h1

Arrels de la homofòbia a l’Espanya medieval i moderna

Juny 24, 2011

La homofòbia és un mètode per impulsar el creixement demogràfic que sorgeix dins la cultura jueva i es generalitza a tot Europa a partir del segle IV dC arran de la pujada al poder del cristianisme mitjançant l‘Edicte de Milà, posant fi a la tolerància i fins i tot institucionalització envers a les pràctiques homosexuals que es vivia en l’època clàssica i prehistòrica a Europa.

Durant la Hispània Visigoda ja apareixen les primeres normatives prohibint i castigant la homosexualitat passiva, peró degut a la invasió islàmica de la Península el verí de la homofòbia va trigar més en calar. Encara que sembli inversemblant, degut a la contaminació islamofòbica en la que vivim avui dia,  el domini d’Al-Andalus va suposar un període de respecte absolut envers les pràctiques homosexuals i diversos governants com Abderramán III, Al-Hakem II, Hisham II i Al-Mutamid van mantindre obertament relacions amb persones del seu mateix sexe.

No serà fins a la reconquesta cristiana i, sobretot, amb l’aparició de la Inquisició quan l’odi envers la homosexualitat anirà  arrelant dins la societat poc a poc esdevenint un principi hegemònic, que no serà qüestionat fins a finals del segle XX.

         Inquisidors torturant un homosexual, gravat del segle XVIII

A continuació faré un petit repas a com el cristianofeixisme medieval va engendrar la homofòbia:

– Al segle XII, el català Sant Ramon de Penyafort estableix la definició del terme “contra natura” com tot aquell acte carnal que no es faci entre un home i una dona, definint-ho com a pecat que ha de ser durament rebutjat. Arrel d’això s’estableix la pena de mort contra la sodomia, tot i que aquesta llei no es farà servir massivament fins al segle XV.

– Las “Siete Partidas“, un compendi legal aprovat a Castella sota el regnat d‘Alfons X (1252-1254), estableix que els desastres naturals son una evidència del disgust de Deu enfront les practiques homosexuals, prohibint aquestes sota càstig de castració.

– EL “Directorium Inquisitorium(Avinyó, 1376), un influent manual redactat per Nicolau Eimeric, inquisidor general de Catalunya, estableix el procediment de persecució contra la sodomia basant-se en el passatge del Gènesi on s’explica el càstig diví envers Sodoma. Eimeric estableix que el Papa, com a representant de Deu sobre la terra ha de prendre el seu exemple i exterminar als homosexuals, no només de l’Europa cristiana, sinó en totes les civilitzacions.

– L’any 1494 es publica a València el “Diccionario de los inquisidores” on es planteja una estranya llegenda segons la qual tots els homosexuals varen morir el dia que Jesucrist va néixer. Aquest mite està basat en  presumptes cites de Sant Agustí i Sant Jeroni que mai han estat localitzades i, per tant, ens fan sospitar que es tracta de pura invenció. Cito textualment:

“La llum d’aquella nit va ser tan potent que va destruir a tots aquells que havien estat practicants d’aquell vici; aquest va ser el treball de Crist, portant a l’extirpació d’aquesta immundícia de la capa de la terra”

– El 1495 un viatger alemany, anomenat Hieronymmus Münzer, descriu en una crònica com en una localitat d’Almeria es tortura fins a la mort a sis persones sospitoses d’homosexualitat arrencat-lis els testicles i col·locant-los sobre el seu coll.

– Els Reis Catòlics estableixen a la Pragmàtica Sanció de 1497 un enduriment de la persecució envers la homosexualitat, equiparant-la a l’heretgia i establint la tortura com un mecanisme de persecució contra sodomites, inclús si aquests son nobles o clergues.

– L’any 1519, a València un frare franciscà de nom Lluis Castelloli fa un encès discurs acusant als homosexuals de ser els culpables de plagues i riuades, per ofendre a Deu, fet que provoca l’aixecament popular d’una turba violenta que persegueix a diversos ciutadans i nobles sospitosos de sodomia, fet que es considera un dels desencadenants de la Revolta de les Germanies.

– L’any 1524 el Papa Clement VII atorga una “llicència de caça” en contra dels homosexuals als tribunals inquisitorials  dels territoris de la Corona d’Aragó, associant la sodomia a l’islam i als moriscos de ser els culpables de la seva expansió, així com de la decadència de la humanitat.

– Els Tribunals de la Santa Inquisició dels territoris de la Corona d’Aragó, els més cruels i obsessionats amb la  sodomia, varen condemnar a més de 1000 homosexuals a la foguera entre els segles XVI i XVII, un 12% del total de casos tractats.

19 comentaris

  1. Molt interessant, desconexia aquesta part de la nostra historia, però no em sorpren.
    D’altra banda seria interessant saber quan el mon Islamic va fer el canvi de la tolerancia la represió actual a la homosexualitat.


    • Jo mateix em dono la resposta:

      …La persecució dels homosexuals al món islàmic és molt recent, i té a veure amb la colonització i la influència d’occident. Existeixen innombrables proves que fins a la colonització l’homosexualitat era plenament acceptada. Durant les primeres dècades del segle XX, el Magrib va ser un “paradís per als homosexuals”, que fugien de la puritana Europa a la recerca de la llibertat sexual que es vivia en terres de l’islam. Al Marroc, l’homosexualitat és considerada un delicte tan sols des de 1972, i això a causa de la influència Saudita. A Indonèsia (el país amb més musulmans al món) mai ha estat prohibida…

      extret d’aquest interesant article:
      http://www.oozebap.org/text/homosexualidad_islam.htm


      • Doncs si! La homofòbia és un invent cristià que ha anat contagiant la resta de confessions!


  2. El judaisme és molt anterior a l’edicte de Milà i no és que fos molt gayfriendly… Jo el tema de l’islam el relativitzaria molt, crec que et quedes amb anècdotes, amb les excepcions que confirmen la regla d’una profunda i constant homofòbia, heretada de les altres religions del llibre.

    En definitiva, el problema ve del judaïsme i, en general del monoteïsme i les religions organitzades. Totes les religions del llibre tenen el mateix profund despreci antropològic per la dona, de la qual l’homofòbia és una de les conseqüències.

    Quan es tracta d’anorrear la dona (en casa y con la pata quebrá) o d’assassinar marietes, de cop i volta Yahvé, Crist i Mahoma es posen d’acord en el seu odi masclista, primitiu, borderline i paranoic!


    • Com ha dir abans Joeyllàgrima, la homofòbia islàmica és molt recent i per imitació al cristianisme.

      A Al-Andalus, fins i tot hi havia una importantíssima corrent literària de poesia homoeròtica!!


      • També hi havia poesia homoeròtica cristiana, força d’ella per cert escrita en convents de monjos… Per altra banda coneixes “Las bodas de la igualdad” de Boswell? Parla d’una relativa tolerància fins al segle XII-XIII i de cerimònies cristianes de casaments del mateix sexe… Per altra banda hi havia trobadors homosexuals com Ricard I “Cor de Lleó”…


        • Perdó el llibre de John Boswell es diu “Las bodas de la semejanza”


        • Ho investigaré, però diria que a la península ibèrica va quedar bastant al marge d’aquesta realitat.


  3. Quanta misèria intel•lectual hi ha en tot el que ens expliques, dona ganes de desertar de la humanitat (si més no d’una bona part d’aquesta).
    El binomi sexe (en general) i religions mai ha estat una bona relació. La majoria de religions ha procurat dir-li a la gent el que pot i el que no pot fer, el que està bé i el que no. D’aquesta manera sempre pringuen les minories.
    L’aversió secular vers la dona també té relació en aquestes persecucions tant salvatges.


  4. Molt educatiu, espero que serveixi per alguns obtusos que hi ha pel món.

    Trobo sensacional això de les “persones sospitoses d’homosexualitat”, segur que a més aquí col·locaven a molts no afins a la causa de passada… danys col·laterals potser????


  5. Perdona arqueòleg, res ha veure amb el tema de la homofobia, pero, l’altre dia a la manifestació dels indignats a la qual vaig estar-hi, vaig veure mes d’una bandera republicana com la que tu poses amb l’escut dels quatre regnes i la corona real a dalt. Si no et sap greu, em pots explicar que significa, doncs no me caixa la corona i la república…. Gracies.


  6. Arqueòleg, ¿fins a quin punt en les èpoques que esmentes, on s’ha tolerat la homosexualitat, el que en realitat es tolerava era la bisexualitat? Es a dir, jo no soc un expert en la evolució històrica d’aquest tema, però desconec si a les societats de l’antiguitat romana, grega, i dels pobles d’orient, o al mateix Al-Andalus medieval, un podia ser homosexual en el sentit de viure plenament amb aquesta condició. En canvi, sí es cert que eren vistes com a naturals, relacions entre homes, però sobre tot entre les classes altes de la societat. Ara bè, no se si podem dibuixar la condició homosexual en aquestes societats com plenes. ¿També eren vistes bé les relacions lesbiques? En tot cas, efectivament, el cristianisme ha sigut el que va perseguir de manera més ferotge, oposant-se a la natura humana. Salutacions.


    • La visió de la homosexualitat exclusiva és força recent, tirant llarg del s.XIX. La sexualitat i el gènere és un aspecte absolutament determinat per la cultura i la història, per tant en cada moment i lloc s’ha viscut d’una forma molt diferent!


  7. Ostres arqueòleg! tot el que expliques aquí és la mar d’interessant. Només ho havia escoltat de passada, els cops que estudiat aquest període (que no han sigut pocs i espero que aviat en siguin més) sempre m’he aproximat des de la vessant de les dones i les arrels de la misogínia que pel que em temo, pel que fa a doctrines, època, pensadors, etc. està molt lligat amb l’homofobia.

    Un plaer llegir-te!


  8. M’alegra trobar aquests posts tan treballats sobre història (i arqueologia, quan s’escau). Enhorabona!😉


  9. […] ja he parlat de la persecució i dimonització de la Homosexualitat a l’Espanya medieval i moderna en un altre post, aquest cop em centraré en jueus i […]


  10. Bé, vet ací la meua aportació: “Inexistente Al-Àndalus” (Obra que es pot trobar a google books amb visualització prèvia però que, evidentement, caldria no considerar dogmàticament).

    Cesc.


  11. […] les caceres de bruixes. De fet, les persecucions contra sodomites instigades pel poder no son res de nou a la Història d’Espanya: L’any 1519, a València, un frare franciscà de nom Lluis Castelloli fa un encès discurs […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: