h1

Es la “Utopia” un concepte de dretes?

Agost 31, 2011

Normalment s’associa la Utopia a l’esquerra, ja que aquesta se suposa que vol transformar la societat de dalt a baix, envers una dreta conservadora reticent a tot canvi, a qui ja li estan bé les desigualtats del present. Aquesta valoració, però, és del tot burda, simplista, superficial i no s’adiu en absolut a les tradicions filosòfiques, com veurem a continuació.

El concepte “Utopia” va ser gestat pel filòsof humanista cristià Tomàs Moro, conseller d’Enric VIII que va ser condemnat a mort per la seva fe ultra-catòlica que el feia reticent als canvis de l’anglicanisme. Moro imagina al seu llibre “De optimo reipublicae statu, deque nova insula Vtopiae” (que no deixa de ser una versió moderna de la República de Plató), com seria una societat idíl·lica,  on tothom viva alegrament en harmonia amb la natura bucòlica-pastoril, amb tolerància religiosa i el govern d’un Príncep escollit per un Consell d’Ancians entre 4 candidats proposats pel poble.

Ja amb anterioritat a Moro, altres filòsofs cristians havien teoritzat sobre la societat  meravellosa i perfecte, com Sant Agustí al llibre “La Ciutat de Deu“, on imagina un món sense pecat, on han estat expulsats els fills de Caïm i tothom viu en harmonia espiritual en pau i justícia dins un regne de Crist. Amb posterioritat a Moro, altres religiosos varen escriure opuscles i llibres desenvolupant l’idealisme utòpic, com el monjo dominic Tommaso Campanella al segle XVII.

Al segle XIX varen sorgir dues corrents ideològiques de l’esquerra fortament influenciades per aquest idealisme fantasiós: el socialisme utòpic i l’anarquisme, dos moviments amb bases teòriques molt pobres, però que van presentar aquestes “utopies obreres” com a fites a seguir, confrontant-los amb la realitat del s.XIX, donant esperança als treballadors explotats i orientant-los cap a la consecució d’objectius futurs, tot i que mai van poder dur a terme cap dels seus principis teòrics.

Amb l’aparició de Karl Marx i el socialisme científic, tot això queda immediatament superat i anacrònic, doncs el materialisme històric planteja una veritable revolució de pensament: no hem de partir d’una utopia idealitzada per tal d’imposar-la a la societat actual, sinó que primer s’ha de realitzar un anàlisi objectiu de la realitat present, plantejant objectius realistes i pragmàtics per transformar-la.

Lamentablement alguns dels seus seguidors més fanàtics ho van entendre just al revés i es van dedicar a fer gulags, matances, purgues i dictadures totalitàries per imposar a la societat models utòpics que eren presentats com meravellosos i fantàstics sobre el paper. I quelcom semblant va passar a l’extrema dreta de Hitler i, de fet, en tots els sistemes totalitaris: el filòsof Karl Popper ja va advertir de que la creença fanàtica en la bondat absoluta d’un plantejament polític  (el que sigui) porta inexorablement a l’extermini de tots aquells ciutadans que no comparteixin aquest model, ja que son una mera nosa per la consecució de la utopia.

I jo em pregunto: Es necessària aquesta “utopia” fantasiosa, ingènua i pueril per tal de desenvolupar plantejaments revolucionaris i transformadors? No és  una enganyifa alienadora, com el cel pels creients, per tal de que ens oblidem de la realitat social que ens envolta? No seria millor retornar als principis científics i inductius del marxisme original, plantejant que tot objectiu polític futur ha de ser la conseqüència final d’un profund anàlisi del present i de les seves contradiccions?

24 comentaris

  1. La mayor utopía viene dada por la ideología de la filosofía económica liberal, desde Adam Smith, Ricardo, …, Von Mises, Hayek, hasta llegar a las escuela de Chicago, Friedman.

    Hay un magnífico libro que retrata toda el desarrollo de la puesta en marcha de las ideas liberales en la economía y sus nefastas consecuencias en lo social: Karl Polanyi “La gran transformación”. Lectura hartamente recomendada.

    Salud


    • Sin duda alguna no existe una utopia más burda y falaz que pensar que una mano invisible pondrá orden al mercado capitalsita, presentado por los neoliberales como la perfección terrenal absoluta.
      Karl Polany y el sustantivismo en la economia precapitalsita és una de mis máximas influéncias teóricas, grácias por el comentario!


      • Em temo que posar dins el mateix sac a A.Smith i Ricardo amb von Mises i Hayek és una mica agosarat…. No diré que les bases econòmiques dels darrers estiguin en els primers, però qui hagi llegit Hayek, per exemple, veurà que el nivell de dogmatisme (potser utòpic) d’aquest, està moltes milles davant el d’A.Smith.
        Les bases idelògiques de von Mises i Hayek no estan a La riquesa de les Nacions ni als Principis d’economia política i tributació. Estan a la Faula de les abelles i al Leviathan


  2. És un punt de vista molt interessant, per a la reflexió. Salut🙂


  3. Un punt de vista interessant, últimament he llegit força plantejaments respecte a la revolució, i la veritat és que val la pena reflexionar al respecte.


  4. Un article boníssim, un punt de vista nou i fresc sobre el tema.

    La meva resposta a la teva pregunta (si és que es pot respondre) és la següent: la utopia, com a ideologia, serà sempre inaplicable a la realitat per ser una visió idílica de la societat on aquell que no s’hi amotlla queda exclòs. Les utopies només es poden aconseguir a través de les revolucions i les revolucions, pacífiques o violentes, alimenten fanàtics com Marat, Hitler, Stalin, Hoxa o Pol Pot que acaben per ocupar el poder i eliminar als ‘utopics realistes’. Aquells que proposen un canvi tranquil i no traumàtic, com el mateix Moro, al segle XVI o Trotsky al segle XX.

    Estic amb la teva opinió: l’anàlisi de la realitat és el que ha de produir un canvi pràctic, no traumàtic, que es vegi com una solució al problema, com va ser la II República al 31. El problema d’aquests canvis, però, és que a vegades de tan ‘tranquils’ es converteixen en un ‘Que tot canvii per a que tot continui igual’, provocant l’aparició de fanàtics com els abans esmentats.


    • Completament d’acord! S’ha de trobar un espai entre l’immobilisme de l’esquerra que tan sols vol transformacions de maquillatge i careta i el fanatisme sectari i dogmàtic de l’idealisme utòpic que sempre avantposarà la seva fe irredempta envers els ideals a la realitat present.

      Això no vol dir renunciar a objectius a llarg plaç, però aquests han de ser, com ja he dit, conseqüència de l’anàlisi social i econòmic del present, amb capacitat total per adaptar-se a les circumstàncies.


  5. El feixisme (model idealitzat per la dreta) i el comunisme-marxista (model idealitzat per l’esquerra) van acabar sent deliris cientifístes, dos models que volien crear un “home nou”. Rebutjaven l’ésser viu com a tal, i ambdues empreses volien crear-ne un de nou. Cadascú amb un dogmatisme i una fe diferent, però per aconseguir-ho un cop van arribar al poder dels seus respectius països i estats, van cometre milers d’assassinats, purgues, genocidis, i tota una serie d’empreses criminals que no cal recordar. Els nazis es van emparar en la “biologia” de les races humanes, i els comunistes en una teoria sociològica aplicada sense cap tipus de rigor de científic.


    • El més curiós de tot plegat és que el marxisme va desenvolupar tota la teoria del materialisme històric precisament per evitar caure en dogmatismes idealistes, avantposant sempre l’anàlisi de la realitat a la utopia!


  6. També F. Engels va tenir un paper en el sorgiment del Socialisme Científic.

    Estic amb tu al respecte de que sense un Anàlisi Crític de la realitat política, social i econòmica de la societat no es podrà fer front a les contradiccions i “forats” que presenta la societat actual.


    • Jo es que a Engels li tinc una mania que no el puc ni veure, algún dia ho explicaré en un post!!


      • Mania a Engels?????
        Això has d’explicar-ho !!!!!!!!!


        • Algún dia faré un post sobre el tema…


          • L’espero amb candeletes!
            Per rebatre’l, naturalment!


  7. […] ¿Es la "Utopía" un concepto de derechas? (Cat) glamboy69.wordpress.com/2011/08/31/es-la-utopia-un-concep…  por carey hace nada […]


  8. A Catalunya hi va haver una utopia efímera: la dels icarians, seguidors d’Étienne Cabet que es van instal·lar al Poblenou durant un temps.

    L’avinguda Icària és l’únic record que subsiteix de la seva comuna. Durant un segle i mig va ser un suburbi industrial, i ara és el carrer major de la Vila Olímpica.

    Trist final per a una utopia…


    • Ostres, desconeixia absolutament aquesta història! Investigo i faig un post! Gràcies!


      • En realitat no va existir a Catalunya, sinò que fou un grup que va viatjar als Estats Units per fundar una comunitat que va acabar molt malament. No estic gens d’acord amb alguns punts del post arqueòleg. Em sembla una absoluta simplificació, associar totes les corrents més enllà d’un suposat marxisme reformista, com les anarquistes, amb un utopisme abstracte. Et sembla el potent moviment anarcosindicalista, que anava des d’organitzacions culturals, serveis sindicals, veinals, lluites d’inquilins, etc… un utopisme abstracte? Ja, avui estem bastant malament totes les corrents transformadores, però jo estic més en la linia d’abandonar utopismes sectaris (també m’ho sembla l’ecologisme reformista, que ha demostrat ser utopic al voler arreglar coses sense enfrontar-se a problemes estructurals) i avançar cap a una certa utopia amb els peus a terra. Si es que es te un cert horitzont transformador… Marx ho tenia però era igual d’enemic del reformisme que es vesteix de revolucionari cada quatre anys. Salutacions


  9. Sempre he pensat que les utopies tenen un grau elevat de totalitarisme; des de La República i, sobre tot, les Lleis de Plató.
    En definitiva, ¿no podríem considerar que el món feliç d’Huxley, el 1984 d’Orwell, el Fahrenheit 451 de Bradbury o el Nosaltres de Zamiatin, són també utopies? Algú les ha anomenat distopies, però jo no tinc arguments semàntics ni històrics per a diferenciar-les de les de Plató, Moro, Bacon o Campanella.


  10. Caram, quantes coses comentades d’aquest interessant post. M’agradaria també dir la meva:
    PereJP, has comès un error: la utopia no és una ideologia, sinó que, en certa manera, és just el contrari, però alhora, paradoxalment, alimenta simbòlicament la ideologia. Per definir què és utopia i què és ideologia, cal utilitzar simplement la frase següent: la ideologia és el que és; la utopia és el que hauria de ser.
    La utopia és un ideal de realitat futura, és quelcom simbòlic; la ideologia és el pensament de la realitat present. Això es pot representar a la pràctica amb corrents polítics, que realment poden tenir intenció de canviar la realitat, i idealment ho haurien de fer analitzant-la, però sempre (afegiria jo: per anar bé, a més) també amb un ideal simbòlic que pot marcar el camí a seguir.

    Igual com ha comentat no recordo qui, no estic d’acord amb algunes coses de l’explicació, Arqueòleg, si ho he entès bé.

    És interessant de saber que tot sovint tots aquests autors que feien els seus plantejament utòpics moderns (a partir de Moro) ho feien basant-se en models de progrés cristià: fou el protestantisme el que creà aquesta idea sociològica de revolució com una manera de portar al present el futur, com si volguessin acostar el Regne de Déu. I això és el que representa també la utopia, de manera secular.

    Jo també desconeixia això dels icarians. Realment em preguntava d’on venia el nom d’Avinguda Icària, però pensava que havia estat escollit expressament perquè la mateixa vila olímpica quan es va contruir semblava que l’envoltés una aura de ciutat idíl·lica.

    Al meu bloc, el qual us convido tots a visitar (poso aquí aquest anunci descarat perquè tinc pocs visitants :’-( , també tenia pensat justament d’explicar (jo intento fer-ho tot sempre de manera neutra i amb fonament científic) utopies i ideologies, així com conceptes semblants com distopia i heterotopia.
    Ho faré tant aviat com pugui així podrem discutir més de la qüestió!


  11. Ja no estem al s XIX, no té sentit tornar a utilitzar les seves idees.


    • Ho dius pel liberalisme capitalista o pel nacionalisme romàntic i burgés?


      • Ho dic per marxisme.


  12. .–No sera millor un progres gradual cap a la nova societat que voste proposa? Pero li dire que la societat opulenta es repressiva i quan mes repressiva es menys probable sera una transicio gradual a la llibertat…– Si es possible la nova societat pero els unics que ho entenen son els intellectuals i ells no faran la revolucio senyalem– i perdone que insistisca– un cami un conducte per a que els no intellectuals arribem a entendre-ho…–Mireu els bohemis. Fan cas omis de les necessitats que el sistema allo que voste coneix com a societat de consum ens fan creure que ens son imprescindibles pero que en realitat son falses necessitats perque ells demostren que poden viure felicos obviant-les.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: