h1

Ecopijos o Perroflautas?

Octubre 4, 2011

Fa uns dies que visc sense viure en mi, com diria Santa Teresa. Vaig tot el dia esmaperdut i compungit, passo les nits en vetlla i els matins fet un feix de nervis. La raó? Doncs resulta que segons el regidor del PP a Barcelona , Alberto Fernandez Díaz,  els membres i simpatitzants d’ICV som uns “ecopijos (terme que a voltes també fan servir seguidors de La Vanguardia, CIU i Ex-querra), però segons va declarar el fürher neonazi Anglada aquest cap de setmana, en un míting fracassat, som “uns perroflautas(i també rates de claveguera, entre altres declaracions delictives dutes ja a la Fiscalia). Apel·latius que, en ambdós casos, es fan extensibles a tot el 15M.

I clar, diguéssim que és un xic incompatible ser ambdues coses alhora. Ja em veieu a mi navegant en un mar de dubtes cada cop que em llevo. Que em poso? La samarreta esparracada a ratlles de JBP o uns pantalons de pinça? Em deixo rastes o el serrell llarg? Convers o xiruques? Vosaltres ho veieu molt fàcil, però jo perdo hores dilucidant quina és la imatge que millor s’adiu al meu vot.

El que resulta evident és que la dreta, en les seves múltiples sigles i façanes, és incapaç d’entrar dins un debat ideològic, no té arguments racionals per explicar la seva retorçada concepció egoista i atroç que ens ha dut fins aquí, i, pel contrari, es dedica a ridiculitzar i estereotipar l’estètica i el vestuari de la oposició, política o social. La seva mediocritat intel·lectual no els permet anar més enllà de l’acudit fàcil i banal.

Si una cosa ha demostrat el moviment dels indignats (i abans l’ecosocialisme), es que és por estar perfectament en contra de les retallades socials i no anar vestit segons el canon Okupa; que es pot ser ecologista, oposar-se al creixement productivista desmesurat, i no cal anar a tocar els bongos al Parc de la Ciutadella; es pot estar a favor dels drets laborals i no dur un mono blau. De la mateixa forma que es pot ser catalanista i no vestir amb barretina i faixa pel carrer.

Qualsevol persona, independentment dels seus particulars gustos en roba i música, pot esdevenir partícip d’aquesta nova esquerra que s’està gestant a nivell mundial i que ha trencat  barreres i tòpics  de tota tribu urbana. Ens trobem davant la globalització de la revolta, de Tahir a Nova York, passant per Bellvitge o Tel Aviv. Uns nous paradigmes polítics que no entenen de fronteres estètiques o nacionals, ni de caducats dogmes obsolets. Arquitectes i paletes, metges i infermeres, universitaris i ni-nis, heavies i indies a tots ens ha afectat per igual aquesta crisi i tots junts n’hem de construir l’alternativa!

Anuncis

17 comentaris

  1. Jeje, molt bon post!

    A mi el que em fa ràbia és que el terme “perroflauta” en el seu origen era un apel·latiu despectiu que els gafapastes, poperos i moderns feien (feiem) servir per designar els neohippies i okupes. Era un despreci (i un sentiment de superioritat) purament estètic com marca la frivolitat i esnobisme hipster. Igual que els moderns sempre han menyspreuat als heavies (i viceversa, clar: els poperos rebien apel·latius com “cultureta” “gafapastas” o “modernas de mierda”).

    A tall d’exemple, recordo la cançó aquella d’Alma X de fa 10 anys sobre el Sonar, on es deia que el Sonar ja no molava, amb el seu inoblidable vers “hippies con perros y antorchas bailando en el Sonar” de o comentaristes ultraesnobs de Jenesaispop horroritzats perquè el BAM o el Primavera Sound estaven plens de perroflautes. Fins i tot comentaris que ens feien moderns gais madrilenys gens sospitosos de simpatitzar amb la dreta que ens deien “los catalanes estais muy buenos, lástima que haya tanto perroflauta”. O turistes nordamericans modernets que passejant per Barcelona es tronxaven de riure perquè el pentinat “mullet” dels perroflautes els recordava al pitjor del kitsch vuitanter estil MacGyver i al “white trash” del sud profund dels Estats Units.

    De fet la sèrie Pop Ràpid descriu molt bé aquesta rivalitat entre poperos, perroflautes i heavies.

    Des de fa un parell d’anys, per desgràcia, aquest terme se l’ha apropiat l’extrema dreta més rància.

    Això sí l’estètica perroflauta em continua semblant ridícula, patètica i sobretot, antieròtica.


  2. ecopijos? perroflautes? buff no se que sona pitjor….


  3. Estic totalment d’acord amb el que has exposat. I, el millor, la dreta política certament no sap utilitzar arguments pròpiament polítics. Fixeu-vos amb el que diu el Tea Party a EUA.
    Malgrat que digui que estic d’acrod, he de confessar una cosa: no em moc per cercles populars i no utilitzo paraules col·loquials, llavors el cert és que el significat de molts d’aquests mots, siguin o no despectius, com Rafel ha exposat, se m’escapa.


  4. Això de perroflauta ho trobo molt lleig, però no hi ha com la realitat per a posar a tothom al seu lloc. Si l’Arcadi Oliveres és un perroflauta jo també m’hi apunto.


  5. Ecopijos, de lluny!


    • Que feu servir la mateixa gracieta banal i superflua que el PP, CIU i la Vanguardia diu molt de la CUP.

      Per cert el Monge no es que sigui un punki precisament. I el dia que jo em pugui pagar el 4×4 q té el cap de llista de la CUP de la meva ciutat doncs igual estaré més d’acord amb la teva afirmació.

      Quantes rastes ha de dur algú per poder ser d’esquerres? 2? 3? Quina música ha d’escoltar? On ha de comprar la roba? En fi… si tota la crítica que se us ocorre és estètica es q ho devem estar fent molt bé.


    • Mónica Oltra, diputada d’Iniciativa-Equo a la coalició Compromís. Suposada “ecopija” segons tú, Alberto Fernandez Diaz, CIU i La Vanguardia:

      -Defensant el 15M en una càrrega policial

      – Enfrontant-se molt durament al PP en una comissió x corrupció a València

      Peró clar, no porta rastes! Ecopija!!!


      • Està bé que hi hagi algú que parli clar, contradient-los i remarcant la seva hipocresia. La gent ho hauria d’entendre d’aquesta manera, els polítics aquests corruptes i antidemòcrates l’únic que fan és vacil·lar-nos.
        Per cert, aprofito per dir que demà hi ha una concentració al matí a Palau Reial en l’acte oficial d’inauguració del curs universitari.


  6. Aquest paragraf t’ha quedat clavat! Me’l guardo:

    “Si una cosa ha demostrat el moviment dels indignats (i abans l’ecosocialisme), es que és por estar perfectament en contra de les retallades socials i no anar vestit segons el canon Okupa; que es pot ser ecologista, oposar-se al creixement productivista desmesurat, i no cal anar a tocar els bongos al Parc de la Ciutadella; es pot estar a favor dels drets laborals i no dur un mono blau. De la mateixa forma que es pot ser catalanista i no vestir amb barretina i faixa pel carrer.”


  7. Jo sempre he pensat que el traje i la corbata és sempre l’indumentària més adient. En defnitiva era la que portaven Marx, Lenin i Trotski (i no el bandarra d’Stalin, que ja es veia a venir!).
    El perroflauta o el ecopijo, en definitiva els portes, si vols, al cap (però adins, no com un barret).
    A més, el traje i corbata te el gran avantatge que no has de pensar gaire per posar-te’ls ni perdre gaire temps per comprar-los.


  8. Tal i com van les coses, aviat veurem en els moviments civils a persones de tota mena i, per tant, vestimentes també de tota mena.

    A la dreta hi ha molt rancúnia i els insuls són només un reflex de la seva creguda superioritat.


  9. La Oltra és advocada i té inmunitat parlamentaria, així qualsevol es fa el valent!

    Que fàcil q és ser de Iniciativa quan es viu a la casa dels pares!


    • I no porta rastes! I es rumoreja que un dia va entrar a una botiga de marca!!A LA FOGUERA!!

      Per ser d’esquerres s’ha de ser semi-analfabet, lumpen-proletariat i viure sota un pont. SENTAMUS DOGMA


  10. Vaja, si els que volen criticar els indignats no es posen d’acord en si són “ecopijos” o “perroflautas” això vol dir que es tracta d’un moviment prou variat i difícil d’encasellar.

    Els estereotips són molt còmodes perquè ens permeten etiquetar la gent i visualitzar-la amb una paraula (“ecopijo”, “perroflauta”…), però al preu de perdre els múltiples matisos de la realitat. I d’aquí a la caricatura només hi ha un pas.

    És evident que ni tots els pirates eren bornis ni tots els bornis eren pirates, però a hores d’ara difícilment ens imaginem un pirata sense un ull tapat.


  11. Dius que Si una cosa en el moviment dels indignats es que és por estar perfectament en contra de les retallades socials i no anar vestit segons el canon Okupa, es pot, però en les meves carns he viscut com els acampats t’ignoren si no segueixes alguns dels canos guais de vestimenta Okupa, yayo revolucionari, progre…


    • Sectaris n’hi han a totes bandes, et puc assegurar que a les assemblees del 15M q jo he participat més aviat era al contrari!


  12. Hem quedo amb el “Hippy-Rasta con Pasta”



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: