h1

Buscar Feina vs Buscar Parella/Sexe

Agost 10, 2011

Ara que, per fi, havia aconseguit estabilitzar la meva vida sentimental en la monogàmia, després de dècades de luxúria compulsiva, promiscuïtat salvatge i hedonisme efímer,  resulta que la crisi econòmica ha reduït l’arqueologia professional (i la meva carrera científica) a escorrialles, dinamitant la meva estabilitat personal un cop més.

Però ja sabia jo que tantes hores gastades navegant en el turbulent mercat sexual no podia ser en debades i que alguna utilitat econòmica li acabaria trobant! Si he estat capaç, durant lustres, de cercar futuribles Princeps Blaus en bases de dades i xats trufats de musculoques semianalfabetes i dives de tot a 100, com no he de poder trobar una feina adient a les meves expectatives i habilitats, per molta crisi que hi hagi?

Estic del tot convençut que el mercat laboral i el sexual, no son pas tan diferents. M’explico:

1.- Currículum vs Perfil personal: Quan vas a lligar sempre menteixes un xic sobre tu mateix, amagues defectes, sobredimensiones qualitats i guarneixes amb eufemismes les mancances. Doncs d’això es tracta! Jo tenia diversos perfils personals a les webs de sexe, en funció de la oferta conjuntural: en alguns mostrava la meva versió més romàntica, en altres una vessant més morbosa. Doncs amb el Currículum igual! Que ja no volen arqueòlegs especialistes en arqueozoologia del Paleolític Mitjà? Doncs ara soc un “Gestor Cultural, comunity manager i especialista tècnic en difusió de Patrimoni” i no és cap mentida!

2.- Separar el gra de la palla: De la mateixa forma que un freak supernerd i bavós sexual s’intenta fer passar per un dandi mariculta a Internet, moltes empreses explotadores i fraudulentes camuflen places d’esclau a galeres amb irresistibles ofertes i suculents sous. Sempre cal investigar pel teu compte a que es dedica realment aquella indústria. LLEGIU AQUÍ un exemple d’oferta falsa d’una empresa estafadora que corre per Internet; ahir mateix em van trucar interessats en el meu currículum, sort que em va donar per buscar-ho!

3.- No t’infravaloris, ja ho faran els altres: A tots ens ha passat: veus un Adonis entrar per la porta i apartes la mirada convençut que mai estaràs a l’alçada d’un mascle com aquell, perdent potser la parella de la teva vida, sense donar la oportunitat a que sigui l’altre qui ens descarti. Doncs amb el treball igual! Si jo crec que podria dirigir un Museu, administrar una galeria d’art o gestionar les xarxes socials d’una multinacional, perquè no els hi puc enviar un currículum? Els caps de Recursos Humans son els encarregats de valorar-ho, no jo!

4.- Primera Cita vs Entrevista de Treball: He arribat a la conclusió que no hi ha gaire diferència: en ambdós casos t’has de vestir molt formal, quedes amb algú que no coneixes de res però has contactat prèviament per mail o telèfon i bàsicament t’has de vendre. Clar que en una cita romàntica no es gaire recomanable que treguis a relluir la teva experiència passada i en una entrevista de feina pots anar directament al gra parlant del “marro” sense haver de trencar el gel divagant sobre futileses. No seria descartable incloure els tests psicotècnics en la busca de parella, facilitaria molt la feina!

5.- Aprendre a dir “NO!”: Això és el que porto pitjor. De la mateixa forma que m’han acabat practicant fel·lacions engendres monstruosos a qui no vaig saber expressar la meva negació amb prou vehemència, he acabat anant a entrevistes per feines que m’horroritzaria practicar. Soc molt nerviós i pessimista, em desespero amb facilitat, així doncs he de treballar aquest aspecte, relaxant-me i pensant que SI hi ha feina en Cultura, de la mateixa forma que SI hi havia un Príncep Blau per mi. Però no descarto que dintre de poc em veieu entrant a casa vostre per vendre-us una Bíblia Mormònica …tot dependrà del meu grau de pessimisme!

Anuncis

11 comentaris

  1. Molt molt bo!!
    🙂


  2. En especial m’ha agradat molt la idea d’introduir test psicotecnics en la primera cita. Crec que ho aplicarè en la meva pròxima cita. Mentre ella estigui pensant quina es la opció correcte per continuar la sèrie, jo hem prendré tranquilament una cervesa cronòmetre en ma.


  3. Bueno, més aviat és que el mercat del ligue funciona igual que qualsevol mercat capitalista, no? De fet jo diria que el mercat del ligue s’acosta més a la competència perfecta, ja que no hi ha monopolis ni tanta intervenció externa sobre els mercats tant per part pública com privada… i de fet el mercat gai s’apropa més a la competència perfecta que el mercat hetero ja que hi sol haver més llibertat de transacció i més nombre de transaccions… Gaydar és el paradís d’Adam Smith!

    Per cert, quan busquis a infojobs feina de community manager posa “community” amb les dues “mm”, que si no no et sortiran totes les ofertes. Infojobs no és tan intel·ligent com google…

    (Clar que pots buscar també amb una “m”, que el món de les ofertes de treball i el de l’ortografia solen ser bastant incompatibles…).


    • Ho he buscat Rafa i normalment demanen llicenciats en Empresarials, ingeniers informàtics o experiències de 5 anys!

      A vegades crec que el mercat del sexe Gai s’hi haurien d’introduir mesures socialdemòcrates per redistribuir els Xulazos i Adonis de forma equitativa! Tots hi tenim dret!


  4. Hi ha cert tipus de cerques de sexe que s’assemblen molt a buscar feina: has de ser servil, submís i acceptar el que sigui que vulgui el teu cap.


  5. En una primera cita, com en una primera entrevusta de feina, s’ha de ser “chulo” cregut y prepotent, demostrant que si no t’agafen son ells els que es perden el “pricep blau i no tu.


  6. Ens passem la vida buscant la parella ideal i la feina ideal i quan ens adonem ja ens ha arribat la jubilació.

    I la pitopausa…


  7. Però arqueòleg, un test psicotècnic?!? I ara què fem amb en Pascal i el seu “El corazón tiene razones que la razón no entiende”? Bé, en tot cas, espero que et refereixis a un Minnesota més que no pas als de seguir seriacions i relacionar paraules perquè si això es posés de moda hi hauria una grandíssima part de població passant gana, moooolta gana 😉


  8. Són dues ocupacions difícils, buscar i trobar parella i feina.

    Hi ha algunes similituds, però hores d’ara segur que és més difícil trobar una feina “normal” i ajustada al perfil d’un, que no pas trobar parella.

    El que si s’ha de fer és presentar-se als llocs, entrevistes o enviar currículums sense cap complexa. Malauradament en el món del treball hi ha tantes persones que estan sense feina que els “empleadores” s’estan sofisticant tant que els processos són més llargs i complexos que fa uns anys.
    Que hi hagi sort i vagi molt bé la cerca de feina.


  9. Interessant. Quan queda amb alguna xica li duré el meu currículum.

    Per cert, arqueòleg, per a quan una anàlisi de les revoltes de Londres? És un suggeriment.


  10. Llàstima que les primeres cites no són ara com potser ho eren abans. Gairebé no existeix un grau d’elegància i molts van mal vestits, amb olor a suor rància, com si haguessin sortit a tirar les escombraries je je je tot amb el pretext que es prenen massa de debò com per preocupar-se a donar una bona aparença a l’altra persona.
    En canvi en una entrevista de treball, si que ens preocupem, tot per la competència que tenim davant la qual cosa hem de treure totes les nostres armes i expressar-nos en el nostre millor vocabulari, i anem que això últim en les cites “romàntiques” actuals gairebé no hi ha, i en les sexuals la boca s’utilitza per a altres coses, no per expressar-se je je je
    Salutacions



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: