RECOMANACIONS LITERÀRIES SANT JORDI 2011
Abril 22, 2011Un any més aquest blog es fa partícip de la celebèrrima tradició de Sant Jordi, publicant una llista amb aquells llibres que, al llarg d’aquest any, han ocupat la meva tauleta de nit i han acompanyat cada un dels meus viatges ferroviaris cap a la feina.
I un cop més us convido a vosaltres a que compartiu les vostres recomanacions ja que, per variar, navego en un mar de dubtes sobre que adquirir demà!
LA CATEDRAL DEL MAR Ildefons Falcones
Un documentadíssim repas a la Barcelona baixmedieval del s.XIV que ens endinsa pels carrerons del call jueu, la Pesta Negra o als diversos conflictes bèl·lics i socials del moment. Llàstima que literàriament sigui un cúmul de despropòsits, mediocre, lineal, previsible, amb personatges plans i totalment inversemblants (un serv de la gleva que arriba a ser mercader i noble?? Au va!). NOTA: 4
.
HOMENATGE A CATALUNYA Georges Orwell
Apassionant relat verídic i en primera persona sobre la vida a les trinxeres del Front d’Aragó durant la Guerra Civil, així com una visió personal dels Fets de Maig del 37 on mostra la versió del POUM d’aquest tràgic esdeveniment. Me l’imaginava dens i avorrit i, molt gratament m’ha sorprès per la seva agilitat literària a ritme de novel·la d’acció i aventures. Un clàssic imprescindible. NOTA: 7,5
–
A SANG FREDA Truman Capote
Una minuciosa i acurada descripció d’un assassinat múltiple i verídic que intenta esbrinar, dins la psicologia dels criminals, quin és el factor que impulsa a dos individus vulgars i corrents de l’Amèrica rural i profunda a massacrar violentament a tots els membres d’una família de grangers. Tot i que les descripcions es fan un xic feixugues, de tan detallistes, veritablement ens trobem davant d’un exercici superb de novel·la documental i un insòlit viatge a la ment de dos psicòpates. NOTA: 8,75
.
L’HOME DELS PIJAMES DE SEDA Marius Carol
Com em va agradar tant “A sang freda” no vaig poder resistir la temptació de llegir aquest relat on ens explica el “making off” de la novel·la, es a dir, com Truman Capote i el seu amant varen passar tres estius a Palamós, envoltats de tot el glamour i llibertinatge imaginable dins el tardofranquisme. Un experiment literari molt encertat ideal per llegir a la platja amb un gintònic a la ma! NOTA: 6,7
–
CONTRA LA INDIFERÈNCIA Josep Ramoneda
Un profund assaig a carreg del meu idolatrat director del CCCB, on reflexiona sobre la política, l’art i la societat actual. Una defensa de la llibertat intel·lectual davant els totalitarismes, un atac al dogmatisme, una reflexió sobre la crisi de l’esquerra, l’Europa actual o la càrrega moral del terrorisme, així com un atac als enemics de la raó. La seva redacció és simple, concisa i directa, peró aprofundint en l’arrel dels problemes. De ben segur no us deixarà indiferents. NOTA: 7
LAMENTACIONES DE UN PREPUCIO Shalom Auslander
Una particular autobiografia irònica i mordaç d’un jueu ortodox, ja renegat, que ens explica com va ser va seva infantesa i adolescència dins una comunitat de fanàtics religiosos i com, poc a poc, va començar a qüestionar-se els dogmes del Talmud, així com les seves mil i una normes teològiques a quina més absurda. Una visió molt divertida sobre el temor paranoic a un Deu castigador! NOTA: 8,5
.
EL VIGILANT DEL CAMP DE SÈGOL J.D. Salinger
Com em sentia un xic avergonyit de no haver llegit mai aquest arxiconegut relat, arrel de la mort del seu autor vaig decidir posar-hi remei, adquirint una còpia i devorant en una tarda aquest relat sobre l’angoixa adolescent. Sens dubte em vaig sentir molt identificat amb el nihilisme autodestructiu del solitari protagonista, desmotivat i desconcertat davant tot el que l’envolta. Tan sols em sap greu no haver abordat aquest opuscle quan tenia 16 anys i era víctima del bullyng… igual hauria esdevingut un serial-killer, qui sap? NOTA: 8.
INÉS I LA ALEGRIA Almudena Grandes
Sens dubte la meva recomanació Nº1 d’enguany! Una veritable obra mestre de la literatura espanyola que ens narra apassionadament una aventura amorosa situada dins la desconeguda Invasió de la Vall d’Aran per part del PCE el 1944. Unes 800 pg que he devorat amb fruïció i llàgrimes als ulls, comptant amb la precisió històrica del millor historiador i els recursos literaris d’una de les autores més interessants de la Península. NOTA: 9
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Tu parles de llibres i jo de sèries! M’apunto el de Ramoneda, també admirat per la meva banda. I coincideixo amb tu que ‘La Catedral del Mar’ és un llibre amb genials intencions, però un despropòsit en la seva excecució.
‘A sang freda’, en canvi, és un llibre exquisit. Suposo que has vist ‘Capote’, no?
Salut i bon Sant Jordi.
Indignaos! Me l’han recomanat, crec que cauré en la tentació. A mi 1984 G.Orwell em va tocar el cap.
Coi com m’estic rient de les cofradies inundades, ventades, vetaDes (a la fi!! la natura posa remei a la bogeria dels necis)
Doncs com continuava, ara m’has tocat la fibra de la curiositat de Inés y la alegría
Lamentaciones de un prepucio
Contra la indiferència
Vaja, vaja, m’ho posaràs a un grau molt difícil, em sembla que acabaré fent una petita visita a la biblioteca per fer-ho més econòmic xD!
Ja saps que seguin la teva recomanació vaig llegir-me “El món sobre rodes” de l’Albert Casals, més conegut com el noi del cabell blau. Ara ha tret el seu segon llibre “Sense Fronteres” i us el recomano: és tan interesant como el primer!
El llibre de Ines i la alegria, és realment molt recomanable, me’l van regalar per nadal i me’l vaig cruspir en uns dies… a mi em va enganxar molt i està molt ben escrit, Almudena Grandes té un domini de la llengua acollonant.
Dels de la teva llista, he llegit (encara que no sigui aquest any), la Catedral del Mar, Homenatge a Catalunya i El Vigilant del Camp de Sègol. Pel que fa a les notes, jo pujaria la de la Catedral i abaixaria la del Camp de Sègol. Són gustos.
Pel que fa a recomanacions, qualsevol llibre de Boris Vian (en va escriure uns quants com a Vernon sullivan), per buscar-ne un de diferent dels que has llegit. Escriptor polifacètic, col•laborador de Sartre i de Camus.
Ara mateix estic devorant “Una parte del todo” de Steve Tolz. Sembla molt gruixut però té una manera d’escriure d’aquestes que enganxen amb un sentit de l’humor més que particular. L’autor és australià però va escriure gran part de la novel·la assegut en un banc del parc de la Ciutadella!
T’enxampa una mica grandet, però “El Vigilant del Camp de Sègol” és indispensable.
Altres idees?, “1984” (algú no l’ha llegit?), “En defensa de lo Sagrado” de Jerry Mander i aquí ho deixo, tu mateix…
He pres bona nota de les teves recomanacions. Aprofito i deixo la meva:
“The wise man’s fear” i és la segona part de “The name of the wind” del Patrick Rothfuss.
Crimen, d’Irvine Welsh! Ahir mateix el vaig acabar. si no coneixes a l’autor te’n recomano altres seves com trainspotting, porno, cola o acid house.
A part del Salinger i l’Orwell de la resta ni flowers tu 😦 i amb la pila que tinc … uffff!
Hola! Seguiré les teves recomanacions i llegiré els del Ramoneda, la Grandes i el de l’Auslander, ja intercanviarem opinions. Seguint també la teva proposta, envio les meves: “Micropoemas” d’Ajo (I i II), “Taxi” de Khaled Al Khamissi, històries de taxistes de El Caire, divertit i actual, i un altre que de moment no diré el títol (me’l reservo per a fer un comentari +extens al meu bloc ;-)) que parla sobre història, vides i política d’una manera fascinantment humana i profundament senzilla… Bona nit de diada!
Em quedo amb el prepuci jueu
Doncs tots són llibres molt mediocres que no ens aporten res de nou i menys en un blog com aquest que vol expressar una consciència d’esquerres. Educa’t i deixe’ns aprendre sense perdre el temps amb aquestes opinions pseudocrítiques que ja tenim els massmedia i la mediocràcia imperant a arreu.
Crido per coses originals i no aquesta merda de blog (amb tot el respecte, és la meva opinió) politicament correcte que fa pensar poc o gens, bé, potser sí, a gent que acaba de sortir de l’analfabetisme…
Me deixat de comentar que tot en general d’aquest blog em sembla onanisme d’anar per casa, més que els continguts, la teva orientació esquerrana de fa trenta anys. A tu sí que et falta una mica d’acidesa de la realitat, que estem al 2011! cullons i ovaris!