h1

Indignació i Populisme

Desembre 8, 2011

Les masses enfurismades sempre m’han causat certa desconfiança, doncs mai saps si estas davant d’un Octubre Roig o d’una inquisitorial Caça de Bruixes. Una mobilització cridanera pot esdevindre una poderosa eina de lluita o, pel contrari, un tumult feixista a punt de posar-se el capirot del Ku Klux Klan. Tot depèn de si els guia el cap o l’estómac.

Fa uns dies llegia una frase al cèlebre blog “Pijus Econòmicus” d’Alberto Garzón, un jove (i guapíssim) economista que va ser un dels portaveus del moviment 15M i que recentment ha esdevingut diputat del grup IU-ICV al Congrés:

“K. Polanyi advertía, la desregulación agresiva y los avances ultraliberales son la antesala del fascismo, ya que éste último nace como intento social de protegerse ante los excesos de extender el libre-mercado. La frustración social, de hecho, puede ser más fácilmente canalizada por movimientos populistas y de extrema derecha, los cuales ofrecerán un culpable claro y externo (políticos, inmigrantes, etc.) y ofrecerán soluciones radicales.”

Immediatament em van vindre al cap algunes de les recents mobilitzacions veïnals de la meva ciutat, sorgides des de la indignació envers les retallades en sanitat i protagonitzades per veïns d’avançada edat i pocs estudis acadèmics. Es tracta, en tot cas, de gent molt cabrejada, amb molta energia per cridar i ganes de trobar a un culpable fàcil a qui fer pagar per totes les seves desgràcies i, sense més dilació, dur-lo a la forca o a la foguera.

Evidentment els culpables fàcils” no son els paradisos fiscals, la ideologia neoliberal, els fons d’inversió, les agències de regulació o el voraç sistema bancari; aquests responsables últims de la crisi son entitats llunyanes, etèries, impersonals i difuses que funcionen amb uns maquiavèl·lics sistemes tan complexes que ni els seus propis protagonistes acaben d’assimilar. Resulta molt més senzill acusar de tots els mals imaginables al primer regidor de festejos que passi pel davant o, com no, plantejar que la millor forma d’evitar la destrucció de l’estat del benestar passa per deixar-ne fora a una part de la població en funció de la seva religió, color de pell o país de procedència.

En un moment on sembla que els partits i sindicats no han sabut canalitzar aquesta indignació, on cap de les ideologies clàssiques de l’esquerra (marxisme i socialdemocràcia) ha sabut articular un discurs alternatiu al neoliberal, resulta molt temptador impulsar un populisme visceral i destructiu, el caldo de cultiu ideal per l’extrema dreta.  Es per això que resulta tan necessari el Moviment 15M: per ser un contrapés que ompli els crits de discurs ideològic, avantposant els raonaments complexos al nihilisme destructiu sense més, donant més pes al cervell que al fetge.

Anuncis

27 comentaris

  1. Un apunt molt encertat.


  2. segun!

    Bon article, arqueòleg. D’acord amb que les mesures ultraliberals són l’avantsala del feixisme, si no ho són en sí mateix.

    saluts des de Fessols&Naps


  3. No t’enganyis, aquestes entitats llunyanes i etèries de què parles estan controlades per una mateixa persona o un grup reduït de persones. Només cal anar esgarrapant per arribar al cap pensant d’aquesta crisi. Potser al final de tot ens hi trobem l’Urdangarín!!


    • Sense cap lloc a dubte seria un “culpable fàcil” a qui no m’importaria dur a la guillotina!


  4. I no és més real i senzill dir que a Catalunya paguem per tenir millors serveis públics i polítiques socials q les q tenim. I això no pot ser per l’espoli espanyol. Que a Andalusia i Extremadura tenen el PER, el doble de funcionaris i d’acollits a la llei de dependèndencia, que enlloc de retallar enguany creix el seu pressupost, que l’estat no inverteix ni compleix amb Catalunya i així és impossible crear ocupació o quadrar el pressupost. El 15M sempre obvia això. A Madrid o Sevilla no tenen aquest problema ni retallen com aquí.


    • El nacionalisme em sembla, sens dubte una altre forma populisme estomacal exactament igual de simplista i perillós, basat en l’odi territorial i cultural, que carrega les culpes als jornalers andalusos, en comptes de buscar-les als burgesos de Pedralbes, basant-se en tòpics tan trillats com demagògics.

      A Sevilla i a Madrid tenen exactament els mateixos problemes que aquí i que a Grècia, Portugal, Islàndia, Chiapas, Egipte, Nova York o Honolulú, aquest problema es diu sistema neoliberal i global. I si aquí retallen més es per culpa de que tenim un Govern dels Horrors dirigit per voltors carronyaires com Boi Ruiz o Irene Rigau que han decidit dinamitar l’Estat del Benestar per vendre’l a la patronal per fascicles.


    • Sí que és més senzill dir el que dius (per això h i ha tanta gent que ho diu), però no és més real. Al contrari, és apuntar cap al “culpable fàcil” de què tracta aquest post.

      Ja ahi ha un diputat que s’ha proposat acabar totes les seves intervencions amb un “Espanya ens roba”, qualsevol que sigui el tema del debat, emulant aquell “Delenda est Carthago” del vell Cató.

      Apuntem cap a “Madrid”, els andalusos i els extremenys i mentrestant, ningú no pensarà en Millets, Montulls i Prenafetes.


  5. quins temps aquells que es podia anar amb una torxa i una forca i carregar-te els problemes de la vila!


  6. Comparteixo molts punts i aspectes del teu post.


  7. Comparteixo jo també la reflexió del post. Està clar que l’onada neoliberal s’està carregant les bases de la nostra democràcia. Segons Polanyi el que vindrà és el feixisme, però la discussió historiiogràfica per l’ús d’aquest terme és molt viva i manté posicions oposades. En tot cas, millor dir que el que ens trobarem serà un règim totalitari que, certament, serà una expressió dels interessos capitalistes de la burgesia i de les elits.


  8. Cert, el perill d’aquestes situacions es que noves formes de feixismes i de nacionalismes racials i excloents es vegin com una solució davant dels efectes verinosos del capitalisme; també populismes diversos. Recordem el que va passar a Argentina al 2001, on juntament a moviments cooperatius i autònoms, va consolidar-se un populisme patètic que deia “tots els polítics son iguals”, com si aquest fos l’únic problema i causant dels “espolis” continuats a les classes populars… No es el mateix un feixista, ultraliberal que un polític honrat i que vol canviar el sistema- em refereixo a gent més enllà de la socialdemocràcia, encara que personalment no hi veig clar que es pogui canviar molt des de dins. En qualsevol cas, son les conseqüències de la falta de cultura crítica de molta gent, que es utilitzada per les elits i els moviments d’ultradreta. Per sort, hi ha gent dins el 15M molt diferent, i que vol transformar cap a la llibertat… Per cert, estic fins fastiguejat d’aquest eufemisme de la burgesia neoliberal de l'”espoli fiscal”, per justificar el seu pla de devastació de Catalunya, que es vagin a….


    • L’espoli fiscal és la covarda i miserable excusa convergent per carregar les culpes del seu terrorisme neoliberal als jornalers extremenys. Té la culpa aquest suposat espoli de l’augment de subvencions a les escoles de l’Opus? I de les ajudes públiques al Grup Godó? I de l’eliminació de l’impost de Succesions? I de les ajudes a Abertis, gestora de les autopistes privades i lobbi convergent nº1?


      • No volia ser tan explicit, però et segueixo, i penso que cada vegada que algun convergent o no convergent, il-luminat del nacionalisme neoliberal, pronuncies “pacte fiscal”, “espoli fiscal” i PER, hauria de rebre una patada als ous. Automàticament.


  9. Estem arreglats, ARQUEÒLEG. Aviam com començarà tot això. Una abraçada.


  10. Si s’has de buscar responsables del desgavell actual, és millor no buscar-los entre els que tenen una renda més baixa que la teva. Allà només hi ha víctimes.

    Però els fatxes insisteixen a buscar-los allà, una vegada i una altra, com han fet sempre.

    Vols dir que no tenen interès a desviar l’atenció?


  11. Molt bon article Arqueòleg !!!!


  12. Ohh, el gran Alberto Garzón, el mateix que es va negar a prescindir dels iPads nous que donaven als congressistes, aquells que ara resulta que no es poden ni connectar a la xarxa del congrés.

    Que lamentable, criticar a la dreta i posar la mà per a que t’omplin la butxaca.


    • Més populisme: les eines tecnològiques son instruments de treball, no privilegis polítics.
      Garzón ha estat el 1r diputat en la història del Congrés a renunciar als plans de pensions privats dels polítics, gest posteriorment imitat per la resta de diputats d’ICV i IU. Això si que és un gest transcendent i revolucionari, no una anècdota trivial! També us queixareu si accepta un boli i una llibreta del Congrés?


      • Em sembla que no ho acabes d’entendre: L’iPad que li han donat, a més de car, és inútil, no es pot connectar a la xarxa del congrés. Precisament el gallir els hi va enviar un netbook que costava la meitat amb programari lliure que permetia fer la mateixa feina (Bé, la mateixa no, perquè com he dit, l’iPad no funciona).

        També podríem entrar a parlar sobre el tema d’ “eines tecnològiques” els milions d’€ que regalem cada any a Microsoft, quan amb un linux amb libreoffice es pot fer el mateix.

        D’altra banda, reconec que això dels plans ha estat molt bé, però em decep que menteixi dient que necessita l’iPad quan porta tot just quatre dies al càrrec.


  13. Comparteixo algunes de les idees, d’altres no, del moviment 15M. Estic a favor de descobrir i de lluitar contra les darrers i veritables raons d’aquesta crisi mundial.

    Ara bé, que la crisi sigui mundial no vol dir que ens haguem d’oblidar de totes les coses que en aquí s’han fet malament, i això és més fàcil de canviar.


  14. La meva experiència amb el 15-M és la de saber-ne per la premsa i la dels “Indignats” a la meva població, un d’ells fill meu. Per cert que, com a regidora de Participació Ciutadana, els vaig oferir la plataforma municipal per fer-la servir i no van voler. Probablement l’única frase en la que estic d’acord amb Mazzarino, en el seu “Breviari dels polítics” és aquesta: “No defensis accions demagògiques.” I, la veritat, la demagògia la veig arreu. Potser perquè me n’he de sentir de molt gruixudes com a regidora, desde que sóc poc catalana per ser independentista i no nacionalista, o que no puc ser socialista perquè milito a ERC, o que per ser independentista només penso en fer fora gent, o que no sóc ecologista només per no militar en el teu partit, o … per donar i per vendre, el cas és opinar, opinar i opinar. La paraula reflexionar ja queda molt més lluny. Sembla que pertànyer a una opció política ve a ser el mateix que vendre’s l’ànima al diable o que es combregui amb totes les rodes de molí hagudes i per haver. L’opció honestedat ningú la contempla?

    I és que, al final, m’han acabat agradant més les preguntes que les respostes, que aquestes sempre em fan una mica de por, per allò de, en nom d’una suposada llibertat, coartar la llibertat dels altres, sobretot de pensament.


    • Home sent regidora és normal que notis cer rebuig par part del 15M, especialment de sectors hooligans i anarcas. Igual la teva aproximació al moviment l’havies de fer des del terreny personal i no des de la institució.Has provat de participar a les assemblees o comissions? Jo sí i mai he tingut cap problema per ser d’un partit, al contrari!

      Crec que ERC heu tingut reticències envers aquest moviment (igual tu no, però els que jo conec si), tan sols pel fet d’haver-se originat a Madrid i no contemplar l’eix nacional dins de les seves prioritats. Fins i tot he arribat a escoltar burrades queixant-se de que hi intervé gent parlant en castellà (normal, a Hospitalet!!)


      • Personalment he donat tot el suport possible al moviment, perquè considero que qualsevol iniciativa que promogui el criteri polític és imprescindible. Sóc crítica amb el moviment pel que fa a la seva dependència, quasi absoluta, als dictats de Puerta del Sol. Em costa entendre com una assemblea sobirana no pot actuar sense que se’ls digui, d’on sigui, què cal fer. I no vaig participar-hi directament, perquè per la meva condició de mare d’un dels membres més participatius i que em presentava a les eleccions, no fos dit que volia capitalitzar el meu suport al moviment. I de burrades se’n diuen moltes, arreu, i com més amunt, més 😦


  15. Alberto garzon… ah si, el gilipollas que dijo cosas como “solo habia dos opciones o hipotecarse 40 años o vivir en casa de sus padres” (desconociendo totalmetne la opcion de alquiler, a ese tio en los foros de economia se le rien..

    http://www.burbuja.info/inmobiliaria/burbuja-inmobiliaria/258785-licenciado-y-con-master-desconoce-el-alquiler.html

    Por otra parte que haya gente que no tenga formacion no quiere decir que sean meno que nadie, hay mucho titulado que es un idiota… (alberto garzon entre ellos).

    Ademas, sobre echarle la culpa a los especuladores… hasta keynes dijo lo siguiente: Cada vez que el franco pierde valor, el ministro de Finanzas está convencido de que se debe a todo excepto a causas económicas. [En ocasiones] lo atribuye a las misteriosas y malignas influencias de la especulación

    Como vemos echarle la culpa a los especuladores “no es nada nuevo” incluso muchos economistas de izquierdas han admitido que es un chivo expiatorio de las pesimas politicas que hacen nuestros amigos los politicos.


    • En ningún momento he tenido la esperanza de que un diputado de IU despierte ni las más remotas simpatias entre la derechona abyecta, rencorosa y faltona. De hecho me preocuparia si así sucediera.

      Garzón se referia, òbviamente, a la falta de pisos en alquiler para jóvenes, hecho que qualquier párvulo podria sobreentender de sus palabras.

      Ya teneis el poder. Ahora a que os dedicais, a amedrentar a la oposición? És que no teneis suficiente con la mayoria absoluta y añorais, acaso, las Cortes Franquistas?


  16. Garzon no se referia a nada… porque ni siquiera lo nombra, para el solo hay dos opciones “comprar a 40 añoso vivir en casa de los padres” como lo dice, para el , como a otra mucha gente solo hay dos opciones, y el alquiler no pasa por esas opciones, hasta sus mismos seguidores en el video reconocen que metio la pata.

    como de costumbre los tontitos justificando cualquierl chorrada, de un “economista” o lider de vuestro interes, por cierto si te has visto el video entero alberto garzon dice en un momento “nos estan presionando los salarios a la baja eso es cierto en terminos economicos” (esto referente a la inmigracion).

    Y sobre las cortes franquistas.. lo interesante es que rubalcaba era hijo de franquistas… y a ese heredero de franquista iban a apoyar los iu, si hubieran podido….



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: