h1

BORN THIS WAY: Hiperbòlica sublimació del Pop

Juny 7, 2011

Per fi avui la meva atapeïda agenda social m’ha deixat temps d’escoltar amb calma l’esperat retorn de Lady Gaga, tot i que he de confessar que he hagut de fer pauses per agafar aire i reposar d’aquest superlatiu i embafador Tsunami de barroquisme pop, per tal de no no caure desmaiat al mig de la orgia auditiva.

Els diversos senzills que s’havien filtrat fins al moment no estaven a l’alçada de l’especiació aixecada i tot apuntava a un desastre majúscul, però després de submergir-me dins aquest monument sonor a la desmesura, puc afirmar que ens trobem davant del disc que sublima definitivament la música Pop als altars de l’Art, com si tota la història d’aquest estil hagués estat un simple assaig per arribar fins a la mera consecució de “Born this Way”.

A diferència de “The Fame Monster” no ens trobem amb una fútil col·lcció de hits trencapistes, sinó amb una magna òpera, sobreproduïda fins a l’èxtasi, recarregada com un palau rococó, amb melodies retorçades i cançons eternes, però cuidades fins al darrer detall. Denses balades a piano que de sobte esdevenen ballables himnes technopop, avantguardisme electrònic alemany amb aires de ranxera mexicana solos de guitarra i saxo alternats amb melodies naïf, lletres d’autoajuda o llegendes nyonyes d’unicorns cavalcant sobre carreteres d’amor.

Gaga agafa ritmes de Madonna, melodies de Cher, estructures de Queen o Elton John, ho barreja tot de forma kaòtica en una coctelera musical on, amb la seva actitud freak, ho reinventa en un sorprenent collage que té sentit i harmonia per si mateix. La innovació brilla per la seva absència, igual que la senzillesa, peró la barreja final surt prou gustosa, tot i que dificil de païr!

Aquí un dels seus nous videoclips, quasi musicals:

Anuncis

15 comentaris

  1. Aeghhh no el puc criticar pq me l’hauria d’escoltar sencer i això seria una tortura… Només he escoltat els singles i cançons filtrades a JNSP i l’únic que puc dir és que sort que Paris Hilton torna a treure disc aquest any!


  2. Això sí, content que el teu blog torni a brillar amb glamour de tant en tant. Que la política no tregui el glamour!


  3. Haha que provocador que ets! Escolta, per gustos els colors…. Però es que això de la Gaga es impressionant. Mare meva noi! Salut.


  4. Carai, no m’hagues plantejat mai que es poguessin dir tantes coses d’aquest disc. També s’ha de dir que no l’he escoltat sencer (poder només Judas) i tampoc es que estigui morint de ganes de fer-ho!


  5. Encara no l’he escoltada, però veient-la, vols dir que aquesta xiqueta gasta salut? perquè està molt flaca no? 😉


  6. Lady Vaga? Em sembla molt bé q t’agradi la Lady Baja, però d’aqui a comparar-la amb Sir Elthon John…

    Tot i q no m’agrada la seva música, convé reconèixer q Lady caca fa bons videos, i molt bones coreografies i ha sapigut convertir-se en una icona (tot i per a mi, no arriba a Madonna, Queen o Sir Elthon John, que estàn a un altre nivell (sobre gustos…)

    Salut i fins aviat!


    • Ja coneixes els meus gustos musicals, i la Lady Gaga (que vaig conèixer aquí, a aquest blog) no em va gens…

      Que hi farem.


  7. Home, tant com dir que tot el que s’ha fet fins ara és un assaig… però millor callo que encara se m’escaparia dir que m’ha recordat molt (massa) la de Bad romance. Ei, però que està molt bé, eh! La posada en escena em sembla magnífica i la història… hahaha! molt espectacular aquesta Maria Magdalena (tot i que juraria que em falta una moto; pot ser que només en surtin 12?) 😉


  8. És només una zorra, com totes les demés. Aviam quin dia ho entendràs…Tot provocació i ensenyar cuixa però música 0. Tant criticar els “heteromasclistes neardentals” per caure en el masclisme menys sutil. Quina pena.


    • Completament d’acord. A més el pitjor de Lady Excrement és que es prèn a si mateixa tan seriosament.

      Com a petardes prefereixo a Ke$ha o Paris Hilton que, en tant que productes de pop prefabricat, són completament transparents i honestes, és a dir que no enganyen a ningú ni intenten vendre gat per llebre i, sobretot…. tenen millors cançons i millors produccions.

      Per altra banda com a futura reina del pop amb ambicions i “missatge” li veig més talent a Rihanna que a la Kaka. A més, la Rihanna no es repeteix en els clips ni abusa de les coreografies ridícules de la Gaga (en la línia de l’R&B més ranci tipus Beyoncé o Britney Spears).


      • Una mica més de respecte per Lady Gaga, pecadors!, que a més d’una gran artista és la nova deessa fetish.

        Els seus vídeos en són la prova.


  9. Fins ara he seguit, ni que sigui de manera discontínua, el que la Gaga anava fent. El darrer disc encara no l’he fet meu.

    Quan l’escolti intentaré recordar els aspectes rococó que dius hi trobes.

    Avui he llegit que a Anglaterra estan valorant de censurar els videoclips de Lady Gaga, Rihanna i Katy Perry, ja veus que d’hipocresia n’hi ha arreu.


  10. Jo sé ben poca cosa d’ella. Ara una miqueta més. Aviam si el puc sentir sencer per opinar. Una abraçada, ARQUEÒLEG.


  11. doncs jo em quedo amb els hits trencapistes, diguem clàssic.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: