h1

La Construcció Social de l’Enemic (II): Del colonialisme a l’islamofòbia

Juliol 17, 2011

Tal com hem vist al post anterior les societats estatals basen la seva legitimitat en la construcció d’enemics, reals o imaginaris, inferiors o externs, envers els quals canalitzen l’odi social i alienen a la població, amagant així l’explotació de les elits locals. Avui veurem com aquest odi es manifesta a l’Edat Contemporània

COLONIALISME: Racisme i nacionalisme burgés

Entre els segles XVI i XIX les principals potències europees inicien un procés d‘expansió imperialista per Amèrica, Àfrica i Àsia per tal d’aproveir-se de matèries primeres, així com de ma d’obra esclava. Aquest procés econòmic es venia sustentat des del poder polític  per una ideologia basada en la doble construcció social  d’un enemic: per altre banda per un racisme fervorós que considerava als pobles nadius de les colònies sers inferiors a qui s’havia de subjugar i adoctrinar pel seu bé. Aquest racisme al segle XIX es veu complementat per un darwinisme mal entès que presenta als pobles pobres com genèticament inferiors, incapaços d’adaptar-se a la selecció natural de els espècies.

Un exemple al nostre estat d’aquest discurs racista el trobem al President del Govern d’Espanya António Cánovas del Castillo (1828-1897)

“Los negros en Cuba son libres; pueden contratar compromisos, trabajar o no trabajar…y creo que la esclavitud era para ellos mucho mejor que esta libertad que sólo han aprovechado para no hacer nada y formar masas de desocupados. Todos quienes conocen a los negros os dirán que en Madagascar, en el Congo, como en Cuba son perezosos, salvajes, inclinados a actuar mal, y que es preciso conducirlos con autoridad y firmeza para obtener algo de ellos. Estos salvajes no tienen otro dueño que sus propios instintos, sus apetitos primitivos. ”

Per altre banda ens trobem davant l’aparició al s.XIX del nacionalisme burgés, lligat estretament al romanticisme cultural i el racisme darwinista: Amb aquesta ideologia la burgesia pretenia frenar la lluita obrera, legitimar l’expansió territorial i la guerra contra altres pobles. El nacionalisme del s.XIX també es basa molt fonamentalment en la construcció d’enemics en totes les altres potències rivals a les quals vol sotmetre o vol deixar d’estar sotmesa, creant, de nou, rumors tòpics i llegendes sobre ells.

Un altre exemple proper d’aquest nacionalisme primitiu el trobem a Sabino Arana (1865-1903), dirigent carlista i fundador del PNB:

“La convivència del nostre poble amb l’espanyol causa immediata i necessàriament en la nostra raça ignorància i pèrdua d’intel ligència, debilitat i corrupció de cor, apartament total, en una paraula, de la fi de tota humana societat. I mort i descompost així el caràcter moral del nostre poble, què li importa ja dels seus caràcters físics i polítics. “

NAZISME I FEIXISME: La construcció social de l’enemic arriba al seu auge.

Adolf Hitler no inventa res de nou: agafa tot l’odi acumulat envers els enemics que s’havien anat construint des de l’Edat Mitjana a Alemanya  (jueus, homosexuals, gitanos…) ho barreja amb el nacionalisme i racisme. cultivats al segle XIX i humiliats a la derrota germana de la Primera Guerra Mundial i els porta a l’extrem.  En tot cas incorpora un odi envers la democràcia i la igualtat i explota fins al deliri tota mena de rumors i conspiracions envers les minories, emprant per primer cop de forma massiva els mitjans de comunicació en la construcció de l’enemic.

Hitler no va enganyar a ningú, ja al seu llibre “La Meva Lluita”, publicat una dècada abans de pujar al poder, es dedica a construir intensivament la figura dels jueus i els marxistes com a enemics socials d’Alemanya. Aquí un fragment:

“Vaig sentir calfreds el primer cop que vaig descobrir davant meu al jueu comerciant, sense ànima, calculador i desvergonyit en aquest tràfic irritant de vicis dins l’escòria de la gran urbs. Aleshores ja no vaig poder més i ja mai vaig eludir la qüestió jueva (…) D’aquesta forma, seguint les petjades de l’element jueu a través de totes les manifestacions de la vida cultural i artística vaig trobar-me amb l’empremta jueva allí on menys l’esperava: Jueus eren tots els dirigents del partit socialdemòcrata!”

GUERRA FREDA: Anticomunisme

A partir de 1945 Estats Units i els seus aliats de la OTAN, s’enfronten militar i econòmicament al model  socialista del Pacte de Varsòvia, liderat per la URSS i aprofiten per construir  en el marxisme l’enemic nº1 del món lliure. La oposició al comunisme legitimarà el suport d’EUA a tota mena de dictadures i cops d’estat (Franco, Pinochet, Videla, Somoza…), guerres, matances i atrocitats de tota mena (Vietnam, Cambodja, Corea…), així com una persecució política contra actors, guionistes i polítics sospitosos de marxistes, fet que es va conèixer comla caça de bruixes” del senador republicà Mc Carthty.

Un exemple d’aquesta paranoia anticomunista és el discurs del dictador feixista xilè Augusto Pinochet, pronunciat poc després del cop d’estat contra el govern socialdemòcrata de Savador Allende:

“La gesta l’11 de setembre incorporar a Xile en l’heroica lluita contra la dictadura marxista dels pobles amants de la seva llibertat. .(…)Per la mateixa raó, rebutgem categòricament la concepció marxista de l’home i de la societat, perquè ella nega els valors més entranyables de l’ànima nacional i pretén dividir els xilens en una lluita deliberada entre classes aparentment antagòniques, per acabar implantant un sistema totalitari i opressor, on es negui els més cars atributs de l’home com a ésser racional i lliure.”

ISLAMOFÒBIA

La caiguda del socialisme real semblava que havia deixat a Occident sense enemics, fet que va dur als historiadors de la dreta a proclamar la fi de la història amb el triomf del capitalisme i d’EUA. Peró aquesta pau va durar tan sols una dècada i a partir de l’11 de Setembre de 2001 es genera la darrera Construcció Social d’un Enemic a nivell global a Occident: l’Islam.

Aquest odi envers l’islam es va anar larvant per part del nacionalisme serbi i grec a Europa (enfrontats a Bòsnia i Turquia respectivament) i molt especialment per una minoria perseguida que, com hem vist en el cas dels cristians, passa ràpidament a ser perseguidora un cop al poder; parlem, com no, dels jueus i de l’Estat d’Israel. El discurs islamofòbic agafa els elements més radicals d’aquesta religió i els presenta com a exemples  representatius del total, maximitzant aspectes ultraminoritaris i anecdòtics com en Burka, el terrorisme o l’ablació del clítoris.

Un dels exemples més extrems i esfereïdors a nivell mundial és del de la fanàtica sionista, exdiputada d’ERC i biògrafa d’Artur Mas Pilar Rahola, que darrerament ha publicat un manual d’odi islamofòbic, adulat en totes les webs de l’extrema dreta neofeixista, titulat “La República Islàmica de España”, un extracte aquí:

“L’islam, fa servir a Déu com a munició per dominar els cervells i conquerir les ànimes, practicant un autèntic oxímoron, el de conciliar Déu amb el nihilisme més destructiu (…), per aquests gurus totalitaris (…) l’Alcorà no s’interpreta. l’Alcorà és rígid i inamovible. l’home és superior a la dona. el creuat, el jueu i tots els infidels han de ser sotmesos. l’islam ha de regir les lleis civils . l’islam ha de dominar la terra. ho ha de fer amb la jihad, tant si és la jihad de la paraula, com si és la gihad de l’espasa, com totes dues. Qui no pensa així i és musulmà és blasfem “.

Anuncis

13 comentaris

  1. Et veig en forma, aquest és un gran post i lo que és millor encara, és dificilment discutible. Ara que com t’enxampi la Pilar “vas a flipar”, que té una mala llet tan sols comparable al seu odi per l’islam.


  2. Molt d’acord amb aquests dos bons posts. Només afegir-hi , en relació a l’ últim paràgraf, que sempre m’he preguntat, com s’ha efectuat el reclutament de Rahola, Culla, Villatoro i altra fauna del sionisme català. Es lamentable el seu nivell de crueltat quan han justificat els crims contra hospitals palestins. Una conclusió es clara: els més crítics amb Israel son jueus com Finkelstein o Chomsky. Segurament tenen molt present l’altra exemple brutal, de construcció de l’enemic i persecució, esmentat en aquest mateix post.


  3. Segueix el bon post que vas començar amb la primera part.

    Important considero la substitució del Comunisme per l’Islam com a enemic i referent contra el que lluitar per part d’Occident. De fet l’islam sempre ha estat en segon pla, com a pla B. Ara bé, la importància del Petroli, concentrat curiosament, en molts països musulmans i la caiguda del Mur de Berlín, varen fer que el punt de mira es desplacés cap a un altre lloc al que mirar. Els atemptats d’Al Qaeda arreu del Món contra “interessos” Occidentals varen abonar el terreny per a que tothom veies amb bons ulls que se’ls havia de combatre amb totes les forces.

    Pel que fa a l’islam, considero que en alguna de les seves faccions o branques, s’haurien de fer seriosos esforços en el terreny de la consideració de la dona en general. D’acord que hi ha moltes religions que haurien de recórrer aquest camí, però el que ha de fer l’Islam, sembla més llarg.


    • Completament d’acord! I en aquest punt cal felicitar la labor dels congressos de Feminisme Islàmic que fan diversos col·lectius com la Junta Islàmica Catalana, d’Abdenaur Prado.


      • Si, això del salt del comunisme a l’Islam és una pirueta notable. Vam passar de Fukushima (fi de la història) a Huntington (xoc de civilitzacions) en molt pocs anys. I és que els politòlegs no tenen cap empatx en dir la seva.


    • Sí, ja es veu que l’Islam es fa servir com a substitut del comunisme després de la guerra freda. No ha calgut ni tan sols canviar les paranoies: en tots dos casos la dreta atribueix als anomenats “progres” (en to despectiu, darrerament “pijoprogres”) el paper de quintacolumnistes i tontos útils.


  4. Molt bon post, ilustratiu de que les coses no canvien i en alguns apectes estem com fa milers d’anys.


  5. Magnífic parell d’articles! No he pogut parar de llegir fins que els he acabat!


  6. No cal anar a buscar cites de Cánovas del Castillo i Sabino Arana, quan en tenim de més properes en el temps i l’espai: als webs de Racó Català, Som Notícia, Bloc Gran del Sobiranisme i similars podem trobar exemples sobrats de com es construeix un enemic social a partir dels altres, dels que són diferents, dels últims que han arribat. Els immigrats, en definitiva.

    Curiosament, als que abans eren xarnegos ara hi ha la tendència d’anomenar-los “colons”. No té connotacions racistes i així poden disfressar la seva xenofòbia de lluita anticolonial. Nous temps, noves manipulacions del llenguatge, però l’odi de sempre.


    • Doncs jo m’atreviria a dir que precisament els més racistes son els immigrants de la fornada dels anys 60, d’Andalusia, Galícia, etc… Que ràpid es passa de víctima a agressor.


      • Desgraciadament em sembla que ambdós teniu raó! He vist casos de racisme tant entre catalanistes com entre espanyolistes! De fet PxC a Vic és independentista i a l’Area metropolitana ultraespanyola (i sense despentinar-se)


  7. Aquests articles són prou interessants, almenys fan pensar. De fet, trobo el teu bloc prou interessant i fins i tot divertit (des d’ara el seguiré).

    És interessant el discurs polític d’aquest darrer bloc i la línia argumentativa de la religió en la primera part, tot i que penso que hi ha coses una mica exagerades.
    Seguint el fil de la construcció social de l’enemic, jo m’atreviria a dir que un s’autorepresenta en funció de l’altri, i en tot cas l’altri pot adoptar realment la forma d’enemic. És evident qe per qüestions polítiques un estat, govern o el que sigui buscarà en ocasions un enemic amb el qual legitimar el seu comportament. Sens dubte el cas més destacat penso que és el de Hitler, però abans d’ell els nord-americans en temps de la Gran Guerra ja van fer ús dels mitjans de comunicació i de tècniques de “relacions públiques” per dirigir l’opinió pública en contra dels alemanys per entrar a al guerra.


  8. […] La Construcció Social de l’Enemic: Del colonialisme a l’islamofòbia glamboy69.wordpress.com/2011/07/17/la-construccio-social-de-…  per miki fa 10 segons […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: