h1

10 coses que he aprés durant aquesta campanya electoral

Mai 17, 2011

1 ) Les eleccions municipals son com una miniaturització de la política, com un bonsai encongit de l’espectacle que cada dia veiem als grans mitjans i institucions. La seva part positiva es que els candidats son els teus veïns, la negativa és que els rivals i arxienemics… també!

2 ) Les campanyes en positiu, explicant el teu programa i no centrant-te en atacar a la resta de candidatures a tort i a dret, sempre és una opció molt més interessant i engrescadora per a la ciutadania, esgotada d’escoltar batalletes entre polítics. I mira que jo sempre he estat amant incondicional de la provocació fàcil!

3 ) El “Manifest de Suport” és un clàssic que no pot fallar mai: una pila de presumptes independents, suposadament VIP’s, signant a favor d’un candidat per amor a l’art o a la subvenció. Ara bé: resulta un xic ridícul amagar les sigles del partit, ja que el llautó es veu d’una hora lluny i sembla que la formació política s’avergonyeixi de si mateixa.

4 ) Enganxar cartells sense cola és una pèrdua de temps i als llocs on ho fan les grans candidatures encara més!

5 ) No us enganyeu: ningú veu les televisions locals, ni llegeix els diaris de l’Ajuntament i, molt menys, escolta la ràdio municipal. La única utilitat que té aparèixer en aquests mitjans és difondre posteriorment les imatges i declaracions a les xarxes socials.

6 ) Ningú es llegeix un programa electoral de 200 propostes farcida de tecnicismes administratius, cal fer-ne una versió digerible per la massa. A l’hora d’escollir-ne el contingut cal ser realistes i conseqüents amb les competències municipals, i els pressupostos actuals. Per altre banda resulta un xic trist veure com algunes candidatures plantegen projectes que ja estan en marxa o , directament, que ja s’han fet. Més val poc i coherent!

7 )  Els mítings al carrer funcionen molt millor que en recintes tancats, tot i el risc de pluja o insolació. A part de convèncer als hooligans incondicinals, és força recomanable cridar l’atenció dels vianants dubtosos i aliens a la militància que, tot i poder simpatitzar amb la ideologia, mai s’aproparan a un acte per desconfiança cap a la política en si.

8 ) Fer un míting en un recinte petit i omplir-lo amb gent dempeus i mig asfixiada per l’aglomeració és infinitament millor que atrevir-se a una sala gegant i deixar-la mig buida.

9 ) Si vols convèncer a l’electorat d’un altre partit tracta de seduir-lo amb arguments temptadors, atacant a la seva intel·ligència tan sols aconseguiràs cabrejar-lo!

10 ) Les campanyes electorals realment no serveixen per res, tothom vota quasi sempre el mateix, així que relaxat i disfruta, que només son 15 dies cada 4 anys!

Aquest post està dedicat a Jaume Valls, a Jaume Botey, a Jesus Nieto, a José Carrasco a Mercedes Olivares i a totes les persones que es van deixar la joventut lluitant contra el franquisme a Hospitalet de Llobregat i, molts d’ells, encara col·laboren avui amb ICV-EUiA. En honor la la vostre memòria, a la vostre lluita i a la vostre dignitat NO PODEM DEIXAR QUE EL FEIXISME TORNI AL NOSTRE AJUNTAMENT!

17 comentaris

  1. Perque aquests arguments tan lógics no els segueix cap partit (ni iniciativa, que m’he intentat llegir el programa municipal de granollers i son 200 propostes farcides de tecnicismes administratius).
    Si et fessin cas ens estalvieriem molts diners i molesties.I una darrera molt important, la publicitat a la bustia va directament a la paparera de l’escala.


  2. 11 les campanyes i tota la seva “parafernàlia” clàssica son i seran sempre fastigoses, però en temps de crisi la nàusea és insuportable…

    Cotxes amb uns altaveus amb missatges que no s’entenen, rètols amb les putes fotos dels “alcaldables” i amb uns lemes penosos, panflets i propaganda per totes bandes… visca el segle XXI.


  3. La política dels partits està obsoleta. A partir d’ara la política es farà a la xarxa.


  4. A mi em preocupa que les campanyes electorals no convencin ningú. Bé, sí, està demostrat que funcionen en un 4 o 5% dels participants, però diguem que empreses amb molt menys pressupost convencen molt més.


  5. jo encara no he aprés res aquesta campanya electoral…


  6. encara que sempre pots tenir sorpreses http://www.ara.cat/especials/eleccions22m/Subsaharians-cartells-electorals-Plataforma-Catalunya_0_481152211.htm


  7. 1 cop cada 4 anys? el mínim són 3 cops cada 4 (municipals, autonòmiques i generals), i això en el supòsit que no hi hagi eleccions adelantades ni es convoqui cap referèndum!


    • I les europees?

      No et preocupis: són les grans oblidades.


  8. La veritat és que seria balsàmic si els partits adoptessin l’opció 2) tot l’any. Com molt bé dius resulta esgotador sentir-los amb aquesta actitud de pati de col·legi (o de sálvame de luxe) del “I TÚ MÉS!”


  9. Una gran veritat el punt 10. Les campanyes només serveixen per tirar més doblers…


  10. Malgrat les campanyes serveixin de poc, no parem de tenir-ne.

    Tot just el dia 23, començarà la de les generals de 2012.

    Bones reflexions les que ens has deixat.


  11. dient que no podem deixar que el feixisme torni al nostre ajuntament absols de tot pecat els feixistes que ja hi són, i ben còmodes, els que hi éren des que hi ha memòria. dir-ne els noms és innecessari. tothom sap. ells saben…

    plataforma vindrà a engreixar la majoria del grup transversal feixista de la sala de plens del nostres ajuntafems…

    fa 6-7 que feixistes de la calanya de pxc disposen de local públic a la nostra ciutat, carrer molí… si en general des d’aquesta ciutat s’ha ignorat el problema fins que ha esclatat, molt més greu és la permissivitat dels grups polítics, la inacció pel que fa a la presència del feixistes a can serra.
    per part dels grups polítics al nostre ajuntafems, inclòs el d’ICV: el pur silenci, tots aquests anys… silenci vergonyós, també el d’ICV

    i ara corren. ara correm.

    hauríem d’haver impedit que esclatés. que no haguéssin arribat mai a efr política a L’H. ne ningú, tampoc, hagués pogut fer política amb ells


  12. Ho claves, Arqueòleg. Jo per feina, abans de fer esports, en vaig seguir un munt, sempre d’Iniciativa per Catalunya, i tot això que dius que has après –i ja sabies, jajaja– és veritat del tot. Vaig seguir, en campanyes diferents, a Rafael Ribó, Eulàlia Vintró, Imma Mayol i fins i tot al Guti! Quatre campanyes de 18 dies. Una feinada de por. I sí, existeix el Síndrome d’Estocolm.


  13. Tota la tradició del cartellisme polític del segle XX, i als que dissenyen les campanyes electorals només se’ls acut ampliar fins al paroxisme les fotos carnet dels candidats!


  14. Tan fàcil que ho fas… no entenc com no poden entendre-ho!


  15. Domingo Mir



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: