Valoració Global del Govern de Zapatero

El dia 30 de Juny de 2005 resumeix perfectament el millor i pitjor de Zapatero: en la mateixa sessió en que s’aprova el Matrimoni Homosexual, es vota la reducció d’impostos a les grans fortunes a les SICAVS, on els rics amaguen el seu patrimoni.

Zapatero es ara mateix el polític menys valorat de tot el panorama polític actual, generant un àmpli rebuig i desconfiança des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra, passant pel seu propi partit que durant aquesta campanya l’amagarà dissimuladament al darrere de totes les velles glòries socialistes.

I, certament, ZP ha acabat el seu mandat enfonsat per la crisi, l’atur i, sobretot, les mesureres neoliberals que ha aplicat pressionat pels mercats internacionals; però seria molt injust acomiadar aquests 8 anys mirant tan sols la “foto finish” i no realitzant un balanç el més objectiu d’aquestes dues legislatures d’una forma global i objectiva.

COSES QUE HA FET PROU BÉ

– IGUALTAT: Aprovació del matrimoni i adopció homosexual, la llei d’identitat de gènere i aprovació del canvi de sexe gratuït. Llei d’Igualtat i contra la Violència de Gènere. Ampliació de la Llei de l’Avortament als 16 anys i sense condicions prèvies.

– INTERIOR: L’adopció del carnet per punts, que ha fet baixar en picat el nombre d’accidents en carretera. La fi del terrorisme al País Basc, Zapatero va arriscar molt amb la treva etarra, va viure l’assetjament de la dreta i la traïció dels sectors més ultres de la banda terrorista, amb morts pel mig, però finalment s’ha acabat amb aquesta lacra.

COSES QUE ES PODRIEN HAVER FET MILLOR

– EDUCACIÓ: Retirada de les lleis que pretenien fer una educació elitista (LOE i LOU), introducció d’una assignatura per ensenyar valors cívics i tolerància (Educació per la Ciutadania), tot i que al mateix temps s’aplica un Pla Bolònia que encareix molt l’accés a la universitat i dificulta compaginar estudis i treball.

– DEFENSA: S’han retirat les tropes d’Irak, s’ha rebaixat tímidament el pressupost armamentístic, però seguim mantenint tropes a l’estranger (Afganistan i Líbia) a un preu elevadíssim que no ens podem permetre, sense entrar en si la seva presència està justificada o no.

– RELACIÓ AMB CATALUNYA: Es retornen els Papers de Salamanca, però per fascicles i amb retard; s’aprova l’Estatut de Catalunya, però descafeïnat i obrint polèmiques absurdes en tribunals que tan sols beneficien a la dreta essencialista; no s’actua amb prou fermesa davant les onades d’anticatalanisme pepero ni davant els atacs a la immersió lingüística per part d’alguns jutges; s’aprova un nou finançament per l’administració catalana, però que la crisi redueix a escorrialles.

– IMMIGRACIÓ: Es regularitzen la majoria de nouvinguts il·legals que el PP tenia treballant en negre i fent competència deslleial; però es mantenen els CIES com a centres de detenció per motius ètnics, amb pallisses al marge de la llei. No s’il·legalitzen aquelles formacions polítiques de caire antidemocràtic i feixista, com PxC, que promouen l’odi racial i ataquen la convivència.

– CULTURA: Algunes propostes interessants com la Llei del Cinema, per protegir les nostres produccions envers Hollywood, o la Llei de la Memòria Històrica (que certament podria haver estat més contundent), han quedat eclipsades per la nefasta gestió de Sinde, al servei d’una màfia corrupta com és la SGAE en contra de la llibertat de circulació de la cultura.

– MEDI AMBIENT: Cristina Narbona va ser una bona ministra, fent algun esforç per protegir les costes de l’especulació; però aquí es van acabar les bones notícies: s’allarguen la vida a les nuclears, es subvenciona el carbó i es protegeix l’industria pesquera  per davant de l’extinció imminent dels bancs de pesca.

COSES QUE S’HAN FET FATAL

– ECONOMIA: Un desastre absolut, sense pal·liatius. Zapatero realment no té ni idea de teoria econòmica i ha anat canviant d’opinió sobre la marxa: primer va seguir amb la des-regulació neoliberal i la bombolla immobiliària que li va deixar Rodrigo Rato, generant riquesa i superàvit de la especulació pura i dura; després es va entestar en negar la crisi tot i la seva evidència; posteriorment va adoptar el keynesianisme socialdemòcrata amb un Pla Espanya mal enfocat i definit; posteriorment recula i acaba obeint als mercats, realitzant reformes al servei dels rics i de les finances internacionals. El rebaix de la tributació al Patrimoni i a les SICAVS es per penjar-lo a la forca.

-TREBALL I PENSIONS: 5.000.000 d’aturats hauria de ser un motiu suficient per empresonar a un President del Govern. En quin moment se li va passar pel cap que la reforma laboral per abaratir l’acomiadament serviria per generar ocupació? Com es pot ser tant estúpid? Això per no parlar de l’endarreriment de la jubilació als 67 anys, justificat amb teories demogràfiques falsejades que oculten la tassa de natalitat dels nouvinguts. En cap moment ha estat capaç d’adoptar una planificació estratègica per re-orientar la creació de treball envers la innovació, la qualitat i les noves fonts d’energia.

– REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ: Per acabar d’enfonsar al seu propi partit en la marginalitat, a Zapatero no se li ocorre cap altre forma d’acabar la legislatura reformant la Constitució per blindar el dèficit zero neoliberal i primar la paga del deute a la política social, sense sotmetre la reforma a cap mena de referèndum democràtic i sense que la prima de risc  del nostre deute públic baixés ni una dècima (al contrari).