bomba als periodistes ingenus i àvids de titulars.

I per que passa això? Doncs molt senzill: Les subvencions a les investigacions de la Cova i la Fundació que les gestiona estan congelades, degut al canvi de gestor que el PP ha eliminat, mentre van estirant un pressupost de 2009. Els arqueòlegs deuen haver pensat que venent aquestes descabellades hipòtesis a bombo i plateret, igual el Govern acaba cedint i afluixa la pasta. Una veritable llàstima que per tal de poder seguir excavant s’hagin de realitzar aquestes operacions tan poc ètiques, amb escàs rigor científic i molt bombo mediàtic!

Anuncis

25 comentaris

  1. Buff, si que han tingut nassos per “llençar-se a la piscina”, sobretot perquè al “mundillo” dels arqueòlegs-prehistoriadors al mínim pas en fals s’et llencen al coll com a hienes.
    I tu ho saps prou bé!!


    • De totes maneres, esperem a que facin una publicació científica amb totes les dades, per poder saber EXACTAMENT en que es basen per fer aquestes afirmacions.


      • Jo el que espero amb candeletes és la datació de la capa calcària que cobreix el pigment. Pot ser taaaan divertit.. muhahahah


  2. […] "CRITEO-300×250", 300, 250); 1 meneos Desmontando las "supuestas" pinturas rupestres neandertales de Nerja (CAT) glamboy69.wordpress.com/2012/02/10/desmuntant-les-suposad…  por arqueoleg hace […]


  3. És com això del Museu del Mamut, diuen que el tema del robatori ha estat per fer publicitat…
    Quans de nosaltres sabiem que teniem un museu del Mamut? ara, tothom!


    • Jo sí: el vaig trobar un dia per casualitat, sortint del Picasso en direcció a Santa Caterina.

      Últimament, passant per aquells carrerons te’n pots endur més d’una sopresa…


  4. Moltes gràcies per la informació!


  5. Vaja!, ha quedat ben clar que fins hi tot amb l’arqueologia la qüestió és vendre, la rigurositat és secundària…


  6. Hola!

    Em sembla molt bé que qüestionis les datacions de les foques de Nerja, a mi també em costa de creure, perquè en cas de ser veritat, seria un descobriment molt excepcional.

    Ara bé, no hi estic d’acord quan atribueixes els teus dubtes a la suposada inferioritat intel·lectual dels neandertals més que no pas a l’error amb la tècnica de datació.

    Tenim evidència que els neandertals -i els seus avantpassats heidelbergensis- sabien fabricar ocre vermell a partir d’hematita, i que a més a més, el feien servir:

    http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2090718/Neanderthals-using-paint-250-000-years-ago–thousands-years-earlier-previously-thought.html

    http://www.nytimes.com/2010/01/12/science/12obneander.html

    També hi ha evidència que caçaven foques:

    http://neanderthalis.blogspot.com/2008/09/los-neandertales-cazaban-mamferos.html

    Sobre l’autoritat de les pintades: si les datacions són correctes, llavors haurien de ser neandertals, perquè fa 43.000 anys els humans moderns encara no havien arribat al sud de la península -almenys no n’hi ha cap evidència-. Que no s’hagin trobat neandertals a la cova de Nerja no vol dir que no n’hi haguessin. En aquest post hi ha un mapa amb unes quantes coves de la rodalia on sí que s’hi han trobat neandertals:

    http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/02/las-pinturas-rupestres-mas-antiguas-de.html


    • ¿¿???

      En quin punt del meu post he dubtat jo de la capacitat intel·lectual dels neandertals? Tan sols he dit que NO hi han proves que demostrin que tenien capacitat artística. Sabien fer altres coses molt més complexes com una lasca levallois o un gratador mosterià, cosa que jo em veig incapaç de realitzar (i ho he provat diversos cops). En canvi de dibuixar una foca millor que aquesta em veig prou capaç!

      Vaig fer el meu treball de fi de carrera sobre arqueozoologia del paleolític mitjà, sé perfectament que els neandertals caçaven foques… i dofins! A Asturies se n’han trobat.

      Si, si neandertals n’hi havien fa 43.000 anys, el que no hi havien son pintures!


  7. Estic d’acord amb tu que el tipus de pintures que trobem a les coves com ara Altamira i Lascaux són molt més tardanes, de l’època del magdalenià-solutrià, i que al paleolític mitjà no n’hi solen haver, ni a Europa ni a l’Àfrica. Però això no vol dir pas que els neandertals no tinguessin certa capacitat artística. Sabem que sabien fabricar flautes, com la Divje Babe, es pintaven petxines que anaven a recollir a la platja expressament, feien servir pigments probablement per pintar-se el cos -o altres utilitats-, a l’indústria Chatelperroniana s’hi han trobat penjolls, arracades, etc.

    L’aparició de les “capacitats artístiques” no necessàriament aniria lligada a l’aparició dels humans moderns, sinó a altres circumstàncies, com ara la densitat poblacional. Si t’interessa, l’altre dia vaig estar mirant una conferència de Joao Zilhao que en aquest sentit em va agradar molt les idees que aporta sobre l’aparició de l’art i la capacitat simbòlica, si el vols mirar és aquest:

    http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/01/conferencia-de-joao-zilhao-sobre-los.html


    • Moltes gràcies! Em miraré amb detall tots els enllaços que has penjat.

      No dubto de les capacitats dels neandertals, de fet no eren pas gaire diferents dels cromanyons que vivien a Europa i Àfrica en aquell moment. Però l’art rupestre, concretament, és un fenòmen històric que es dona en període en el que ja no en quedava cap de viu.

      A mi no em costa de creure que un neandertal fes una pintura:; el que se’m fa difícil es imaginar que tan sols en fessin una en tot el món, se’ls oblidés per sempre i els cromanyons 10.000 anys més tard reprenguéssim aquesta pràctica d’una forma molt similar.


      • De res!

        Quan vaig veure les pintures de la cova, jo també vaig dubtar que fossin fetes fa 43.000 anys perquè l’estil s’assemblava molt al de les pintures de la cultura magdaleniana, que és uns 20.000 anys més recent.

        Ara bé, els que han trobat les foques diuen que són una cosa que no s’havia vist mai fins llavors (obvi, si al sud de França no hi ha foques).

        La cosa és com si trobessim escriptura romana (la que fem servir) en una tomba de fa 10.000 anys: no seria creïble, no perquè aquella gent fossin menys intel·ligents que nosaltres, sinó perquè en aquells temps encara no s’havia inventat l’escriptura.


  8. Vaig llegir la notícia a la premsa amb un cert interès ja que de ser certa, la notícia tenia importància.

    També em vaig fixar en el tema que la datació no es va fer sobre una prova directe de la pintura, sinó (com dius) d’un carbó que hi havia al costat.

    Sembla una conducte poc seriosa, poc responsable i poc professional per part de les persones que han filtrat la notícia a la premsa.


    • Filtrat? Jo diria comunicat….


  9. Ostres! No havia pensat jo en un sistema així. Corro a convocar una roda de premsa per a comunicar als periodistes que jo SI que tinc la teoria econòmica que ens permetrà sortir de la crisi….. A veure si així aconsegueixo subvencions!!!


  10. Hola
    Estic d’acord amb tu. Em sembla que s’ha montat un show mediatic per posar l’ull sobre aquesta excavació. Es estrany que es faci la datacio d’unes pintures en base a un tros de carbo trobat a la vora, i no esperar a fer una datacio de la capa de calcita que cubreix les pintures. Ara be, la busqueda d’una causa en subvencions, en afany de sortir a les noticies, etc.. Be , tots som humans i ens agrada que es reconegui el nostre treball, pero no al preu que sigui…


  11. Home, això està a l’ordre del dia. De fet segur q diran q no hi ha calers per fer la datació de l’estalactita. Però q me’n dius de Excalibur? El Bifaz de Atapuerca amb nom intencionalment mediàtic q passa per ser la primera ofrena funeraria de la humanitat sense cap base sòlida? És l’escola de l’Eudald Carbonell, el mateix q afirma q la ciutat romana de Cabrera va desparèixer a causa de un gran incendi pq troba 4 carbons en una casa i que afirma que els extraterrestres existeixen sense ruboritzar-se.


    • Uf! Tinc pendent fer un post sobre totes les ficades de pota i sensacionalisme d’Atapuerca. El que passa es que hauré de fer una recerca molt intensiva (n’han dit tantes de tan grosses…) que em fa molta mandra i fa anys que ho vaig posposant…


      • Siiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Porfa!!!!!!!!!!!!!!!!


  12. Em recorda el cas d’un conegut historiador i filòleg del Maresme que de tant en tant fa unes troballes sensacional(iste)s sobre el descobriment d’Amèrica i la literatura espanyola del Segle d’Or, i en comptes de publicar-ho en revistes especialitzades (que a sobre acostumen a ser molt selectives amb el que publiquen) convoca conferències de premsa per donar-les a conèixer.

    Lògic: així els historiadors i els filòlegs no tindran temps de posar-hi objeccions abans que es divulguin entre els llecs.

    En deu estar preparant alguna, perquè ja fa més d’un any que no apareix als mitjans.


    • Sé perfectament qui és! També tinc pendent fer un post sobre aquest farsant, possiblement un dels majors terroristes en contra de la historiografia científica a Catalunya


      • Una de les ultimes perles fou proposar la catalanitat de Cervantes, donat que al Quijote és demostra un gran coneixement de terres catalanes, duel a la platja de Barcelona inclòs. També Bartolomé De las Casas és català! Tot es deu a un complot organitzat per silenciar-ho. Home, jo estaria content que García Lorca hagues estat de Ripoll!!


  13. […] tema dels neandertals la cosa arriba a extrems delirants. En aquest blog ja he analitzat el cas de les suposades pintures rupestres neandertals a la Cova de Nerja o els presumptes rituals d’enterrament a Sima de los Huesos (Atapuerca). Es quelcom similar […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: