
A tot porc li arriba el seu Sant Martí
Octubre 23, 2011Estava buscant desesperadament un paper per tal de fer un tràmit burocràtic, remenant amb desesperació calaixos, armaris i racons, regirant fulls que feia decennis que no veien la llum, quan de sobte, va aparèixer.
Es tractava de la sentència del judici en el que vaig participar jo a l’edat dels 16 anys en qualitat d’afectat i víctima. Quatre skin heads neonazis em van apallissar fins a deixar-me inconscient, simplement pel fet de ser obertament homosexual. Òbviament els vaig portar davant els tribunals i es va organitzar una manifestació anti-feixista de suport (si, la meva militància ve de lluny!) amb l’ajuda d’organitzacions GLTB i diversos partits d’esquerres locals, que van arribar a dur el tema al ple municipal.
Després de que fossin condemnats a ingressar en un centre correccional de menors (3 d’ells) o a un més de sou de multa (l’únic major d’edat) mai més en vaig saber res ni vaig tornar a tindre cap problema d’homofòbia a la meva ciutat. Aquestes hienes fugen corrents quan se’ls planta cara amb la llei a la ma. Ho vaig fer llavors i ho tornaria a fer, si s’escaigués, sense la menor dilació.
Doncs bé, la curiositat em devorava. Que se n’hauria fet d’ells? Haurien, potser, refet la seva vida de forma exemplar, formant una família? O per un casual haurien sortit de l’armari i muntat un club leather? O millor… serien regidors de PxC en algun remot poblet! Per tal de saciar la meva inquietud vaig teclejar els seus noms al buscador Google i…
… la única referència que em va aparèixer era una esquela, anunciant el funeral d’un ells en un tanatori de la ciutat , mort a l’edat de 27 anys, feia uns quants mesos.
Així que t’has vist temptat a furgar en el passat i a tafanejar en la vida dels que et varen fer passar un mal tràngol. En el teu cas jo no sé com hagués reaccionat passat el temps. Imagino que en un moment o altre també hagués tingut curiositat.
La intolerància no té edat, ni tampoc cervell.
Crec que vares fer molt bé denunciant als que et varen agredir d’una manera tant covard.
Bé, n’hi ha un que ja mai més ho tornarà a fer.
Vas ser molt valent i vas fer el que devies, per tu i per altres possibles víctimes. Només tu saps el que vas passar i el que et va costar. La segona part, la de l’odi, no te la critico, malgrat que no la comprenc. L’odi sempre es podreix per dins i magnifica l’objecte odiat, quan, en realitat, no val la pena.
És ben coriós, però a la vegada penses “això és lo que anomenen justíícia divina…”. Aquest ja no hi és, però espero que la resta de skins hagi trobat la llum i ara siguin unes persones “normals”.
Has provat amb Google, però ho has fet amb Facebook?? Pensa que avui en dia, la nostra privacitat és bastant limitada.
Vas fer molt bé aleshores i tornaries a fer bé ara. Va bé sentir de tant en tant que la justicia, de vegades, funciona.
Gràcies al que vas fer vas evitar moltes altres agressions. Enhorabona.
No he patit cap agressió, però puc arribar a compendre el que comentes. Per mi, qualsevol neonazi es un perill per la societat, el seu fi no es igual al de una persona humana. De totes maneres, crec que ja els has vençut sobradament. Salut! i a pensar en el futur!
molt sospitosa aquest mort… investigarè el cas i val més que tinguis una bona coartada…
ajajaja molt bona!
Molt bon text, mola el final.
Ah, i per cert, no em dóna gens de pena eixe tio, digue’m crüel.
Salutacions.
Aquests mindundis ja van tenir els seus quinze minuts de glòria (o d’ignomínia, en el seu cas) amb l’agressió i el judici. És normal que es morin sense haver fet res de profit.
No tothom pot ser glamurós.
Caram, quina història! No has pensat escriure una novel·la sobre això? L’infles una mica i au! Vaja! M’alegr que malgrat la pallissa al final tot sortís bé i que tu te recuperassis sobretot 🙂
Comentari censurat per incloure amenaces de mort i insults
Mail: pentano@hotmail.com
IP: 83.230.179.149
Geolocalització de la IP: http://www.elhacker.net/geolocalizacion.html?host=83.230.179.149
La vida sol acabar posant a cada un al seu lloc 🙂
[…] PxC: Els votants de dretes s’han afartat de tants drets humans, tanta democràcia i tanta tonteria; la burgesia aposta fort per una ultradreta feixista. Tal com venim advertint des de Unitat contra el Feixisme, aquesta formació política pot entrar a les institucions si no se la combat, denunciant l’odi neonazi que s’hi amaga al darrere, ja sigui amb concentracions, pedagogia sobre tòpics racistes o bé contactant amb els Mossos d’Esquadra, per exemple, en cas que es passi la ratlla de la llibertat d’expressió, com ja vaig fer un cop. […]