h1

L’art de dir que NO

Octubre 1, 2011

Per algun remot i oblidat trauma d’infantesa a mi sempre m’ha costat molt negar-me a la petició d’algú altre. Una terrible por sempre s’apodera de mi quan algú em proposa quelcom, per molt que em repugni i desagradi la seva petició, la qual cosa m’ha dut a les situacions més surrealistes que us pogeu imaginar.

Durant els anys en que no tenia parella estable em vaig fer un bon fart de follar amb paios veritablement repulsius, menjar polles diminutes que no m’interessaven en absolut, acabant la nit entre flassades de psicòpates en potència. El meu cervell donava taxatives ordres de fugir cames ajudeu-me, però per algun mecanisme psicològic se’m travava la llengua i em deixava dur pels aconteixements.

Si donéssiu un cop d’ull a la meva agenda de ben segur us donaria un atac de vertigen fins a caure en rodó: Que si preparar la campanya electoral amb els Joves d’ICV pel 20N, que si Unitat Contra el Feixisme anuncia múltiples convocatòries per impedir que Anglada esdevingui diputat, que si l‘Assemblea 15M del meu barri no pot estar dos dies sense manifestar-se… a que no endevineu qui no es salta a res, per no saber negar-s’hi?

Ara per postres, com estic a l’atur, no paro d’anar a entrevistes de feina que no m’interessen en absolut, ofertes de treballs que no faria ni que em fuetegessin i que em fan perdre tot el matí. Però clar, com he de dir que no? Afortunadament la meva patologia encara no ha derivat a l’extrem de signar contractes, però tot arribarà. De moment ja estic mig emmerdat dins un projecte d’una empresa que no veig gens clar, però bé…

Resulta evident que tinc terror a enfrontar-me a la reacció desfavorable davant una negació. Algun consell de teràpia? Per la meva salut mental, econòmica i social em corre un xic d’urgència. Mira que davant del mirall em surt la mar de bé dir NO…

Advertisements

13 comentaris

  1. Pues no Arqueòleg, jo no tinc cap consell… però a mi a vegades em passa el mateix…


  2. A veure el primer problema és tenir clar el que un vol, no? És un requisit previ, el primer pas: saber distingir quan una cosa m’agrada i quan no.

    El segon pas és aprendre a dir no sense ser groller (i aprendre a dir sí) i aprendre a demanar allò que un vol (de forma educada i respectuosa).

    Però crec que el més difícil de tots els passos, francament, és el primer: tenir clar el que volem.


  3. en aquest cas no t’aconsello la peli di que sí


  4. Estaré atent als consells dels teus lectors… 🙂


  5. Jo també penso que és de les paraules que més costa de pronunciar de tot el diccionari, però cal aprendre’n. Una vegada a la feina vaig acabar assumint tantes tasques que el meu cos va ser més intel·ligent que jo i va dir prou: em va costar una baixa laboral de tres setmanes. Em vaig trencar gairebé literalment.

    Et deixo un enllaç per si et serveix d’ajuda: http://www.tv3.cat/videos/3017610


  6. Buff perillós! Se n’ha d’aprendre!
    Millor començar per coses fàcils i petites, decisions no transcentals per anar agafant confiança.


  7. Jo vaig passar pel psicòleg pel mateix problema (manca d’asertivitat), i no hi ha altre solució que practicar i practicar el “no”… molta sort!


  8. S’ha de saber dir que no abans que abusin de tu, perquè si no després serà més difícil.

    (Ara algú pensarà que ho dic per experiència. No diré ni que sí ni que no: que cadascú pensi el que vulgui.)


  9. jo em vaig comprar aquest llibre perquè em passava igual que tú http://www.walter-riso.com/libros-walter-riso-el-derecho-a-decir-no.html em va anar súper bé! de tant en quant, quan veig que torno a recaure en el meu antic estat me’l fullejo! :p


  10. Jo m’he hagut d’acostumar a dir que no a la meva feina. No puc, de cap manera dir que si a tot (ni de lluny) del que em proposen.

    Sempre penso en les conseqüències de dir que SI al que em proposen o al que es presenta. Això em funciona.

    També penso en tenir un criteri personal respecte determinades coses que passen. Si penso que he de dir que no, intento mantenir-ho.

    Així i tot, hi ha moltes maneres de dir que no. Normalment un NO ben explicat i amb educació no és mal rebut per qui rep el no.

    I tot això, amb la natural flexibilitat que requereixi cada situació.


  11. En realitat, com tantes coses a la vida, la solució és a les nostres mans, només cal que ens creguem que la volem. No t’interessa? T’interessa però no és prioritari? XXX? Imagina’t que qui tens davant és un mirall, i digues-li tranquil.lament: no.


  12. Ai arquòleg què difícil!!!! Com puc donar un consell que jo no he seguit mai?
    De tota manera cal gent implicada per canviar aquest món i gràcies a gent com tú queda esperança.
    Hauràs d’aprendre a trobar l’equilibri o …..


  13. Comentari censurat per incloure amenaces de mort i insults

    Mail: pentano@hotmail.com

    IP: 83.230.179.149

    Geolocalització de la IP: http://www.elhacker.net/geolocalizacion.html?host=83.230.179.149



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: