h1

Cap a on va el Moviment GLTB?

Juny 27, 2011

Ahir a la tarda nit es va viure la que, sense lloc a dubtes, ha estat la mobilització més massiva en un dia de l‘Orgull GLTB a la història de Catalunya, concretament als participants a la festa Pride, que va comptar amb espectaculars actuacions de OBK i Fangoria, així com una pila de prescindibles dragqueens celulítiques de teloneres. Segons la premsa vàrem ser 100.000 els participants que varem poder cridar al ritme de “A quien le importa com si no hi hagués un demà.

Per altre banda, dissabte es varen manifestar uns pocs centenars aplegats pels més radicals del moviment GLTB, sense carrosses, ni partits majoritaris, ni empreses. Amb el pas del temps aquest nucli dur, lligat bàsicament al FAGC, s’ha anat reduïnt, en el seu intent de lligar les reivindicacions homosexuals en exclusiva a l’esquerra més pura, anticapitalista i extraparlamentària, veient com any rere any érem molts els qui apostàvem per deixar enrere els perjudicis ideològics, fent una aposta per la visibilització massiva que representa el Pride.

Aquests dos models de mobilització, que any rere any competeixen als nostres carrers, haurien de fer la següent reflexió: cap a on volem anar?

Els sectors més ultramuntans segueixen instal·lats en el discurs miop i  arrogant de que el matrimoni homosexual és una forma de integar-nos en la consumista societat heteropatriarcal i el que hem de fer és mantenir un esperit de lluita total contra el sistema. Aquesta fal·làcia cau pel seu propi pes, doncs és evident que la igualtat legal ha representat un punt d’inflexió total dins la percepció social de la realitat GLTB i que si avui la homofòbia es troba en retrocés a casa nostre és gràcies a  debat públic que va suposar aquesta llei. No entenc com algú pot tenir nostàlgia pels anys 90’s quan érem 4 gats celebrant la festa en una placeta mig amagats de la homofòbia imperant. Sens dubte jo no tinc ni la més remota intenció de retornar a aquell infern.

Des del meu punt de vista el Moviment GLTB hauria de seguir aquests punts fonamentals:

a) Protegint i mantenir tots els drets que hem conquerit amb el nostre esforç, sense donar ni un pas enrere, especialment davant una previsible victòria del PP al Govern Central.

b) Visibilitzant-nos de forma massiva i constant, especialment als mitjans de comunicació i al carrer. La homofòbia és una expressió d’ignorància i perjudicis que tan sols es superaran amb la presencia a tot arreu on sigui possible. Resulta molt necessàri enfocar als col·lectius minoritaris com lesbianes i transexuals, encara poc socialitzats

c) Lluitant contra el VIH/SIDA, especialment en joves que han baixat la guàrdia.

d) Combatent i denunciant qualsevol declaració política o social que es surti un mil·límetre de la correcció política  i pugui ser entesa com homofòbica, així com qualsevol agressió que pugui succeir.

e) Erradicant el bullyng homòfob dels instituts, col·legis i llocs de treball

Sense lloc a dubtes aquestes accions tan sols es podran dur a terme amb la complicitat de tots els agents socials possibles: sindicats, mitjans de comunicació, partits polítics d’esquerres i de centre, petites empreses del sector, ONG i col·lectius, sense excloure a ningú, més enllà dels purament intolerants.

Anuncis

23 comentaris

  1. Bastant d’acord amb els teus punts. Cal tenir en compte que res és irreversible i que en tot es pot anar enrera. I més quan previsiblement hi haurà majoria absoluta del PP.

    També s’ha de saber trobar la manera de fer compatible la màxima visibilitat possible amb el que jo dic “dret a la indiferència”. I això és bàsicament una feina individual de cadascun de nosaltres.


  2. És ben cert que amb la propera i segura pujada del PP al govern el moviment gai patirà incomprensió i més rebuig. De fet aquesta és una de les poques diferències entre el PP i el PSOE… però tan sols cal seguir lluitant com sempre i no permetre el més mínim retrocés, res de conformismes estèrils.


  3. Només faltava la kylie minogue que s’apunta a totes


  4. Molt d’acord amb el q dius.

    Com a profe intento que dins de l’aula es normalitzi la situació de casacscú, i no s’estigmatitzi a ningú per la seva condició social, el seu color de la pell o les seves opcions sexuals. Tots diferents, tots iguals.

    Com a jugador i amant del rugbi, puc dir amb orgull que al meu esport es respecta a tothom per la seva opció sexual (et sorprendria la cantitat de GLTB que hi han als clubs de rugbi, de Catalunya, la rsta d’Espanya o d’Europa), malgrat que encara queda algun “nenderthal”, especialment provinent de l’Argentina, on les opcions de sexualitat no són tan obertes com al nostre país. Alguna trobada he tingut. Denúncia a la Federació, i aquesta ha respost molt bé.

    Salut, i a seguir lluitant per un futur sense discriminació social, cultural, ètnica, sexual o ideològica. Fins aviat!


    • Coneixes a les Panteres Grogues? Són un grup esportiu ‘gay-friendly’ (que no 100% homo) que entre les disciplines habituals té també el rugby.

      Salut!


      • Gràcies Pere! Si ja conec les Panteres. Però per sort (i que em sembla una gran iniciativa, les Panteres) al nostre esport de moment no ha fet falta crear un equip de forma permanent, ja que als clubs els nois/es es troben molt a gust.

        Salut i fins aviat!


  5. Totalment dacord, El principalpunt la visilització, i la ploma n’es una arme, els dircursos radicals contra patriarcats, ens separen mes, que no ens apropen a la plena normalització. I u diu un Gai convençut per la lluita (però la del dia a dia.


  6. nen guapo! com sempre tan acertat,
    petonets reivindicatius


  7. Totalment d’acord amb tot! Jo vaig estar a la associació Sinvergüenza i cap al 2005 em vaig animar a col·laborar amb la mani de l’orgull d’aquell any, quan Barcelona era un acudit al costat de Madrid. Vaig descobrir, horroritzat, a aquests gays ultramuntans que al final es limiten a ser un Intereconomía marica en que ‘estàs amb ells o estàs contra ells’. Vaig fotre el camp després de la primera trobada de preparació. Fins fa un parell d’anys l’orgull GLBT de Barcelona era ridícul per culpa de l’excés de protagonisme de les mariques estalinistes. Ells mateixos es van buscar la seva marginació quan es van dedicar a llençar pots de pintura i pedres contra l’Arena o l’Hotel Axel durant un 28J de fa uns anyets.

    Me n’alegro que, per fi, Barcelona tingui una festa de la diversitat i no el que deies dels ‘quatre gats’ i m’encanta tenir la sensació que per fi podem tenir un orgull del que està ogullòs.

    Coincideixo amb tu (¡¡quina novetat ;)!!) En que de cap de les maneres podem tornar als 90 o a l’època de moral ultraconservadora del govern del PP, i que la lluita ha d’anar cap a l’erradicació dels prejudicis socials, combatre el VIH (i d’altres malalties de transmissió sexual)…


    • Jeje PereJP, jo també vaig estar al sinver eh? quins temps…


      • Jo vaig estar al Sinver i abans, a la UAB, al JALG!


    • estalinistes!

      ________…________

      qui va llençar pintura contra l’Hotel Axel?
      a veure si ens n’assabentem, sisplau, digue’ns qui va ser…

      friso per saber-ho


  8. Sóc auxiliar de clínica en el sector privat, he de dir que l’àmbit laboral, al menys al centre que treballo, és essencialment femení, tinc dos companys homosexuals meravellosos amb l’handicap de ser estrangers que han tingut greus problemes amb els usuaris però totes nosaltres, la psicòloga, la treballadora social i la directora hem lluitat per ells, són molt bons professionals, ha costat però avui dia estan molt valorats per la gent gran, les dones no els volien per ser homes i els homes els refusaven per ser homosexuals, així que és possible canviar les idees preconcebudes. ENDAVANT!!!
    Un dia vaig sentir que el pitjor era ser dona, pobre i negra.


  9. No entenc aquesta branca que voldria tornar als 90’s. Des de llavors s’han donat moltes passes endavant i molt poques en altres direccions.

    Solament cal pensar que l’Estat de New York va aprovar el matrimoni gai fa uns dies i en aquí pràcticament ja s’ha normalitzat.

    Tot sembla indicar que el PP guanyarà les properes eleccions. Malgrat això, no crec que esteu entre les seves prioritats a l’hora d’atacar a algú. Potser en el cas de tenir majoria absoluta caldria estar més alerta.


    • Els avenços que va fer el govern ZP en forma de matrimoni gai estan tan acceptats per tota la societat que tocar-ho seria un escàndol. Pensa que hi ha molt gai del PP que s’ha casat i que molts sectors més liberals del PP l’accepten sense condicions. El problema és el romanç que viu el PP amb associacions ultres com el Foro de la Familia, que representen a una minoria reaccionaria allunyada de la realitat.

      D’altra banda, els grups que comenta l’Arqueòleg que volen tornar als 90 són grups anarquistes que neguen el matrimoni. Em sembla perfecte que ells no el vuilguin, però jo sí que el vull i el vull per a ser jo qui diu que no es vol casar. Fins al matrimoni gai era l’estat, en funció d’un prejudici homòfob, qui decidia que no tenia dret a casar-me. Ara, en tot cas, sóc jo qui ho decideix.


      • Perfectes els aclariments!!!

        En això que dius del PP en relació al Foro de la Família, i la part més retrògrada de l’església, tens tota la raó


  10. Domino poc el tema, però em sembla que els objectius que marques són lògics. La llàstima és que encara no s’hagin aconseguit tots. Una abraçada i que continui la lluita.


  11. […] en catalán, pero se le entiende, más aún cuando es algo sobre lo que todos entendemos. ‘Cap a on va moviment gltb‘. Gracias, […]


  12. Jo,que sóc el Miquel, em pregunto de vegades cap a on vas tu… Ara feia molt que no, perquè lamento confessar -sabent que ho disfrutes- que les teves opions em sulfuren. He tingut la punteria d’arribar precisament a aquest post teu… I avui torno a preguntar-m’ho, ja més distant i desapassionadament: Cap on coi vas?

    Hi ha una sèrie d’inexactituds, no diré mentides, pròpies d’algú desinformat. Com que ja no teninm contacte, no goso dir que siguin inexactituds interessades. Deixem-ho en una qüestió de desinformació, o en un pecadet venial de prosselitisme cap a l’objecte de les teves preferències. El Pride. La mani de la patronal rosa… Jo opino que ni el Pride és cap mani ni els d’ACEGAL ténen res de rosa (i bastant de patronal)… perquè els diners nio ténen pàtria. De discurs no en ténen massa, tampoc. Sort que Olvido Gara, esa puerca, omple amb el seu glamour aquesta buidor. Pà i circ. Com dieu els de la plaça: poc pà i pèssim circ…

    La manifestació de dissabte 25, per la que demostres un respecte ben curtet, el mínim o quasi, és una manifestació política, convocada no pel FAGC sinó per la Comissió Unitària. Jo pensava que tu sabies. Jo que hi vaig ser, puc confirmar que tens raó en que no hi havia carrosses. Quina vergonya. Treballaré tot el que pugui, ho juro, per a que l’any vinent es resolgui aquest gravíssim greuge.

    En fi. Parlava de la CU28-J: aquesta, com també pensava que sabries -només sé que cada cop sé menys- és una assemblea de grups militants (no hi ha, per tant, els d’ACEGAL, ni els de Gaylespol…). Hi ha una diversitat que no reflexes (i t’ho faig notar perquè argumentes el contrari). Hi ha grups que tu, vist el que s’ha vist, no deus ni conèixer. No passa res. Segur que tu coneixes molts grups que jo no tinc l’honor…

    Així, per a tu, el FAGC i afins som els més radicals del Moviment… Com suposo que no has fet servir la paraula en el sentit platònic d'<> assumirem que l’has usat en el sentit pepero… Homeeeee!!! (No passaré aquesta informació, que no sóc xivata, a la nostra cúpula clandestina de l’Estat Francès, no patisques).

    Una convocatòria, la del dia 25, amb el segell de la Generalitat de CiU i l’Ajuntafems d’Hereu al cartell, sota la llegenda “Amb el suport de”… és una cosa radicalíssima, cosa d’àcrates insurreccionals, gairebé…

    A la mani, els grups militants s’hi manifesten en coherència amb les respectives ideologies que, segurament, tindran en comú, el fet de vincular la lluita GLT i el canvi social que superi els models opressors de societat, com l’heteropatriarcat (sí! ho he dit! existeix l’opressió, encara). Vale.

    Però que nosaltres, m’incloc, tinguem aquesta mena de discursos socials no ens col·loca en contra del matrimoni homosexual. La primera vegada que el FAGC va recolzar la lluita de 2 homes per casar-se corria l’any 1987, i ho va fer per entendre que no podia no mobilitzar-se davant el greuge comparatiu, en matèria de drets, entre ciutadans iguals. No volem matrimoni. Per a ningú. Volem que tothom sigui i actui, per al seu propi benefici, amb més llibertat i naturalitat que la que es deriva del fet de casar-se… Però mai s’ha estat en contra del matrimoni gai, pel motiu que he dit:

    No acceptem que 2 ciutadans (home-dona) tinguin diferents drets a uns altres 2 ciutadans (dona-dona, per ex.)… Com podríem? Admetré que podies no conèixer aquesta postura dels ultramontans.

    En fi, veig que tu apostes pel model relativista, postmodern i de negoci. Una mobilització presentada i promoguda a la Fira del Turisme… Esponsoritzada a més no poder i, fins i tot, amb els propis xàrters fletats. Suposo que per a algú altre no seria difícil entendre que ni a mi ni a molts (radicals, ultramontans, terroristes, violents i pervertits) ens pot seduir aquesta aposta.

    Això que tu anomenes “petits empresaris”… perquè tens tendència a ser indulgent amb uns, en la mateixa proporció que amb d’altres ets implacable, inexacte però implacable… aquests petits empresaris, doncs, a mi no em semblen tan petits ni, en tot cas, un grup a integrar… Un no menja allà on ha cagat.

    Però dubto que t’interessin les meves opinions. Amb les pròpies en tens de sobra.

    Únicament volia remarcar una cosa que ja no sé si saps, hauries de saber i no vols, o què…: que els teus comentaris, judicis a mitges o el propi vocabulari en relació amb el sector ultramontà em semblen d’una vanitat que tu sabràs com justifiques i, a banda d’injustos en sí, injustos i lamentables, cap a molta gent (uns pocs centenars segons tu i la guàrdia urbana… anem bé, nano, si ja fas com la Vanguardia) militant, incansable, que segueix una tradició mobilitzadora que ens precedia i que ens sobreviurà. No pas com el Pride. Per cert, que segons diuen no és que hagin cobert les seves expectatives, els compromesos empresaris del gremi de saunes… No és que sigui xafardera, i callaré.

    Són injustes i lamentables, les teves valoracions… no per a mi, que me la rebufa, sinó per a aquest altres 4 gats que dic.

    A mi me la rebufa, ja sé quina és la mena d’acidesa de la teva ploma, amb qui s’explaia i amb qui no, però igualment suposava que -almenys formalment- seguiries més proper a una convocatòria militant que a la convocatòria d’un grup d’empresaris.

    ¿A quién le importa?


    • Home Miquel! Segueixes viu! Me n’alegra saber-ho després de no haver-te vist MAI en cap assemblea d’Hospitalet, ni en cap manifestació o acte d’Unitat contra el Feixisme, ja començava a preocupar-me!

      Gràcies per donar-me la teva opinió, que si m’interessa! I gràcies també per mostrar-te prou moderat en la teva crítica, me la tema infinitament més agressiva, tenint en compte els darrers comentaris que m’havies deixat.

      Jo vaig estar vinculat al FAGC i a aquesta manifestació molts anys, abans inclús que tu sortissis de l’armari, sé de sobres qui hi ha al darrere ja que conec a tothom i

      M’he anat desvinculant d’aquesta convocatòria (jo i molta més gent) quan des de la manifestació presumptament unitària es feien actes de boicot a les empreses GLTB (boicot a Axel i Arena, boicot a les carrotes del Pride…) o quan he llegit articles de destacats portaveus d’aquest esdeveniment airadament en contra del matrimoni gai, de l’esquerra parlamentària o directament demanant coses tan surrealistes con un Govern Gai que fes lleis Gais! Cosa que m’ha fet plantejar si no s’estava fent una “pinça” amb la homofòbia.

      La llei de Matrimonis Homosexuals va suposar la obertura d’un debat públic que va destruir el discurs de la homofòbia. L’aliança amb l’esquerra parlamentària ha estat la decisió més encertada en els tota la història de la homosexualitat i davant un enemic com l’església i el PP dividir-nos es el pitjor que podríem fer. Entenc que acceptar errors és dur, però negar la realitat és molt pitjor.

      La homofòbia tan sols es pot derrotar amb visibilitat massiva, les concentracions simbòliques i minoritàries son anècdotes! El FAGC porta des de 1979 convocant aquesta manifestació, igual s’hauria de preguntar com és possible que en 3 anys el PRIDE li ha multiplicat per 1.000 l’assistència.

      Igual és perquè vincular la homosexualitat a una ideologia concreta i extraparlamentària en comptes de sumar, resta! Es el mateix que portem dient a Unitat contra el Feixisme i a l’AcampadaLH des del 1r dia: per derrotar al neoliberalisme i a la extrema-dreta hem de construir els fronts més amplis i diversos possibles, amb 4 punkis no anem enlloc, cal implicar a la població votant del centre esquerra que representa a la majoria social, als meus pares, als avis del barri, a tothom, sense vells sectarismes superadíssims!

      La Revlota de Stonewall va començar en un bar, no en una casa Okupa i durant dècades aquestes empreses han fet més per la causa que tots els sindicats anarquistes junts!

      Doncs res, encantat de tenir aquest debat amb tu, jo SEMPRE estic disposat a debatre per molt distants que siguin les opinions!


      • Per cert! COLEGAS, el col·lecriu gai afí al PP també ha criticat durament la comercialització de l’Orgull, hom pots llegir aquí: http://www.dosmanzanas.com/2011/07/orgullo-gay-en-madrid-o-como-hacer-de-la-reivindicacion-un-pujante-negocio-para-unos-pocos.html


        • Us felicito a tu i als teus COLEGAS


      • No m’has vist, perquè no m’hauràs volgut veure. Jo a tu sí. No t’he vist, jo, a altres assemblees i moviments que es dónen sobre la capa de la Terra… Ja veus. Hi ha vida, enllà dels llocs per on tu et mous.

        En fi. Perfecte.

        Jo admetré els errors que calgui, però el FAGC porta des de 1987 defensant el dret de 2 gais a casar-se.

        De tota la resta, el ja sabut:

        Apostes pel poc pà i el pèssim circ. I això és també anecdòtic. No té més importància.

        Tornem a confirmar on som, on és l’altre.

        Ja t’apanyaràs.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: