h1

Crònica del Festival de Sitges 2011

Octubre 17, 2011

Un any més he abandonat, per uns dies, la rutina hospitalenca per tal de traslladar-me  al glamour cinèfil de Sitges. Aquest cop, però, he perllongat un xic més la meva evasió; ja em vaig passar l’Agost  a la ciutat menjant-me els mocs a cullerades i tenia que posar-hi remei!

Evidentment m’he perdut els dos films estrella del festival, “Melancolia” de Lars Von Trier i “Mientras Duermes” de Jaume Balagueró. Per no faltar a la costum vaig escollir les entrades quasi a l’atzar i al darrer moment, però no em puc pas queixar, doncs el nivell ha estat altíssim amb propostes molt arriscades i innovadores. Ja enxamparé a Lars i Jaume als cinemes comercials en breu.

DIMECRES 12

Sens dubte la desfilada de les forces armades és un espectacle d’allò més gore i esfereïdor, però vam preferir el terror de la ficció, ja que sempre és més reconfortant saber que el malson acaba amb els títols de crèdit.

Sleeping Beauty: Una jove precària decideix prostituir-se adormida per les nits, però no pot resistir la curiositat de saber que succeeix amb el seu cos un cop obre els ulls cada matí. Versió postmoderna de la “Bella Dorment”, amb una brillant interpretació femenina i una proposta molt engrescadora, però força mal resolta. Podria haver donat molt més de si. NOTA: 6

Extraterrestre: Divertidíssima història de Nacho Vigalondo, que compta amb la inestimable ajuda de Carlos Areces de Muchachada Nui. El guió narra les peripècies d’un matrimoni, l’amant i un veí freak en dia que els extraterrestres arriben a la terra. Realment els alienígenes no son més que una mera excusa, per ficar-nos un mig d’una desternillant comèdia amb les situacions més absurdes i delirants. NOTA: 7,5

DIJOUS 13

Amb companyia d’amistats i en dia laborable, el cinema és molt més agradable i descansat, menys cues i més lloc per triar, tot i que es troba a faltar  l’ambientillo del Festival!

Womb: Una dona decideix clonar al seu marit i parir-lo, per poder tornar a estar amb ell. Un film lent, expressionsita, amb una interpretació delicada i passional. De nou ens trobem davant una magnífica història molt original, amb grans possibilitats i que no s’acaba de trobar la forma de desenvolupar-la, tot i que el film ens deixa amb bon sabor de boca. NOTA: 6,5

Target: Infumable mamarratxada russa sense cap ni peus.  Un esperpèntica narració decadent, ambientada en un Moscou Futurista, amb una estètica vulgar, uns personatges freds amb zero empatia i una deriva rocambolesca i barroca que semblava no tenir fi. Realment tan sols m’ha quedat el dubte de saber quina mena d’al·lucinògen havia ingerit el director abans de regurgitar aquesta col·lecció de despropòsits. NOTA: -1

DIVENDRES 14

Un any més les disfresses més angunioses i sanguinolentes ambienten el ZombieWalk i per tots els racons de la vila trobes gent amb els ulls penjant, cicatrius supurant, carn putrefacta i deformitats diverses. Aquest any, però ens ha faltat la presència del nostre amic “Niño del Exorcista” Una pena!

Troll Hunter: Una versió noruega de The Blair Witch Project, canviant bruixa per  uns trolls,al més pur estil de David el Gnomo. Entretinguda i correcte, amb personatges creïbles, però poc més; el format del fals documental està més vist que el TBO, tot i que la mitologia escandinava està poc explotada al cinema de terror. És una llàstima doncs la idea no era dolenta! NOTA: 5,5

El Páramo: Brutal història de terror colombià en estat pur. Un grup de militars s’endinsen en una base de l’exèrcit en mig de la selva on tots els seus membres han mort misteriosament. Escenes impactants i fosques que et mantenen en tensió en tot moment, d’ensurt en ensurt, on res és el que sembla. Interpretacions brillants que t’impliquen en la història com si tu fossis un mes dels militars, generant una inquietud creixent per saber que dimonis està passant. NOTA: 8

DISSABTE 15

Aquest dia vam fer campana del cinema i les seves gales de cloenda, per tal de sumar-nos a les mobilitzacions internacionals del 15O a Barcelona. Òbviament no em podia perdre aquesta jornada d’indignació planetària, demostrant un cop més que els problemes de la crisi son globals i la resposta també ho ha de ser, deixant de banda les ridícules diferències de llengua o procedència geogràfica. Una manifestació espectacular i memorable que ha de servir per anar construïnt la resistència a la ofensiva de la dreta i l’extrema dreta.

DIUMENGE 16

I que millor que rematar la festa amb una sessió intensiva de Marató a la sala del Retiro? La veritat es que ja estàvem un xic saturats com per estar 6 hores en una butaca, però el cartell valia la pena!

Red State: El film , merescudament guanyador del Festival d’enguany, és una història d’alló més terrorífica, real i de plena actualitat. El genial director Kevin Smith, s’allunya del seu humor adolescent, per endinsar-se a les vísceres d’una secta d’ultra-dreta homòfoba nord-americana, descaradament inspirada en la real Esglèsia de Westboro. Aquests fanàtics feixistes es dediquen a raptar a joves pecadors, culpables de promiscuïtat, per tal de torturar-los fins a la mort, en nom de l’amor de Jesús. Smith, però, no pot evitar ficar tocs d’humor de la ma de Jonh Godman . Imprescindible!. NOTA:9

A Lonely Place to Die: Entretingut thriller d’aventures i acció que narra com un grup d’escaladors troben una nena petita enterrada viva dins una caixa de fusta en mig de la muntanya. La història és prou correcte, tot i que em sobren escenes de lluïment dels escaladors, si, ja sabem que en sabeu molt, gràcies! NOTA: 6

The Yellow Sea: No podia faltar un film asiàtic! Aquest cop es tracta d’un taxista xinés que es veu obligat a emigrar a Corea per tal de cometre un assassinat per encarreg i pagar així els seus deutes. Es guió és brillant i la trama molt ben trobada, tot i que a voltes resulta excessivament barroca i enrevessada sense motiu. Em sobren persecucions i tirotejos, però en general molt bé. Va rebre el remi a millor director. NOTA: 7,5

Attack The Bloc: I per acabar aquest any, un passatemps d’allò més divertit: una comèdia social que es desenvolupa als blocs de pisos del Londres més pobre i marginal, on un grup de quinquis i macarres adolescents hauran de fer front a una insòlita invasió alienígena al seu edifici. Molt original i divertida, ideal per passar una tarda entretinguda al cinema! NOTA: 8.

Anuncis

16 comentaris

  1. Jo m’he quedat pendent de veure “Attack the bloc”. Tothom diu que està molt i molt bé. Estaràs content amb el palmarès,no? Segons les teves notes, vieg que és just el premi per a “Red State”. Jo també vaig gaudir moltíssim. Tot i així no està al capdamunt del meu TOP10 tot i que està bastant amunt.
    Diguem masoca, però ara tinc curiositat per veure “Target”.


    • Veure Target és pur masoquisme cinèfil! No és que sigui dolenta o rara, és que és extremadament avorrida, llarga i sense el menor interés!

      Va intercalant escenes d’un reality show de cuina, reunions d’un ministeri d’energia i orgies amb disminuits psíquics sense cap raó, allargant fins al deliri les escenes amb un ritme soporífer!


  2. És un gènere que em posa cardíaca, però alhora m’atrau moltíssim. Crec que m’arriscaré a seguir algun dels teus consells. Per cert, quan fas una crítica positiva ets bo… però quan la fas dolenta encara ets millor! (és que m’has fet riure amb això de la mamarratxada russa) 😀


  3. Ja ho tenim!, aquest any no m’he passat per Sitges i calia trobar la pertinent orientació. Sort que et tenim sacrifican-te per nosaltres a Sitges…


  4. una crònica poc personal, posats a triar em quedo amb les de pretenciosidad
    http://www.pretenciosidad.com


  5. Sis hores en una butaca es una experiencia que no vull viure. Com a molt, noranta minuts més el temps afegit..


    • Bé, deixaven 10 min entre sessió i sessió per estirar les cames! I de fet no ens vam quedar fins al final; hi havia un film gore a mitjanit de que vam decidir prescindir.


  6. Arqueòleg! et vaig reconeixer! et vaig veure davant l’auditori esperant a que obrissin per entrar a veure El Paramo! mira que he vist poques fotos teves…pero vaig pensar que series allà =) jo properament també posaré la crítica de les pel·lis que vam veure, a veure si coincidim! 😛


    • Woo! Doncs ja podies haver-me dit quelcom!! Hauria al·lucinat una estona llarga!! ajaja


  7. Se’m feia estrany que encara no haguessis penjat la teva crònica del Festival de Sitges, però no, no te n’havies oblidat. Simplement, l’havies de compaginar amb la mani de dissabte.

    Per cert, que prop de l’estació de Renfe del Passeig de Gràcia vaig veure una noia disfressada de zombi i no la sabia relacionar amb la protesta (per què no duia la màscara de “Vendetta”, com els altres?). Ara entenc què h i feia.

    Pel que fa a “Mientras duermes”, no han trigat gaire a estrenar-la als circuits comercials. Els que es van perdre el passi del festival ara la podran veure.


  8. Pel que he llegit a la premsa, en altres blocs i ara en aquesta bona i extensa crònica que ens has deixat, sembla que ha estat un bon festival el d’aquest any.

    Llegint el que deies de cada pel•lícula, em quedo amb la idea de que sembla que hi ha hagut bons i originals guions.

    Visca el cinema!


  9. Me qued amb Attack the bloc. Red State, encara que li posis un nou, el fet que la qualifiquis de terrorífica, no sé. Me tira enrere…


  10. Jo tinc ganes de veure la de Kim Ki Duk. ‘Mientras duermes’ em va agradar força. Salut, Arqueòleg.


  11. […] tampoc es poden fer gaires dispendis, tot i que no he faltat a la meva cita obligatòria al Festival de Sitges  m’he perdut títols com “Melancolia” o “La Guerra de los Botones” […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: