h1

Halloween o Castanyada?

Octubre 27, 2011

Davant la propera celebració de Tot Sants i l’etern debat entre si celebrar o no Halloween i/o la Castanyada, m’agradaria plantejar algunes preguntes retòriques:

– Quin ús social tenen les nostres tradicions? Repetim rituals, presumptament ancestrals, com un mer exercici de perpètuament d’usos i costums obsolets i anacrònics o aquests són els eixos vertebradors de la nostre societat, l’herència antropològica de les generacions anteriors?

– En un món globalitzat i multicultural, on existeix una sol marc conceptual derivat d’un mateix mercat sense fronteres, quin lloc ocupen les tradicions locals i nacionals? Son la darrera resistència davant els tentacles del individualisme, que pretén trencar tots els nostres lligams col·lectius, o pel contrari, son un producte mercantilitzat més?

– Es possible participar d’una tradició pròpia d’una cultura que no és la teva, pel simple fet de trobar-la divertida? O bé estem obligats i pre-determinats des del naixement a participar del nostre folklore, encara que ens sembli d’allò més  absurd i avorrit? Es la cultura un bufet lliure d’infinites combinacions o un corsé que ens oprimeix i esclavitza a un bucòlic passat de barretines i trabucs?

– Si una tradició local es generalitza arreu del planeta, mentre que altres desapareixen esborrades en l’oblit,  es tracta d’una mostra de darwinisme cultural i adaptació al medi i als temps o bé és una demostració un imperialisme comercial i colonialisme mercantil?

– La convivència de diferents visions culturals i tradicions en un mateix espai, és un signe de modernitat i interculturalitat, o una agressió imperdonable envers les arrels immutables de la nostre raça i nació? El futur ens porta cap a una síntesi postmoderna de tradició i modernitat, localismes i aportacions globals? O cap a la imposició d’un sol model cultural perfectament adaptat i definit pel mercat transnacional?

-Existeixen unes tradicions objectivament millors que altres o tot depèn de la nostre perspectiva, opinió i percepció, modulats segons ens hagin educat, com defèn el relativisme cultural?

PD: Sabieu que a la Catalunya Medieval es practicava Halloween?

17 comentaris

  1. Caram, arqueòleg, ara amb això del “corsé que ens oprimeix i esclavitza a un bucòlic passat de barretines i trabucs” encara faràs que m’ennuegui amb els panallets… bé, de fet m’ennuegaré de totes maneres perquè els faig jo i sempre em surten eixutets😀

    Mira, si es tracta de divertir-se, tota opció em sembla perfecta. Ara bé, si la tradició “intrusa” (em deixes que l’anomeni així?) el que fa és voler-nos colar una sobrecàrrega consumista, aleshores se la poden ficar allà on els hi càpiga; concretament ho dic per aquell senyor grassonet que va amb un pijama vermell i que només sap dir “hohohoooo!” (quin mal rotllo em dóna el paio del pijama😦 )


  2. Sense voler banalitzar el teu post, jo proposaria importar totes les festes tradicionals de tot el món i que les poguéssim gaudir tots.

    He de dir però que no soc massa d’aquesta mena de festes, però tal i com estan les coses…

    Crec que és “normal” que entenguem més les nostres pròpies festes, encara que sigui per proximitat, costums i arrelament. Ara bé, procuro entendre les festes dels altres,

    He de confessar però que hi ha festes d’aquí que no en se el motiu exacte pel qual es celebren.


  3. jo sempre em quedará amb la castanyada!!! a no se que en un determinat moment i de cop i volta i sense cap remordiment vulgui aprofitar el Haloween…


  4. Bé, sembla que les teves preguntes retòriques deixen entreveure de quin peu calces. Crec que fóra més adequat que et mullis tú. No hi ha cap raó per seguir les tradicions, per no seguir-les o per deixar-les de banda per una altra millor. Igual que tampoc n’hi ha cap per imposar la teva.

    A més, si aquest darwinisme cultural és un darwinisme molt de selva capitalista on la cultura que té els diners i que projecta estil de vida cap enfora és la que ens està imposant la seva tradició.

    I no has de seguir unes tradicions determinades pel fet de ser d’un lloc, però crec que alguna cosa no lliga si no estimes, defenses i practiques allò que et queda més a prop (i en el cas de menjar castanyes i panelletes és perfectament defensable, que no és fa mal a ningú, això ja no seria vàlid per altres radicalismes).


    • Has de saber que passo olímpicament d’ambdues tradicions!
      Alguna castanya encara menjo… però moniatos ni de conya, bleeex! I els panellets, un i gràcies. No soc gaire de dolços.

      En canvi, al ser un freak del terror i la ciència ficció dons la veritat, m’hauria agradat fer Haloween de petit, per què negar-ho però ja igual m’ha passat l’arros!

      Per altre banda et diria que he fundat una Colla de Diables i crec que aquesta tradició l’haurien d’exportar a nivell planetari!

      Realment jo soc de bufet lliure de tradicions i d’agafar el millor de cada lloc!


  5. Jo tan sols prefereixo el Halloween si és com a les pelis, amb assessinats a dojo i festes d’universitaris/es calents/es.

    Res de “truco-tratos” sense sang!


  6. Glamboy, Concretament, la castanyada què té de ranci? Reunir-se a casa per penjar castanyes, boniatos i panellets, és ranci? És que vaja, és una celebració només associada a una menja i amb un significat molt vague (celebrar l’arribada del fred, el dia de difunts…).

    No sé, per mi tradició rància és els toros, les ofrenes a la Moreneta o la feria de abril.

    I en tot cas deixar una tradició per adoptar-ne una altra… què vols que et digui. Ho veig de paletos i de gent sense personalitat. És com deixar una religió per abraçar-ne una altra.

    Si s’ha adoptat Halloween ha estat per uns interessos comercials i econòmics, igual que el pare Noel.

    És ridícul que els europeus (o els asiàtics, o els africans o els llatinoamericans) oblidem la nostra història i ens sapiguem de memòria la història, usos i costums dels Estats Units via pel·lícules i sèries. A aquest pas acabarem celebrant el dia d’acció de gràcies i el 4 de juliol!

    Halloween és mer colonialisme cultural i màrqueting, no és pas sincretisme. Si Halloween fos una nova tradició postmoderna seria una tradició de determinats grups socials, sorgida de forma espontània d’uns grups socials determinats i amb adhesió completament voluntària i a títol individual a aquesta tradició ja que mai aspiren a que siguin seguides pel conjunt de la població, sinó només aspiren a reunir a determinada gent al voltant d’uns valors o filosofies de vida i a que la gent que hi forma part s’hi senti identificada i realitzada. Exemples de tradicions postmodernes; l’orgull gai, el botellón, les trobades d’otakus, les campus party, les raves, els festivals…

    Halloween, en canvi és una tradició imposada via màrqueting i que aspira a arribar al conjunt de la població, igual que el pare noel. Vull dir, no és per exemple com el carnaval, que era una tradició preexistent i determinades empreses privades aprofiten per “fer l’agost”. L’aterratge de Halloween a les nostres terres ja va estar directament dissenyat per empreses privades amb l’objectiu de generar beneficis. En aquest sentit podríem comparar Halloween amb les rebaixes dels grans magatzems, amb el dia dels enamorats o amb… sí, Sant Jordi, que és una tradició completament capitalista imposada pels floristes i els llibreters!


    • I dale! Que jo no he dit en cap moment que la castanyada sigui rància! Tampoc és que sigui la bomba ni divertidíssima, per altre banda. I si he dit, molt clarament per cert, que Halloween és un producte comercial imposat via globalització mercantil. Peró és més divertit, que consti.

      Com ja he dit, alguna castanya menjo, però particularment em repugnen els boniatos i els panellets m’embafen.

      Igual caldria fer un estudi antropològic de perquè quasi totes les tradicions catalanes consistixen en menjar: pantumaca, dinar de nadal, Sant Esteve, Castanyada, tortell de reis, coca de Sant Joan… més que una nació semblem un restaurant!


  7. A mi m´agrada molt més el Halloween i està pujant amb força,ho dic pq treballo a un Institut de secundària i es veu clarissimament cap a on es decanten els nens.
    Es normal,el Halloween té una imatge i una parafernalia molt potent i la castanyada definitivament no.
    Imagineu per un moment que torneu a ser un nen o nena…que fem? una festa amb carbasses diaboliques,disfressats de monstres,escoltant el “this is halloween” de Tim Burton o pel contrari fem una festa sense disfresses,sense musica de terror pero aixo sí!!! menjant castanyes i altres snacks de postguerra!

    El halloween es una festa consumista? no es cert,el nadal es una festa consumista.
    Comprant quatre cartolines carbasses i una mica de maquillatge ja tens la festa muntada,no cal fer massa despesa.
    Jo no dic pas que matem la castanyada,les podem combinar o fusionar amb el Halloween al nostre gust.
    Be,que cadascu celebri el que més li convingui.
    Per cert el Halloween no es Nordamericà,es Celtic.


    • ARA HO TINC! Vist des d’una prespectiva generacional tens tota la raó!

      Haloween és una festa per nanos i joves, la Catstanyada per iaios!

      That’s it!!


  8. Jo, un “cuarenton” els últims 2 anys m´he apuntat al Haloween, la castenyada fa temps que la vaig deixar enrera, el halaween permet disfrasar-te i innovar amb el menjar: fantasmes de patata pizza diabolica, empanades en forma d’animals, dits de pasta de full farcits de sobrassada…
    No crec que sigui cosa generacional, es cosa de l’esperit m’es o menys freaky de un.


  9. L’arbre de Nadal, el futbol, el cristianisme y les tradicions d’origen cristià, el llatí (idioma del qual deriva el català), tenen un origen forà i ara mateix formen part de la nostra cultura. Com bé sap l’arqueòleg les costums canvien, apareixen d’altres, s’adopten d’extrangeres, o es sincretitzen.

    No soc molt fan de Halloween però com ha dit algù abans, es tracta d’una festa amb els elements necessaris per que els nens s’ho passin bomba; et disfresses, menges carmels i dolços i pots fer bromes més o menys pesades. Crec que amb el temps el que pasarà serà que adaptarem aquesta i punt.


  10. La carabassa de Halloween detectada en la Catalunya medieval

    Missatge por Portalcat el Dj Nov 11, 2010 9:52 am
    La nit de la carbassa és també una festa catalana
    Ara que s’acosta la castanyada, potser seria bo trencar falsos mites, perquè la carbassa és ben nostra! Dos articles en parlen de les arrells del ritual a la terra.
    Aquesta carbassa sí que fa la por.

    El fenomen de la globalització que s’ha covat a través dels mitjans de comunicació ha creat nous costums i nous hàbits entre la nostra societat. La cultura no n’és pas exempta, ans el contrari, puix és permeable a totes les noves interpretacions. És la gent qui decideix quin ritual li és més útil i quin ja no. Tots Sants n’és un cas paradigmàtic d’aquest fet. Aquesta festa es debat entre dues forces: la conservació d’un ritual que és entès com a genuï, la Castanyada, i l’assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que entre la jovenalla de ciutat o urbana creix la simpatia per al Halloween d’una forma meteòrica, amb el suport de mitjans de comunicació i el consumisme.

    Però d’on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l’1 i l’11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre’n la seva benedicció. Va ser l’emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d’aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s’ha mantingut fins ara.

    A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D’aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d’ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o ofertes als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.

    Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet a les comarques del Ripollès i d’Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d’una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L’objectiu era provocar la por als més innocents. També s’havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s’hi feia amb l’ajuda d’un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre la mainada i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l’explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Tot i la seva pràctica lúdica i pagana, la qual també és important, convindria recuperar el sentit original que va motivar a encendre espelmes dins de naps o carbasses, el qual, ben segur, que és més profund, religiós i mitològic. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.

    Ramon Redorta.

    Article del dissabte 14 de novembre de 2009 publicat a blog http://costumaridemalla.blogspot.com/ amb el títol “Tots Sants”.


  11. Jo trobo que les tradicions es complementen i acaben per mesclar-se. La castanyada segueix present i ara es comença a mesclar amb la tradició de Haloween i, en menor mesura, la Fiesta del Día de Muertos de Mèxic.

    Haloween és, en el fons, una excúsa com una altra per a fotre l’indio i disfressar-se. La mescla i reinvenció de tradicions ha passat tota la vida i en el fons Haloween ve a treure aquest punt lúgubre del ‘Dia de difunts’… en el fons Haloween i Tots Sants són la mateixa tradició però amb diferent evolució.

    Ja que parleu del ‘Pare Noël’, ara fa un any vaig escriure al meu blog sobre l’orígen i evolució de Santa Claus:

    http://fonsesquerra.wordpress.com/2010/12/05/de-sant-nicolau-al-pare-noel/


  12. He aprofitat les imatges que has penjat per a inspirar-me pel meu blog. Moltes gràcies per aquesta aportació sobre la nit de difunts. Et deixo l’adreça de l’entrada que he fet per si ho trobes del teu intererés.

    http://lalonelymama.blogspot.com/2011/10/dia-de-difuntos.html


  13. Jo crec que tot plegat ha estat la suma de molts factors. Cada cop estem més immersos en un mercat global, ja fa anys que a les botigues del barri o del poble trobem carbasses i decoració de halloween. Imatges que ens transporten a aquelles vides americanes que sempre ens ha vengut com a bucòliques la televisió, i que molts s’han cregut. A això cal sumar-hi el consumisme imperant a la nostre cultura (catalana/occidental), que on hi ha negoci hi estem, i si a sobre a això li afegim que és més divertit disfressar-se i que et premiïn per això amb caramels que treballar torrant castanyes i fent panellets en un món cada cop més gandul…

    Doncs el resultat es que cada cop es celebre més el haloween, una llàstima però una realitat que aquest any, especialment s’ha demostrat.

    Potser la solució ha de ser robar el “happynisme” americà i adaptar-ho a la nostre tradició, celebrant una castanyada disfressant de castanyeres, castanyes, panellets i moniatos als nostres nens i fer sonar versions de la cançó a la TV, vaja, impulsant la nostre cultura i fer-la evolucionar.

    Jo ho veig així, la festa ha de ser el fer els panellets, i perquè no els mengem després tots disfressats? Qui sap? Potser és aquesta la solució?

    Salut gent,
    Manel.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: