h1

GAYXAMPLE: Llums i ombres d’una nova sèrie on-line

Abril 11, 2011

El passat dia 12 de Març es va estrenar a Internet una nova sèrie centrada en la vida homosexual barcelonina dirigida per Giuseppe Storelli, un italià resident a la Ciutat Condal des de 2001, que ha muntat tot aquest projecte de forma desinteressada, amb baix pressupost, actors voluntaris i molta paciència, aconseguint 8.000 visites el dia de la seva estrena i 100.000 més cada setmana.

Vistos ja els 5 primers episodis m’he pogut fer una idea força concreta d’aquest culebrot per tal de donar-ne la meva opinió, com sempre personal i crítica:

LLUMS

– La idea de fer un “Queer as Folk” a la catalana no podia ser més encertada pels nostàlgics de la mítica saga marica. Cap altre ficció ha aconseguit omplir mai aquell buit i el síndrome d’abstinència començava a ser galopant!

– Una altre iniciativa positiva que ajuda a cridar el turisme GLTB cap a Barcelona i a vendre’n una visió oberta i cosmopolita que tot sovint no s’ajusta a la realitat objectiva. Com a estratègia de màrqueting turística un 10!

– La seva difusió ha estat molt bona per no tenir recursos! Cada capítol es pot veure subtitulat en 10 idiomes diferents

– Ens ha deixat frases mítiques com “Ay tía te debo depre ¿Te pega el novio?”, dignes del millor APM?

OMBRES

– L’amateurisme absolut dels actors és el gran llast de la gravació. Sovint interpreten com si fessin els Pastorets al teatre de l’escola, no son gaire creïbles i podrien donar molt més de sí. Alguns cops em pregunto si al càsting van mirar quelcom més que el seu cos! Espero, però que aquest aspecte millori amb la praxi!

– La trama és sovint plana, moralista i previsible fins a l’extenuació.  Hi ha moments que sembla el darrer anunci contra el VIH del Ministeri de Sanitat. Li manca picardia, gràcia i dramatisme.

– El muntatge és lent,  amb un ritme feixuc i uns primers plans detallistes absolutament innecessaris.

–  Un cop més cau en els estereotips clàssics homosexuals (el musculoca promiscu, l’activista motivat, el consumista compulsiu…) sense atrevir-se a explorar  personatges més rebuscats, freaks, innovadors… i mira que el mon Gai dona de si!

Doncs res! Tan sols dir que n’estic absolutament enganxat! Us deixo amb el trailer i si voleu veure la sèrie CLIQUEU AQUÍ!

8 comentaris

  1. Conec gent que hi participa, i estic d’acord pràcticament amb tot el que dius.


  2. “Queer as Folk” son paraules majors, em miraré algun capítol sense perdre de vista l’aspecte amateur.


  3. Samoth Erbaurer m’ha fet arribar via Twitter que el 1r capítol conté alguns errors de localització com:

    1) Berga no té tren i menys FGC

    2)Surt de la estació de FGC de Pça Catalunya per l’ Estació de Fr. i passa per la casa Batlló per anar a Enrique Granados


  4. Sempre que parlem de ficció gai trobo les mateixes mancances: personatges i trames plans i estereotipats, etc.

    Crec que ara per ara l’únic format que se salva és el còmic (i només alguns autors, no suporto ni a Nazario ni a Sebas Martín). Per mi el rei del còmic gai és el sempre genial Ralf König. Personalment penso que és dels pocs que retrata bé la complexitat del món gai i a més amb una ironia corrossiva. A nievll espanyol m’ha agradat molt el primer treball de Julián Almazán i Alfonso Casas: http://jenesaispop.com/2010/09/23/marica-tu/

    Per cert a mi QAF mai em va agradar… Prefereixo els personatges gais de sèries com “six feet under”, “modern family” o “nurse jackie”, per posar tres exemples que em vénen al cap.


  5. He llegit que una de les intencions és presentar Barcelona com una destinació de tolerància i respecte.

    A nivell no ficció, no sé si la ciutat és exactament així en general. Tinc la sensació que si que hi ha bona part d’això però no tinc prou informació.


  6. També camino enganxat a la sèrie però sé que em durarà poc. No sé, és amb un noi maco amb el qual el sexe resulta ser simple. O com un “coitus interruptus” jejeje. El poc avanç dels personatges no em deixa després d’1 mes de la seva estrena identificar-los d’alguna manera. No aconsegueixo encaixar-los mes allà dels estereotips gais que veig cada finde que vaig al Gayxample. Amb els avanços del proper capítol on surt el xaval amb la perruca i com s’expressa al Cristina Rapado, anem que no promet molt. Però tinc fe que anirà a millor.
    I honestament, la diferència entre sèrie i “Queer as Folk” és la mateixa que la d’una pizza i un omelette jejeje
    Per cert el que fa de Toni participo l’any passat en “El Juego de tu Vida” de T5, aquest de “això és veritat” i “això és mentida” i quan li pregunto la presentadora ¿La teva primera experiència sexual va ser amb un familiar que vivia a la teva casa? El va dir NO i la màquina respon: “Això és mentida” jajajajaja I va perdre gairebé 10 quilos del premi.
    Estic movent alguns contactes per veure si aconsegueixo el vídeo.
    Una Salutació


  7. He vist ja les 5 capitols, i el cert es que m’ha enganxat, però clar, també estic enganxat a “los protegidos”.
    Compararlo am QAF em sembla molt fort, jo la compararia amb les series Espanyoles, esteriotips, i aquesta absurda barreja de comedia y drama, es veu que tot a de fer riure.


  8. també hi ha més errors pel q fa a la geografia de la ciutat… per exemple, deixen a un nano d la sèrie a la cantonada d’aragó amb valència si no recordo malament… però és igual, el q importa és el contingut. des del meu punt d vista hipermegamassasuper estereotipat. però és divertida i no sé x quin motiu però em té engaxada, a mi i a tots els meus compis d glasgow ^^



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: