h1

El noble art de Criticar.

febrer 8, 2012

La xarxa Global ha obert la Caixa de Pandora de la rancúnia i l’odi. Veritables exèrcits de Trolls esputen  i blasmen la seva esquírria pels racons, desfogant així la seva frustració personal per una vida  fracassada, alliberant  la seva insípida mediocritat  en forma de crítiques buides de tot contingut més enllà de l’atac i la desqualificació personal de l’adversari.

Una llàstima, doncs criticar és un veritable art, una noble virtut per la qual es requereixen amplis coneixements sobre el tema sobre el qual es fiscalitzen defectes i virtuts. Jo adoro criticar i em causa una profunda llàstima que aquest recurs dialèctic s’hagi desdibuixat, derivant en una simple col·lecció de pàrvules grolleries que no van més enllà de regurgitar convulsivament “esto és una mierda”.

Jo sempre llegeixo la crítica d’un film abans d’apropar-me a la cartellera, tot i que sovint el meu criteri no coincideixi amb les fílies i fòbies del col·lumnista (o blogger) de torn; però es evident que no disposo de tota la eternitat per deglutir sense pausa totes les produccions audiovisuals que es projecten a les pantalles d’arreu i s’agraeix que algú separi el gra de la palla. La crítica és absolutament necessària per tal que el consum de totes les arts estigui orientada envers la qualitat i les tendències estètiques.

Suposo, doncs,  que aquesta degeneració de la crítica és la merescuda conseqüència de la hiperrrealitat televisiva: aquest mon paral·lel que ha substituït la vida social on analfabetes mal operades competeixen en brams, renills i grunyits, com si d’una soll de truges posseïdes es tractés. Combats dialèctics sobre futileses esperpèntiques on s’erigeix vencedor qui alça més el to de veu i prostitueix millor els seus escrúpols.

Si una cosa he aprés en aquests anys de blogger és que intentar debatre amb aquesta mena d’infectes criatures, és una pèrdua de temps absolut. No val la pena rebaixar-se a xipollejar pels fangars de l’odi i la bilis, doncs la ignorància és sorda i no atén a raons. Molt millor atendre debats dialèctics i xocs de punts de vista dispars des de l’argumentació retòrica amb qui valgui la pena i a qui la crítica li serveixi per millorar com a persona.

Anuncis

26 comentaris

  1. Per a poder dialogar primer s’ha d’estar obert a escoltar les idees dels altres…


  2. I no rematar-ho tot amb un “es que és convergent/folkloric/etc”…


    • ajaja no. El post no anava per tu, per si t’has donat per al·ludit. Tinc trolls tan ferotges (que ni tan sols comenten aquí, aquests son els pitjors, ja que ni la cara donen) que al seu cotat ets un dolç gatet!

      Que jo sàpiga sempre he donat arguments per rebatre les teves crítiques, so convergent!


  3. Ai, arqueòleg, tu esperes massa de la gent. Si ho preguntes, trobaràs ben poca gent que distingeixi entre discutir i barallar… si més no, ho sembla 😦


    • Es que soc deixeble de Rosseau :crec en la bondat innata del ser humà i que és la societat el que ens corromp! Que hi farem


  4. Una cosa sense cap relació, però que m’ha fet pensar en tu. Què et sembla aquesta notícia?

    http://www.lavanguardia.com/cultura/20120207/54249632354/descubren-malaga-primera-obra-de-arte-humanidad.html


    • Pintures rupestres neanderthals!!! Aixó tira per terra totes les teòries i hipòtesis sobre la transició del paleolític mitjà i superior!!

      M’ho miraré amb detall, no fos cas que el periodista s’hagi flipat, que no m’estranyaria…


  5. No confonguem conceptes. La crítica és un art quan el crític en sap i l’objecte criticat és interessant.

    El que es fa en programes com “Sálvese quien pueda” no és crítica, sinó safareig.


  6. Una cosa és ser un seguidor de Rousseau (aquests només militeu a ICV ;P) i una altra que els que no creiem en la bondat innata de l’ésser humà siguem una penya d’indocumentats, mal educats i estripaterrossos. Ja ho saps, es diu més del subjecte que analitza que no pas de l’objecte quan es vol analitzar aquest. ^^


    • Doncs és una llàstima que altres partits d’esquerres pensin que l’home és dolent per naturalesa (com va formular per primer cop el filòsof absolutista i antidemòcrata Thomas Hobbes) i que, per tant, és millor reprimir que educar o mediar per tal de resoldre conflictes! 😦


      • No entenc perquè el fet de no ser “bo” comporti el ser “dolent”. Ho sento però, per a mi, són conceptes massa fuzzi. La bondat roussoniana ens remet al dret natural, aleshores ja no podem parlar el mateix llenguatge. Tu dius que és la societat qui malmet l’home, jo dic que és la societat que el fa bo. Això si, podem compartir birra sense mossegar-nos eh! 🙂

        Ah! i del que pensen els partits poc que en sé, jo sé el que penso jo. Que una adscripció política no passa per combregar amb totes les rodes de molí. En el meu cas és imprescindible que el meu partit em permeti ser crítica amb ell mateix. Si no puc, me’n vaig. Ets tu crític amb el teu?


        • 1) Jo crec, des del meu coneixement en arqueologia prehistòrica, que les societats tendeixen a ser més violentes, a partir de l’aparició de l’estat i la divisió per classes a l’edat del bronze final-ferro i que en les societats caçadores recol·lectores on no existia propietat privada, les causes de mort violenta eren molt escasses en comparació amb èpoques històriques. Per tant serien les desigualtats socials el que generen la violència i la maldat humana.

          2) A mi m’interessa molt el que pensa el meu partit i procuro enriquir-lo amb les meves aportacions i reflexions en els òrgans interns dels que participo i on, evidentment faig crítiques, si s’escau, faltaria més.


  7. M’ha encantat i he rigut amb això de “Combats dialèctics sobre futileses esperpèntiques”. Jo he participat alguna vegada, no t’ho negaré… Es un vici absurd.


  8. Tothom pot criticar. Només uns quants ho poden fer correctament, per això. Estic d’acord amb tu: criticar ha de ser sinònim de proposar alternatives.


  9. Jo sempre dic que no em molesten les crítiques, sempre que estiguin fets amb respecte i siguin positives, per aprendre. Les que són fastigoses i només serveixen per destruir molesten, però cada cop menys. Salut, Arqueòleg.


  10. Portar a terme un debat on dues o més persones d’opinions diferents on es posin sobre la taula de manera raonada i amb inteligència les diferents idees i maneres de pensar veig que cada cop resulta més complicat.

    Tinc la sensació que actualment prima l’insult, la descalificació i sobretot la falta de ganes d’escoltar les raons de l’altra, fent un abús dels crits i els eslogans barateros.

    Per cert, soc jo o ultimament sembla que ha augmentat per la xarxa tota una série de trolls populitstes de dretes que repeteixen els mantres xenòfobs (immigrants tots dolents), homòfobs, masclistes (parlant de feminazis), antisindicalistes radicals (qui no treballa es que un vago i qui reivindica els seus drets laborals no vol treballar) enaltidors de les idees neocons. No vols dir que això son equips de marketing pagats?


  11. Estic d’acord que en una discussió dialèctica hom ha d’estar disposat a acceptar el punt de vista oposat i cal intercanviar opinions de manera civilitzada. A més, si han de ser discussions que no siguin banals, cal sens dubte aportar arguments.
    Amb la meva experiència de blocaire (que no és pas tan llarga com la teva, Arqueòleg, o com la de qualsevol altre d’aquí), em fa la impressió que costa mantenir per bloc un debat, entre altrse coses perqùe és difícil aportar tots els elements possibles i, a més, manca la interrelació personal. A mi també em sap greu mostrar-me fred a vegades quan escric les meves reflexions.


  12. mmmm… has parlat sobre Rosseau quan temps enrere el critcaves, cosa curiosa en certa manera.
    Per altra banda qualsevol discussió ben feta enriqueix a totes dues bandes, malgrat no quedar d’acord sobre el tema. Mitjançant la dialèctica aprens a defensar millor els teus punts de vista.
    És curiós que Shopenhauer tingui un llibre sobre aquest art (l’art de tenir sempre la raó) que és la discussió.. però clar, essent un post-romàntic idealista millor no fer-li gaire cas per part teva.
    En fi, les discussions sempre seràn positives si les dues parts estan disposades a escoltar-se malgrat no arribar a un punt comú.

    Per cert, d’acord amb l’apunt de Hobbes en els comentaris… l’home no és bo ni dolent per naturalesa, sinò la moral del moment és qui ho marca.


    • Jo criticant a Rosseau? Doncs no ho recordo!! Quan va ser?


      • Ufff hauria de mirar en els meus posts de fa anys…


        • M’has deixat intrigat! No dic que sigui mentida eh! He defensat tantes opinions aferrissada i contradictòriament que podria ser. Simplement no ho recordo.


  13. La qüestió és criticar conservant les ganes d’aprendre, anar per la vída amb un esperit inquisitiu i sense por. No sé si me’n surto, però crec que aquest és l’esperit que ens cal.


  14. Si prou difícil és tenir clar el que un mateix diu, més difícil encara és criticar el que pensen els demés, sobretot si ho argumenten correctament.

    Crec que debatre és fins i tot divertit i instructiu, criticar és sobrer.


  15. No se si lo sabras, pero han pillado a muchos criticos de cine y de libros… que lo unico que hacian era verse el trailer de una pelicula como mucho…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: