h1

Algunes reflexions sobre el setge al Parlament

Juny 15, 2011

No he estat avui al setge parlamentari, ja que treballava, tot i que ahir per la tarda si que m’hi vaig passar, pensant que tot plegat anava simplement de protestar, un cop més, per les Retallades del Govern de CIU als serveis socials i als impostos als rics.  Pel que m’han explicat els meus companys de l‘AcampadaLH, aquesta ha estat l’esperit del 95% dels manifestants, que han hagut de fer d’escuts humans als diputats assetjats per una minoria fanàtica formada per gent desconeguda pels assistents a les assemblees, així com infiltrats policials.

Aquestes son les meves reflexions de tot plegat:

– La “violència” que hi ha hagut avui al Parlament, anecdòtica en comparació a la policial, no es catastròfica en si mateixa (no tinc cap mena de dubte que la senyora Tura es podrà permetre dur la seva gavardina a la tintoreria), sinó pel seu poder simbòlic  contradient un dels punts fonamentals de tot el moviment, la resistència pacífica, donant ales als mitjans de comunicació conservadors (es a dir, quasi tots) que ja victoregen a Puig, així com posant en contra a la població general més reticent i mancada d’ideologia. Temo que pugui succeir com al Moviment Okupa, que s’ha anat reduint a cercles dogmàtics i tancats passant a ser el col·lectiu social més mal vist per la opinió pública. Avui ha estat un pas enrere molt difícil de recuperar.

-Avui s’havia de parlar de Retallades i del pacte CIU-PP-Laporta. S’ha parlat de tot menys d’això!

– Quan en un país hi han 5.000.000 d’aturats, un 40% d’atur juvenil i un Govern es proposa liquidar en una votació tot l’Estat del Benestar per vendre les seves escorrialles als lobbys privats, inevitablement hi haurà una revolta . Es un fet químic, de la mateixa forma que ajuntant benzina i un misto encès esdevé un incendi. El que no era normal és la passivitat badoca i complaent que havíem vist a la passada Vaga General; la població està alienada per futileses futboleres i rucades folklòriques i identitàries, però segueixen sent éssers humans. Si jo em quedés a l’atur i desnonessin a la meva família de casa, de ben segur faria una matança que ni Charles Manson als seus temps.

– El moviment d’indignats està errant força en els seus objectius: els polítics i el sistema parlamentari no son més que un anècdota de la crisi, els veritables poders fàctics son els capitalistes, els banquers, els amos de les multinacionals que son els que teledirigixen  les administracions públiques. Com a exemple, llegiu el meu article sobre la relació entre Salvador Alemany i CIU. Per altre banda, cal dir que molts dels que estem col·laborant en les assemblees, també ho fem en partits polítics. Jo no veig cap contraindicació, al contrari, entre donar suport a ICV i a l’Acampada d’Hospitalet, quan el 95% de plantejaments son plenament coincidents.

– Barcelona ha estat coherent amb el seu passat de “Rosa de Foc”, una ciutat combativa i autora de la Revolta dels Segadors, la Setmana Tràgica, les bullangues anarquistes, la Revolució del 36 o els Fets de Maig. Resulta curiós que tot plegat s’hagi produït al Parc de la Ciutadella, a sobre de les runes de la fortalesa que el 1715 va construir Felip V per intentar controlar aquesta ingovernable i rebel urbs.

Advertisements

17 comentaris

  1. Jo estic més d’acord amb la protesta d’avui que en les acampades. Cal sense fer servir la violència (per això ja tenim els mossos i a una petita minoria de manifestants), un crit d’alerta als nostres polítics, que baixin dels núvols, que se’n adonin que hi ha avui més de 2 milions de persones passant gana a Espanya… No trobo malament que ells també es sentin una mica pressionats, aquest sentiment el tenim molts ara mateix.


  2. Penso que els poders fàctics no els votem i per tant no han de respondre davant nostre. Qui veritablement ha de respondre davant nostre sobre perquè cedeixen davant dels primers són els polítics.


  3. Home no estic totalment d’acord amb aixo que dius que els politics son una anecdota de la crisi. Ells son qui fan i desfan lleis, aproven presupostos i ordenen a les forçes de l”ordre… Si no formesin part del problema i no hi treguessin benefici, no defendrien tant aquells poders factics als que et refereixes… I en cuant als objectius, parlar de Errar, es certament perillos…perque el que es fa es el que vol la assamblea…i la assemblea som tots..que ens equivoquem? Hi tenim tot el dret a fer-ho. Tambe els Politics es fixen objectius estupids, com la Independencia de Catalunya, hi ningu hi diu res…??


  4. Si busqueu per la xarxa descubrireu qui eren els violens #infiltrats de la policia. Ara es tracte de desprestigia el moviment com sigui. Tene por. I no es cert, no tots el politics son iguals, però malauradament la gent vota mes als corruptes.


  5. Ho suscric tot! Estem encaminant una revolta i ningú sembla tenir la intenció de tocar una coma de la situació actual. Els polítics fan veure que no entenen res, ara ja ténen l’excúsa per a aplastar el moviment a cops de porra (que ganes no en semblan faltar) i fer grans ‘pactes nacionals’ per a carregar-se el que queda de l’estat del benestar.

    Em quedo amb una frase molt repetida ahir: igual que no podem posar a tots els polítics al mateix sac per 4 corruptes (cosa en que hi estic d’acord), tampoc podem posar a tot un moviment social com el 15M al mateix sac que quatre dogmàtics violents.

    La proba de foc és, sense dubtes, el 19J. Haurem de prendre, pacificament, el carrer!


  6. Trobo molt ingenu pensar que sense violència es poden canviar les coses. El problema real del Moviment 15 M és la seva heterogenietat i la falta de programa clar. Un moviment seriós ha de tenir unes bases clares a partir de les quals actuar. Cal definir l’estratègia i després escollir la táctica. Escollir uns dirigents i no deixar q qualsevol oportunista, inflitrat, policia…. Vagi a l’assemblea i la pugui boicotejar dient banalitats. Això no és més democràtic, és un hapening, una performance e uma terapia colectiva.

    El q s’ha fet fins ara és oportunisme polític pur i dur, fins i tot podríem dir q no és un moviment polític, pq no es defineix. I tot això s’explica per les arrels petit burgeses del moviment. No violència? A mi no em sembla malament q no deixin q el Gallardón passegi el seu gos tranquil i q donin unes empentes a uns diputats, q sentin a la seva pell la violència q provoquen les seves retallades.


  7. Molts ho recordaran con una gesta: ahir, per un dia, la Ciutadella va tornar a ser una fortalesa i va ser assetjada i defensada per uns milers de persones.

    Realment, hi va haver dificultats per entrar i per sortir. Alguns es van proposar de boicotejar el ple i van arribar a agredir els diputats, però no només els diputats, sinó el personal de serveis de la cambra (sense oblidar els de Parcs i Jardins i els diversos equipaments públics de la Ciutadella), van ser dificultats o impedits de fer la seva feina.

    Malgrat tot, el ple es va poder celebrar. I em sembla bé, perquè els diputats, encara que alguns no siguin del nostre gust, són els representants legítims del poble i, com s’ha recordat, impedir que es reuneixin i debatin és un delicte de sedició. Fins ara, que se sàpiga, els que fan callar els Parlaments són els dictadors.

    I sí, els que van provocar els aldarulls i les agressions no tan sols no representen el poble, sinó que tampoc no representen el els indignats. Aquest és un moviment pacífic, i cal que ho continuï sent per a la història malgrat que alguns incontrolats o infiltrats, tant se val, vulguin enteerbolir la seva imatge.


  8. Diari Avui: “El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reconegut aquest dijous que el dispositiu policial de dimecres “estava previst en unes circumstàncies de major tranquil•litat però es va haver d’enfrontar a una kale borroka organitzada per una gent d’extrema violència”.”

    Jo hi he estat tota la nit i fins a les 6 de la tarda. No dic q no hi haguessin, però de violència dels indignats no n’he vista (entenent que cridar no és violència). He vist el següent:
    Secretes acorralant a gent que anava sola.
    A mi i a un colega ens han vingut a buscar 7 o 8 mossos d’uniforme quan ens hem apartat de la zona per comprar aigua.
    Mossos carregant contra gent asseguda.
    Mossos pegant a gent que els dona l’esquena.
    Un pare desesperat perquè acabava de veure com un mosso lo trepitjava el cap al seu fill.
    Un mosso plorant.
    Un noi amb el braç partit.
    Un mosso fent que si amb el cap quan li preguntavem si volia seure amb nosaltres.
    Mossos picant a una porta dient “Abran en nombre de la autoridad” perquè a dins s’hi havien refugiat persones d’una càrrega.
    etc…
    En un moment determinat, quan ens han carregat per darrera, per l’esquena (acabaven de demanar-nos q ens apartessim xq poguessin sortir q havien acabat el torn i els haviem dit q vale. Ens aixequem i carreguen), hi havia premsa de TV3. S’han negat a gravar res del q passava.


  9. Està clar que aquesta vegada no li han guanyat la batalla mediàtica a Interior. En la anterior ocasió, en Puig va caure de quatre potes, ara sembla que alguns errors poden posar-se a l’haver del bàndols dels indignats.
    He llegit premsa diversa i la conclusió per als Indignats ha d’estar de preocupació perquè la gran majoria de premsa ha dilapidat les simpaties que el moviment podés haver atresorat fins el moment.
    Democràcia Real Ja, s’ha manifestat en contra de la violència, i no es referien a la dels mossos. Els de Sol, s’han manifestat de manera semblant.
    Per tant, com algú ha dit, cal pensar millor aquestes accions ja que en un sol dia es pot perdre el crèdit guanyat en 15. Així que de cara al dia 19, cap fred i un cert control intern per part dels convocants.


  10. Aquí podeu veure als manifestants tractant d’aturar la violència d’una minoria d’infiltrats:


  11. Anant al rerefons de tot plegat…

    Em sembla paradoxal que siguin les esquerres desnaturalitzades (PSOE) les que obliguin a fer retallades salvatges per a “reduir dèficit” mentre alhora, des del mateix partit (PSC/PSOE), se’n desmarquen i acusen CiU de voler desballestar l’Estat del Bennestar perquè sí, retallant per plaer. Però si l’estàs collant tu, amb ordres de retallar mentre els condemnes amb un dèficit fiscal insostenible!

    Ara, això tampoc treu que CiU mai hagi cregut en un Estat del benestar potent, radicalment redistributiu i al servei de la gent i del progrés. Podria retallar de maneres molt més correctes… o fer un cop a la taula i reclamar l’autogestió dels nostres impostos, ja que som el territori estrictament no-colonial més espoliat del planeta i amb un escenari just això no estaria passant. Però ni una cosa ni l’altra, tu… als braços del PP.

    Quan recobrarà el nord ERC i s’aliarà amb ICV i el PSC no hispanocèntric de cara a defensar una Catalunya independent o confederada (defensar el federalisme partint d’una situació de submissió és donar força a qui domina) per recuperar una Esquerra nacional combativa amb la justícia social i la sobirania plena com a eixos? (una cosa no és possible sense l’altra). Per quan una República Catalana, laica, social(ista) i solidària des de la seva sobirania amb la resta de països el món?

    És llastimosa aquesta societat, alienada o per una banda o per l’altra. Els nacionalismes fleuma-idealistes i l’universalisme de fireta són el revers de la dreta cavernària i la falsa progressia pseudo-esquerrana (no radical, en el sentit pur del terme), respectivament.


  12. Vivim un moments, on el sistema te por de la formació d’una alternativa social que questioni els mecanismes d’aquesta falsa democràcia i el capitalisme. Se’ls hi ha escapat de les mans el que els mateixos havien ajudat a formar. ¿Com es pot entendre que el llibre de Hessel fos dels més promocionats a Sant Jordi? Clar, ellls volien canalitzar frustracions a través del típic sentiment d’indignació difús i reformista, per això gairebé tothom elogiava falsament en els primers dies el moviment. I com sempre, van aconseguir denominar-ho: res de Democràcia Real que era el seu nom…. Els “indignats”…. al iguals que altres son “antisistema”, altres son “violents”, denominar es posseir i deformar la realitat. Un nom, que no suggereix questionament a l’ordre establert i sí una mena de populisme peronista del “tots els politics son iguals”…. Arribats a aquest punt, es veritat que els enemics son els capitalistes, els banquers, el nou feixisme devastador, sí… Però cal pensar que es igual de necessari replantejar les formes de participació i mobilització. Al final, si tant anecdòtic es el Parlament (que es veritat que no mana res en comparació a algunes empreses i families a l’ombra), caldrà reflexionar doncs, si es necesssari seguir formant part d’aquesta farsa o almenys si es necessàri posar tota la carn a la graella dins unes institucions caduques…. Però sigui com sigui, amb la No-Violència i el respecte als demés, el que sí es indignat es veure com amb alguns infiltrats, i alguns “ultraradicals” (que es pensen que la Revolució es adoptar una determinada estètica i escoltar un determinat tipus de música) es giren les tornes, i li posen en safata a tot el aparell mediàtic del sistema la possibilitat de criminalitzar – no la violència, això els dona igual- sinó qualsevol alternativa social minimament anticapitalista.


  13. En Tomàs i n’Atréju diuen coses que podria signar. He donat suport a la protesta però he trobat a faltar una acampada al jardí del senyor Botín. M’hagués semblat més coherent, atenent que España és el país europeu on les empreses controlen més el govern. I sobre la intoxicació mediàtica no ens ha d’estranyar gens ni mica. Vaja uns els convergents! Si fins i tot encara seran capaços de fer-nos creure que en Millet és un heroi de la pàtria!


  14. Per una vegada estic d’acord amb tot el que has dit


  15. […] amb insòlita violència a diputats del PSC i del PSUC. Ningú va ser detingut, a diferència del Setge al Parlament de 2011. Pujol es va dirigir a la massa de lobotomitzats seguidors que esperaven assedegats les paraules […]


  16. […] con insólita violencia a diputados del PSC y del PSUC. Nadie fue detenido, a diferencia del Cerco al Parlamento de 2011 . Pujol se dirigió a la masa de lobotomitzats seguidores que esperaban sedientos las palabras de […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: