La destrucció de la Vila Romana de la Sagrera

Aquesta setmana, segons informa El Pais,  s’han iniciat ja els treballs de desmuntatge de la vila romana apareguda en el seguiment arqueològic del traçat de l’AVE pel barri de Sant Andreu, just al costat d’on he estat jo excavant durant dos anys.

Sembla que molts han descobert la sopa d’all al voltant d’aquesta noticia. Doncs si amics, el 99,9% de les restes immobles aparegudes en una excavació arqueològica son immediatament destruïdes, sota supervisió científica. De no ser així els habitants de Ciutat Vella, Badalona, Gavà o Tarragona, entre d’altres no tindrien aigua, llum, gas, electricitat, telèfon, clavegueres, edificis amb fonaments o metro, així que més els valdria emigrar i regalar aquestes ciutats a un grup d’investigadors que tindrien feina assegurada la resta de la seva vida. Resulta evident que cal fer compatible el patrimoni arqueològic amb el desenvolupament futur de les urbs i que a tots ens agrada que surti aigua de l’aixeta.

El quid de la qüestió és molt més profund que això, m’explico:

– No hi ha pressupost per subvencions a excavacions programades o prospeccions en llocs que no estiguin afectats per una obra, pública o privada, imminent i per tant TOTES les restes que trobem son una nosa i, o bé es destrueixen, o bé queden com un bolet en un soterrani ple de pols, on no hi va mai ningú a mirar-ho.

– Les excavacions preventives s’haurien de fer sempre amb anterioritat a l’inici d’una obra, d’aquesta forma els plànols de la construcció es podrien adaptar a les restes trobades. La realitat es ben diferent: es posa a un sofert arqueòleg davant les excavadores que quan veu quelcom ha de parar tota la intervenció, generant pèrdues i nerviosisme en la constructora i presses en l’excavació. Sempre és l’arqueologia la que s’ha d’adaptar a la construcció i mai al revés. Així ens va!

– L’arqueologia és una disciplina científica que busca obtenir informació objectiva del passat. Per tant a mi el que em preocupa realment no és si la vila és conserva in situ o s’en fa una maqueta al museu, sinó les dades que s’en podrà extreure: hi hauran diners per fer analítiques de la pasta ceràmica? I de l’arqueozoologia? Es podran fer flotacions de sediment  i mostres de pol·len i fitòlits per veure quin tipus de vegetals es cultivaven? Es farà divulgació dels resultats? Com això no es contempla quasi mai als pressupostos, normalment els materials acaben en una capsa del magatzem esperant que algun becari del futur ho faci gratis.

Resulta evident que, per desgràcia, no som a temps de canviar el traçat de l’AVE a aquestes alçades i, de fet, quan jo vaig estar excavant al tram del costat (on van aparèixer restes bastant més antigues per cert), el primer dia ja va quedar clar que res del que trobéssim es podria conservar al lloc.

El que si es podria canviar és la política arqueològica, destinant més diners a fer excavacions en llocs no afectats per obres, donant més pressupost a analítiques i difusió o realitzant les excavacions preventives amb anterioritat a l’inici de els obres.

I de nou aquesta noticia ha servit per evidenciar el nivell d’ignorància d’alguns polítics que sovint s’omplen la boca defensant la cultura catalana:

· Jaume Ciurana, Tinent de Cultura de Barcelona (CIU) afirmant que aquesta vila romana, amb un conjunt termal i mosaics intactes no tenia “valor patrimonial”. Ah val! Doncs res, resulta que segons el seu currículum aquest senyor és “Diplomat en Arqueologia i Prehistòria Hispànica“, titulació acadèmica que mai ha existit, doncs l’arqueologia sempre ha estat una especialitat de la Llicenciatura d’Història, amb la qual cosa sospito que no ha acabat la carrera, explicació possible per les seves deplorables declaracions.

· Jordi Portabella (ERC) ha demanat una segona fase d’excavacions. Com?? Si ja està tot excavat i desmuntat! Ho tornem a soterrar i comencem de nou? O ens esperem que passi l’AVE? Bé a aquest encara el podem perdonar, que és biòleg, però seria recomanable prudència alhora d’abordar temes científics, si un no és especialista en la matèria.