h1

L’inexplicable èxit de l’Impressionsime (encara avui)

gener 8, 2012

 

No falla! Museu que realitza una exposició temporal sobre algun autor o temàtica relacionada amb l’impressionisme, museu que rebenta taquilles, amb cues impressionants a l’entrada i fans histèriques abraonant-se a la botiga de marxandatge com si no hi hagués un demà.  Una hora llarga de cua que vaig fer un Diumenge a les 9:00h del matí per veure Sorolla al MNAC, empentes i cops de colze al Thyssen-Bornemiza de Madrid amb Monet i, finalment aquesta tarda, un Caixa Fòrum ple a vessar per veure l’exposició de la col·lecció particular del matrimoni Clark amb quadres de Camille Corot i Renoir, entre altres.

Per quin motiu aquest estil pictòric encara genera tanta especiació i fervor popular gairebé 150 anys després del seu sorgiment?Per mi resulta veritablement inexplicable!! Tan sols la Sagrada Família o Picasso s’hi poden posar a l’alçada.

Entenc que resulta molt més senzill i assequible per la massa gaudir d’un paisatge o un bodegó ple de colorins que no d’alguna obra expressionista abstracte, com un Pollock, o bé d’un  deliri surrealista de Dalí… però, perqué no genera el mateix entusiasme el realisme de Gustave Courbet, el romanticisme de Delacroix o Gericault o, per que no , el riquíssim barroc espanyol de Velazquez o Goya?

Cert que l’Impressionisme va suposar una veritable revolució tècnica en el seu dia emprant unes pinzellades puntillistes que, per tal de ser interpretades, cal una certa perspectiva respecte a la tela,  tal com va descobrir la Teoria de Gestalt (psicologia de la percepció) a començaments del segle XX. Però, per altre banda, no havien estat també grans innovacions el descobriment de la perspectiva i el punt de fuga a la pintura renaixentista, o la utilització de la il·luminació i la foscor al barroc?

També podríem pensar que la clau de la fascinació que segueix generant aquest estil es troba en l’ús dels colors primaris; les diverses combinacions de magenta, groc i cian produeixen un contrast cromàtic que impacten fortament en la nostre retina. Tanmateix molts altres estils empren un ús del colors força similar: on son les cues per veure els fauvistes o l’art Pop de Warhol i Roy Lichestein?

Un veritable misteri! I no deixa de ser curiós que aquest magnetisme intemporal hagi sorgit d’un moviment d’artistes que van ser expulsats dels “salons” oficials acusats de trencar les normes de l’academicisme clàssic francès. Si ho arriben a saber…

Advertisements

7 comentaris

  1. Jo crec que té èxit no tant pels valors plàstics sinó per la convencionalitat i banalitat dels temes representats (marines, paisatges, escenes costumistes, “plen air”…) i perquè retraten un món ja industrialitzat o en procés d’industrialització i una societat burgesa amb la qual el públic es pot sentir més indentificat que no pas amb un Delacroix o un Goya.

    Bueno això i la nyonyeria general que desprenen els Renoirs i Pissarros. L’impressionisme ha esdevingut el nou academicisme!


  2. Per part meva valoro del impressionisme el fet de ser un dels iniciadors de les piremeres avantguardes, el simple fet d’utilitzar la teoria dels colors com a tècnica (per fer les ombres no utilitzaré negre sinò que posaré el color contrari, per exemple) em sembla una molt bona pensada…
    A part que haver estat expulsats de l’acadèmia i que deguin el seu nom a una mofa dels crítics d’art d’aleshores pel quadre “impressió del sol ixent” no deu deixar de tenir la seva gràcia en l’actualitat.


  3. si et consola a mi l’impresionisme m’importa un borrall


  4. No a tothom li entusiasma. Avui mateix hi havia un reportatge a EL PAIS sobre Jonathan Brown que deia taxativament que la pintura s’acabava amb Goya i que tot lo posterior no li interessava gens ni mica. Opinió que comparteixo força, encara que potser no sigui tan radical en la seva expressió.

    Per cert, no havia vist mai qualificar a Goya de barroc.


  5. M’interessa la pintura en general. L’impressionisme, en general, em transmet tranquil•litat.

    Ara bé, normalment m’agrada més la pintura que busca el risc i l’impressionisme vist des de la nostra època no és d’aquesta mena.

    També és cert que quan he anat a veure’n, he sortit satisfet, però no entusiasmat


  6. Reblogged this on Martastv's Weblog.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: